Dilluns 25 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
ORDENANÇA DE CIVISME DE BADALONA

Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2007

Els problemes de convivència a Badalona són diversos. Durant l’any 2007, els conflictes que més repercussió han tingut han estat aquells relacionats amb la sobreocupació i/o les males condicions d’alguns habitatges i les conductes incíviques d’alguns col•lectius. S’han realitzat manifestacions i s’han reivindicat actuacions urgents. El consistori, d’una banda, ha reclamat més recursos i la modificació del marc legislatiu per tal de poder prevenir algunes de les causes que generen els conflictes. De l’altra, ha endegat un procés participatiu per a crear una nova ordenança del civisme que ajudi a solucionar els problemes i a apaivagar les tensions generades.

Badalona té 216.201 habitants. S’ubica al nord de la comarca del Barcelonès i delimita amb el terme municipal de Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montgat. En els últims anys els problemes de convivència han augmentat, especialment en relació amb noves comunitats ètniques. Un dels conflictes que va tenir més ressò durant l’any 2006 va ser amb la comunitat musulmana a causa de la manca d’equipaments religiosos a la ciutat (MESQUITA DE BADALONA).

Els problemes de convivència es van esdevenir, d’una banda, pel malestar del veïnat que es queixava de les aglomeracions de persones els dies de culte i, de l’altra, pel malestar de la comunitat musulmana davant la prohibició del consistori municipal d’obrir més centres religiosos. El govern municipal, format pel Partit dels Socialistes de Catalunya –PSC–, Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa-ICV i Esquerra Republicana de Catalunya –ERC–, considerava que per a evitar possibles problemes abans de donar qualsevol permís s’havia d’elaborar una ordenança que regulés els equipaments religiosos.

Durant el 2007, els principals problemes de convivència s’han detectat a la zona sud de la ciutat de Badalona, en els barris Sant Roc, Llefià i el barri de la Salut, on es concentra un elevat percentatge de població nouvinguda i algunes edificacions que es troben molt deteriorades i abandonades. A principi d’any, al barri de la Salut va tenir lloc una manifestació del veïnat per adenunciar l’incivisme, la insalubritat d’algunes zones, la delinqüència i la inseguretat que patien. Assenyalaven com a principals responsables de la situació un col•lectiu de romanesos d’ètnia gitana que vivien al barri, especialment 25 que residien en pisos sobreocupats al carrer Pau Piferrer.

La resposta per part del consistori va ser immediata. L’alcaldessa, Maite Arqué (PSC), va admetre els problemes i el dia següent es va reunir amb un grup de veïns afectats i els va proposar augmentar la presència policial. Va prometre incrementar les actuacions de la Unitat de Convivència Ciutadana, grup de la guàrdia urbana que es va crear a final de 2006 amb l’objectiu de controlar les condicions dels habitatges i la sobreocupació. D’aquesta reunió es va acordar crear una comissió de seguiment que s’entrevistaria periòdicament amb representants municipals per a avaluar la situació.

L’alcaldessa es va queixar de les limitacions de les administracions locals per a solucionar els problemes de convivència provocats per les males condicions d’alguns habitatges i la sobreocupació. Va assenyalar que era necessari reformar la Llei d’arrendaments urbans (LAU) i la Llei del padró per a controlar el nombre desmesurats d’empadronats en un mateix pis, així com la Llei catalana d’habitatge. D’altra banda, el gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme, Ricard Frigola, va matisar tot informant que en alguns casos el sobreempadronament no significava la sobreocupació.

Les tensions veïnals influencien la campanya electoral
Al maig s’iniciava la campanya electoral pels comicis locals, i ràpidament els problemes de convivència van centrar el debat, especialment per la difusió d’un vídeo fet pel Partit Popular de Catalunya (PP) on relacionava la inseguretat ciutadana amb l’arribada de persones estrangeres a Badalona. La resta de partits polítics van qualificar el vídeo de xenòfob i SOS Racisme i l’Assemblea per un Habitatge Digne van organitzar un acte de repulsa al barri de la Salut, en què es van viure moments de tensió, ja que hi van assistir persones que estaven d’acord amb les idees que propagava el vídeo.

A principi d’estiu es va constituir el nou govern municipal, format pel PSC, Convergència i Unió (CiU) i ERC. Es va fer públic un document titulat “50 compromisos del govern de Progrés”, entre els quals hi havia la creació d’un cos d’agents cívics i la creació d’una nova ordenança de civisme més adaptada a les necessitats actuals.

La situació millora
Al setembre, a la junta local de seguretat, la Unitat de Convivència Ciutadana de la guàrdia urbana va presentar un informe de la situació actual respecte a la sobreocupació d’habitages i altres situacions que generaven problemes de convivència. Aquesta unitat va informar que s’havien detectat 102 pisos sobreocupats. La guàrdia urbana havia actuat d’intermediària en 84 habitatges, tot aconseguint solucionar els problemes generats a la majoria (71). També es tenien localitzats alguns dels punts on encara persistien tensions. Aquests estaven a diferents zones de la ciutat com ara Llefià, la Salut, o la zona sud, concretament el districte sisè (format pels barris de Congrés, el Remei, la Mora, Sant Roc i Artigas).

En aquest districte al setembre es va iniciar una prova pilot de tres mesos del projecte d’implantació de la figura dels agents cívics. L’objectiu d’aquests era fomentar les conductes cíviques i actuar d’intermediadors entre els conflictes, i, per tant, la seva tasca era educativa, no coactiva. Aquests havien rebut formació per part de la guàrdia urbana, els mossos d’esquadra i la regidoria de Ciutadania i Convivència.

Reivindicació de solucions per totes les parts

A l’octubre, Ferran Falcó, primer tinent alcalde de l’Ajuntament de Badalona, va comparèixer al Congrés dels Diputats, a la subcomissió sobre política d’immigració. Aquesta es va crear el novembre de 2006 amb l’objectiu d’establir els elements bàsics de la política d’immigració. Ferran Falcó va aprofitar per a demanar més recursos i un marc jurídic adequat per a lluitar en contra de la sobreocupació d’habitatges, que genera, en alguns casos, greus problemes de convivència.

El mateix mes, la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB), juntament amb les associacions de veïns de Llefià-Gran Sol, Sant Morí de Llefià i Sant Antoni de Llefià, així com els botiguers del barri de la Salut i del carrer Pau Piferrer van realitzar una roda de premsa per a criticar una manifestació en contra dels pisos sobreocupats. Assenyalaven que aquesta estava organitzada pel PP ja que havia estat convocada per l’Associació de Veïns Joan Valera, presidida per Luís Balbas, exregidor del PP a Santa Coloma de Gramenet. La manifestació es va realitzar l’endemà i hi va assistir el regidor del PP, Miguel Jurado.

Reclamaven actuacions urgents per a solucionar els problemes de convivència com ara el control de la sobreocupació i reivindicaven més educadors de carrer, més oferta cultural, més neteja, més policia de proximitat i més informació i formació de la ciutadania en civisme. Per a concretar propostes demanaven una reunió amb l’alcaldessa i altres representants municipals.

També aquest mes, durant la realització d’un ple extraordinari, el PP va fer públic un informe en el qual s’assegurava que hi havia 22 pisos sobreocupats als barris de la Salut, Llefià i Artigas. Posteriorment la guàrdia urbana va contrastar aquest informe i va manifestar que a la majoria de pisos que el PP havia denunciat no hi havia cap problema de convivència.

Els primers passos cap a l’ordenança

A principi de novembre Ferran Falcó va anunciar un primer esborrany d’ordenança, inspirat en algunes normatives cíviques com ara la de Mataró. El primer objectiu era contrastar les primeres idees amb les entitats i la ciutadania i, posteriorment, convocar la comissió redactora de l’ordenança. El procés participatiu es va iniciar amb una reunió amb el consell d’entitats del districte 4 (barri de la Salut). Ferran Falcó va senyalar que l’ordenança facilitaria un marc d’actuació i establiria, a més a més de sancions, treballs en benefici de la comunitat. No obstant això, va afegir que la seva efectivitat depenia de la participació dels agents implicats, com ara la guàrdia urbana, els agents cívics i el Pla de convivència en la diversitat.

En aquesta primera reunió es va informar que en aquell mateix mes es reuniria, per tractar diversos aspectes de l’ordenança del civisme, la comissió política del Pla de convivència, formada per membres del consistori i representants dels diferents partits. A més a més, es va determinar que la comissió tècnica del pla, integrada per representants de regidories que treballen temes de ciutadania, convivència, civisme i immigració farien un seguiment de l’ordenança de caire tècnic.

Les característiques de l’ordenança
El primer esborrany de normativa regulava comportaments tant al carrer com a la llar. D’una banda, se sancionaven accions com ara escopir, pintar grafits o trencar mobiliari urbà. D’altra, es multaven accions dins la llar com ara fer massa soroll, espolsar l’estora al balcó o no prendre mesures davant de plagues d’escarabats o rates.

S’establien dos tipus de sanció, l’econòmica i la de fer treballs per al benefici de la comunitat. En primer lloc, les multes oscil•laven entre els 600 i els 3.000 €. Per tal de fer complir la normativa es tenia previst ampliar la guàrdia urbana, acció prevista entre els cinquanta compromisos del nou govern local. De l’altra banda, se sospesava la idea de desenvolupar l’ordenança, com a la ciutat de Mataró, la qual havia externalitzat el procés administratiu de sanció.

Les reaccions a l’esborrany

El grup polític ICV-EUiA va sindicar que el projecte d’ordenança de civisme era desproporcionat i intervencionista i que havia de preveure l’educació i formació cívica, així com altres tipus de sancions que no fossin prioritàriament econòmiques.

El PP va assenyalar que hi havia 32 articles normatius que pertanyien a altres ordenances municipals en vigor, com ara la de neteja o de sorolls, entre altres. Consideraven algunes sancions desmesurades i criticaven que la multa depengués de la capacitat econòmica de l’infractor. Van informar que presentarien esmenes, especialment per a aconseguir la prohibició del nudisme integral fora de les zones nudistes determinades, l’acampada als espais públics, la mendicitat i la prostitució al carrer.

A final d’any, 123 entitats havien participat en els consells d’entitats de cada districte per opinar sobre la normativa cívica. L’opinió generalitzada coincidia en la necessitat d’una ordenança del civisme. Algunes entitats consideraven desmesurades les multes i proposaven altres tipus de mesures correctores, d’altres pensaven que calia més contundència per a fer complir les normes. Respecte a algunes prohibicions, algunes associacions es queixaven de la inexistència d’alternatives per no haver d’incomplir la norma.

Per a final de gener de 2008 es preveu finalitzar el procés participatiu i iniciar la redacció de l’ordenança del civisme, ja que es té l’objectiu d’aprovar-la al juny.

Més informació

www.badalona.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès