Dimarts 25 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
METRO. LÍNIA 5. ESFONDRAMENT AL CARMEL
Maria Xalabarder i Andreu Ulied

Actualitzat a 31/12/2005

A final de gener, l'esfondrament d'un dels túnels de maniobra durant les obres de prolongació de l'L5 del Metro al barri del Carmel, tot i no fer cap víctima mortal, obliga a evacuar més d'un miler de persones i genera una gran alarma social. Diverses finques entre el passatge Calafell i els carrers Sigüenza i Conca de Tremp queden greument afectades. Les administracions implicades treballen per donar suport als desallotjats, mentre s'executen els treballs d'estabilització del terreny amb la cimentació del túnel. El sinistre té conseqüències urbanes, socials i polítiques d'abast nacional, i genera un intens debat sobre la gestió de l'Obra Pública a Catalunya. A final d'any, la majoria dels desallotjats han tornat als seus habitatges i han cobrat part de les indemnitzacions. S'espera que el Metro sigui operatiu al Carmel abans de 2008.

Antecedents 2003, 2004

Articles posteriors 2006, 2008, 2010

El 9 de novembre de 2002 va tenir lloc l’acte oficial d’inici d’obres de la prolongació de la Línia 5 del METRO DE BARCELONA per enllaçar-la amb la Línia 3. El tram projectat té una longitud de 2,8 km, des de l’estació d’Horta, a l’extrem de l’L5, fins a l’estació de la Vall d’Hebron a la L3. El projecte constructiu inicial preveu dues noves estacions intermèdies (el Carmel i la Teixonera), i preveu la remodelació i l’ampliació de l’estació existent de la Vall d’Hebron, l’adaptació de l’estació d’Horta a persones amb mobilitat reduïda i la construcció de dues cues de maniobres. Els enginyers i geòlegs consideren aquest tram com un dels més complexos dels que s’han fet a la xarxa de metro, tant pels desnivells del terreny, com per la densitat d’ocupació de la zona. Llavors, la previsió era que les obres estiguessin enllestides el primer semestre de 2006 i el cost atribuït era de 94 MEUR.

El projecte s’emmarca en l’operació de millora i ampliació de la xarxa de metro a Barcelona, i és simultani a les obres l’ampliació de la línia L3 i les noves línies projectades de METRO LÍNIA 9; LÍNIA 12 I L11, i a l’arribada del FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT A BARCELONA .

Un cop finalitzada la prolongació de l’L5, donarà servei als barris del Carmel, la Teixonera, el Coll i Vallcarca, al districte d’Horta-Guinardó, un continu urbà densament ocupat que s’estén sobre diversos turons de material argilós, pissarra i gres, al peu de la serra de Collserola, on viuen unes seixanta-cinc mil persones. L’arribada del Metro, i per tant la connexió definitiva a la xarxa de transport públic subterrani, és una vella reivindicació de les entitats veïnals de la zona.

L’empresa pública de la Generalitat GISA (Gestió d’Infrastructures, SA), és l’encarregada de coordinar l’execució de les obres del Metro a Barcelona. Desenvolupa les funcions de supervisió de qualitat, termini i cost, a més dels objectius globals de sostenibilitat i seguretat i salut tant de la feina i de l’equip tècnic, com del contractista encarregat del projecte i de l’empresa adjudicatària que fa la direcció d’obra. GISA va adjudicar les obres a una Unió Temporal d’Empreses (UTE), formada per FCC, Copisa i Comsa, que al seu torn va subcontractar alguns treballs a altres empreses.

Les obres subterrànies de prolongació de l’L5 al barri del Carmel es van aturar el mes de gener a causa de l’esfondrament de part de la cua de maniobres de l’estació del Carmel. El popularment conegut forat del Carmel, va generar una de les crisis més greus de la història recent de la capital catalana i va obrir un intens debat polític sobre la gestió de l’obra pública a Catalunya.

L'arribada del metro al barri del Carmel, una millora pendent
El 1875 començaren a construir-s’hi les primeres torretes de classe obrera sobre els pendents de la muntanya. L’arribada massiva de nova població immigrant canvià completament la fesomia del barri a partir del 1948. Les cases d’autoconstrucció dels anys 1953-1955 van deixar pas, a partir dels seixanta, als grans blocs. Fins a final dels noranta, encara hi havia nuclis de barraques d’on sorgiren destacats líders del moviment veïnal, que als anys setanta va impulsar reivindicacions bàsiques com el dret a habitatges dignes, a l’aigua, la llum, el gas, a l’escola i el metro.

En els darrers anys, l’Ajuntament ha dut a terme importants millores urbanístiques al barri. En destaquen l’obertura del túnel de la Rovira, i les vies que enllacen el primer i el segon cinturó de Ronda, l’obertura del carrer Llobregós, la rambla del Carmel, la plaça de Salvador Allende i equipaments com el Centre Cívic, el centre per a joves Boca Nord, el polisportiu, la piscina, etc. També es van millorar les connexions en autobús amb els barris veïns d’Horta i Gràcia, i amb el centre de la ciutat. L’arribada del Metro, prevista per al 2006, era el darrer projecte d’envergadura i una de les fites més esperades al barri.

Inici de la crisi. La inestabilitat del terreny motiva desallotjaments preventius
A les 11 del matí del dimarts 25 de gener, mentre es realitzava l’excavació del túnel de maniobres corresponent a les obres d’ampliació de l’L5 al Carmel, es va produir un primer despreniment de terres a 15 m de profunditat, a la confluència del passatge Calafell amb els carrers Sigüenza i Conca de Tremp.

Immediatament es van iniciar els treballs de segellament i estabilització dels terrenys, per bé que hi va continuar havent despreniments. A migdia, el despreniment va continuar fins a eixamplar el buit a uns 9 m2. En vista d’aquesta situació la direcció tècnica de l’obra i els Bombers de Barcelona van decidir desallotjar el taller situat a la vertical del despreniment subterrani, corresponent al passatge Calafell número 12, i es va reprendre l’aportació de terres i el segellat de la “campana” produïda. Simultàniament, els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona, la Guàrdia Urbana i els bombers van evacuar preventivament els veïns dels números 12-14 –un edifici-taller amb baixos i pis. Atès l’eixamplament continuat del forat, també es va procedir a evacuar l’edifici número 10, de quatre plantes, àtic i sobreàtic.

El mateix matí de l’incident, van visitar la zona el conseller primer, Josep Bargalló (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC) i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos (PSC). Nadal va assegurar en roda de premsa que la Generalitat “s’encarregarà de qualsevol afectació. S’avaluaran danys i se’n garantirà la reparació“.

Durant tota la nit i l’endemà van continuar els treballs tècnics d’aportació de formigó per tal de tornar a omplir el buit i estabilitzar el terreny, amb l’objectiu que els veïns poguessin tornar al seu domicili al més aviat possible i reprendre les obres amb normalitat.

Aparició del primer esvoranc: àmplia evacuació en un radi de seguretat i enderrocament d'edificis
Malgrat les tasques de consolidació del subsòl, a les 9.30 del matí del dia 27 de gener la lectura de l’extensòmetre va registrar les primeres anormalitats. Els bombers i tècnics de l’administració que hi treballaven van localitzar una esquerda en superfície a la zona i immediatament es va produir l’esfondrament de l’edificitaller del número 12 del passatge Calafell, sense registrar cap víctima. L’esvoranc mesurava uns 30 m de diàmetre i 18 de profunditat.

Com a mesura de seguretat preventiva, i segons el criteri dels directors tècnics de l’obra, es va procedir a un ampli desallotjament de la zona en un radi de seguretat d’uns 100 m. Concretament, cinc illes d’habitatges estaven afectades, i així vuitanta-quatre edificis de sis carrers (Sigüenza, Pantà de Tremp, Bernat Bransi, Llobregós, Conca de Tremp i passatge Calafell) i les dues escoles del carrer Llobregós van ser desallotjades. Es van tancar també cinquanta-vuit comerços. En total es va evacuar a 1.289 persones.

Els edificis contigus a l’esvoranc presentaven afectacions estructurals greus, que n’aconsellaven l’enderrocament. A la vista de l’estat del subsòl i dels habitatges directament afectats, els responsables de l’obra i els comandaments del cos de Bombers van prendre en consens les decisions següents: omplir amb formigó l’esvoranc per tal de garantir l’estabilitat del subsòl i no incrementar les patologies dels edificis propers, establir controls d’accés a les zones afectades en un perímetre de seguretat i enderrocar totalment els edificis de Conca de Tremp, 2 i passatge Calafell, 12-14. L’Ajuntament va oferir a les persones afectades la possibilitat de viure temporalment en pisos del Patronat Municipal de l’Habitatge, situats al carrer Llobregós, i la Generalitat els va garantir un habitatge de les mateixes característiques en el mateix lloc.

GISA va emetre llavors un comunicat en el qual s’assegurava que en un període de tres dies, és a dir, el dimecres 2 de febrer, més del 30% dels veïns del Carmel desallotjats, al voltant de tres-centes cinquanta persones, podrien tornar a casa.

Aparició d'un segon esvoranc. Agreujament de la crisi
Inicialment, la direcció tècnica va preveure la possibilitat d’apuntalar l’edifici de Calafell número 10, contigu al taller esfondrat, però el dia 31 de gener se’n va ordenar l’enderroc parcial atenent a l’estat de ruïna imminent. Un cop finalitzat l’enderroc es va produir un nou esvoranc d’uns 6 m de diàmetre, a la 1 de la matinada del dia 3 de febrer. L’aparició d’aquest segon esvoranc confirmava la situació d’inestabilitat del subsòl.

Immediatament es van aturar els treballs a l’interior del túnel i es va desallotjar tots els veïns que havien començat a tornar a les seves llars el dia abans. Es repetia, doncs, la situació d’inestabilitat manifesta del dia 27 de gener.

En aquell moment, s’adoptaren mesures d’urgència per evitar la progressió de les terres cap al forat. Es van col·locar testimonis per mesurar els moviments. Al llarg del dia es mobilitzaren en diferents tasques de suport, ajut i coordinació un total de nou-cents quinze funcionaris, personal de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona.

El president de la Generalitat Pasqual Maragall va tornar precipitadament d’un viatge oficial a Davos per visitar la zona afectada, acompanyat de l’alcalde.

La comissió tècnica pren dues decisions: omplir el túnel de formigó i enderrocar edificis
L’aparició dels dos esvorancs, com a conseqüència dels ensorraments de la volta de la cua de maniobres, van posar de manifest la inestabilitat del subsòl i l’aparició de diverses patologies en els edificis més propers.

La dificultat tècnica d’afermar el terreny i l’empitjorament de la situació va fer que el mateix dia 3 de febrer es constituís una comissió tècnica que acordà inutilitzar definitivament tot el túnel de maniobres i omplir-lo de formigó. La Comissió estava constituïda per responsables del Departament de Política Territorial i Obres públiques (DPTOP), l’Ajuntament de Barcelona, GISA i la UTE que executava l’obra i la direcció d’obra i també per l’expresident de l’Asociación Española de Túneles, José Manuel Serrano, l’exdirector general de Gisa, Xavier Borràs, que ocupà el seu càrrec en els darrers anys de CIU i el catedràtic d’Enginyeria del Terreny de la UPC, Eduardo Alonso.

D’altra banda, el mal estat de cinc edificis va fer que es procedís a enderrocar-los. Concretament es tractava de les finques corresponents als números 4 de Conca de Tremp i 10 de Calafell (al febrer), i la 6-8 de Calafell i 6 de Conca de Tremp (al març). Abans, però, els bombers i tècnics especialitzats van iniciar l’operatiu per tal d’accedir als pisos i baixos de tots els edificis, llevat d’un, per tal de retirar el màxim nombre de pertinences possibles. Una cop finalitzats els treballs d’apuntalament, el 21 de febrer es van iniciar les tasques d’enderroc d’aquests immobles, en un procés que va durar cinc setmanes. El conseller Joaquim Nadal va donar a conèixer en un comunicat de premsa el dia 12 de febrer l’evolució “a bon ritme” dels treballs de formigonat del túnel de cua de maniobra, i les obres de reforç a l’estació principal del Carmel. En tres mesos es va fer efectiu el rebliment del túnel de la cua de maniobres, per la qual cosa van caldre 14.700 m2 de ciment.

També va anunciar que GISA i l’empresa CARSA, en col·laboració i permanent contacte amb experts en estructures, havien començat els treballs de reforç dels edificis que presentaven esquerdes.

Gestió de la crisi: atenció als veïns
Des del primer moment de la crisi, l’Ajuntament va posar en marxa un dispositiu d’emergència que va mobilitzar directament un miler de treballadors municipals, dels quals la meitat eren membres dels diferents cossos de seguretat (bombers i policies) i la resta, personal sociosanitari i de serveis socials. Es va instal·lar un centre d’atenció per als afectats actiu les vint-i-quatre hores del dia al casal l’Espai Jove-Boca Nord del barri.

Simultàniament, la Generalitat creà un gabinet de crisi per coordinar les accions, format pels consellers d’Interior, Política Territorial i Obres Públiques, Medi Ambient i Habitatge i Benestar i Família, i es va obrir també una oficina d’atenció al ciutadà, al Casal de Gent Gran, a la plaça Pastrana número 15. Els serveis de premsa d’Alcaldia i de Presidència de la Generalitat van intentar controlar la informació sobre la crisi amb comunicats diaris.

Els veïns evacuats van ser reallotjats en deu hotels propers de la ciutat o en habitatges de familiars. Es va facilitar diners en efectiu per atendre les necessitats més urgents de les famílies. Es destinà un informador a cadascun dels hotels, on es van fer sessions informatives, i també al centre de Boca Nord. De manera gradual i molt controlada, es va començar a permetre als veïns que retiressin les pertinences personals dels seus habitatges acompanyats per un bomber o un membre de la Guàrdia Urbana.

Així mateix, van començar a fer-se reunions informatives a cada hotel i al centre de Boca Nord, en les quals van participar representants de la Generalitat i de l’Ajuntament. Inicialment eren diàries, després dos cops per setmana i a partir del mes de març setmanals, els dijous. D’altra banda, el Departament de Benestar i Família va posar en marxa un sistema per dur a terme reclamacions patrimonials i es van aprovar les dietes de butxaca per als desallotjats.

Reunions amb les associacions cíviques i anunci de mesures urgents
El dia 25 de gener, el Parlament de Catalunya va adoptar la Resolució 195/VII, sobre l’acció política i de govern en relació amb l’evolució dels fets del barri del Carmel. En aquesta resolució es disposava que mitjançant la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat s’impulsarien les converses amb els veïns i titulars dels negocis afectats i els seus representants per definir conjuntament les corresponents indemnitzacions. Es van publicar també els nou compromisos2 de la Generalitat envers les persones afectades, en la seva acció de govern.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, i el primer tinent d’alcalde Xavier Casas (PSC), es van reunir el dia 4 de febrer amb representants de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) i de l’Associació de Veïns del Carmel, per donar a conèixer als representants veïnals les mesures que s’estaven prenent, com ara l’acord entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona amb les companyies Telefónica, Aigües de Barcelona, Gas Natural i Endesa per paralitzar les emissions dels rebuts fins que no tornessin als seus habitatges. També se’ls va informar que el Departament d’Economia i Finances estava estudiant les fórmules per atendre la petició dels veïns afectats a fi d’obtenir una solució per al pagament de les hipoteques dels seus habitatges.

Tanmateix, es va arribar a un acord de delimitació de l’àrea afectada en tres zones: zona vermella –a enderrocar–, zona groga –que corresponia als edificis que havien patit algun tipus de dany estructural. Es distingia entre zona groga normal i zona groga micropilotada– i zona verda. I es van anunciar els mecanismes per poder oferir les primeres indemnitzacions tant per a famílies com per a activitat econòmica.

El mateix dia el secretari per la Mobilitat, Manel Nadal, i el secretari de Planificació Territorial, Oriol Nel·lo (Ciutadans pel Canvi, CpC), van reunir-se amb el president i el secretari del Col·legi de Geòlegs, i tal com s’havia anunciat, es van comprometre a fer un estudi de la geologia de tota la zona afectada per conèixer la capacitat portant del sòl i per comprovar, així mateix, l’estabilització del terreny un cop finalitzades les obres.

El dia següent, el president de la Generalitat es va reunir amb representants de l’Associació de Veïns i de l’Associació de Comerciants del Barri del Carmel al Palau de la Generalitat. La Generalitat, a través del Departament de Benestar i Família, es va comprometre a elaborar un cens d’aquelles activitats econòmiques, que tot i no haver cessat, s’havien vist significativament perjudicades pels desallotjaments del Carmel.

Reaccions veïnals i polítiques
Arran de l’esfondrament, els veïns desallotjats van començar a organitzar-se per tal de resoldre els nombrosos dubtes i inquietuds que tot el procés estava provocant, i actuar coordinament en la defensa dels seus drets, i per presentar reclamacions a l’Ajuntament i la Generalitat. Val a dir que entre el 26 de gener i el 6 de març, cinc-cents setanta afectats van ser atesos per angoixa, estrès, depressió, insomni o atacs de nervis al CAP d’Horta.

Inicialment es van canalitzar algunes protestes a través de l’Associació de veïns del Carmel, però altres de particulars es van organitzar amb el suport d’advocats. En pocs dies es van crear noves entitats al barri: l’Associació de Damnificats i l’Associació d’Afectats per la Línia 5, que agrupen prop de la meitat dels veïns directament afectats, i plataformes dels veïns dels edificis enfonsats o enderrocats dels carrers Calafell i Sigüenza. Les administracions, que inicialment només reconeixien com a interlocutors les associacions de veïns i comerciants, van haver de negociar amb cada entitat.

La principal preocupació dels veïns era saber quan podrien tornar a casa seva, o en els casos d’esfondrament i afectació estructural, quan disposarien d’un habitatge nou al barri tal com s’havia compromès a fer l’Administració, i com es valoraria la quantia de les indemnitzacions. En senyal d’indignació i protesta, el 5 de febrer uns tres mil veïns del Carmel es van manifestar per primer cop al barri tallant la ronda de Dalt. El dia 13, uns trescents afectats van marxar pel centre de Barcelona, i el 19 i 26 de febrer, entre dues-cents i mil persones es van manifestar de nou pel barri i van tallar la ronda de Dalt. El 5 de març, mentre un centenar de veïns repetien la protesta de cada dissabte tallant el túnel de la Rovira, unes cinc mil persones van participar al centre de la ciutat en la manifestació unitària contra la Barcelona del risc i en solidaritat amb el Carmel convocada per la Favb, la Confavc i l’AV del Carmel, amb l’assistència de gent de tots els barris de la capital catalana i de veïns en lluita de Sallent, Tarragona i Gavà.

Els líders dels dos grups de l’oposició municipal, Xavier Trias (Convergència i Unió, CiU) i Alberto Fernández Díaz (Partit Popular, PP), van traslladar-se al Carmel. Trias va exigir al consistori que les empreses constructores del metro “obrin un període de reflexió” sobre les causes de l’esfondrament, tenint en compte que hi ha molts punts de Barcelona amb obres al subsòl. Fernández Díaz, per la seva banda, va qualificar “d’irresponsable” l’actuació del consistori i va recordar que “Barcelona té un parc d’habitatges molt antic i bona part té patologies estructurals”.

Polèmica sobrea la causa i la responsabilitat dels fets
El 2001 GISA va canviar d’ubicació un túnel de maniobres de la Línia 5 sense modificar el projecte d’obra i sense passar pel procés d’exposició pública. Amb tot, GISA rep informes mensuals de la Direcció d’Obra, cap dels quals no va recollir cap incidència per deficiències de qualitat en la cua de maniobres.

El projecte de l’obra havia estat subcontractat a les empreses Tec-Cuatro, Typsa, Intraesa (amb el suport de Geocontrol i Geotec); el control d’obres s’encarregà a dues empreses, Geocontrol i Tec-Cuatro, i el control de l’activitat de totes aquestes empreses, GISA el subcontractà a una altra companyia: Payma Cotas S.A.U.

El secretari del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Josep Maria Rovira, es va mostrar convençut “que una empresa com GISA feia l’obra amb les precaucions necessàries” i creia que els esdeveniments viscuts “són un accident desgraciat que pot passar quan es perfora en un entorn com el del Carmel, molt abrupte, amb desnivells, escales i amb construccions dels anys seixanta de l’estil de les del Turó de la Peira”.

Des del primer moment, el Govern de la Generalitat va descartar la negligència en l’execució de l’obra com a causa del sinistre. Joaquim Nadal va defensar la correcció dels informes geològics, que no van detectar cap irregularitat, tot i que es va comprometre a incrementar el nombre de cales per reduir el marge d’error.

El DPTOP va lliurar el 14 de febrer al Parlament de Catalunya la documentació del projecte modificat del perllongament de l’L5, tal com havien sol·licitat els grups de CiU i del PP. Alhora, el Departament va demanar al president de la Cambra que aquesta informació fos lliurada també a la resta de grups parlamentaris.

Els grups polítics a l’oposició, CiU i el PP, van demanar la compareixença al Parlament del conseller Joaquim Nadal per aclarir les responsabilitats sobre l’enfonsament del túnel del Metro.

A començament de novembre la Sindicatura de Comptes va presentar un informe d’avaluació de la tasques de l’empresa GISA en el qual posaven de manifest diverses irregularitats en tot el procés de construcció del metro des que aquest va començar.

El PSC, ERC i ICV - EUiA van admetre –davant la comissió parlamentària– que van corregir tard la “inèrcia” de les adjudicacions irregulars d’obra pública dels governs de Jordi Pujol, però van culpar CiU del “pecat original”. La coalició nacionalista va dir que les obres del túnel “es van començar sense projecte tècnic”, ja sota el Govern de Maragall, i va aventurar que això podria ser “causa directa de l’enfonsament”.

En el marc de reaccions i discussions sobre el sinistre del Carmel, el col·lectiu Magnum Territori, format per una trentena d’acadèmics, professionals, funcionaris i polítics de diferents partits, van decidir elaborar i publicar a El Periódico de Catalunya un manifest sobre les causes i les responsabilitats del fets esdevinguts. Segons aquest grup, l’enfonsament del túnel del Carmel responia a un encadenament de circumstàncies i responsabilitats difuses més que no pas a una explicació única. Van criticar les administracions catalanes sobre la dinàmica freqüent i contraproduent de fer una obra màxima en un temps mínim i amb un cost mínim, i la necessitat d’evitar l’acumulació de múltiples modificacions puntuals en els projectes i també la manca de programes conjunts i de plans que els articulin.

Tanmateix, van reconèixer que “no és fàcil canviar el sistema perquè els polítics competeixen per intentar satisfer com més aviat millor demandes socials que cada dia s’expressen amb una impaciència més gran, sobretot quan creix la desconfiança entre els uns i els altres. Els funcionaris, que disposen de seguretat laboral perquè puguin manifestar lliurement la 236 seva opinió experta als polítics responsables no tenen l’hàbit de manifestar-la, tret d’excepcions. I els tècnics i empreses, en lloc de negar-se a portar a terme els encàrrecs insolvents, els accepten en les condicions que, d’una manera o altra, es fixen, sabent, no obstant això, que arribat el cas es podran alterar a favor seu”. Finalment, van concloure que “és responsabilitat de tots no deixar passar aquesta crisi sense contribuir al canvi d’un sistema que, més enllà del cas del Carmel, necessita ser reformat per evitar improvisacions i garantir un alt nivell de qualitat i seguretat”.

Conseqüències polítiques de la crisi del Carmel: dimissions i impuls d'una llei reguladora de l'Obra Pública
Nadal va comparèixer al Parlament de Catalunya el 24 de febrer per anunciar que se suspenien temporalment els treballs d’ampliació de l’L5 del Metro fins que s’assegurés l’obra, s’aprovés un nou projecte amb un nou mètode constructiu, l’austríac reforçat, i s’aclarissin els fets que van provocar l’esfondrament.

Durant la compareixença, Nadal va analitzar les causes i les conseqüències de l’esfondrament. En aquest sentit, va anunciar que lamentava haver d’acceptar les dimissions del director general de Ports i Transports, Jordi Julià, i del president de l’empresa pública GISA, Ramon Serra, però va voler deixar clar que aquestes persones no eren responsables dels esfondraments.

De la mateixa manera, el conseller va anunciar que reclamaria legalment a les empreses concessionàries de les obres perquè responguessin de tots els danys causats a tercers i es fessin càrrec de les despeses pels desallotjaments, la rehabilitació i la reconstrucció dels habitatges afectats. De la mateixa manera, Nadal va assenyalar que la Generalitat impulsaria una nova Llei reguladora de l’obra pública, amb l’objectiu d’incorporar unes normes que facin possible completar i establir uns majors requisits de control sobre aquesta matèria. El Projecte de llei, entre altres accions, defineix els subjectes que intervenen en l’obra i en distingeix i en delimita les responsabilitats, la supervisió dels estudis geològics i geotècnics, la supervisió contínua al llarg de la redacció de l’estudi o projecte i la creació del Consell Assessor de túnel. Aquesta llei serà d’aplicació a les obres públiques de competència de la Generalitat i comportarà una revisió immediata de tots els projectes de túnels previstos o en marxa en territori català, en cooperació amb els ajuntaments afectats.

Entre el conjunt de millores en tramitació i licitació destaca l’exigència d’un estudi geològic específic cada cop que qualsevol modificació d’un projecte representi un canvi rellevant en el subsòl. A més, GISA podrà comptar amb assessoria externa per fer els controls de qualitat dels projectes més importants. En el cas dels contractes de serveis la valoració tècnica tindrà ara un pes del 70%, i l’econòmica del 30%, i així es reflectirà la major importància de les qualificacions i la idoneïtat de les empreses de serveis. Igualment, es reforça la independència de la direcció d’obra respecte al contractista, i se la dota de la capacitat de realitzar el control de qualitat de manera independent.

Finalment, en la Resolució parlamentària 257/VII, destaca també l’aprovació de dues lleis: la LLEI D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA I DE L’INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA i la Llei de creació de l’Institut Geològic de Catalunya, com a millores en la legislació per a la tramitació i execució de l’obra pública.

Millores per al barri: declaració d'Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (AERI)
El dia 7 de febrer, el Govern de la Generalitat va acordar declarar el barri del Carmel i els voltants Àrea Extraordinària de Rehabilitació Integral (AERI). Aquest instrument, cofinançat per l’Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri d’Habitatge, preveia desenvolupar un programa d’intervenció integral que fomentés la rehabilitació dels edificis existents, la coordinació dels programes de millora de l’espai públic i d’equipaments i la dinamització i execució de nous plans de millora urbana a tota l’àrea, a més de fer possible el reallotjament i la creació de nou habitatge per als veïns. L’AERI incloïa, també, com a àmbits d’actuació, la Teixonera, la zona dels Tres Turons, la Vall d’Hebron i la Clota.

En el ple municipal del 18 de març, l’Ajuntament de Barcelona va crear l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, S.A., amb oficina al carrer Llobregós, 175, com a organisme encarregat d’executar els diferents projectes de competència municipal del Programa d’Intervenció de l’AERI. Preveia una inversió de 235 MEUR fins al 2012, i un pressupost inicial de 14,8 MEUR per al període 2005-2007. Del total d’inversió, la Generalitat es va comprometre a aportar 104,5 MEUR; l’Estat, 76,5 MEUR; l’Ajuntament, 35,7 MEUR i entitats privades, 18,3 MEUR. De la partida estatal, el Ministeri d’Habitatge s’havia compromès a aportar 4 MEUR anuals durant els quatre anys següents, segons havia anunciat el president del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero durant la visita que va fer al barri del Carmel el dia 11 de febrer. A final d’any es firmà el conveni en un acte presidit pel president Pasqual Maragall i que comptà amb l’alcalde en funcions, Xavier Casas; la ministra María Antonia Trujillo, i el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà. En aquest acte també es firmava un altre conveni pel qual el Ministeri aportava 7,5 MEUR més, destinats a altres zones, com la Via Trajana i el Turó de la Peira.

Entre les obres més immediates a executar que es van anunciar a final d’any, destaquen la creació d’una plaça al lloc on es va produir l’esfondrament que, segons va avançar la regidora del districte Horta-Guinardó, Elsa Blasco, es farà amb “un procés participatiu”; i les quatre escales mecàniques que s’instal·laran als carrers Santa Gemma, Sant Delmir, Agudells i la Manxa per salvar els pronunciats desnivells que té el barri i que ja havien estat licitades.

Acord sobre les indemnitzacions
Després d’un procés de dos mesos de negociació entre la Secretaria d’Habitatge del DMAH, el Gabinet Jurídic de la Generalitat i els veïns, el 9 de maig s’arribà a l’acord sobre les indemnitzacions i compensacions a pagar. La signatura de tres convenis amb els advocats representants d’una part important dels veïns afectats –1.249 persones– preveia un conjunt de clàusules i compromisos, en relació amb els habitatges, les millores a la zona afectada i les indemnitzacions a percebre.

En conjunt, al llarg de l’any, el Govern va invertir en concepte d’indemnitzacions (entre veïns i comerciants), reallotjaments a hotels i pisos de lloguer, dietes i obres un total de 83.298.630 €, dels quals 17,5 MEUR corresponen a les indemnitzacions. Tot plegat gràcies a l’aprovació al Parlament de Catalunya de la Llei 10/2005, de concessió d’un crèdit extraordinari al Pressupost de la Generalitat per finançar les despeses derivades dels danys ocasionats per l’esfondrament, per un valor de 95 MEUR. A final d’any, gairebé la totalitat dels veïns ja havien cobrat i retornat als seus habitatges.

L'estat dels edificis afectats i el retorn dels veïns
Segons l’Ajuntament, l’estabilitat dels edificis quedarà totalment garantida, abans del retorn dels veïns, mitjançant el certificat elaborat per professionals independents. La Generalitat respondrà durant quinze anys dels danys i perjudicis que puguin patir els edificis, internament o externament, com a conseqüència de l’accident de la Línia 5. Es realitzaran, com a mínim, tres inspeccions: als sis mesos, als dos anys i als cinc anys des que s’emeti el certificat d’estabilitat de l’edifici.

La Generalitat es va comprometre a renovar, per compte seu, les façanes de tots els edificis de la zona afectada i a instal·lar ascensors allà on sigui tècnicament possible.

A la darreia l’any, GISA, responsable de la rehabilitació dels pisos afectats per l’esfondrament de les obres de l’L5, ja havia completat el micropilotatge de deu dels tretze blocs que necessitaven nous fonaments i rehabilitació. Dels 1.289 desallotjats al gener, 250 encara no havien pogut tornar a casa seva a final de desembre, i s’esperava que ho poguessin fer per Setmana Santa.

El futur del metro del Carmel: modificacions del projecte inicial
El mes de desembre es va fer públic l’estudi informatiu i d’impacte ambiental del perllongament de l’L5 que en defineix el traçat en planta i l’alçat. Parteix del projecte constructiu inicial i té en compte també les modificacions ja definides en el projecte en construcció i els trams d’obra executats. El nou document planteja algunes modificacions, entre les quals cal assenyalar una nova ubicació per a la cua de maniobres que passarà a situar-se al costat de les cotxeres de Sant Genís, i el reforçament del mètode constructiu i les condicions de seguretat de l’obra.

Era previst que la construcció de tot el túnel es fes mitjançant el mètode d’avançar i destrossar amb un sistema de reforç sistemàtic. Així, en les obres d’avançament del túnel s’aplicarien mesures com la reducció de la longitud dels passos d’avançament i la col·locació de forma sistemàtica d’encavallades a tot el túnel, independentment de les característiques geològiques del terreny que travessi. També es van incorporar els resultats dels treballs de geotècnia encarregats per establir una correcta definició i interpretació del medi.

Paral·lelament, es va començar a redactar el projecte constructiu, que es preveia tenir enllestit el mes de març de 2006. D’aquesta manera, el segon trimestre de 2006 es podrien reprendre les obres del Metro. S’espera que estiguin enllestides a la primeria de 2007 i que el Metro pugui entrar en servei abans de l’any 2008, un cop s’hagi fet l’adaptació ferroviària de la infraestructura.

Més informació
www.gencat.net/generalitat/carmel/cat/index.htm
www.adigsa.org
www.gisa.es
www.agenciacarmel.net
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/actuacions/departament/public/metro/l5/index.jsp
www.lafavb.com/pdfs/carrer_89/pdf89.ph

*Una cua de maniobres, o túnel de maniobres, s’excavava paral·lelament al túnel del metro per donar suport en les tasques de construcció. És una cavitat auxiliar per a casos d’avaria i altres incidències. La cua de maniobres enfonsada és la que havia de donar servei a la futura estació del Carmel.

**Els nous compromisos:
- El Govern garanteix que tots els veïns que s’han quedat sense casa tornaran a tenir un habitatge propi. Així, ja s’han iniciat les entrevistes concertades amb les persones que han de ser reallotjades en l’Oficina de Reallotjament i Habitatge on s’atén de forma personalitzada cadascun dels veïns que es troben en aquesta situació, se’ls informa de les diferents possibilitats de reallotjament (habitatge nou i gratuït o compensacions econòmiques) i es comencen a concertar cites de visita als pisos que se’ls ofereix.
-El Govern garanteix a tots els veïns que hagin patit desperfectes en els seus domicilis que aquests els seran reparats amb la màxima urgència.
-Els diners compromesos pel Govern espanyol, que són un bon ajut i volem agrair, s’afegeixen a les compensacions que el Govern català i l’Ajuntament de Barcelona ja han anat avançant i a les que l’executiu català s’ha compromès a lliurar.
-El Govern garanteix que els comerços que hagin hagut de tancar rebran compensacions pels ingressos no obtinguts.
-El Govern garanteix acordar compensacions amb els comerciants del barri del Carmel que tot i mantenir oberts els seus establiments han patit una baixa en les seves recaptacions.
-El Govern garanteix donar puntualment tota la informació i totes les explicacions respecte de la situació al Carmel.
-El Govern garanteix que quan s’hagi assolit una plena seguretat en tota l’àrea desallotjada, acordarà amb els veïns les garanties i certificats necessaris per al retorn i totes les informacions que demanin i l’assessorament extern que proposin.
-El Govern garanteix el manteniment de la suspensió de les obres de l’L5 fins que no s’hagin acordat els termes, les condicions i les garanties per a la represa dels treballs.
-El Govern continuarà assumint els acords amb les companyies de serveis i les entitats financeres per tal d'assegurar que es congelen els rebuts i les liquidacions.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada