Dilluns 22 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MESQUITA DE LLEIDA
Albert Barrientos

Actualitzat a 31/12/2007

La llarga controvèrsia per la ubicació de la nova mesquita de Lleida es resol finalment. Perquè això hagi estat possible han hagut de passar tres anys de negociació ben llargs i uns mesos finals d’intensa polèmica. Finalment, però, s’arriba a un acord consensuat per a construir la nova mesquita entre el polígon el Segre i Entrevies, tot respectant l’Ordenança reguladora dels establiments de concurrència pública de Lleida.

Antecedents 2005, 2006

Articles posteriors 2009, 2010

L’augment de la immigració d’origen magrebí a la ciutat de Lleida, que el 2004 representava el 40% del total, i amb més força, la duplicació aquests últims dos anys del nombre d’immigrants, ha fet replantejar la necessària convivència amb aquests col•lectius.

Pel que fa a la comunitat musulmana, la problemàtica generada per la necessitat de trobar una nova ubicació a la mesquita del carrer del Nord ha centrat un debat intens i, de vegades crispat, entre dues comunitats obligades a entendre’s i cooperar. El fet que aquesta mesquita, oberta al culte a principi del 2004, ja es quedés petita a final del mateix any, a causa de l’acceleració del procés immigratori musulmà, va iniciar el plantejament d’una nova ubicació i un procés que fins al 2007 no s’ha acabat de resoldre definitivament.

Es reprèn el debat
Tot i aquestes perspectives, des de la finalització del Ramadà, el mes d’octubre de 2005, no s’havia tornat a insistir sobre la possible nova ubicació del servei i semblava que el procés restava encallat a la regidoria d’Urbanisme.

La veu d’alarma per aquest fet es va donar a final del mes de maig de 2007, enmig del procés electoral municipal, per part de l’associació Magrebeida i l’Associació Islàmica de Lleida i Província. Aquestes dues organitzacions musulmanes, en preveure la nova ubicació fora del centre de la ciutat, van exigir a l’Ajuntament el dret que, segons creien i defensaven ells, tenien d’ubicar les mesquites de la seva comunitat “en qualsevol lloc de la ciutat, sense excepció”, i no “als afores, com si es tractés d’un escorxador”, i advertien, a més, que en cas contrari es posaria en perill la convivència multicultural i sortirien al carrer a manifestar-se. L’imam de la mesquita del carrer del Nord, Abdelwahab Houzi, però, es desvinculava d’aquest comunicat. Àngel Ros, alcaldable pel Partit dels Socialistes de Catalunya, (PSC), titllava les amenaces com un intent d’irrompre en un període electoral. El candidat d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Xavier Sàez, va reclamar no buscar la confrontació, mentre que Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) demanava serenitat, tant als partits com a les associacions de musulmans. Per la seva banda, des de Convergència i Unió (CiU), Isidre Gavin qualificava el comunicat d’”inadmissible” i el Partit Popular (PP) demanava no caure “en el xantatge” d’aquestes entitats.

El mes de setembre, l’imam Abdelwahab Houzi va confirmar que havia visitat un magatzem del carrer Bellavista del barri de la Bordeta per instal•lar-hi la nova mesquita, tot afirmant que “és gran i del nostre gust”. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va assegurar que el local no reunia les condicions de l’Ordenança reguladora dels establiments de concurrència pública perquè estava ubicat en un carrer on la vorera peatonal és inferior a 3 m (art. 49b), tenia una façana inferior a 4 m d’amplada (art. 49e) i un interior amb una alçada mínima inferior a 3,2 metres (art. 50b), i tampoc no responia a l’aïllament acústic mínim contra el soroll aeri, de 55 dB (art. 51). Arran d’aquestes afirmacions, Abdelwahab Houzi, es va referir a la possible ubicació de la mesquita al barri de la Bordeta dient que “tan sols havíem contactat amb el propietari però no havíem arribat a un acord ni fet cap petició escrita a l’Ajuntament”.

Arriba l’acord definitiu
A principi de desembre, finalment, l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el president de la Comunitat Islàmica de Cooperació i d’Unió de Lleida i Comarca del Segrià (CICU), l’imam Abdelwahab Houzi, van arribar a un acord per situar la nova mesquita en una parcel•la de propietat municipal del carrer Josep Baró i Travé, entre els polígons industrials el Segre i Entrevies, darrera la fàbrica de pinsos Agropequària de Guissona.

El solar, de 1.868 m2, se cedirà en règim de concessió administrativa per un termini de cinquanta anys a canvi d’un cànon de 8.000 €, i s’hi podrà construir un edifici de dues plantes d’aproximadament 1.095 m2 cadascuna per acollir un miler de fidels, més un soterrani per a aparcament de les mateixes dimensions, i també disposar d’un minaret amb una alçada màxima de 18 m. Serà un local aïllat però a la vegada proper al nucli urbà de Lleida, amb el qual s’enllaçarà a través d’una línia d’autobusos urbans, i respectuós amb l’Ordenança dels edificis de concurrència pública, segons es recull en l’acord signat.

El paer en cap, Àngel Ros, qualificava el conveni com a “important des del punt de vista de la convivència i la integració”, i afegia que la nova ubicació és “una solució de futur”. A partir d’aquell moment, l’Ajuntament de Lleida havia d’iniciar els tràmits administratius i urbanístics per a requalificar el solar com a equipament comunitari, a la vegada que la CICU sol•licitava a la Paeria la concessió administrativa de la parcel•la, preveia fer el projecte d’edificació i encarregar-se també de les obres, que podrien estar llestes en dos anys, tot comprometent-se a deixar l’espai de la mesquita actual del carrer del Nord, segons consta en el mateix acord firmat per les dues parts.

Abdelwahab Houzi va destacar que “és un pas endavant i important per a la nostra comunitat, i estem satisfets de la zona, propera al centre, sense trànsit i amb un accés garantit per una línia d’autobusos”. D’aquesta manera, i a la fi, aquest temple passarà a engrandir el nombre de mesquites musulmanes disponibles a Catalunya que aquest any és de 169, 30 més que el 2004.

Més informació
www.paeria.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada