Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
METRO, LÍNIA 11
Alfons Olmo

Actualitzat a 31/12/2003

Entra en funcionament la nova línia 11 de metro. La L11, amb 2 km de longitud i cinc estacions, comunica l’estació de Trinitat Nova de la L4 amb el barri de Can Cuiàs a Montcada i Reixac i suposa la introducció per primer cop a Barcelona del metro lleuger.

El metro lleuger
La nova L11, també coneguda com a metro lleuger de Nou Barris o de Can Cuiàs, es va projectar a la pràctica com una extensió de 2 km de la L4 a l'extrem de Trinitat Nova en direcció nord-est, passant pels barris de Torre Baró i Ciutat Meridiana fins arribar al municipi de Montcada i Reixac.

La L11 havia de comptar amb cinc estacions, la primera de les quals havia de coincidir amb l’actual parada de Trinitat Nova de la L4, ampliada i reformada per acollir la nova línia. Les estacions següents són la de Casa de l’Aigua, Torre del Baró/Vallbona, Ciutat Meridiana i finalment Can Cuiàs, al municipi de Montcada i Reixac.

Es preveia que la nova línia tingués una connexió amb les línies de FERROCARRILS DE RODALIES C3 i C4 a la parada de Torre del Baró/Vallbona.

La L11 suposava la introducció a la xarxa de metro d’un nou mode de transport, a mig camí entre el tramvia i el metro tradicional, anomenat «metro lleuger». El metro lleuger és un metro convencional de dimensions més reduïdes (dos vagons en lloc de cinc), i per tant amb menys capacitat, totalment automatitzat pel que fa a la conducció i amb una via única de 2 km de longitud. La L11 esdevindria la línia més curta, però al-hora la més moderna de la xarxa. El metro lleuger assoleix velocitat molt de pressa i frena més ràpidament que el metro convencional. Una quarta part del recorregut de la L11 estava previst que transcorregués en superfície.

Les estacions havien de ser de via única, llevat de la de Torre del Baró/Vallbona on hi havia d'haver l'encreuament de vies i la de Can Cuiàs on se n'estacionarien els trens. Les estacions s'havien de construir adaptades a persones amb mobilitat reduïda.

Es preveia que la nova línia tingués una freqüència de pas d’uns set minuts i que donés servei a més de 30.000 usuaris diaris potencials.

Inici de les obres i inauguració
Les obres van començar l'any 2001 amb un pressupost d'uns 48 milions d'euros, invertits bàsicament pel Govern de la Generalitat i amb aportacions del Govern central i de fons europeus.

El pressupost final de l’obra va ser de 86 milions d’euros, que es van finançar mitjançant el conveni d’infraestructures signat amb el Govern central.

Les associacions de veïns dels barris on va arribar el metro es mostren satisfetes per la imminent entrada en funcionament d'un servei llargament esperat pels ciutadans d’una zona que tradicionalment ha disposat de poc transport públic a causa de l'especial orografia del barri. Tot i preferir un metro convencional, els veïns han vist el metro lleuger com una solució intermèdia que evita més retards en un servei que feia quinze anys que esperaven, segons el president de l'Associació de Ciutat Meridiana, Rafael Camacho.

Les obres iniciades al 2001 van finalitzar al segon semestre del 2003. La línia es va inaugurar el 14 de desembre i no va su-posar cap modificació en els serveis d’autobusos públics del barri.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Barcelonès, Vallès Occidental