Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
OBSERVATORI DEL PAISATGE
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

El 8 d'octubre de 2004 el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, juntament amb representants del món local, col·legis professionals i rectors de les universitats catalanes van signar el conveni de constitució de l'Observatori Català del Paisatge. La iniciativa, pionera a l'Estat espanyol, permetrà desenvolupar línies d'actuació política, farà tasques de sensibilització i servirà d'espai de trobada entre les administracions i la societat civil en matèria de gestió i conservació del paisatge.

Articles posteriors 2005

La necessitat de donar resposta a la creixent sensibilitat social en relació amb les transformacions territorials i la qualitat del paisatge, i la voluntat d'establir les bases d'una política específica en aquesta matèria a Catalunya van impulsar el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (DPTOP) a constituir l'Observatori Català del Paisatge el 8 d'octubre de 2004. L' objectiu, segons va explicar a l'acte Oriol Nel·lo, secretari de Planificació Territorial, és que el paisatge no perdi valors ambientals, simbòlics i econòmics. «L' Observatori treballarà per tots els paisatges de Catalunya, inclosos els espais urbans i les fronteres entre els nuclis habitats i les zones agrícoles", va dir. També va ser present a l'acte Joan Ganyet, director general d'Arquitectura i Paisatge de la Generalitat de Catalunya.

L'Observatori Català del Paisatge forma part de tot un seguit de mesures anunciades pel govern autonòmic en l'AGENDA DEL DPTOP: 50 ACTUACIONS PRIORITÀRIES i en el PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL DE CATALUNYA que van en la línia d'abordar la protecció, gestió i planificació del territori. La creació de l'Observatori també implica l'adopció, innovadora a Espanya, dels principis i estratègies d'acció que conté la Convenció europea del paisatge, promoguda pel Consell d'Europa i simultània i coordinada amb la redacció de l'avantprojecte de LLEI DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE que en el capítol III, dedicat a l'organització, es refereix a l'Observatori com a entitat de suport i col·laboració de la Generalitat en les qüestions relacionades amb l'elaboració, aplicació i gestió de les polítiques de paisatge. D'aquesta manera, s'incorpora el paisatge com un factor transversal en les polítiques d'ordenació territorial, que haurà de permetre revertir algunes de les tendències transformadores que es detecten i, alhora, impulsar, des d'una perspectiva dinàmica, una revaloració d'aquest element central del patrimoni ambiental, econòmic i cultural de Catalunya.

Olot va ser la ciutat escollida per a ubicar la seu operativa de la nova entitat, on es preveu també ubicar el Museu del Paisatge de Catalunya. L' entitat, de tipus consorciat, està integrada per un consell rector amb representants de tots els departaments de la Generalitat, les quatre diputacions, la Federació i l'Associació de Municipis, set universitats, sis col·legis professionals (geògrafs, arquitectes, biòlegs, enginyers agrònoms, forestals i de camins), la Fundació Territori i Paisatge i l'Ajuntament d'Olot. L'Observatori compta també amb un consell assessor participat per entitats de defensa, protecció i custòdia del paisatge, i especialistes en la matèria. Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona, va ser nomenat director de l'organisme, depenent de la Direcció General d'Arquitectura i Paisatge de la Generalitat. Nogué havia estat precursor de la iniciativa amb la redacció d'un informe sobre la viabilitat de l'Observatori del Paisatge, encarregat per l'Ajuntament d'Olot. El DPTOP va dotar l'organisme amb un pressupost de 150.000 euros.

Les funcions de l'Observatori
L'Observatori es va constituir com a espai de trobada dels diversos agents públics i privats relacionats amb l'estudi i la gestió del paisatge a Catalunya. Així mateix, té l'encàrrec d'elaborar, amb metodologia participativa, un catàleg del paisatge per a cada regió, que contingui les principals unitats paisatgístiques de cada territori, que estableixi les dinàmiques de transformació més significatives i fixi els objectius de qualitat. Un cop elaborats, es trametran al DPTOP perquè siguin incorporats en forma de directrius als plans territorials parcials que elabora la Secretaria per a la Planificació Territorial d'aquest Departament.

Durant la present legislatura, es preveu que l'Observatori iniciï la tasca de sensibilització de la societat catalana en matèria de paisatge, endegant una quinzena d'actuacions exemplars com a proves pilot de millora paisatgística. Finançades per un fons públic amb aportacions privades, les zones seleccionades tindran un àmbit supramunicipal i contindran nuclis urbans consolidats, franges perifèriques i espais oberts. Amb el mateix objectiu, es pretén incloure en els plans d'estudi de batxillerat un crèdit variable amb el nom de Ciutat, territori i paisatge.

Més informació
www.upc.es/catala/laupc/govern/bupc/hemeroteca/2004/b69/19-09-2004.pdf
www.diba.es/ladiputacio/fitxers/plens04/040930_acta.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati