Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE LA FARGA. REGULACIÓ D'USOS COMERCIALS (BANYOLES)
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2005

L'Ajuntament de Banyoles presenta el barri de la Farga, un polígon d'habitatges dels anys setanta amb més d'un 50% de població immigrada, a la segona convocatòria de la Llei de millora de barris. El projecte no resulta escollit però l'Ajuntament tira endavant alguna de les accions previstes, com per exemple la limitació dels usos comercials amb l'objectiu de trencar l'aïllament del barri.

El barri de la Farga de Banyoles (el Pla de l'Estany) és un polígon d'habitatges situat al sud de la ciutat, deslligat de la trama urbana contínua i envoltat per polígons industrials. El 1958 es va iniciar la redacció d'un pla parcial per urbanitzar aquest sector, en una àrea agrícola de regadiu situada al costat de l'antiga carretera de Banyoles a Girona. No fou, però, fins al 1974 que, a través d'una promoció privada, es van començar a construir els primers blocs d'habitatges plurifamiliars, els més alts de planta baixa i cinc pisos, per bé que no se'n van executar les zones verdes i els equipaments previstos inicialment. A final dels anys vuitanta ja s'havia enllestit la primera illa entre els carrers Barcelona, Girona, Tarragona i Paper amb un total de 240 habitatges. Posteriorment es van realitzar altres promocions en terrenys adjacents però en aquest cas amb tipologies edificatòries de planta baixa i dos o tres pisos. Inicialment el barri va acollir gent de la mateixa comarca i també immigrants procedents del sud de l'Estat espanyol, però a partir dels anys noranta s'hi va començar a establir, a un ritme creixent, població immigrada, majoritàriament procedent del continent africà.

L'any 2005, de les 1.884 persones que vivien al barri de la Farga, un total de 1.004 (el 51,9%) eren immigrants, majoritàriament concentrats a la primera illa construïda, un percentatge molt superior a la mitjana de Banyoles (18,2%). Aquest elevat percentatge d'immigració juntament amb l'aïllament urbanístic, l'entorn industrial, l'alta densitat, la manca d'equipaments i zones verdes i la baixa qualitat dels edificis provocaren la regressió urbanística del barri i la marginació social de les persones que hi habitaven. A més, diversos episodis esdevinguts al barri, com la recollida de signatures contra la instal·lació d'una mesquita el 1999 o la detenció de cinc persones acusades de formar part d'una cèl·lula de les xarxes d'Al-Qaeda de terrorisme islàmic el 2003, contribuïren a reforçar-ne una imatge de zona conflictiva.

L'Ajuntament presenta la Farga a la Llei de millora de barris
El setembre de 2004 l'Ajuntament de Banyoles va iniciar la redacció d'un pla de rehabilitació del barri de la Farga amb l'objectiu d'acollir-se a les subvencions previstes a la LLEI DE MILLORA DE BARRIS [2004: 103], impulsada aquell mateix any pel Govern de la Generalitat. El ple municipal del mes de maig de 2005 va aprovar el projecte i va sol·licitar la subvenció a la segona convocatòria d'aquesta Llei (ara PROGRAMA DE BARRIS I ÀREES URBANES D'ATENCIÓ ESPECIAL).

El projecte d'intervenció integral al barri de la Farga preveia un total de setantaquatre actuacions des del segon semestre de 2005 fins al 2009, amb un pressupost total de 4.823.919 euros. D'aquests, es proposava que un 54% fossin aportats pel Programa de millora de barris, un 21% per l'Ajuntament de Banyoles i el 25% restant per altres administracions i per particulars. Les accions previstes es dividien en tres eixos bàsics: connexió del barri amb la resta de Banyoles, millora urbanística del barri i cohesió i integració social.

La connexió de la Farga amb la resta de la ciutat es pretenia fer convertint conversió les parcel·les industrials situades al nord del barri, majoritàriament abandonades, en sòl residencial, amb l'objectiu de donar continuïtat a la trama urbana, eliminar la barrera física que suposaven les fàbriques i obtenir zones verdes i equipaments per al barri. A més es proposava de millorar la principal via d'accés al centre, el carrer Girona, amb l'ampliació de voreres i amb la renovació del paviment, del mobiliari urbà i de l'enllumenat. També es volia aconseguir la creació d'una zona verda al llarg del rec Major, un dels cinc canals que desguassen l'estany de Banyoles i travessen el nucli urbà de nord a sud.

Dins el barri, l'Ajuntament proposava l'arranjament de diversos trams de carrers, la urbanització de la plaça de la Pau i l'ampliació del Centre Cívic (situat al carrer Barcelona). També es promovien i facilitaven els processos de remodelació dels edificis: rehabilitació de façanes i cobertes, instal·lació d'ascensors, millora dels elements comuns...

En l'aspecte social, es preveien, entre altres, programes d'alfabetització, d'intervenció en l'oci i el lleure infantil, d'inserció laboral, de mediació intercultural i d'integració de les dones a la vida col·lectiva. També es proposava un pla de regulació i foment de les activitats comercials i la instal·lació d'una seu de la policia local per millorar la seguretat del barri.

El mes de juliol es va resoldre la segona convocatòria del programa de barris. La Farga no va obtenir l'ajuda, ja que va quedar situat en el lloc dinou del rànquing general, del qual se n'havien acceptat tretze. L'Ajuntament de Banyoles va anunciar que retocaria el projecte i que es presentaria a la convocatòria següent.

L'Ajuntament limita el creixement comercial a la Farga
Després de la resolució l’Ajuntament va assegurar que, malgrat no disposar de la subvenció, tiraria endavant alguna de les accions incloses en el projecte que considerava prioritàries, com la millora del carrer Girona, la creació d’una zona verda entre els carrers Paper i Tarragona i iniciatives de caire social i educatiu.

Entre aquestes mesures, la més polèmica fou l’aprovació inicial, el mes de novembre, de la modificació puntual del Pla general d’ordenació urbana (PGOU) que no deixava construir a la Farga diversos tipus d’establiments comercials com botigues d’alimentació, locutoris, perruqueries, bars, restaurants i també centres socioculturals o religiosos. Alhora es pretenia evitar la conversió de les plantes baixes dels edificis en habitatge.

El projecte d’intervenció integral del barri de la Farga ja havia detectat que els comerços eren de baixa qualitat en tots els sentits, “amb mobiliari descuidat, desordre intern, distribució poc curosa dels productes i una flagrant falta d’higiene”, fets que contribuïen, segons l’estudi, a degradar la imatge del barri. Per això, l’objectiu d’aquesta mesura era evitar que la dinàmica comercial accentués el caràcter tancat i aliè a la resta de la ciutat de la Farga impedint la saturació d’aquest tipus de comerç i estimulant l’establiment d’altres tipologies que en aquells moments eren inexistents al barri. A més, es pretenia fomentar la implantació dels comerços que estaven proliferant únicament a la Farga en altres indrets de Banyoles i impulsar, també, els desplaçaments dels seus habitants cap al centre. L’alcalde de Banyoles, Pere Bosch, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), va justificar la mesura per evitar l’existència “d’una ciutat dins la ciutat” i assegurava que un determinat tipus de comerços “no propiciava la integració”, ja que limitava la seva clientela als immigrants del barri.

L’aprovació inicial d’aquesta modificació va rebre el vot a favor de tots els grups polítics de l’Ajuntament. En canvi, l’agrupació local d’Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), sense representació al consistori, va rebutjar la mesura i la va qualificar de “discriminatòria i injusta”. Per la seva banda, la presidenta de l’Associació de Veïns de la Farga, Maria Farré, va donar suport a la iniciativa de l’Ajuntament argumentant que la saturació d’un mateix tipus de comerç al barri no afavoria ningú i que no era gens positiu que per a moltes dones immigrants la ciutat es reduís a la Farga. Finalment, l’associació de magrebins de Banyoles, Arrashad, s’hi va oposar indicant que “qualsevol ciutadà té dret a implantar un negoci en aquest barri o allà on vulgui”.

A final de 2005, l’Ajuntament de Banyoles refeia el projecte d’intervenció integral al barri de la Farga per presentar-lo a la tercera convocatòria de la Llei de barris prevista per al primer semestre de 2006. L’Ajuntament també preveia, per a l’inici de l’any 2006, aprovar provisionalment la modificació del PGOU, després de resoldre les al·legacions que s’hi poguessin fer, i enviar el text a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona (CTUG) perquè l’aprovés definitivament.

Més informació
www.banyoles.cat
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/arees/ciutat/barris/index.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Pla de l'Estany
Fotogaleria relacionada