Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. RÈGIM ESPECIAL DERA VAL D'ARAN
Marta Pallarés

Actualitzat a 31/12/2005

Durant l'any 2005 surt a debat l'encaix de la Vall d'Aran en la proposta de la nova organització territorial catalana en vegueries. Els representants polítics aranesos reclamen més autogovern per a aquest territori occità dins de Catalunya i es neguen a formar part de la vegueria Alt Pirineu i Aran com una comarca més. El Govern de la Generalitat respon amb bona predisposició per establir un major reconeixement de la seva especificitat territorial i relega la concreció de l'encaix al treball de la ponència del nou Estatut.

La polèmica sobre l’especificitat de la Vall d’Aran s’havia encetat ja l’any anterior, i la proposta de nova organització territorial va ser un dels primers temes que el Govern del tripartit havia encapçalat en l’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL.VEGUERIA DE L’ALT PIRINEU I ARAN.

Tot just començat l’any, a conseqüència de les “primeres filtracions sobre el nou mapa territorial català” segons La Vanguardia del 4 de gener, apareixien les declaracions del Síndic del Consell General de la Vall d’Aran, Carles Barrera de Convergència Democràtica Aranesa (CDA), que manifestava la necessitat que la nova divisió territorial complís amb el punt de la Llei d’Aran on consta que el territori aranès no port formar part d’una organització territorial que no sigui la seva pròpia. Pocs dies després, les declaracions de Jordi Sevilla, ministre d’Administracions Públiques, semblaven projectar un camí més curt per assolir la nova organització territorial. Després de la reunió celebrada el 12 de gener amb Joan Carretero, conseller de Governació, Sevilla havia recolzat la proposta d’homologar les set vegueries a nivell de província aprofitant, l’aprovació d’una llei orgànica com la del nou Estatut.

El ple del Consell General de la Vall d'Aran aprova un document d'aportació al nou Estatut
El Consell General d’Aran aprovava el 23 de febrer el document titulat Aportació al nou Estatut de Catalunya en què es pretenia fixar l’encaix polític, econòmic i social de la Vall d’Aran amb el nou Estatut. En el document es reclamava “un pacte de lliure unió de l’Aran amb Catalunya”, que es reconeguessin els drets històrics de la vall, equiparables als forals, i que es corregís la unió forçada que es remuntava a 1834. També exigia que el nou Estatut inclogués un capítol específic amb la denominació Estatut d’Aran i que el Parlament aprovés una nova llei de règim especial que ampliés el seu marc competencial, junt amb el seu finançament, i poder disposar també de seleccions esportives nacionals. D’aquesta manera, el Consell General, format per CDA, Unitat d’Aran-PSC (UA) i Partit d’Arties i Garòs, proposava un tracte de govern a govern entre el Consell General d’Aran i la Generalitat i passar a ser tractats, com a autonomia en lloc de com una comarca. Per aquest motiu, rebutjaven qualsevol inclusió en una futura vegueria del Pirineu. També volien tenir circumscripció electoral pròpia per elegir un diputat al Parlament català i situar l’aranès al nivell de segona llengua oficial a Catalunya, i també que els aranesos es poguessin adreçar oficialment amb aranès als catalans. El document havia viscut mig any de negociacions entre CDA i UA, ja que el text inicial de CDA, amb majoria al Consell, incloïa aspectes com que “Aran no és Catalunya”. Francesc Boya, cap de l’oposició per UA-PSC i diputat al Parlament de Catalunya, insistia en la necessitat de reconèixer que hi havia uns límits constitucionals que no es podien obviar i que no tenia cap sentit provocar un enfrontament entre Catalunya i Aran. La postura de UA-PSC era de treballar per trobar una fórmula que reconegués la singularitat política i històrica d’Aran fent-la partícip d’una organització administrativa integrada amb la realitat pirinenca.

Negociacions entre el Govern de la Generalitat i els representants polítics aranesos
El Govern de la Generalitat a través de les declaracions de Joaquim Nadal manifestava que es podia concedir un estatus específic a l'Aran, i també més autogovern, però no la lliure unió amb Catalunya, ja que això no entrava en els plans de la Generalitat.

Per la seva banda, Carles Barrera, en una reunió celebrada al Parlament el 14 d'abril, amb cinc representants de la ponència estatutària, aconseguia el compromís de tots els partits polítics catalans. Es buscava l'encaix legal que permetés que l'Estatut incrementés autonomia i el reconeixement de l'especificitat cultural, lingüística, social i econòmica d'aquest territori i es reivindicava un règim jurídic especial. Segons Barrera, tot plegat havia de desembocar en una segona llei d'Aran.

L'11 de maig una representació dels principals càrrecs electes de la Vall d'Aran es reuniren al Palau de la Generalitat amb el conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura per lliurar-li el document de les aspiracions polítiques de la Vall que volien que fossin recollides en el nou estatut.

Acaba l'any amb un augment de les competències en matèria urbanística
El 30 de novembre es reunia la primera Comissió d’Urbanisme d’Aran que ja s’havia fet efectiva el 8 de març. El president era Joaquim Nadal i els vicepresidents eren el director general d’Urbanisme (DGU) i el Síndic d’Aran. Fins al moment, la Vall depenia administrativament de Lleida en tant que cap de província. S’esperava que la pròpia tramitació dels expedients urbanístics fos molt més àgil. Entre altres mesures de funcionament, es determinava que la Comissió es reunís cada tres mesos de manera ordinària i quan les circumstàncies ho requerissin, amb un mínim de dues reunions a Aran. Aquesta ampliació de competències, segons informava el diria El País de l’1 de desembre, lliurava competències en la tramitació i seguiment de la Comissió d’Urbanisme. Es tancava l’any, doncs, ampliant el marc competencial en matèria d’Urbanisme i en termes de Procediment Administratiu, i també en les matèries de Medi Ambient i Turisme.

Més informació
www.gencat.net/governacio-ap
www10.gencat.cat/ptop/AppJava/cat/index.jsp
www.upf.edu/bib/dret/sintesi/2003
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Val d'Aran