Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MESQUITA DE BADALONA
Juli Valdunciel

Actualitzat a 31/12/2005

L'Ajuntament de Badalona proposa fer la nova mesquita a la zona industrial del barri del Gorg. La comunitat musulmana s'hi mostra en contra en la mesura que la ubicació és perifèrica. L'Ajuntament tanca l'oratori del barri de la Pau amb el suport de tots els grups polítics. La comunitat musulmana accepta traslladar-se al Gorg un cop l'espai estigui condicionat però l'Associació de veïns s'hi oposa. L'Ajuntament aprova una moratòria d'un any en la concessió de llicències per obrir temples religiosos i locutoris, però el problema de l'emplaçament definitiu continua i els veïns de l'oratori de Llefià en denuncien el col·lapse. A Lleida, l'Ajuntament continua el diàleg amb la comunitat musulmana, que també es mostra contrària a ubicar la mesquita a la perifèria.

Articles posteriors 2006

Badalona és un dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona que ha rebut més immigració d’origen estranger al llarg dels darrers anys. En 2005 es calcula que hi havia uns deu mil ciutadans musulmans i dos oratoris, situats als barris de Llefià i La Pau.

Els problemes van començar en 2002 quan la comunitat musulmana del barri de Llefià va adquirir un local a prop del seu oratori, al carrer d’Àsia, per traslladar-hi el culte. En conèixer-se la notícia, els veïns de la zona varen recollir mil signatures en contra de l’obertura. Paral·lelament, l’Ajuntament de Badalona va denegar la llicència d’usos al local adduint que no complia els requisits mínims per ser obert, però la comunitat musulmana sostenia que no hi podia fer millores perquè el consistori els havia denegat el permís d’obres. Com a conseqüència d’aquest conflicte, l’Ajuntament va impulsar una comissió per resoldre les necessitats d’equipaments per al culte religiós de la comunitat musulmana conduïda directament per l’àrea de l’alcaldia. L’opció prioritària de l’Ajuntament era trobar un emplaçament per fer una única mesquita, prou gran per poder-hi celebrar les oracions del divendres, les festes del ramadà i del xai, i tenir espais diferenciats per a homes i dones. Inicialment, el consistori va oferir un espai al Polígon de Montigalà, però la comunitat musulmana el va refusar pel fet d’estar als afores. A final de 2004, es va conèixer d’una manera oficiosa que la segona opció de l’Ajuntament era una nau d’uns 600 m2 situada al barri del Gorg.

L'Ajuntament proposa ubicar la mesquita al barri del Gorg
A final de gener, l’alcaldessa de Badalona, Maite Arqué, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), va anunciar al ple que en breu revelaria l’emplaçament definitiu de la nova mesquita i, com a conseqüència, la data de tancament dels oratoris de Llefià i la Pau. La possibilitat que la seu del nou temple fos el barri del Gorg va ser acollida negativament. D’una banda, els representants dels col·lectius musulmans dels oratoris de Llefià, Muhammad Taatou, i la Pau, Taoufik Cheddadi, van assenyalar que la necessitat de resar cinc cops al dia recomanava obrir oratoris accessibles distribuïts pels districtes del municipi. De l’altra, el president de l’Associació de veïns Gorg-Mar, Guzmán Rotger, va reclamar al consistori més informació sobre el possible emplaçament de la mesquita i va alertar que ja havia rebut nombroses queixes dels veïns. Uns dies més tard, Rotger es va reunir amb l’alcaldessa, Maite Arqué, que li va comunicar que el temple es localitzaria en una nau del carrer Sant Lluc, a la zona industrial del barri.

El tancament de l'oratori del barri de la Pau
El 23 de febrer, l’Ajuntament va clausurar l’oratori del barri de la Pau per no tenir llicència d’activitats. El primer tinent d’alcalde, Eduard Tortajada (PSC), va explicar que el local no complia les condicions de seguretat, higiene i insonorització acústica necessàries i que havien rebut queixes dels veïns per sorolls. L’alcaldessa, Maite Arqué, va afirmar que feia més d’una setmana que havien notificat a la comunitat de la Pau l’avís de tancament i que el consistori havia ofert com a alternativa el trasllat al barri del Gorg.

L’imam de la mesquita del barri de la Pau, Taoufik Cheddadi, va denunciar que ningú no l’havia informat del tancament del local i que, en tot cas, la decisió s’havia pres a través d’una negociació bilateral entre l’Ajuntament i l’arrendatari del local –que tenia una llicència per a ús comercial– sense haver informat la resta de la comunitat del barri. D’altra banda, el portaveu de la comunitat musulmana de la Pau, Jellouli Harroudi, va exposar que havien rebutjat la nova ubicació a la zona del Gorg per la llunyania, ja que la majoria d’usuaris de l’oratori vivien en la frontera entre els municipis de Badalona i Santa Coloma de Gramenet, i que, transitòriament, els usuaris resarien a casa seva. Els grups de l’oposició a l’Ajuntament, Convergència i Unió (CIU) i Partit Popular (PP), van recolzar la mesura però van coincidir a criticar la manca de solucions del consistori després de dos anys de negociació. Dos dies després, uns cent cinquanta afectats es van concentrar a la plaça de la Vila, davant l’Ajuntament, per celebrar l’oració del divendres.

La comunitat musulmana accepta l'emplaçament del Gorg però renaix l'oposició veïnal
A principi de març, Taufik Cheddadi va anunciar que la comunitat musulmana estava disposada a acceptar l’espai ofert per l’ajuntament al barri del Gorg per allotjar-hi la mesquita, però va condicionar- ho al fet que l’espai fos rehabilitat. Uns dies més tard, l’Associació de Veïns del Gorg va anunciar la seva oposició a la localització de la mesquita al barri, nombrosos veïns van penjar pancartes de rebuig als seus habitatges i es va iniciar una campanya de recollida de firmes amb el lema “Mesquita, no”. El president de l’Associació de veïns, Guzmán Rotger, va criticar que l’Ajuntament els hagués retallat una quarta part de les subvencions i que, en canvi, estigues disposat a rehabilitar una nau del barri per ubicar-hi la mesquita amb un cost estimat d’uns 72.000 €. El vicepresident de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB), Miquel Jurado, va denunciar que darrere de la negativa a acceptar l’emplaçament del temple s’hi amagava, en molts casos, una actitud xenòfoba i que, tot i que la Federació estava en contra dels temples que poguessin alterar la vida pública –de qualsevol religió–, el culte religiós era un dret garantit per la Constitució espanyola.

Unes setmanes més tard, l’imam Cheddadi va denunciar que encara no havia pogut recuperar el material que hi havia a l’interior de l’oratori precintat i va defensar la proposta alternativa de CiU d’ubicar la mesquita en un terreny de propietat municipal situat al Turó d’en Caritg.

El 29 de maig desenes de musulmans es van manifestar a la plaça de la Vila per protestar per la manca de solucions, amb el recolzament de l’organització SOS Racisme. La portaveu de l’entitat, Begoña Sánchez, va dir que el que passava a Badalona també succeïa en altres ciutats catalanes i que en la majoria de conflictes veïnals, els musulmans sempre tenien les de perdre en la mesura que la majoria no podien votar. El portaveu dels usuaris de l’oratori de la Pau, Abdelezim Latifi, va denunciar que des del mes de febrer la comunitat no disposava ni d’oratori provisional ni de projecte per a un temple definitiu.

L'Ajuntament aprova una moratòria en la concessió de llicències per obrir temples religiosos i locutoris
A final de juliol, el ple de l’Ajuntament va aprovar per unanimitat la prohibició d’obrir temples religiosos i locutoris al municipi durant un any. El primer tinent d’alcalde, Eduard Tortajada, va exposar que la raó de la moratòria era la necessitat d’elaborar una ordenança per regular l’obertura de temples religiosos en la qual participessin tots els agents socials. El portaveu de CiU, Ferran Falcó, i el del PP, Xavier Garcia, es van felicitar per l’aprovació de la moratòria però van assenyalar que aquesta mesura ja l’havien reclamat amb anterioritat. Taufik Cheddadi va denunciar el fet que es barregés en la mateixa ordenança la qüestió de les mesquites, que són centres de culte religiós, amb la dels locutoris, que són negocis, i va exposar que des del tancament de la mesquita de la Pau, la comunitat només comptava amb un oratori de 90 m2 i dos pavellons polisportius municipals (Bufalà i Llefià) per a les oracions del divendres.

Al setembre, el regidor delegat del districte de Llefià, Manuel Rodríguez (PSC), va anunciar l’inici d’un estudi previ al pla estratègic per a la convivència a Llefià per analitzar la realitat sociocumunitària, els punts de conflicte i les dotacions d’equipaments del barri. Anteriorment, la FAVB ja havia reclamat l’elaboració d’un pla de convivència per a la ciutat. Uns dies més tard, les comunitats de veïns de l’illa de cases número III i l’Associació de Veïns de Sant Joan de Llefià-GranSol, del barri de Llefià, van acordar iniciar una campanya de recollida de firmes per demanar a l’Ajuntament que prengués mesures per evitar la concentració de la comunitat musulmana a l’oratori del barri, la qual van atribuir al tancament del que hi havia hagut al barri de la Pau. El president de la junta que gestiona la mesquita de Llefià, Mohamed Taatou, va dir que ja havien advertit l’Ajuntament que el tancament de l’oratori de la Pau col·lapsaria el centre de culte de Llefià.

El cas de la mesquita de Lleida
Al mes de febrer de 2005, es coneixia la notícia que l’Ajuntament de Lleida oferiria a la comunitat musulmana uns terrenys situats entre el polígons industrials del Segre i Camí dels Frares, per traslladar-hi la mesquita situada al carrer del Nord. Paral·lelament, el consistori va anunciar l’elaboració d’una nova normativa per regular els espais de culte, que implicaria la prohibició d’obrir oratoris en carrers estrets i l’obligatorietat de condicionar els locals amb sortides d’emergència.

A principi de març, el regidor de Drets Civils, Cooperació i Immigració, Xavier Aluja, d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), es va reunir amb l’imam de la mesquita del carrer del Nord, Abdelwaheb Houze, per estudiar la nova ubicació del temple. Malgrat que inicialment el col·lectiu musulmà era reticent a traslladar-lo a la perifèria, Houze va demanar a l’Ajuntament que el nou emplaçament tingues almenys un bon accés amb autobús.

A final d’abril, el regidor de Drets Civils, Xavier Aluja, i la directora de l’Associació per a l’Orientació Empresarial i Laboral de Lleida (APLOELL), Rosa Giralt, van presentar l’informe anual sobre La immigració a la ciutat de Lleida. L’estudi posava de manifest que el nombre d’immigrants a la ciutat s’havia duplicat entre 2002 i 2004, fins a un total 15.721 persones, que el grup nacional majoritari era el marroquí i que els nouvinguts es concentraven en quatre barris: Centre Històric, Príncep de Viana-Clot, Universitat i Balàfia.

Al maig es coneixia la notícia que un jutge de la ciutat havia dictaminat que el temple situat al carrer del Nord complia les condicions de salubritat i de capacitat necessàries per poder ser utilitzat, després de la denúncia de l’Associació de Veïns de l’Avinguda del Segre, que reivindicava el seu trasllat fora del barri. L’alcalde, Àngel Ros (PSC), va insistir que el creixement de la comunitat islàmica feia necessari buscar una nova ubicació per al temple i que mirarien de resoldre la qüestió abans del ramadà.

A començament de novembre, la comunitat musulmana va tancar el ramadà amb dues congregacions per als dos col·lectius de la ciutat als barris de la Bordeta i Pardinyes. La comunitat del carrer del Nord va reunir al poliesportiu de a Bordeta unes tres mil persones.

A final de desembre, la Policia Nacional va detenir a Lleida quatre persones acusades de pertànyer a una xarxa islamista relacionada amb Al-Qaeda. Un dels arrestats, Abdelhak el Gallaf, pertanyia a la comunitat vinculada a la mesquita del carrer del Nord i era el representant del col·lectiu musulmà en l'Assemblea Municipal de Religions, organisme creat al setembre pel consistori per resoldre els problemes d'integració i convivència a la ciutat. El president de la Diputació i cap de l'oposició a l'Ajuntament, Isidre Gavín (CiU), va reclamar el tancament provisional del temple i la ruptura amb el seu imam a qui considerava integrista. El tinent d'alcalde de Cultura i president de l'Assemblea Municipal de Religions, Xavier Sáez (ERC), va titllar les propostes de Gavin de radicals.

Més informació
www.badalona.cat
www.paeria.es
www.aploell.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati