Dissabte 14 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORGANITZACIÓ TERRITORIAL. DEBAT SOBRE EL MODEL
Josep Báguena

Actualitzat a 31/12/2004

La proposta del Govern de la Generalitat de reformar la divisió territorial situa en primer lloc de l'agenda de debat polític el debat sobre el model d'organització territorial de Catalunya. La nova divisió territorial es basaria en tres nivells administratius: la vegueria, la comarca i el municipi. El debat es va centrar en tres grans eixos: el nombre, els límits i les dimensions de les noves vegueries; el contingut competencial i el caràcter polític de les diferents entitats territorials; i l'encaix de la nova divisió en el mapa administratiu de l'Estat.

Articles posteriors 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2011

L'ACORD DE GOVERN signat pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) a les acaballes de 2003 preveia l'objectiu d'impulsar una reforma del model d'organització territorial de Catalunya.

Tot plegat posava d'actualitat un vell debat present entre les elits polítiques des de l'adveniment de la democràcia.

La redacció de l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, elaborat per una comissió d'experts presidida per Miquel Roca, a instàncies del Parlament de Catalunya l'any 2000, va representar l'antecedent més immediat en matèria de divisió administrativa i organització territorial a Catalunya.

El debat es va estructurar al llarg de 2004 en tres grans eixos: la recuperació de la proposta de l'Informe Roca d'organitzar el territori català en regions o vegueries; les consideracions sobre el caràcter polític i funcional que s'havia de conferir a les noves entitats administratives resultants de la reforma del model territorial, i l'adequació i l'encaix de l'Administració catalana, amb el respectiu model administratiu i la pròpia divisió territorial, en el model d'Estat espanyol.

Proposta de nova divisió territorial
Tres van ser els departaments del nou govern de la Generalitat implicats en els treballs per a la definició d'un nou model d'organització territorial. A principi de febrer, l'executiu va posar en marxa una comissió interdepartamental formada per representants del Departament de Governació i Administracions Públiques, del Departament de Relacions Institucionals i Participació i del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, a més de representants de les administracions locals, de les universitats públiques catalanes, de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i de la delegació de Catalunya del Col·legi Oficial de Geògrafs. Aquesta comissió, presidida pel conseller de Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, tenia l'objectiu d'elaborar un projecte de llei d'ordenació territorial que havia de ser presentat durant la legislatura al Parlament de Catalunya.

El punt de partida d'aquesta comissió ja havia estat avançat, però, pel conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Carretero, poc després del seu nomenament. Carretero, recuperant bona part de les propostes avançades l'any 2000 per l'Informe Roca, va proposar una divisió territorial basada en tres nivells administratius: la regió o vegueria, la comarca i el municipi. La divisió provincial en quedava al marge.

Les vegueries
La proposta de la comissió del Govern de la Generalitat es va basar des del primer moment en la divisió del territori català en set regions o vegueries. Aquestes vegueries, que encara no tenien una denominació definitiva, respondrien als territoris de les regions de Barcelona, Girona, Catalunya Central, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Lleida i Alt Pirineu i Aran.

Tot i que la postura del Govern de la Generalitat al llarg de l'any 2004 va ser mantenir el nombre de vegueries en set, diverses veus es van alçar per a reclamar la creació d'alguna vegueria no prevista en la proposta inicial. Aquest va ser el cas de la proposta de vegueria de l'Alt Ter, en reacció a la creació de la VEGUERIA DE LA CATALUNYA CENTRAL o de la VEGUERIA DEL PENEDÈS. Aquestes dues iniciatives van sorgir com a fruit de la separació d'àmbits considerats tradicionalment com unitats territorials funcionals i identitàries en diferents vegueries.

En relació amb la creació de la VEGUERIA DE L'ALT PIRINEU I ARAN es va debatre sobre la idoneïtat d'adscriure les comarques més occidentals del Pirineu a la vegueria de Lleida, sobre la futura capital i sobre l'encaix de la Val d'Aran a la nova regió.

Les comarques
A una altra escala, la REFORMA DE LA DIVISIÓ COMARCAL també va ocupar en gran mesura el debat sobre el model d'organització territorial. En aquest sentit, la comissió va considerar la possibilitat de crear noves comarques en un nombre no inferior a sis i no superior a dotze, i, en algun cas aïllat, l'eliminació d'alguna de les existents.

Així, al llarg de l'any, tant el conseller Carretero com el conseller Saura van suggerir en diverses ocasions crear noves comarques com la Vall de Camprodon, la Vall de Ribes, la Selva Marítima, el Lluçanès, el Moianès, el Vallès Meridional, el Baix Maresme, el Baix Llobregat Nord o Pla de Montserrat, l'Alta Segarra, el Segre Mitjà o el Delta de l'Ebre.

Els municipis
Si bé l'Informe Roca, presentat l'any 2000, va ser objecte de dures crítiques per part d'algunes entitats municipalistes i forces polítiques a causa de la decidida proposta de reordenació que plantejava el mapa municipal de Catalunya, les propostes del Govern de la Generalitat presentades al llarg de l'any 2004 no feien esment a cap modificació de la divisió municipal. La solució proposada pel Govern de la Generalitat passava per la cooperació municipal en la prestació conjunta de serveis, aprofitant els àmbits comarcals com a àmbits variables de mancomunació, i per la coordinació d'aquests àmbits des d'entitats territorials supralocals representades per les vegueries.

Ens metropolità
Al marge dels tres àmbits fonamentals en la nova organització territorial estudiada pel Govern de la Generalitat, també es va considerar la recuperació d'un ENS METROPOLITÀ DE BARCELONA que unificaria les competències de les tres entitats de gestió de ser-veis metropolitans creades arran de l'eliminació, l'any 1987, de la Corporació Metropolitana de Barcelona. Aquesta nova entitat metropolitana englobaria un conjunt de municipis al voltant del sistema central metropolità, en un nombre proper als trenta-cinc, en el qual no existiria, segons els darrers avançaments dels treballs de final de 2004, cap entitat comarcal per tal d'evitar la superposició d'entitats territorials amb competències comunes. Aquest nou ens metropolità no disposaria, però, de l'autonomia ni de la representativitat política de què gaudia l'antiga Corporació.

Funcionalitat i caràcter polític de les noves entitats territorials
Els treballs de la comissió encarregada de definir la nova ordenació territorial es basaven en tres àmbits principals: la vegueria, la comarca i el municipi.

La vegueria passaria, segons els consellers Carretero i Saura, a es-devenir el principal element estructurador del territori en ser, d'una banda, l'administració descentralitzada del Govern de la Generalitat i de cada un dels seus departaments, i, d'una altra, l'administració supralocal de coordinació i cooperació amb els municipis encarregada d'assegurar la prestació adequada dels ser-veis arreu del territori català.

En aquest sentit, el conseller Carretero va avançar a principi d'any que els treballs d'organització territorial i la definició de les noves administracions resultants es basarien en quatre principis fonamentals: el de subsidiarietat, per a aproximar els serveis a la ciutadania; el de racionalitat, per a simplificar les instàncies administratives; el d'eficiència, per a optimitzar la gestió dels recursos, i el de responsabilitat, segons el qual els gestors públics haurien de fer més visible la seva activitat.

D'altra banda, el secretari per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Oriol Nel·lo, a més de coincidir amb el conseller Carretero en la definició dels principis bàsics de la descentralització de la Generalitat de Catalunya, va avançar que la nova delimitació territorial hauria de "donar representació a les diverses veus que van sorgint en el territori i, sobretot, que aquestes noves regions haurien d'esdevenir els àmbits de PLANEJAMENT TERRITORIAL per tal que cada subjecte territorial es pugui dotar d'un conjunt de projectes estratègics".

Pel que fa a les comarques, el Govern de la Generalitat, al marge dels treballs de reforma de la divisió comarcal, va plantejar la REFORMA DELS CONSELLS COMARCALS, en continuïtat amb la MODIFICACIÓ DE LA LLEI D'ORGANITZACIÓ COMARCAL, aprovada l'any 2003. Aquesta reforma dels consells comarcals representaria un element complementari de la nova organització territorial de Catalunya, segons la qual els àmbits comarcals haurien de respondre a la funció de proporcionar als ajuntaments un àmbit territorial de referència per a la prestació conjunta de serveis. Tal com van avançar diferents representants del Govern de la Generalitat al llarg de l'any, la seva intenció va ser alliberar les comarques i els seus organismes de gestió del seu caràcter polític per a afavorir la cooperació entre els municipis.

Pel que fa a les administracions locals, disposarien de dos àmbits territorials superiors: el primer, les comarques, com a àmbits de cooperació intermunicipal, i, el segon, les vegueries, com a àmbits de coordinació i d'encaix entre les polítiques local i autonòmica. El fet que les vegueries esdevinguessin entitats de coordinació dels municipis va despertar un cert recel entre algunes administracions locals i les entitats municipalistes. A tal efecte, es van reunir a mitjan mes de juny el conseller Joan Saura amb el president de la Federació de Municipis de Catalunya, Manel Bustos, per tal d'aclarir que les futures entitats regionals no exercirien cap mesura de control ni cap mena de pressió, de caràcter polític o pressupostari, sobre els consistoris locals.

Encaix de la nova divisió territorial en el mapa provincial
La doble funció de les vegueries en tant que administració descentralitzada de la Generalitat i principal organisme de cooperació local plantejava tensions amb el paper de les diputacions provincials com a organismes descentralitzats del Govern de l'Estat per a la cooperació local.

En aquest sentit, el conseller Joan Carretero va anunciar el mes de gener de 2004 la voluntat d'acordar amb el Govern central l'adaptació del mapa provincial català, compost per les quatre províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, al nou mapa regional de set vegueries, fet que permetria la coexistència de set províncies, com a entitats descentralitzades de l'Estat, amb les set vegueries, com a entitats descentralitzades de la Generalitat, essent, però, les vegueries les que exercissin totes les competències i gestionessin els pressupostos assignats a cada una.

El president de la Diputació de Barcelona, el socialista Celestino Corbacho, va expressar al llarg de l'any 2004 la seva voluntat de mantenir la Diputació com a entitat de cooperació local. Respecte a la divisió territorial en vegueries, el president de la Diputació de Barcelona no s'hi va mostrar en cap moment contrari i fins i tot va declarar la seva voluntat de facilitar l'adaptació de les diputacions a les noves regions adoptades per la Generalitat de Catalunya, sempre que aquestes no envaïssin les competències assignades ni gestionessin els pressupostos propis de les Diputacions.

Per la seva banda, els presidents de les altres tres diputacions catalanes van expressar el mes de maig al conseller Carretero el seu acord amb la proposta de la divisió territorial del Govern català en vegueries tot i mostrar-se en desacord amb el projecte de reforma dels consells comarcals.

Un altre dels aspectes controvertits de l'adaptació de les entitats provincials a la divisió en vegueries era l'adaptació de les circumscripcions electorals, fins al moment configurades en funció de la divisió provincial.

Així, si la configuració provincial hauria de desaparèixer en favor de la divisió en set vegueries, Catalunya passaria a tenir set circumscripcions electorals, amb el consegüent augment de representants polítics al Senat, fet que difícilment seria acceptat pel Govern de l'Estat. Amb l'objectiu d'establir acords parcials respecte al procés de reorganització territorial, el conseller Carretero va iniciar el mes de juliol una sèrie de contactes i reunions amb representants de totes les forces polítiques presents al Parlament de Catalunya i amb responsables del Ministeri d'Administracions Públiques. A mesura que van avançar els treballs de la comissió per la nova organització territorial, els aspectes referents a les administracions i competències de l'Estat es van aparcar fins més endavant.

Document de bases del Govern català
A mitjan mes de desembre, el Govern de la Generalitat va subscriure un document de bases per a la reforma de l'organització territorial en set regions o vegueries que adoptarien les competències de les diputacions a més d'exercir la representació descentralitzada del Govern català. Pel que fa a la divisió comarcal, el document reconeixia l'existència de les comarques i n'anunciava la creació de noves, els organismes rectors de les quals serien els consells d'alcaldes i no els consells comarcals de representació indirecta. Aquests àmbits territorials exercirien la funció de prestació i gestió de serveis supramunicipals amb les competències que hi deleguessin les vegueries i/o els municipis.

El mapa municipal no es modificaria i els ajuntaments passarien a disposar de més competències i més capacitat de gestió conjunta.

Finalment, a efectes electorals, es continuaria aplicant la divisió en quatre circumscripcions.

Una nova comissió interna del Govern de la Generalitat va ser creada a final d'any per tal de definir els detalls de la proposta i elevar-la a proposició de llei per a ser presentada durant el 2005, en coordinació amb els treballs de reforma de l'Estatut al Parlament de Catalunya.

Més informació
www.gencat.net/governacio-ap
Parlament de Catalunya. Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya. Barcelona, 2000
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati