Dimecres 13 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DEL NUCLI ANTIC DE TORTOSA
Pilar Paricio

Actualitzat a 31/12/2005

L'Ajuntament de Tortosa aprova el Pla integral del nucli antic, que queda seleccionat dins la segona convocatòria de la Llei de millora de barris de la Generalitat. Es tracta d'un pla valorat en 18,9 MEUR, que preveu millorar la cohesió social, dinamitzar l'economia del barri, actuar en els principals carrers, places i espais lliures i construir-hi equipaments, i també fomentar la rehabilitació dels habitatges, esponjar el teixit urbà i desenvolupar accions de foment de l'activitat cultural i d'atenció al comerç. Associacions veïnals i agrupacions denunciaven des de feia anys la degradació i la perillositat del barri.

Tortosa és una ciutat situada a la vora del riu Ebre, a la comarca del Baix Ebre, al sud de Catalunya. El nucli antic, conjunt de gran valor patrimonial que s’alça entre les muntanyes i el riu, és el resultat de la convivència durant segles de diferents cultures: ibers, romans, àrabs, jueus i cristians. La ciutat encara conserva gran part del recinte emmurallat, i també el Palau Episcopal i la Llotja, excel·lents exemples d’arquitectura medieval. Igualment, es manté el call jueu, un dels mes importants de Catalunya, però l’element més representatiu de la ciutat és el castell de la Suda, construït al segle VIII sota domini àrab. Edificis com l’església de Sant Domènec i els Reials Col·legis són una mostra única del Renaixement a Catalunya.

Un nucli antic molt degradat
El nucli antic de Tortosa presenta problemes d’aïllament i degradació, amb fortes deficiències d’urbanització, d’habitabilitat i de serveis. Durant dècades ha estat en gran part desocupat, i durant els últims tres anys ha acollit un nombre important de població immigrant amb baix poder adquisitiu (el 21% de la població del barri és d’origen extracomunitari i la taxa d’atur és del 16%, segons dades de 2005).

A final de desembre de 2005 l’ensorrament d’un immoble al carrer Sant Felip Neri va posar en evidència l’estat de degradació del barri. Aquesta situació feia temps que es denunciava per part de les associacions veïnals i d’entitats tortosines, com Amics del castells, que arran de l’accident van reclamar a l’Ajuntament mesures perquè els propietaris realitzessin les obres necessàries per garantir una seguretat mínima dels habitatges o perquè tapiessin els immobles en mal estat.

Proposta de rehabilitació integral
Per tal d’oferir una resposta integral a la problemàtica del nucli antic, l’Ajuntament va encarregar tres treballs específics: l’anàlisi i reconeixement demogràfic i social del centre, la diagnosi estructural i d’habitabilitat de les construccions del nucli antic i el pla d’estratègies d’equipament i qualitat urbana del centre històric. Aquests treballs juntament amb les aportacions dels veïns, recollides pel Consell de Participació Ciutadana, van servir de base per l’elaboració d’un pla. A final d’abril de 2005 l’Ajuntament va aprovar el Pla integral del nucli antic de Tortosa (PINCAT). Pocs dies després va ser presentada la segona convocatòria dels ajuts previstos per la LLEI DE MILLORA DE BARRIS DE LA GENERALITAT i a mitjan juliol, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va confirmar el seu suport al Pla amb la concessió d’un ajut de 9,4 MEUR dels 18,9 previstos en el programa. Va ser la dotació pressupostària més important de totes les que s’havien concedit fins aleshores.

EL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL, l’aprovació definitiva del qual estava prevista per al 2006, va projectar una zona de creixement al nord de la ciutat amb què donar centralitat al nucli antic, proposta que, juntament amb les actuacions del PINCAT, s’esperava que contribuís a millorar les condicions del barri. L’alcalde de Tortosa, Joan Sabaté i Borràs (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), descrivia així la proposta: “El nostre nucli antic serà el centre administratiu, cultural i, fins i tot, comercial de la ciutat. El model de ciutat que estem desenvolupant serà harmònic, equilibrat i, com passa a moltes altres ciutats europees, la ciutat històrica esdevindrà el centre i motor urbà”.

L’àmbit d’actuació del PINCAT havia d’afectar 17,5 ha, per bé que el nucli antic sigui més extens, i inclouria vuit-cents immobles, dels quals dos-cents es trobaven en molt mal estat o en ruïnes.

El Pla es desenvoluparia mitjançant quatre grans eixos: urbanització, equipaments, habitabilitat i cohesió social i econòmica.

Quant a l’eix d‘urbanització, es preveia intervenir sobre els principals eixos viaris, les places i tres parcs en concret. Els cinc eixos que estructuren el nucli antic i sobre els quals s’actuaria són el de Montcada, el dels Reials Col·legis, el del Vall, l’eix del Castell i el de Santa Clara. Pel que fa al programa de places, es proposava crear-ne de noves i rehabilitar totes les places del barri.

La partida dels equipaments inclouria la construcció d’espais d’atenció social i d’integració col·lectiva i es proposaria tant la rehabilitació d’edificis existents com la construcció de nous i també l’execució i acabament de les obres en curs.

L’habitabilitat preveia ajudes per a la rehabilitació de les façanes, de les cobertes, dels elements comuns de les instal·lacions generals i ajudes sobre la incorporació de noves tecnologies, sense oblidar les actuacions d’expropiació d’uns cinquanta immobles.

Pel que fa a la cohesió social i econòmica, preveu actuacions dirigides als programes d’atenció al comerç i als plans de foment de l’acció cultural i turística sobre el centre per tal de modificar la situació de marginalitat.

Actuacions realitzades el 2005
El 14 desembre de 2005 el Consell de Participació Ciutadana del Pla va celebrar la primera reunió des de la concessió de l’ajut per la Llei de millora de barris, amb l’objectiu d’informar veïns, comerciants i entitats de la situació de les obres.

El projecte, que te una vigència de quatre anys, s’inicià el 2005 amb les obres d’obertura del barri de Santa Clara per la part alta i l’expropiació de les cases afectades per l’obertura de la plaça de la catedral. També es va millorar la il·luminació dels carrers del barri del Rastre i es va posar en marxa un programa d’atenció a la dona.

Arran de l’esfondrament d’un immoble del carrer Sant Felip Neri, l’Ajuntament va inspeccionar el nucli antic i va detectar que cent cinquanta-cinc finques no eren habitables pel mal estat de conservació en què es trobaven. El regidor d’urbanisme va demanar als propietaris que realitzessin les obres necessàries per garantir-ne el manteniment.

Els veïns continuen denunciant la manca de neteja i manteniment de la via pública que encara pateix el nucli antic. El president de la Federació d’Associacions de Veïns de Tortosa va declarar que volen participar en la Comissió de Seguiment del PINCAT. Aquesta Comissió haurà de controlar les inversions cofinançades per la Llei de barris segons el calendari fixat per la Generalitat.

Més informació
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/arees/ciutat/barris/index.jsp
Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Baix Ebre
Fotogaleria relacionada