Dimecres 24 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MESQUITA DE LLEIDA
Albert Barrientos

Actualitzat a 31/12/2006

La comunitat islàmica magrebina de Lleida reclama des de 2004 una nova ubicació per a l’oratori-mesquita del carrer del Nord, ateses les reduïdes dimensions d’un espai que ha d’acollir una població immigrada en augment. Si bé des de l’Ajuntament es busquen solars que reuneixin les característiques adequades, el col•lectiu musulmà negocia amb els propietaris de possibles solars de comprar-los. Associacions de veïns, particulars i propietaris de terrenys que toquen amb les possibles ubicacions es mostren disconformes i presenten al•legacions i protestes perquè no es construeixi la mesquita a la vora de les seves llars.


Articles posteriors 2007, 2009, 2010

Ens hem de remuntar a l’antiga Medina Larida andalusina del segle IX per trobar la ubicació de la primera gran mesquita de la ciutat. Construïda dalt de la ciutadella, sota el palau àrab de La Suda, hi ha l’imponent temple musulmà, edificat l’any 901, per Lubb ibn Lubb. Sobre aquest mateix solar, després de la conquesta cristiana de la ciutat el 1149, es començà a construir la catedral de la ciutat a partir de l’any 1203. Posteriorment, la comunitat sarraïna es va traslladar a un barri perifèric de la Lleida cristiana, que amb els anys acollí la parròquia de Sant Llorenç. El 1221 es troba documentada la donació que féu el castlà Guillem de Cervera de la “mesquita dels sarraïns de Lleida” del carrer Assoc a Lleonard de Safareig a canvi de trobar una altra ubicació per a la mesquita. I el nou temple s’instal•là en un carreró anomenat carrer de la Mesquita i ocupà els baixos de la casa del sarraí Alí Amellel, lloc definitiu d’oració dels musulmans de Lleida, documentat fins a principi del segle XVI.

La mesquita contemporània.
Ja a finals del segle XX la immigració musulmana a la Lleida contemporània posà les bases per a la creació d’una nova mesquita, atesa la importància d’un col•lectiu que representava el 40% del total de la població nouvinguda, d’un total de 15.721 immigrants censats el 2004 La primera mesquita que va tenir la comunitat magrebina s’ubicà al carrer Pau Claris a principi dels anys noranta, fins que el 2004 aquesta comunitat es traspassà a l’actual local del carrer del Nord per falta d’espai, qüestió que es va tornar a plantejar a final del mateix any, ja que la població immigrada s’havia duplicat en els últims dos anys i el nou local tampoc no absorbia adequadament la nova demanda.

Continua el debat sobre la possible ubicació de la nova mesquita de Lleida
La polèmica suscitada al voltant de la nova ubicació de l’oratori musulmà del col•lectiu magrebí de la ciutat de Lleida (la mesquita de musulmans subsaharians de la plaça Paeria no preveu una nova seu per al seu oratori), ja iniciada a final de 2004, es torna a veure com un escull insalvable per la diferència de posicions. Així, al llarg de 2005 s’han posat sobre la taula possibles ubicacions, entre les quals hi ha les que situen la mesquita al costat dels polígons industrials (Camí dels Frares, Cimalsa i N-240) Aquestes són les que han creat més controvèrsia per la dificultat de desplaçament dels fidels a un lloc excessivament allunyat del centre urbà i de difícil accés per a una comunitat que ha de resar cinc cops al dia.

Les propostes no avancen cap a un consens
El mes de febrer de 2006, el regidor de Drets Civils, Cooperació i Immigració, Xavier Aluja,d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) afirmava que encara no hi havia cap data per a anunciar el solar escollit per l’Ajuntament per a ubicar la nova mesquita de Lleida i assenyalava que des de les dues reunions efectuades entre el consistori i la comunitat musulmana l’estiu passat, i el consens últim sobre un possible emplaçament que reunia les condicions favorables, no s’havia avançat més. Aluja també insistia que “nosaltres hem fet el nostre treball, que era proposar espais, i ara estem pendents de la resposta d’Urbanisme”. Per altra banda, la regidora d’Urbanisme, Marta Camps, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va assegurar que el procés no es trobava aturat i que en cap moment no s’havia abandonat la recerca d’un solar, circumstància a la qual ja s’havia compromès mesos abans l’alcalde de Lleida, Àngel Ros (PSC), com a reacció a les protestes veïnals per la massificació de la mesquita del carrer del Nord.

D’altra banda, l’Associació d’Unió i Cooperació Islàmica de Lleida i Comarca (AUCI) també buscava solars per compte propi, un dels quals es troba a la zona de Gualda, tot i que topà amb la reacció dels veïns de les propietats properes que no veien amb bons ulls la implantació d’aquest temple. Com a conseqüència,, els veïns de la propietat proposada fins i tot van oferir al propietari un preu superior per la compra dels terrenys a fi d’evitar la construcció de l’esmentada mesquita, segons informa la regidoria d’Immigració. En la mateixa direcció l’imam de la mesquita del carrer del Nord, Abdelwhab Houzi, explicava la intenció de trobar un solar abans de l’estiu, teninet en compte els problemes de massificació d’aquells mesos, i assegurava que “busquem un lloc al qual puguem arribar a peu i que no estigui situat en un carrer estret”.

El març següent, les negociacions encara estaven aturades, ja que les demandes dels propietaris, els recels dels veïns, les crítiques de l’oposició i la incertesa estaven dificultant el procés. Recentment s’havien valorat quatre noves ubicacions, però cap no havia resultat prou idònia ni per a la comunitat islàmica ni per a l’Ajuntament. El regidor de Drets Civils, Cooperació i Immigració, Xavier Aluja (ERC), afirmava en aquest sentit que “les ubicacions proposades no tenien la qualificació adequada o estaven molt allunyades del centre urbà o simplement els veïns diuen que no, a més que l’actitud de l’oposició (Convergència i Unió –CiU– i Partit Popular –PP–) tampoc no hi ajuda gaire”. Alhora, el regidor de Participació Ciutadana i Promoció de la Dona, Francesc Pané, d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), expressava la seva preocupació pel retard de trobar un lloc “on es pugui fer efectiu el dret a la llibertat de culte”.

A començament de juny l’AUCI, amb la voluntat de descongestionar el local del carrer del Nord, que amb un aforament no superior a tres-centes seixanta persones es col•lapsava tots els divendres, va proposar realitzar torns en els horaris de culte. A aquesta proposta s’hi va adherir la Paeria que la veia com una solució al problema de l’excés de gent que hi havia en un carrer estret com és el carrer del Nord, i el mateix regidor d’Immigració, Xavier Aluja, va anunciar que gràcies a aquest mètode, a l’estiu no seria necessari habilitar un local alternatiu, tot i no representar una solució definitiva a la massificació de la mesquita.

L’oposició dels veïns dels barris
A mitjan octubre, va aparèixer una pancarta en un local antigament ocupat per una companyia elèctrica, al carrer Doctora Castells del barri de Cappont, on es podia llegir: “Aquí no volem la mesquita”. Aquesta protesta es va esdevenir arran d’un rumor que ubicava la mesquita en aquell barri, problema al qual es va referir Abderrafie Ehalydy, de l’associació Magribina, quan expressava que “no volem enfrontaments, sinó tan sols un local de fàcil accés”. Des del consistori municipal, però, s’assegurava que encara no hi havia cap proposta en ferm, tot i que els veïns consideraven que aquestes demores no feien més que alimentar tota mena de rumors, com els que també incidien en la possibilitat que la mesquita s’ubiqués als barris de la Bordeta o Balàfia.

Un procés inacabat i sense data final
A final d’aquest mateix mes d’octubre, acabat el Ramadà, l’imam de la mesquita del carrer del Nord, Abdelwahab Houzi, expressava la voluntat de trobar al més aviat possible un emplaçament per a la nova mesquita, ja que per donar cabuda a tots els fidels en aquesta festivitat s’havien habilitat els pavellons esportius de la Bordeta i Antorxa dels Camps Elisis on, segons Houzi “si hagués estat festiu no hi hauríem cabut”, i en referència a la mesquita del carrer del Nord assenyalà que “els divendres la gent es queda a la porta perquè no hi caben”. D’aquesta manera, la comunitat que presideix Houzi desitjava donar una embranzida final al problema, mentre que el regidor Xavier Aluja, per una banda, destacava la cooperació de la comunitat islàmica a través de l’Assemblea Muncipal de Religions, entitat creada per la Paeria on s’apleguen totes les religions minioritàries de Lleida per trobar un diàleg adequat a les diverses realitats, però, per una altra, afirmava que la ubicació del solar encara “continua a la regidoria d’Urbanisme”.

En acabar l’any, no s’havien proposat noves ubicacions, ni s’havia avançat en cap direcció per a instal•lar de manera definitiva la futura mesquita del col•lectiu magrebí de Lleida. I tot sembla indicar, com es desprèn de les declaracions del regidor de Drets Civils, Cooperació i Immigració, Xavier Aluja, que el 2007 el tema continuarà encallat com a mínim fins que acabi l’estiu, sense voler apuntar cap ubicació segura amb la intenció d’evitar especulacions i possibles rumors falsos.

Més informació
www.paeria.es
Lladonosa, Josep. La Suda, parròquia de la Seu de Lleida, Lleida: Diputació de Lleida, 1979.
Mutgé, Josefa. L’aljama sarraïna de Lleida a l’edat mitjana, Barcelona: CSIC, 1992.
Estruch, Joan; Iglesias, Agustí; et alii. Les altres religions. Minories religioses a Catalunya, Barcelona: Ed. Mediterrània, 2005. 
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati