Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. DEBAT SOBRE EL MODEL I LA DIVISIÓ TERRITORIAL
Arnau Urgell - Mercè Mauri

Actualitzat a 31/12/2007

El debat sobre l'organització territorial avança lentament i amb canvis en la posició del Govern sobre la conveniència o no de presentar una proposta de llei al Parlament. L'any es tanca sense aquesta proposta, tot i que el departament de Governació anuncia que els treballs sobre el text estan molt avançats i ja té detectats els conflictes amb Madrid per tirar endavant la reforma. Per altra banda, un element de confrontació política i territorial és la definició de la capitalitat de vegueries com les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i, especialment, la Catalunya Central. Així mateix, queda per resoldre la possibilitat de crear més vegueries com la del Penedès.

Antecedents 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2008, 2009, 2010, 2011

Al llarg de l'any 2007 el debat sobre l'organització territorial del Principat va avançar molt lentament. Cal situar l'inici en l’ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D’ESQUERRES que va crear el 2004 una comissió interdepartamental, per tal de definir-ne un nou model. La conveniència de no interferir en les eleccions municipals de maig de 2007, els possibles problemes respecte de l'ordenament jurídic espanyol i la dificultat de traçar alguns dels límits de les vegueries i les seves capitals van ser els tres principals elements que en van afectar la tramitació.

El 18 de febrer el director general d'Administració Local, Carles Bassaganya, va anunciar que la conselleria de Governació estava ultimant els treballs per presentar al Parlament la futura Llei d'organització territorial de Catalunya. Bassaganya advertia que era imprescindible que les vegueries resultants fossin “sostenibles i viables econòmicament”. Tanmateix, pocs dies després el conseller de Governació i Administracions Públiques Joan Puigcercós (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC) anunciava que no presentaria la llei al Parlament i que seria una comissió la que la discutiria per assolir un consens previ.

El 14 de març el president de la Generalitat, José Montilla (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), anunciava que, malgrat mantenir les vegueries com a objectiu, n'ajornava el debat almenys fins a després de les municipals del 27 de maig. D'aquesta manera es confirmava que un element que havia estat prioritari en el govern Maragall passava en un segon pla. De fet, en poques setmanes les posicions van canviar de manera recurrent, ja que, tan sols dos dies després, el conseller Puigcercós anunciava per sorpresa que el Govern sí que faria la Llei d'organització territorial. Aquest canvi de posició obeïa “a la constatació que els treballs fets fins al moment permetien aportar una proposta legislativa que servís de base per a la discussió amb els grups de l'oposició”. Puigcercós va advertir que abans de parlar de límits ―un dels principals elements de discussió entre partits i administracions locals― caldria concretar-ne el finançament, delimitar-ne el desenvolupament, la composició dels seus òrgans de govern i preveure “els obstacles que es trobarien a Madrid”. I és que la nova organització territorial implicaria la reforma de diverses lleis orgàniques d'àmbit estatal. Una vegada superat aquest estadi es procediria a la delimitació de les vegueries, un debat que ERC volia obrir de nou al si de l'executiu per demanar la creació d'un vuitè àmbit al PENEDÈS. Cal tenir en compte que en l'anterior govern els consellers de Governació Joan Carretero (ERC), de Política Territorial Joaquim Nadal (PSC) i de Relacions Institucionals Joan Saura (Iniciativa per Catalunya-Verds, ICV) havien pactat que el mapa estaria format per set vegueries.

El 25 d'abril el conseller Puigcercós reiterava que les “vegueries serien una realitat abans de finalitzar la legislatura”. En aquest sentit va afirmar que des de la conselleria treballaven en un full de ruta per a la supressió de les diputacions i les províncies. Per altra banda, es va defensar de les crítiques de lentitud del procés, ja que considerava que “la prudència era una bona companya de viatge en aquesta qüestió”. En canvi, qui considerava que el debat “no portava enlloc” era el secretari de política municipal del PSC i president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho. Per a Corbacho, les vegueries es tractaven d'un debat identitari que “no era una prioritat de la gent” i el fet que les diputacions desapareguessin “no interessava a ningú”. Tanmateix, considerava que el debat sobre la divisió territorial s'havia d'abordar sense precipitacions “no tant des d'una visió històrica sinó des d'una idea de futur”. En canvi, quan Corbacho va revalidar el càrrec de president ―el 17 de maig―, el PSC, conjuntament amb ERC, ICV i Convergència i Unió (CiU) van donar suport a la iniciativa que la Diputació de Barcelona és convertís en una vegueria. El mateix president va afirmar que “els Consells de Vegueria haurien d'assumir el paper intermedi que actualment desenvolupen les diputacions”. Només el Partit Popular (PP) es va mostrar en contra de la iniciativa afirmant que “províncies i diputacions són divisions i administracions útils avui en dia”.

Encaix amb la legislació espanyola i l'electoral

El 14 de juliol Joan Puigcercós afirmava que “ja havia detectat els conflictes amb Madrid per la nova organització territorial”. En aquest sentit assenyalava aspectes com els òrgans de govern ―el consell de vegueria―, que no s'havia previst a l'Estatut i afegia que, per tant, caldria tramitar la qüestió al Congrés dels Diputats com a llei orgànica. Així mateix, la modificació dels límits provincials era un dels elements de “conflicte” amb l'Estat espanyol.

