Dimecres 23 d ' Octubre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DEL COLL (BARCELONA)
Xavier Crehuet

Actualitzat a 31/12/2007

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) aprova la millora urbana del barri del Coll, a la ciutat de Barcelona. El projecte té un pressupost de 15,7 MEUR, pagats entre l’Ajuntament de Barcelona i el DPTOP, i conté dinou actuacions. Les accions més destacades són l’adquisició de sòl per a equipaments i zones verdes al sector del Portell, les escales mecàniques als carrers Móra la Nova i Jaume Cabrera, l’eix cívic del carrer Portell i la rehabilitació d’edificis. El districte de Gràcia presenta el pla en una assemblea amb més de 200 veïns i s’articulen mecanismes de participació ciutadana.

El barri del Coll té uns 6.000 habitants i està situat uns 300 m sobre el nivell del mar, a l’extrem nord-oriental del districte de Gràcia, a la ciutat de Barcelona. Aquest barri està caracteritzat pels forts pendents i està envoltat pel parc de la Creueta del Coll, el parc del Carmel i el parc Güell. Malgrat que prèviament el barri ja estava ocupat per diverses masies i cases, el creixement urbanístic més important es va produir a partir dels anys seixanta, d’una manera poc ordenada. Aquest fet és el que va provocar que es construïssin molts edificis de baixa qualitat, que predominés una manca considerable d’espais verds i que els accessos i les connexions internes del barri fossin, en conjunt, difícils i que l’aïllessin.

S’aprova la millora urbana del Coll
L’abril del 2007 el districte de Gràcia va presentar el projecte de rehabilitació integral del Coll a la quarta convocatòria del PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D'ATENCIÓ ESPECIAL. La resolució del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) del juliol del 2007 va aprovar l’ajuda al Coll, juntament amb 24 projectes de millora i rehablitació integral més de 23 municipis catalans. A Barcelona també es va impulsar la millora urbana del barri de la Bordeta, al districte de Sants-Montjuïc.

El projecte de rehabilitació integral del barri del Coll tenia un pressupost de 15,7 MEUR i una subvenció de 7,8 MEUR per part del DPTOP. Aquest pressupost era el més alt dels 24 plans aprovats a la convocatòria, i per tant el que més diners rebia del DPTOP. Del total del pressupost, la meitat l’havia de pagar el DPTOP i l’altra meitat l’Ajuntament de Barcelona. El projecte tenia una durada de quatre anys.

Diferents objectius per les dinou actuacions

La millora urbana del Coll proposava com a objectiu marc dignificar la zona i corregir algunes mancances estructurals fruit d'un urbanisme complex i difícil. Les accions s’agrupaven en els vuit apartats que definien la LLEI DE MILLORA DE BARRIS com la millora de l’espai públic i la dotació d’espais verds, la rehabilitació i l’equipament dels elements col•lectius dels edificis, els programes de millora social, urbanística i econòmica del barri o l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.

El projecte de rehabilitació integral del Coll plantejava diferents objectius com ara potenciar els corredors verds integrant a l’estructura urbana el parc de la Creueta del Coll i el parc Güell i millorant-ne també l’accessibilitat. També es volia reconduir la pèrdua de significació urbana del Coll aprofitant la futura arribada de la LÍNIA 5 del metro i alhora vertebrar els barris del Coll i el sector del Portell a través de la seva zona més baixa. A més, s’havien d’implementar programes de millora social com la intervenció en situacions de risc social entre adolescents i joves per mitjà de la seva participació i de la integració d’aquest col•lectiu. I finalment es pretenia millorar la connectivitat interna del barri amb la creació d’itineraris des de la vall fins a la muntanya, a fi de relacionar les zones baixes amb punts de centralitat, i potenciar alhora l’accessibilitat al transport públic amb les més altes, zones principalment residencials.

De les dinou actuacions incloses a la millora urbana del Coll, la més destacada era l’adquisició de sòl per a equipaments i zones verdes amb l’objectiu d’esponjar la zona del Portell, situada al costat del parc del Carmel, a la qual es dedicava un pressupost de 5,5 MEUR. També destacaven la inversió en matèria d’accessos i la connexió viària i de vianants per mitjà de la construcció d'escales mecàniques que permetessin salvar les pujades dels carrers Móra la Nova i Jaume Cabrera, que havien de costar 3,9 MEUR, l’eix cívic del carrer del Portell amb la connexió entre el mirador del Carmel i el mirador Coves d’en Cimany al parc Güell amb un pressupost d’1,1 MEUR, i la rehabilitació i equipament dels elements comuns dels edificis amb 0,9 MEUR.

Així mateix, s’hi projectaven altres actuacions, com la urbanització dels carrers Jaume Cascalls, Lluís Bonifaç, Pere Llobet i Aldea del sector Portell, el camí de ronda verda al Portell, el nou espai públic Laguna Lanao amb una nova plaça enjardinada amb aparcaments subterranis, la urbanització de diversos carrers del sector del Coll com els carrers Beat Almató i Clotés, i la urbanització dels carrers Funosas, Llussà i Pineda.

També es preveia el nou accés al parc de la Creueta del Coll*, la instal•lació de plaques solars i millora de l'aïllament tèrmic dels edificis, la reforma de la finca Turull i la posada en marxa d'una escola taller de jardineria, les noves connexions d’informació ciutadana, la instal•lació de plaques fotovoltaiques al centre cívic del Coll, les noves baranes en una quinzena de carrers amb fort pendent, la creació d’un camí escolar com a via de circulació preferent per als alumnes i vianants, una xarxa relacional d’intercanvi de coneixements o l’adaptació interior del nou centre d’interpretació de la finca Sansalvador.

Un projecte amb participació ciutadana
Al desembre, el districte de Gràcia va presentar el contingut genèric del projecte de rehabilitació integral del barri del Coll en una assemblea massiva amb uns 200 veïns que volien conèixer les seves directrius i, sobretot, quin impacte havia de tenir sobre el seu entorn. En el torn de paraules es va verificar que un dels temes més polèmics era la possible afectació del pla en el contenciós anomenat 14A. Amb aquest nom s’identificava un antic conflicte urbanístic no resolt que afectava un conjunt d'habitatges del Coll, situats fora d'ordenació.

Alguns veïns neguitosos temien que s'aprofités la millora urbana per a aplicar la qualificació definitiva d'aquesta àrea, ja que algunes de les dinou actuacions s’havien programat en aquella zona concreta. Tot i això, el districte va negar aquesta possible situació. De fet, es va remarcar que les actuacions projectades al 14A serien les últimes a redactar, atès que es preveia la possibilitat que abans es pogués desencallar aquest conflicte urbanístic.

Al final del 2007 s’anunciava la creació d’una comissió de treball del pla. Es pretenia fomentar la participació ciutadana i la implicació de les entitats, associacions i veïns i veïnes del Coll. L'Ajuntament volia que els veïns s'impliquessin directament en el projecte i que conjuntament es marquessin les prioritats, i seguissin la implementació de les dinou actuacions amb el consegüent calendari d'actuació i pressupost. La comissió de treball s’havia de reunir una vegada al mes i tenia l’encàrrec de treballar en els projectes concrets. En aquesta comissió hi havien de ser representants l'associació de veïns del Coll i la de Turull, la Plataforma 14A, comerciants, escoles i veïns que ho sol•licitessin expressament i els tècnics del districte de Gràcia.

Paral•lelament, també s’havia de posar en marxa la comissió de seguiment i avaluació del projecte on, a banda de les entitats, també hi havia l'Ajuntament i la Generalitat. Aquesta comissió s’havia de reunir una vegada a l’any.

La instal•lació d'escales mecàniques als carrers de Móra la Nova i Jaume Cabrera es projectaven perquè fossin la primera actuació. Una vegada els projectes finalitzessin es preveia de fer cada trimestre una convocatòria d’assemblea per a presentar-los públicament als veïns.

Més informació
avvbarri-coll.blogspot.com
www.bcn.cat
www.gencat.net/ptop

* El parc de la Creueta del Coll és resultat de la recuperació, a la dècada dels anys setanta, d’una pedrera abandonada. Els seus elements més destacats són l'estany piscina que n'ocupa la part baixa, i la gran escultura suspesa d´Eduardo Chillida.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès