Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE TORRE BARÓ (BARCELONA)

Guifré Lloses - U:50mil. Planejament territorial

Actualitzat a 31/12/2007

Des de principi de 2007, el projecte de reforma urbana del barri de Torre Baró arrenca per a començar a desenvolupar les accions previstes. El projecte va ser un dels seleccionats de la tercera convocatòria de la Llei de barris, l’any 2006, i proposa millorar-ne les condicions d’infrahabitatge, dotar-lo d’equipaments i millorar les connexions del barri amb altres zones. La seva posada en marxa ha topat, però, amb la resistència dels veïns que es veuen afectats per les expropiacions dutes a terme per l’Ajuntament.

Torre Baró va ser un dels últims barris de la ciutat de Barcelona que va acollir el volum d’immigració de la dècada dels seixanta i dels setanta provinents d’arreu de l’Estat. Situat al límit septentrional del terme municipal, Torre Baró encara és, de fet, una de les poques zones on hi ha cases d’autoconstrucció i habitatges fets autònomament, que en molt casos no disposaven de permisos i que es van fer a partir de l’ocupació de parcel•les de terreny de grans finques de la zona o de terrenys municipals.

Un barri de barraques i cases d’autoconstrucció
La seva història urbanística retrocedeix als anys vint i trenta, quan al barri hi vivien propietaris que havien comprat terrenys als administradors del baró de Sivatte, propietari d’una gran finca agrària que abraçava els actuals barris de Torre Baró i Vallbona, per aixecar-hi torres de primer habitatge. Ja en aquella època la manca de planejament urbanístic a la zona era un fet. La zona es trobava al límit amb el Vallès i encara no havia patit l’explosiu canvi urbanístic dels anys seixanta i setanta. Posteriorment, amb el començament de la segona gran onada migratòria als anys quaranta, la població del barri va anar creixent. Torre Baró va començar a poblar-se d’immigrants que s’autoconstruïen les pròpies vivendes, les anomenades coreas. Aquestes eren més estables que una barraca però menys fermes i salubres que un habitatge qualsevol. El creixement del barri va començar a ser incontrolat. La majoria de les parcel•les eren de compra però eren parcel•les molt petites i de preus molt baixos.

El desgavell urbanístic de les dècades posteriors es va fer present i les condicions de vida a Torre Baró eren força pobres. Un estudi elaborat per l’Ajuntament als anys seixanta, el Pla de remodelació de suburbis, analitzava que la mitjana de les parcel•les de Torre Baró era de 26 m2, que un 47% de cases disposaven d’habitacions on hi dormien tres persones en cadascuna i que només un 20% de les cases del barri disposava de tots els serveis. A banda d’això, l’aigua corrent i el servei de clavegueres eren pràcticament inexistents, i els equipaments socials també. De fet, no va ser fins als anys vuitanta que es van aconseguir aquests serveis conjuntament amb l’asfalt de la majoria de carrers del barri, alguns dels quals molt costeruts.

Expropiacions a preus molt baixos
Amb el projecte que es va presentar l’any 2006 juntament amb el barri de Ciutat Meridiana a la convocatòria de la LLEI DE BARRIS, i que fou seleccionat, l’Ajuntament va projectar per al barri de Torre Baró una reforma urbanística que permetia dotar-lo d’equipaments socials i de nous habitatges, i connectar-lo alhora amb altres zones urbanes properes com Ciutat Meridiana o Vallbona. L’eix de la reforma es basava en l’actuació de l’anomenat camí de Ronda, la vella carretera que connecta la part alta amb la part baixa del barri i que actualment és el carrer Sant Feliu de Codines. Els veïns ja feia temps que reivindicaven més bones condicions per a aquest vial, ja que en alguns casos no disposa ni de voreres.

Va ser amb la presentació del projecte al barri, però, que van començar les discrepàncies d’alguns veïns a causa, sobretot, de les expropiacions que s’hi preveien. Aquestes afectaven un total de 23 veïns propietaris que vivien en cases particulars però en sòl no urbanitzable, segons antigues catalogacions com la dels anys cinquanta, quan la zona va ser declarada zona forestal, o la de l’any 1976, any del Pla general metropolità (PGM), que ratificava i consolidava les qualificacions urbanístiques anteriors, i que, alhora, havien de permetre la construcció del nou vial de connexió entre les parts alta i baixa del barri.

Els veïns expropiats es queixaven que l’Ajuntament tenia intenció de pagar uns preus molt baixos per les expropiacions i en alguns casos, després d’anys de propietat, reclamaven que les parcel•les ja havien quedat consolidades amb les anteriors catalogacions. Es tractava, en alguns casos, de veïns que van comprar les seves llars de segona mà a immobiliàries i que afirmaven que en cap moment la immobiliària no els havia informat que l’habitatge es trobava en aquesta situació de qualificació urbanística. La diferencia entre el preu final de les expropiacions i el preu de venda que havien marcat els propietaris era molt elevada. Per això, alguns veïns van reclamar passar pel Jurat d’Expropiació de Catalunya amb la intenció de forçar un acord més just. L’Ajuntament, per contra, es defensava dient que ja feia temps que havien anunciat les expropiacions i les propostes per al barri.

Una associació d’afectats paral•lela a l’associació de veïns
L’Ajuntament ja s’havia compromès a principi d’any a destinar 23 pisos nous de la construcció d’un edifici d’habitatges de protecció oficial al carrer Martorelles als propietaris afectats per les expropiacions. Els afectats, però, van denunciar que els diners de l’expropiació no els arribaven per a afrontar les despeses de compra dels nous pisos i que, a més a més, com que es tractava d’habitatges de protecció oficial, aquests tenen limitacions de venda al lliure mercat.

Per això, la majoria de veïns afectats van constituir a final del mes de gener de 2007 una associació pròpia que unia la veu dels afectats davant l’Ajuntament a l’hora de reclamar millores de tracte i de condicions. L’Ajuntament, però, només va voler reconèixer l’associació de veïns local com a únic interlocutor vàlid per a negociar. Per contra, l’associació de veïns sempre s’havia declarat a favor dels projectes de remodelació i millora urbana per al barri però veia com se li escapava de les mans la gestió del conflicte atesa la vehemència dels afectats. L’associació de veïns, alhora, recordava també que alguns dels veïns afectats coneixien les propostes de l’Ajuntament des dels anys vuitanta i que era qüestió de temps que aquestes s’acabessin aplicant. Finalment, però, el mes d’abril només havien estat afectades tretze famílies per les expropiacions, concretament les que tenien la llar tocar del carrer Sant Feliu de Codines.

Un projecte per a desenvolupar per fases
El projecte de la Llei de barris a Torre Baró constava de tres fases de desenvolupament. La primera, ja en execució el mes d’abril, consistia en la creació d’un centre neuràlgic a la part baixa del barri que incloïa la construcció de 375 nous habitatges de protecció oficial i una sèrie d’equipaments socials per a pal•liar el dèficit històric del barri, entre els quals l’emblemàtica biblioteca de 1.500 m2. La segona fase consistia en la construcció del camí de ronda del barri al voltant del carrer Sant Feliu de Codines i que va suposar l’expropiació dels habitatges de tretze famílies. Finalment, la tercera fase consistia a eliminar els habitatges de la part més alta del barri per anar guanyant terreny forestal i zona verda.

Cal recordar que tot aquest pla de remodelació tenia un pressupost de 18 MEUR, la meitat dels quals els pagava la Generalitat a través de la subvenció de la Llei de barris i l’altra meitat, l’Ajuntament.

Més informació
w3.bcn.es/fitxers/noubarris/torrebarociutatmeridianacatal.538.pdf
www.bcn.cat/habitatge/doc/torrebaro_cm.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès
Fotogaleria relacionada