Per a solucionar l'encaix de les vegueries a la legislació espanyola l'exrector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i catedràtic de dret administratiu, Enric Argullol, va proposar un règim especial per tal d'aplicar-les. Argullol proposava un model semblant als consells insulars de les Illes Balears i Pitiüses o els cabildos de les Canàries. D'aquesta manera, mentre que les vegueries serien l'àmbit de planificació i de govern supramunicipal que preveu l'Estatut, les actuals províncies servirien com a demarcacions electorals. Aquesta solució podria evitar, segons Argullol, l'atzucac en el qual podria desembocar l'organització territorial una vegada es negociés a Madrid i que aportaria “frustració” a aquelles regions com les Terres de l'Ebre o l'Alt Pirineu on tenien més “coll avall” la vegueria. En canvi, Joan Puigcercós apostava per tal que les circumscripcions electorals “fossin set o més” coincidint amb el mapa de vegueries. L'any es tancava a l'espera que el Govern dugueś al Parlament l'avantprojecte de llei.

La vegueria de l'Ebre, la primera?
En una visita a les Terres de l'Ebre el mes de febrer Joan Puigcercós va assegurar que la creació de la vegueria estava pendent d'estudiar les fórmules de finançament. Posteriorment se’n definiria l'òrgan de govern abans de formular-ne la llei. En tot cas, deixava clar que la vegueria de les Terres de l'Ebre seria una de les primeres a constituir-se, tant pel suport institucional i popular, com per l'existència d'uns límits clars i pel fet de tenir bona part dels serveis territorials del Govern ja descentralitzats. En canvi advertia que l'adaptació de la circumscripció electoral a la vegueria s'hauria d'aparcar per un futur i, fins i tot, deixava la porta oberta a la possibilitat que no s'equiparés mai.

Tanmateix, un dels punts que quedaven en el tinter era la definició de la capitalitat. Si tradicionalment aquest paper l'havia jugat Tortosa, en la proximitat de les eleccions municipals des d'Amposta també s'hi apostava, tot i que parcialment. En aquest sentit només CiU en demanava la capitalitat “exclusiva”, mentre que ERC i el PSC consideraven que amb la instal•lació d'alguns dels serveis territorials del Govern ja s'exerciria una cocapitalitat de facto.

Un dels actors que més insistia amb la vegueria era la Cambra de Comerç de Tortosa que, en motiu del seu centenari, va assumir com a objectiu de primer ordre el fet d’“aconseguir la vegueria en un màxim de dos anys”.

El problema de la capitalitat
Mentre que a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), les Terres de Ponent i les Comarques Gironines la capitalitat de les futures vegueries era indiscutible no era així a les del Camp de Tarragona i a la Catalunya Central. En el primer cas, el debat “històric” el va reobrir l'alcalde de Reus, Lluís Miquel Pérez (PSC), el 25 de gener en motiu d'una visita del president Montilla a la ciutat en reclamar una cocapitalitat amb Tarragona. La iniciativa va caure molt malament a la capital del Tarragonès on l'equip de govern format per CiU, PP i el Grup Mixt va reaccionar enviant una moció a les principals autoritats del país en la qual es defensava que Tarragona havia de continuar sent l’única capital. Aquesta moció ja havia estat aprovada el desembre de 2004 per part de tots els grups amb representació al consistori.

Tanmateix, més enllà de partits, les postures variaven d'una ciutat a una altra. D'aquesta manera mentre el PSC, ERC i CiU de Reus defensaven la cocapitalitat, les mateixes formacions de Tarragona la descartaven. El PP de Reus en canvi ho considerava “no essencial”, mentre que a Tarragona esdevenia una condició “intocable”. Menys contundent es mostrava ICV que en ambdues ciutats parlava “d'institucions metropolitanes i de col•laboració”. Les argumentacions històriques eren diverses: mentre que uns parlaven “de lideratge territorial des de l'època dels romans”, els altres recordaven que la divisió en vegueries republicanes situava a Reus la capital de la quarta regió.

Per la seva banda, el Govern es va mostrar prudent respecte a la qüestió. Per al delegat de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté, definir la capitalitat només es faria una vegada el Parlament tingués sobre la taula la Llei d'organització territorial. Tanmateix, mostrava de manera implícita la seva posició tot afirmant que “vivia a Tarragona”. Aquestes declaracions les va realitzar a la sortida d'una reunió amb l'alcalde Joan Miquel Nadal (CiU) per a abordar la qüestió.

Per la seva banda, en el cas de la Catalunya Central a la problemàtica de la capitalitat entre Manresa i Vic s'hi sumava l'existència d'altres propostes com la de l'ALT TER ―Osona, el Ripollès i ampliable a la Garrotxa― o, fins i tot, la denominada Catalunya Interior, un arc territorial des de l'Alta Segarra a la Garrotxa passant pel Bages, Osona, el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. El gener de 2007 el Govern anunciava que la seva delegació a la Catalunya Central tindria dues seus (Manresa i Vic) on s'hi anirien desplegant els diversos departaments. Tanmateix, un manifest de 13 col•legis professionals del Bages exigien la capital única per a Manresa.

Més informació
www20.gencat.cat/portal/site/governacio
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati