Dilluns 18 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. DEBAT SOBRE EL MODEL I LA DIVISIÓ TERRITORIAL
Josep Báguena

Actualitzat a 31/12/2005

El debat sobre la reforma del model d'organització territorial a Catalunya viu, al llarg de l'any 2005, dues etapes ben diferenciades. Si bé a començament d'any hi ha un acord explícit entre totes les administracions implicades per continuar amb els treballs endegats l'any 2004, a partir del mes de setembre s'ajorna qualsevol decisió al respecte fins a l'aprovació definitiva de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.


Antecedents 2004

Articles posteriors 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011

El Govern de la Generalitat, en virtut de l’ACORD PER A UN GOVERN CATALANISTA I D’ESQUERRES, va crear al llarg de l’any 2004 una comissió interdepartamental, formada per responsables del Departament de Governació i Administracions Públiques, del Departament de Relacions Institucionals i Participació i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per tal de definir un nou model d’organització territorial per a Catalunya.

Els treballs d’aquesta comissió van quedar definits, a mitjan mes de desembre d’aquell any, en un document de bases que proposava un model d’organització i una divisió administrativa de Catalunya en tres nivells: la vegueria, la comarca i el municipi, a més de reconèixer la necessitat de dotar la conurbació de Barcelona d’una entitat de GOVERN METROPOLITÀ. Aquest document, que ja recollia el nombre determinat de les noves entitats administratives i també una proposta concreta dels seus límits territorials, definia així mateix el caràcter que havien de tenir els organismes rectors de les mateixes.

Com a document de base, la proposta formulada el mes de desembre de 2004 per la comissió interdepartamental de l’executiu català havia de ser elevada al llarg de l’any 2005 a proposta de llei pel Govern mateix, en coordinació amb els treballs de reforma de l’Estatut d’Autonomia. L’adopció d’un nou model d’organització i divisió territorial havia de salvar, tanmateix, una sèrie d’esculls derivats, d’una banda, de la seva acceptació per part dels diferents agents polítics, econòmics i socials catalans, com, de l’altra, de l’encaix d’aquest nou model en el mapa administratiu de l’Estat.

La principal innovació del nou model d’organització territorial proposat per l’executiu era la conversió de les quatre províncies catalanes –Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona– en set vegueries –Barcelona, Girona, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Lleida i Alt Pirineu i Aran.

Aquestes vegueries havien d’esdevenir entitats administratives descentralitzades de la Generalitat, tot mantenint el caràcter d’administració coordinadora dels poders locals que fins al moment havien desenvolupat les diputacions.

Trobada del conseller Carretero amb el ministre Sevilla
Precisament, la transició de província a vegueria va ser l’objecte d’una reunió a mitjan mes de gener de 2005 a Madrid entre el conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, Joan Carretero, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), i el ministre d’Administracions Públiques de l’Estat, Jordi Sevilla. El titular del Departament de Governació va presentar al ministre la proposta de nova organització territorial catalana, que la va considerar encertada en tant que responia a la voluntat d’agilitar els mecanismes de coordinació i cooperació amb les administracions locals. El ministre Sevilla va condicionar la viabilitat de la proposta al fet que les demarcacions resultants del nou model territorial adoptessin, a efectes de l’organització de l’Estat, les funcions pròpies de les diputacions, tal com es plantegen a la Constitució espanyola. Un segon requisit plantejat pel ministre Sevilla consistia en la demanda expressa que la reforma del model d’organització territorial català no modifiqués el sistema de circumscripcions electorals, coincident amb les províncies de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Declaració dels presidents de les diputacions catalanes
En aquest mateix sentit es van expressar els presidents de les quatre diputacions catalanes en una declaració, presentada l’1 de febrer a la Seu d’Urgell, en la qual manifestaven de manera conjunta la convicció de la necessitat de reformar el model territorial català i que aquesta reforma s’havia d’inserir en els treballs de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Els presidents van expressar, així mateix, que les actuals diputacions havien experimentat una contínua transformació durant els darrers vint-i-cinc anys per tal d’esdevenir òrgans de govern supramunicipal que asseguraven una tasca necessària de reequilibri territorial. Aquesta transformació havia de ser heretada, segons els presidents, pel nou model territorial català en la creació dels consells de vegueria, evitant així la creació de noves entitats administratives. La declaració finalitzava amb la demanda expressa d’una major participació en el procés de definició de la nova ordenació territorial de Catalunya i de la recerca del màxim consens amb les administracions locals.

Reaccions al document de bases d'organització territorial
Paral·lelament al debat generat al voltant de la transició entre el model territorial provincial i el nou model regional format per vegueries, l’any 2005 va viure un seguit de reaccions a la proposta d’organització territorial plantejada pel document de bases presentat pel Govern de la Generalitat el desembre de 2004.

Penedès històric i Alt Ter
La reacció que va fer més soroll al llarg de l’any va ser precisament la d’alguns agents polítics i socials que no van veure satisfetes les seves aspiracions institucionals mitjançant la creació d’una vegueria als territoris que ells representaven. Així, el mes de febrer es va constituir la plataforma Per una vegueria pròpia en l’àmbit de l’anomenat PENEDÈS HISTÒRIC, format per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i part de l’Anoia.

Igual reivindicació va formular la plataforma Vegueria de l’Alt Ter, corresponent a l’àmbit territorial de les comarques d’Osona i del Ripollès. Totes dues plataformes van endegar de manera coordinada campanyes per al seu reconeixement mitjançant actes públics informatius i rondes d’entrevistes entre els principals responsables polítics del país, tant per demanar noves adhesions com per sensibilitzar l’opinió pública en general i les forces parlamentàries en particular de les seves aspiracions.

Pugnes per la capitalitat
Pel que fa als àmbits territorials considerats com a vegueria segons la proposta del Govern, cal destacar la reproducció dels debats generats ja durant l’any 2004, arran dels treballs de la comissió d’organització territorial. Així, la VEGUERIA DE LA CATALUNYA CENTRAL va continuar essent objecte de discussió tant pel que fa a la pugna per la seva capitalitat entre els representants dels consistoris de les ciutats de Vic i Manresa, com per una certa manca de definició d’objectius al respecte de la filiació amb la mateixa vegueria per part dels consells comarcals d’Osona, el Solsonès i l’Anoia. El mateix debat protagonitzat per les ciutats de Vic i Manresa al voltant de la seva capitalitat es va reproduir a les Terres de l’Ebre entre els alcaldes de les ciutats de Tortosa i Amposta.

Demandes d'agilitació del procés
Tanmateix, al llarg de l’any 2005 es van produir alguns fets que van evidenciar la voluntat d’alguns agents locals d’accelerar, o si més no d’implementar de manera adequada, la formació de governs de vegueria.

Aquest és el cas de la VEGUERIA DE L’ALT PIRINEU I ARAN en què diferents entitats cíviques i culturals, a més de responsables locals dels partits polítics amb representació parlamentària, van promoure durant el mes de maig un manifest on es reclamava la implantació de la vegueria i les direccions territorials corresponents, a més de proposar l’Alt Pirineu com a circumscripció en la futura llei electoral catalana.

Aquest manifest va sorgir com a resposta, si més no indirecta, a les repetides declaracions del president de la Diputació de Lleida, Isidre Gavín (Convergència i Unió, CiU), amb què es mostrava decididament contrari a la creació de la Vegueria de l’Alt Pirineu i Aran, i també al RÈGIM ESPECIAL D’ERA VAL D’ARAN, pel greuge ocasionat a la Plana de Lleida, escapçant-ne, segons Gavín, bona part dels factors de desenvolupament futur d’aquest àmbit de ponent.

En un to més reivindicatiu es van expressar els alcaldes d’una sèrie de municipis del Camp de Tarragona, encapçalats per l’alcaldessa de Valls, Dolors Batalla (CiU), exigint el comprimís de tots els representants polítics locals per construir de manera conjunta i decidida un marc estable de polítiques de foment i desenvolupament del Camp de Tarragona que superessin la inoperància, segons Batalla, del Consorci del Camp de Tarragona deguda a l’immobilisme de les ciutats de Reus i Tarragona.

Encaix entre la vegueria de Barcelona i l'ens metropolità
En relació amb la proposta de la comissió d’organització territorial de crear un ENS METROPOLITÀ PER A BARCELONA, tant l’alcalde de la ciutat de Barcelona, Joan Clos (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), com el vicepresident de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Dídac Pestaña, i el president de la Diputació de Barcelona, Celestino Corbacho (PSC), van manifestar en diverses ocasions al llarg de l’any 2005 la necessitat d’implementar ràpidament i efectiva aquesta entitat de govern. El fet diferencial respecte de l’any anterior rau en el fet que aquesta demanda es va formular paral·lelament a la constitució formal d’un grup de grans ciutats de la segona corona metropolitana, sota el nom d’Arc Metropolità. Els representants polítics de les ciutats consorciades en l’Arc metropolità –Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú– van manifestar durant el mes de juny, tant al president de la Diputació de Barcelona com al conseller de Governació i Administracions Públiques, la seva voluntat de participar activament en els treballs de creació de la futura vegueria de Barcelona.

Així mateix, el president de l’Arc Metropolità i alcalde de Terrassa, Pere Navarro (PSC), es va reunir a mitjan mes de juliol amb l’alcalde de Barcelona i amb el vicepresident de la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Dídac Pestaña, per tal de treballar de manera conjunta en la concertació de polítiques destinades a afavorir un millor encaix de les diferents entitats de govern previstes en la proposta del nou model d’organització territorial per a l’àmbit metropolità.

Ajornament del debat fins a l'aprovació de l'Estatut
Pel que fa a la REFORMA DE LA DIVISIÓ COMARCAL i a la REFORMA DELS CONSELLS COMARCALS, l’any 2005 no va aportar cap novetat al debat endegat durant l’any 2004 al voltant de la creació de noves comarques, divisió de les existents, o fins i tot de la desaparició del Barcelonès a favor del futur ens metropolità.

Aquesta treva en el debat comarcal, i també la menor incidència pública del debat sobre el model d’organització territorial en general s’han d’interpretar en el marc dels treballs de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que es van accelerar durant l’any 2005, en els quals es va decidir, a nivell de comissió parlamentària, no incloure la proposta de reforma del model d’organització territorial. La complexitat d’aquesta reforma, tant de les administracions catalanes com en relació amb l’Estat, i també el desacord evident entre les diferents forces polítiques quant al nombre i els límits i a la composició i funcions de les noves entitats administratives, van fer ajornar el debat a l’aprovació definitiva de l’Estatut, fet que a final de 2005 encara no s’havia esdevingut.

Més informació
www.gencat.net/governacio-ap
www.vegueriapropia.org
www.altter.org
www.arcmetropolita.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati