Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MILLORA URBANA DE LA CLOTA (BARCELONA)

Pere Ponsatí - Carracedo Sotoca Arquitectura

Actualitzat a 31/12/2007

S’aprova inicialment el 25 de maig del 2007 el Pla de millora urbana de la Clota-conservació (PMU-LCC), el qual preveu conservar l’estructura i morfologia urbana del barri prioritzant el fet que les noves actuacions de millora respectin i tractin amb coherència les preexistències i mantenint el caràcter semirural de la Clota.


El barri de la Clota pertany al districte d’Horta-Guinardó (Barcelona) i està situat en l’àmbit natural de la riera de Sant Genís, a Horta. Com el seu nom indica, es troba deprimit topogràficament respecte dels barris que l’envolten: Horta al nord, la Vall d’Hebron a l’est i el Carmel al sud.

El Pla de millora urbana de la Clota-conservació, redactat per l’equip Carracedo-Sotoca Arquitectes, desenvolupava les previsions que la Modificació del pla general metropolità (MPGM) de la Vall d’Hebron del 2005 preveia per al barri de la Clota. Es va aprovar inicialment el 25 de maig del 2007. El PMU de la Clota era fonamentalment un pla de conservació molt singular ateses les característiques urbanes i tipològiques pròpies del barri. La superfície de l’àmbit delimitat pel Pla era de 7,74 ha.

La Clota
Els primers assentaments daten de final del segle XIX, però és a començament dels anys cinquanta que es pot parlar de barri consolidat. Actualment hi ha censats 286 habitatges.

Tot i trobar-se situat a Barcelona, rodejat de barris densos i consolidats, i en una àrea d’alta accessibilitat pròxima a la ronda de Dalt, el barri de la Clota es caracteritza per la baixa densitat del teixit urbà predominant. Hi són majoria les edificacions residencials unifamiliars de planta baixa (PB) i planta baixa més planta pis (PB+1), on els elements vegetals presents en els seus patis i en les seves hortes urbanes tenen un absolut domini sobre el paisatge del barri. A part dels conjunts històrics més homogenis, també podem trobar-hi de forma localitzada tipologies plurifamiliars més denses i de més alçada.

Dins del barri hi són presents edificacions en estat precari de conservació, descontextualitzades respecte dels teixits històrics atesa la seva tipologia, edificabilitat neta, posició o ús. Aquestes peces més degradades no es poden llegir com a pròpies del barri tipològicament parlant, però sí des del punt de vista social.

El nou traçat del carrer de Lisboa (límit entre la Clota i el Carmel) va ser executat durant els anys noranta i les noves rasants van ser resoltes amb un mur de contenció de formigó de més de 250 m. Va millorar molt la connectivitat i l’accessibilitat del Carmel i d’Horta amb les rondes, però encara va accentuar més la condició de la Clota com a peça desvinculada del seu entorn, aïllada per la falta de continuïtat urbana i per l’augment del salt topogràfic entre els dos barris.

Els objectius del Pla
El Pla preveia permeabilitzar i esponjar la Clota a través de la potenciació de l’estructura d’espais lliures i relligant-la amb el seu entorn en dos sentits. En primer lloc es reforçava l’eix verd Carmel-la Clota. S’hi proposava una nova plaça equipada central en relació amb els horts urbans existents i els espais lliures més propers del Carmel, potenciat per la regulació del passatge de Sant Feliu com a eix paisatgístic central del barri. En segon lloc, es reurbanitzava el camí històric de Sant Genís a Horta, vertebrador i corredor verd entre la Clota i Horta.

En relació amb la singularitat de la Clota el Pla proposava conservar i regular els horts urbans. Per les dimensions i la localització, aquesta peça esdevenia un referent paisatgístic de primer ordre en el barri. La ubicació d’uns horts de gestió pública hauria de permetre mantenir la vinculació a la terra pròpia del barri, qüestió adscrita tant a l’àmbit del medi ambient com al del benestar social.

El carrer Lisboa, vincle físic entre el Carmel i la Clota, es treballava des de la vora, desdibuixant-ne el límit i creant una nova secció i una nova façana permeable construïda cap a la Clota. La densificació i la majoria del nou sostre previst pel Pla es localitzava en l’ordenació d’aquest eix, millorant la relació entre la Clota i Carmel i servint de filtre entre dos teixits urbans molt diferents.

El carrer Alarcó, eix principal intern del barri, quedava regulat per la normativa que preveia una imatge d’espai carrer que preservava l’atmosfera semirural i oberta del barri, i que mantenia l’escala domèstica com un valor important a conservar. Així mateix, les edificacions en estat precari (la majoria amb usos industrials o de magatzem) situades entre el carrer Alarcó i el mur del carrer Lisboa eren relocalitzades. La millora en el sistema d’equipaments de la Clota i el seu entorn es concentrava preferentment sobre aquest carrer i les seves “portes”, i el convertia en el nou eix cívic equipat del barri en què es concentraven els nodes de màxima tensió cívica urbana.

El Pla identificava i regulava els teixits històrics homogenis des de la normativa. Els aspectes més importants en els quals se centrava eren la posició de l’edificació i els seus accessos, la formalització de les tanques entre carrer i patis privats, la permeabilitat del sòl, la posició i tipus de vegetació, els usos i el rebliment dels teixits en les respectives vores i en els punts on es perdien els seus valors tipològics i d’homogeneïtat.

Les edificacions que no podien reunir les condicions mínimes d’habitabilitat eren substituïdes i els veïns, relocalitzats. Es tractava bàsicament de tres tipus d’edificacions: les primeres eren conjunts plurifamiliars de quatre i cinc plantes, en estat de conservació molt precari i, en la majoria de casos (atesa la posició i la entre façanes), sense la possibilitat de rebre els serveis urbans més bàsics. En segon lloc, edificacions abandonades o amb ús de magatzem, i en tercer lloc, coberts de la part central del barri on es duien a terme activitats industrials.

D’una superfície de 7,74 ha, el sòl públic per a espais lliures, carrers i equipaments sumava 34.276 m², i es generaven 24.662 m² de nou sostre residencial unifamiliar i plurifamiliar (dels quals un 51% de promoció pública).

La reacció dels veïns
Els veïns, agrupats en l’Associació de Veïns del Barri de la Clota i també a tall individual van convocar diverses jornades de debat i assemblees per a mantenir informats els afectats sobre el contingut i els objectius del Pla, de les negociacions que es podien dur a terme i de quins eren els mecanismes legals per a presentar al•legacions.

Durant el procés obert de participació ciutadana que va tenir lloc a les reunions entre veïns, veïns afectats, tècnics de l’Agència de Promoció del Carmel i entorns, tècnics dels serveis de planejament de l’Ajuntament de Barcelona i l’equip redactor, es va fer palesa la preocupació dels veïns respecte del Pla. Les preocupacions es van focalitzar en quatre punts principals:

-La necessitat d’intervenir en les peces urbanes degradades que no assolien els límits exigibles d’habitabilitat o que no reunien les condicions per a assumir-ne la rehabilitació.

-La preocupació per l’afectació que tindria sobre la imatge urbana del barri el nou sostre generat, sobretot en la nova façana del carrer Lisboa.

-L’estat d’urbanització deficient de la majoria de vials del barri i la intervenció sobre les xarxes de serveis.

-La presència d’activitats productives i de petita indústria en certes peces ubicades a l’interior del barri.

Un cop presentat el document i obert el procés d’al•legacions, els veïns afectats per les relocalitzacions van protagonitzar la major part de demandes, la majoria centrades a rebre a canvi de l’expropiació un habitatge de característiques similars al que tenien i situat al barri de la Clota mateix.

El futur del Pla
Un cop assolida l’aprovació inicial, se’n preveu l‘aprovació definitiva per al 2008, la qual restaria pendent només de l’acord i el consens entre els partits polítics dels òrgans municipals de govern.

Més informació
www.agenciacarmel.net
www.bcn.es/urbanisme/exp/catala/b0963.htm
www.csarquitectes.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès