Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DEL NUCLI ANTIC D'OLOT
Xavier Crehuet

Actualitzat a 31/12/2006

La millora urbana del nucli antic d’Olot preveu rehabilitar cinc espais amb la creació de noves places i de nous habitatges. La intervenció destina aproximadament la meitat dels 7,4 MEUR pressupostats en expropiacions, adquisicions d’immobles i enderrocs. L’actuació més polèmica s’escenifica amb el possible enderrocament de Can Sacrest per construir-hi la nova escola d’art. S’hi oposen l'equip directiu de l'Escola d'Art d'Olot, Alternativa per la Garrotxa i un grup de ciutadans.


Articles posteriors 2010

El 2005 l’Ajuntament d'Olot va iniciar l’aplicació de la primera anualitat, amb un pressupost de 1,9 MEUR, de les quatre previstes en la millora urbana del nucli antic d’Olot inclòs en el PROGRAMA DE BARRIS de la Generalitat aprovat el 2004. Les polítiques de rehabilitació s’estenien des del carrer Esglaiers, al nord, fins a la plaça de Santa Magdalena, al sud, i de la plaça Major, a l’oest, a la plaça Palau, a l’est.

Al nucli antic de la capital garrotxina, s’hi concentraven habitatges en mal estat de conservació, desocupats i, fins i tot, sense les més mínimes condicions d’habitabilitat. Aquesta zona també concentrava un alt percentatge de gent gran i de nouvinguts.

La millora urbana del nucli antic
El programa de millora urbana del nucli antic d'Olot incloïa actuacions en cinc espais i una inversió de 7,4 MEUR, la meitat a càrrec de la Generalitat. En tots els casos, l’actuació preveia obrir un espai públic, una plaça, i construir-hi habitatges de protecció i de promoció privada. Es rehabilitava la plaça de Campdenmàs amb l’enderrocament de tota l'illa d'edificis inferior i s’hi habilitava una plaça i un equipament públic i a l'est s’hi projectaven habitatges i aparcaments subterranis. S’allargava el passeig de la Muralla fins a la plaça Palau, i a la plaça de Santa Magdalena s’enllestia la construcció del passeig fluvial amb els anomenats jardins de la Vila Vella.

Les operacions urbanístiques també afectaven la plaça que s'obria entre els carrers dels Sastres i Esglaiers, a l’altura del carrer Alta Maduixa, on ja es van enderrocar uns quants edificis. També es rehabilitava l'illa del Carme, amb l’enderrocament de l'antiga filatura de Can Sacrest, propietat de l'Ajuntament d'Olot. Posteriorment el consistori l’havia de cedir al Departament d'Educació perquè hi construís la nova escola d'art, situada actualment als claustres del Carme i amb dificultats d'espai. Al voltant d'aquests espais es projectaven habitatges socials i privats. A part, es preveia un aparcament públic entre el carrer Sant Bernat i la plaça Campdenmàs.

El projecte de millora urbana també incloïa projectes de dinamització econòmica, comercial, cultural i turística, punts d’igualtat de gèneres, de foment del treball, d‘integració i de mobilitat.

Avança la millora urbana
Al gener avançaven les tres primeres operacions immobiliàries públiques, amb vint-i-cinc habitatges. Els nous pisos, en règim de lloguer, es construïen a la plaça del Carme, a la cruïlla dels carrers dels Sastres i Esglaiers, i al carrer Lliberada Ferrarons. Al mateix temps al nucli antic coincidien cent cinquanta-una rehabilitacions integrals privades.

A l’abril l’Ajuntament d’Olot va aprovar l’enderrocament de cinc edificis del nucli antic per acabar el passeig de la Muralla fins a la plaça Palau després de la primera fase executada el 2002.

Al maig el consistori olotí impulsava la rehabilitació de tres immobles a la cruïlla dels carrers Verge del Portal i Sant Bernat. De fet, la meitat dels diners de la millora urbana es destinaven a expropiacions, a l’adquisició d’immobles i a enderrocs. La millora urbana tenia pressupostats 2 MEUR per al 2006.

Al juny continuaven les negociacions, amb expropiacions incloses, per adquirir el patrimoni privat afectat pels projectes. Es pretenia adquirir una vintena d'edificis, per enderrocar-los i crear-hi habitatges i equipaments. El mateix juny, i per complementar el pla de barris, el Departament de Treball va aportar tres-cents mil €€per projectes d’inserció laboral amb cursos de formació professional i una casa d’oficis.

Polèmica sobre l’enderrocament de Can Sacrest
Can Sacrest, situat a la pujada de Sant Bernat, havia d'enderrocar-se per construir-hi la nova escola d'art. A l’octubre un grup de ciutadans de diversos àmbits socioculturals i econòmics d’Olot van signar un manifest en defensa de Can Sacrest. Creien que la fàbrica representava el darrer vestigi de l’arquitectura industrial de la ciutat i que la nau més vella, del segle XIX, permetia ubicar-hi els ensenyaments artístics. Alhora el grup municipal olotí Alternativa per la Garrotxa va proposar mobilitzacions per a salvar l'edifici, i Joan Boada, d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), va apostar per crear-hi un centre d'arts visuals.

El mateix octubre Joan Albesa, regidor d’urbanisme d'Olot, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), explicava que el manteniment de Can Sacrest no depenia de la voluntat del govern municipal sinó dels informes tècnics. Aquests informes desaconsellaven conservar la casa i destacaven que l’estructura i la composició dels volums no s’adaptaven als usos de la nova escola d’art. Tanmateix s’assegurava la conservació de la xemeneia industrial.

Al novembre l'equip directiu de l'Escola d'Art d'Olot es va manifestar a favor de conservar Can Sacrest. L'equip directiu també recordava al Departament d'Educació i a l'Ajuntament d'Olot l’oportunitat històrica per a crear un campus d'art com a embrió de la facultat d'Art.

També al novembre l'equip de govern d’Olot, format només pel PSC, va respondre als signataris del manifest de Can Sacrest recordant l’adquisició d'antigues fàbriques per a la reutilització pública. El govern olotí insistia al Departament d’Educació que estudiés detalladament si es podia mantenir tot Can Sacrest o una part.

Es preveia per a l’any 2007 la continuació de la millora urbana amb un pressupost d’1,9 MEUR. L’any 2008, amb un pressupost d’1,5 MEUR, havia de finalitzar el projecte.

Més informació
www.olot.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Garrotxa