Diumenge 26 de Març de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DEL PORT VELL DE BARCELONA
Rosa Carbó

Actualitzat a 31/12/2006

Els projectes de millora urbana del Port Vell tenen com a objectiu principal conciliar el port amb la ciutat de Barcelona. Durant el 2006 s’aconsegueix desencallar el projecte per a urbanitzar l’espai de la nova bocana nord amb l’objectiu de fer accessible a la ciutadania aquest nou espai guanyat al mar. La remodelació de les instal•lacions pesqueres o les millores del moll de la Barceloneta són altres intervencions que estan transformant urbanísticament el Port Vell.


El Port Vell és la zona del PORT DE BARCELONA que se situa davant de la Ciutat Vella de Barcelona. Històricament ha estat una zona portuària dedicada fonamentalment al comerç i a la pesca però durant la dècada dels noranta es van diversificar els usos, tot barrejant l’activitat econòmica amb la lúdica. L’any 1989 es va aprovar definitivament el Pla especial del Port Vell que tenia com a principal objectiu reconciliar la ciutat amb el port tot obrint una part del Port Vell a la ciutadania. Entre les intervencions més destacades cal senyalar l’obertura del Moll de Bosch i Alsina, més conegut com el Moll de la Fusta; posteriorment també es va obrir al públic el Moll d’Espanya on es va concentrar la majoria d’activitats d’oci de la zona (el Maremàgnum, l’Imax Port Vell i l’Aquàrium).

Un altre impuls de reformulació urbana del Port Vell va tenir lloc el 2001, amb l’aprovació provisional del Pla especial de la nova bocana del port de Barcelona, que permetria l’entrada directa a tot el sector nord del port. L’objectiu era urbanitzar l’espai creat a partir de la construcció de la nova bocana. Concretament es guanyaven 130.000 m² de superfície al mar. D’aquests, aproximadament 90.000 m² eren edificables, 42.000 m² es destinaven a hotels, 30.000 m² per a usos recreatius i oficines, 8.660 m² per a ús industrial exclusivament i 10.000 m² per a zona industrial, serveis del port o comerç.

En l’esplanada guanyada al mar, el Pla especial preveia la construcció d’un hotel, d’un edifici d’oficines i d’un aparcament, de manera que tota l’àrea es feia accessible a la ciutadania. L’encarregat de dissenyar aquest espai va ser l’arquitecte Ricardo Bofill que va proposar la construcció d’un edifici amb forma de vela per a ubicar l’hotel. Davant d’aquest edifici, proposava la construcció d’un edifici triangular que seria per a oficines.

L’Ajuntament de Barcelona va acceptar el projecte però hi va introduir modificacions concretament pel que fa a l’alçada dels edificis ja que no volia que l’hotel dominés l’skyline de la ciutat. Amb tot, però, aquests canvis no serien els únics que Ricard Bofill hauria de fer ja que, amb l’aprovació de la Llei de costes (2004), es va veure obligat a adaptar el projecte a la nova legislació.

El 2003 l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB), promotora dels terrenys, va adjudicar la construcció i execució de la zona de serveis i de l’Hotel Vela a la Unió Temporal d’Empreses (UTE), formada per Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), Comsa, Sacresa i Obrascón Huarte Laín. L’APB assignava un pressupost de 156,9 MEUR.

El març de 2006 l’empresa Nova Bocana Barcelona SA que participava de la UTE va sol•licitar la llicència mediambiental per a exercir l’activitat hotelera i l’aparcament al Moll Oriental 1. Aquest era el pas previ per a obtenir la llicència d’obres tot i que abans s’havia d’aprovar definitivament la modificació del Pla especial de la nova bocana del port de Barcelona. No va ser fins al juliol que el consistori va procedir a l’aprovació del Pla. Aquesta votació va suposar la divisió de l’equip de govern, format pel Partit del Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Així doncs, hi va votar a favor el PSC, ERC i Convergència i Unió (CiU) i en contra el Partit Popular (PP) i ICV-EUiA. La discrepància en la votació amb els seus socis de govern raïa en el fet que ICV-EUiA considerava que es feia un ús privat excessiu a l’espai i, a més, que el paisatge urbà en sortia perjudicat.

La millora de les instal•lacions pesqueres
A més de la urbanització de la nova bocana es van desenvolupar altres actuacions de millora del Port Vell. Una de les més rellevants va ser la remodelació de les instal•lacions pesqueres ja obsoletes que s’ubiquen a la Dàrsena de la Indústria i ocupen el moll de Balears, Pescadors i el Rellotge. Aquesta era l’única part del port que estava pendent de reformar. Al maig, l’APB va presentar a la Confraria de Pescadors una proposta de remodelació que consistia en la construcció d’una nova llotja de subhasta de peix (1.800 m²) i una nova fàbrica de gel. El cost total del projecte era de 5 MEUR, 3 MEUR els posaria l’APB, 500.000 € la confraria i la resta l’Instrument Financer d'Orientació a la Pesca (IPOP) de la Unió Europea (UE).

Una altra proposta del projecte de remodelació era la concentració de l’activitat pesquera al Moll de Balears i la Dàrsena de la Indústria que se situen al voltant de l’actual llotja i l’edifici de la Confraria. D’aquesta manera es deixaria per a ús esportiu i recreatiu el Moll del Rellotge i el de Pescadors que estan ubicats davant de l’Aquàrium.

Amb aquest projecte l’APB pretenia suavitzar les relacions amb la Confraria de Pescadors, les quals estaven molt deteriorades des del juliol de 2004. Aquesta delicada situació era deguda a la denúncia que la Confraria havia fet per a reclamar la responsabilitat patrimonial de l’APB en la pèrdua dels caladors que havia estat conseqüència de les obres d’ampliació del port i del desviament del riu Llobregat. La Confraria demanava aproximadament uns 20 MEUR com a.compensació.

Un altre element de tensió entre els pescadors i l’APB era la reclamació de l’empresa portuària, Marina Port Vell, del Moll de Pescadors. Aquest espai que utilitzaven els pescadors estava dins dels plans logístics de l’empresa per a ubicar vaixells grans. Aquests terrenys havien estat reclamats per l’APB diverses vegades tot senyalant un acord de cessió signat per l’anterior junta de la Confraria. D’altra banda, la Confraria assenyalava que l’acord no era legítim ja que mai no havia estat signat pel secretari de l’organització.

Després de diferents reunions, la Confraria va mostrar el seu desacord amd el projecte de remodelació en veure reduït l’ús pesquer dels molls; l’APB va indicar que havia dimensionat a la baixa, ja que surant els últims anys la tendència de vaixells de pesca decreixia considerablement. Malgrat això, al novembre es donaven mostres d’acord entre les parts. L’assemblea de la Confraria va acceptar finalment la proposta de remodelació de les instal•lacions feta per l’APB.

Un cop coneguda la decisió dels pescadors, l’APB va afegir un altra condició per a tancar l’acord. Aquesta consistia en la retirada de la denúncia per responsabilitat patrimonial que havia fet la Confraria ja que l’APB afirmava que el projecte ja preveia accions econòmiques compensatòries. Així doncs, es va produir una situació d’encallament, ja que la Confraria es va negar a retirar la denúncia i l’APB no va retirar aquesta condició, tot amenaçant, a més, d’iniciar les obres sense el seu consentiment i sense cap tipus d’actuació compensatòria per als pescadors.

Altres millores
Al novembre va acabar una altra actuació de millora del Port Vell que era la reconstrucció del Moll de la Barceloneta. La sal marina havia deteriorat molt la plataforma pesquera i calia fer-hi una reparació urgent. L’empresa encarregada d’efectuar les obres va ser Marina Port Vell SA i el cost va ser de 2 MEUR.

D’altra banda el mes de març la Confraria de Pescadors va arribar a un acord amb dos empresaris (Juan Guals i Casto Portillo). Aquests invertirien 3 MEUR a reformar l’edifici de la confraria (ubicada a l’avinguda Joan de Borbó) a canvi de poder llogar l’edifici i utilitzar-lo com a hotel de disseny. D’aquesta manera els pescadors intentarien fer front als problemes econòmics que patien com a conseqüència de la reducció dels ingressos que registraven a causa, principalment, de la disminució del nombre de pescadors i de l’augment de les taxes.

Un altre dels projectes que s’elaborava a final d’any era l’ampliació de la xarxa de transports per a facilitar l’accessibilitat al Port Vell, amb horitzó 2015, i l’ampliació del passeig marítim per tal que aquest arribés a l’hotel Vela.

Més informació
www.apb.es
www.bcn.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès