Divendres 22 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE LA PLAÇA DE LES GLÒRIES (BARCELONA)
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

L'Ajuntament de Barcelona presenta a les associacions veïnals un esbós del projecte de reforma de la plaça de les Glòries. El Pla d'inversions preveu destinar 18 milions d'euros a les primeres obres de reforma de la plaça. Resten pendents de concreció algunes qüestions del projecte, especialment pel que fa a l'espai que ocupen actualment el mercat de Bellcaire i la seva futura ubicació. L'horitzó d'execució de la intervenció és de vuit anys.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2006, 2007, 2008, 2011, 2012, 2014, 2015

La plaça de les Glòries, situada en el límit entre els districtes barcelonins de l'Eixample i de Sant Martí, constitueix un nus viari on conflueixen l'Avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i la Meridiana, a més de dues línies de METRO. La plaça, que recull el trànsit de vehicles que entren i surten de la ciutat cap al Barcelonès Nord i el Maresme, va ser inaugurada, amb la seva configuració actual, el 15 de gener de 1992, en plena preparació dels Jocs Olímpics.

A final de 2003, l'Ajuntament de Barcelona va presentar un projecte de reforma de la plaça, amb la voluntat de millorar-ne la mobilitat i impulsar-ne la centralitat. La proposta resolia les qüestions infraestructurals i viàries, tot eliminant el pas aixecat, però deixava poc definits altres aspectes com la manca d'equipaments o la definitiva ubicació del mercat del Bellcaire, també llargament reivindicades per veïns i comerciants de la zona.

El projecte de reforma Glòries
El 9 de febrer es va celebrar la primera trobada entre el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), i l'alcalde de Barcelona, Joan Clos (PSC), per a impulsar els projectes urbanístics pendents a Barcelona. Nadal es va mostrar partidari de la "reforma en profunditat de la plaça de les Glòries i d'abordar la construcció d'un intercanviador que resolgui els problemes per sota i regeneri la pell de la ciutat", per tal de millorar l'eficiència del transport públic a la ciutat.

Per a fer realitat el projecte, la Generalitat estudiava que la línia dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) que acaba a la plaça Espanya arribés fins a Francesc Macià, continués després per Gràcia o Provença i arribés a la plaça de les Glòries. D'aquesta manera, a Glòries confluiria una línia dels FGC, la línia 1 del metro, el TRAMVIA DEL BESÒS i s'hi projectava obrir dues estacions per a les línies de RENFE que actualment creuaven la plaça sense fer-hi parada. Es calculava que el nou intercanviador tindria una demanda de vint milions de viatgers anuals. Nadal també va recolzar la postura de l'Ajuntament d'enllaçar el tramvia entre Francesc Macià i Glòries mitjançant un túnel ferroviari que donaria més sentit a l'intercanviador de transport públic previst.

A mitjan maig, representants de l'Ajuntament i organitzacions de veïns van discutir un primer esbós de la reforma, que s'havia de perfilar mitjançant concursos públics per als diversos elements. Finalment, el projecte es va presentar a principi de juny als veïns i es va poder veure en forma de maqueta a l'exposició "Barcelona in progress", a l'interior de l'edifici FÒRUM .

Segons el projecte, la plaça de les Glòries seria una gran zona ver-da rectangular de 400 m de longitud, al voltant de la qual es trobarien diversos edificis i espais singulars. El controvertit nus viari elevat s'enderrocaria.

Els cotxes de la Gran Via passarien per sota de la plaça i el carril d'entrada al centre de la ciutat es desviaria cap a la Diagonal, mentre que els cotxes que passessin per la plaça sortint de la ciutat passarien per un pas soterrat sota la plaça i sortirien de nou a la superfície després de deixar-la enrere.

Al costat nord, la plaça es convertiria en un gran parc urbà, que estaria a una cota més elevada per a salvar les infraestructures de transport que passarien per sota. Al costat sud es preveia construir una àrea concebuda com a plaça de trànsit ciutadà perquè estaria situada a l'entrada de l'intercanviador de transport públic. Allà es localitzaria el Museu de les Arts Decoratives, projectat per l'estudi d'arquitectura MBM (Martorell, Bohigas i Mackay), que mantindria la forma inicial de martell sobre la Meridiana, tot i que no es descartava que hagués de ser sotmès a algunes adaptacions. Davant l'Auditori, s'hi edificaria la plaça de les Arts segons un disseny de l'arquitecta iraniana Zaha Hadid. La plaça connectaria amb el Teatre Nacional de Catalunya i l'Auditori.

A l'est de la plaça quedaria la torre d'Aigües de Barcelona (Agbar) que seria visible des de la Diagonal, un cop suprimit l'anell viari elevat. Al nord-oest, s'hi construiria un edifici d'oficines municipals dissenyat per l'arquitecte Federico Soriano. Una de les façanes de la torre, que tindria 100 m d'alçada, estaria recoberta per una malla metàl·lica, mentre que l'altra seria de vidre. A l'oest es preveia la construcció d'edificis d'habitatges. La densitat i la col·locació d'aquestes peces restaven pendents de concretar.

El projecte deixava indefinits, també, el disseny dels solars ocupats pel mercat dels Encants Vells i el lloc on es traslladarien els venedors. El 8 de març, una cinquantena d'agents de la Guàrdia Urbana van expulsar més de cent venedors ambulants sense llicència, situats al voltant del mercat dels Encants, i van confiscar uns mil quilos de mercaderia. Segons va reconèixer Jordi Portabella (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), segon tinent d'alcalde i màxim responsable dels mercats de la ciutat, "el lloc que ocupen els Encants està qualificat de zona verda, i alhora també és veritat que Barcelona vol tenir un mercat com el de Bellcaire dins la ciutat; per tant, aquestes dues idees s'han de poder compaginar".

Les reaccions veïnals
Des que fou construït l'any 1992, els veïns de la dreta de l'Eixample i de la zona del Clot van qualificar de «nyap» l'eix viari elevat de la plaça de les Glòries, i demanaven que s'enderroqués i es transformés l'indret.

L' anunci de reforma de la plaça fet pel consistori va ser rebut per les associacions veïnals de la zona del Clot, la Sagrada Família i el Fort Pienc (a la dreta de l'Eixample) amb satisfacció continguda. Les reclamacions veïnals es van centrar a demanar més participació per a assolir un projecte consensuat i, especialment, una solució d'acord per als Encants i per al mercat il·legal dels voltants. També van exigir la creació d'habitatge públic de lloguer, d'equipaments i zona ver-da. Pel que fa a la mobilitat i les infraestructures, van exigir un estudi de mobilitat independent basat en criteris de sostenibilitat i un intercanviador soterrat de transports públics. També van qüestionar solucions del projecte, com ara la forma de grapadora del museu del disseny o l'alçada de la torre cortina. El portaveu de l'associació de veïns de la Sagrada Família, Joan Balanyach, va manifestar que era conscient que algunes peticions tindrien "contrapartides" però que es mantindrien atents.

Finançament de les obres
El 16 de juny, es va presentar el Pla d'inversions municipals (PIM) per al període 2004-2007, que preveia destinar 18 milions d'euros a les primeres obres de reforma de la plaça de les Glòries. El moviment de terres podria començar a final d'any, amb la construcció d'un aparcament subterrani en el triangle que quedaria entre l'edifici Agbar i el centre comercial. L' inici de les primeres obres serviria, segons l'alcalde, per a generar un "efecte multiplicador" i atreure les inversions de la resta d'administracions i operadors de transport implicats en el projecte.

En la presentació del PIM, l'alcalde Joan Clos i el responsable d'Urbanisme, Xavier Casas, no van poder avaluar el cost definitiu de l'obra, atès que, segons afirmaven, gran part de la inversió aniria a càrrec d'altres administracions públiques i d'alguns operadors privats.

L' Ajuntament treballava amb un horitzó de vuit anys per acabar de transformar la plaça.

Més informació
www.lafavb.com/documents.php
www.claror.org/Tot%20Claror/Reportatges/tc38%202repor.htm
www.bcn.es/publicacions/bmm/44/ct_qc2.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati