Diumenge 21 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
MAGATZEM TEMPORAL DE RESIDUS NUCLEARS A VANDELLÒS
Marc Sogues - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2006

La construcció d’un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears d’alta activitat a l’Estat espanyol esdevé prioritària per la proximitat al límit de saturació de les piscines d’emmagatzematge de les centrals nuclears i per la perspectiva del retorn dels residus nuclears de la central de Vandellòs 1. Es crea una comissió interministerial encarregada d’aquesta qüestió, que obre, a final de juny, un període d’informació per als municipis que vulguin optar a allotjar el magatzem. Nombrosos ajuntaments de les comarques tarragonines es pronuncien en contra del projecte i els grups ecologistes creen la Coordinadora Anticementiri Nuclear a Catalunya per vehicular la seva oposició al projecte. A final d’any, es coneix l’existència d’un estudi de la UPC que descriu Vandellòs com la millor ubicació per a l’emplaçament del magatzem.


Antecedents 2005

Articles posteriors 2007, 2008, 2010

El Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç (MITC) va constituir a final de novembre de 2005 una mesa de diàleg sobre l’energia nuclear que tenia, entre les seves prioritats, la cerca d’un emplaçament per al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus d’alta radioactivitat que s’havia de construir a l’Estat espanyol.

La construcció de l’MTC va esdevenir prioritària per l’acostament al límit de saturació de les piscines d’emmagatzematge de combustible gastat de les centrals nuclears espanyoles.* A més, calia construir el magatzem abans del 31 de desembre de 2010 perquè a partir de llavors havien de retornar els prop de 700 m3 de combustible gastat de la CENTRAL NUCLEAR DE VANDELLÒS 1, enviats a França a final de la dècada dels noranta en el moment de desmantellar la central. Donat cas que això no fos possible, l’Estat hauria d’assumir el pagament a França d’una penalització diària de 50.000 €.

L’MTC recolliria els combustibles procedents de totes les centrals de l’Estat espanyol durant uns cent anys. En aquest temps, s’hauria de continuar investigant per trobar un emplaçament definitiu o algun altre sistema que permetés la correcta gestió d’uns residus l’activitat radioactiva dels quals trigaria encara milers d’anys a decréixer. D’acord amb el projecte del MITC, la instal•lació tindria capacitat per a 6.700 tones de combustible –una xifra calculada per al final de la vida útil de les nuclears de l’Estat–, ocuparia un màxim de 25 ha i s’integraria en un parc tecnològic que portaria associat un centre d’investigació i un parc empresarial.

L’Empresa Nacional de Residus Radioactivos, ENRESA, empresa pública del MITC promotora de la instal•lació, preveia una inversió total de 700 MEUR i la creació de tres-cents llocs de treball en la fase de construcció i de cent deu en la fase d’operació. ENRESA garantia que la instal•lació seria segura i que, per tant, la seva ubicació no requeria condicions especials; per això, moltes zones de l’Estat, no només les que comptaven amb instal•lacions nuclears, podien optar a acollir-la. A més, el govern de l’Estat preveia compensacions econòmiques de fins a 11,5 MEUR anuals per als ajuntaments que acceptessin instal•lar-les al seu municipi o en un entorn proper.

Es crea una comissió interministerial per a determinar l’emplaçament de l’MTC
A començament d’abril de 2006, es va crear la Comissió Interministerial per a la selecció de l’emplaçament de l’MTC i centre tecnològic, presidida pel ministre d’Indústria, José Montilla. La Comissió havia de vetllar perquè el procés de presa de decisions sobre l’emplaçament de la instal•lació respectés els principis de publicitat, concurrència i transparència, i també havia de donar a conèixer les característiques de les instal•lacions de l’MTC als municipis que volguessin optar a allotjar-les. En aquest sentit, però, la Comissió va especificar que el magatzem es concebia com una instal•lació industrial que no requeriria característiques específiques del terreny, atès que el seu disseny era totalment adaptable a les singularitats de l’emplaçament que finalment s’escollís. El període d’informació es va iniciar a final de juliol i encara continuava obert a final d’any.

Les administracions locals i els partits polítics es pronuncien
El rebuig a l’MTC per part de les administracions locals de Catalunya es va anar incrementant al llarg de l’any, fins al punt que a final de 2006, entre ajuntaments i consells comarcals, ja eren més d’una vintena les que s’hi havien pronunciat públicament en contra.** Un dels casos més importants va ser el de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, atès que ja disposava d’una central nuclear i es perfilava com un dels municipis amb més possibilitats per acollir la instal•lació. L’ajuntament d’aquest municipi va aprovar el 28 d’abril una moció en contra de l’MTC. No ho van fer, en canvi, malgrat la insistència de Greenpeace i d’Ecologistes en Acció (EA), ajuntaments com els de Tivissa i Móra la Nova, si bé aquest últim va negar públicament haver establert contactes per acollir el magatzem, tal com denunciaven l’oposició municipal i els ecologistes.

El president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre el mes de juny a presentar un pla de tancament de les centrals nuclears abans del final de la legislatura. Els grups parlamentaris d’Izquierda Unida (IU)-Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) van celebrar aquesta decisió, però van reiterar que mantindrien la seva oposició al MTC mentre no es concretés aquest calendari.

Es constitueix la Coordinadora Anticementiri Nuclear a Catalunya
Els grups ecologistes s’oposaven a la construcció d’un MTC i defensaven, com a alternativa, una gestió descentralitzada dels residus nuclears on els costos fossin assumits pels titulars de les centrals i no pas per l’Estat. En aquest sentit, denunciaven que la construcció de l’MTC no responia a una urgència real sinó a la pretensió de les companyies elèctriques propietàries de les centrals d'abaratir aquests costos. D’altra banda, alertaven dels riscos que l’MTC comportava, des dels relacionats amb el transport dels residus i les operacions de processament dels materials, fins al risc d'atemptats.

Diferents entitats ecologistes i conservacionistes que compartien aquests plantejaments van constituir, a mitjan setembre, la Coordinadora Anticementiri Nuclear a Catalunya (CANC).*** La plataforma tenia la intenció de sensibilitzar la població i la voluntat d’aconseguir el suport de les administracions, els partits polítics, els sindicats i organitzacions empresarials, i les institucions socials a i d’aturar el projecte.

L’AMAC informa els seus municipis sobre l’MTC
L’Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears de l'Estat espanyol (AMAC) va demanar al MITC a començament de setembre informació relativa a la seguretat, el disseny triat i el repartiment i la distribució prevista dels fons en l'àrea afectada per la construcció de l’MTC. L'associació va aclarir que es tractava d’una petició merament informativa i que no implicava cap tràmit per aspirar a ser seu de la instal•lació. Els ecologistes ho van interpretar, però, com que el municipi que finalment acolliria l’MTC es trobava entre els seixanta-cinc que constituïen l’associació i van recordar que setze d’aquests municipis pertanyien a les àrees d'influència de Vandellòs II i Ascó.

La CANC va denunciar a començament d’octubre la realització d’un estudi d’opinió sobre l’eventual instal•lació de l’MTC a les comarques tarragonines per encàrrec d’ENRESA. Segons la coordinadora, les enquestes, realitzades per telèfon, empraven una metodologia tendenciosa. D’altra banda, la CANC va advertir que ENRESA estava negociant des de feia mesos amb els ajuntaments de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Móra d’Ebre i Móra la Nova, i Tivissa.

A final de novembre, l’AMAC va impulsar als municipis del Camp de Tarragona que eren membres de l’associació diverses sessions informatives sobre l’MTC. Marià Vila, gerent de l'AMAC, es va mostrar partidari de construir l’equipament –sense especificar-ne la ubicació– perquè considerava inviable el model descentralitzat que demanaven els ecologistes. Vila va lamentar que la CANC hagués rebutjat de participar en les esmentades sessions.

La Coordinadora, per la seva banda, va criticar el que considerava una campanya per convèncer els municipis perquè acceptessin les instal•lacions de l’MTC i va convocar diverses concentracions per demanar a l’AMAC que aturés les sessions informatives i exigís al Govern de l’Estat la retirada del projecte.

Els ecologistes rebutgen l’estudi de la UPC sobre l’emplaçament
A mitjan desembre, els grups ecologistes van criticar un estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) on s’identificava el municipi de Vandellòs-l’Hospitalet de l’Infant com el millor candidat de l’Estat espanyol per acollir les instal•lacions de l’MTC.**** Tot i que l’estudi es va presentar a mitjan juny, els ecologistes no en van tenir coneixement fins a final d’any. A més de rebutjar el fet que s’assenyalés Vandellòs com la millor ubicació per al magatzem, els ecologistes van denunciar que l’estudi s’havia finançat amb un conveni de beques del Consell de Seguretat Nuclear (CSN) i que havia estat dirigit per l’enginyer Carlos Tapia, que va participar com a tècnic als debats organitzats per l’AMAC durant el mes de novembre.

En acabar l’any, el període d’informació de la Comissió Interministerial continuava obert i es va prorrogar fins al febrer de 2007, moment en què s’esperava que aquest organisme realitzés una convocatòria pública a la qual podrien accedir, amb caràcter voluntari, aquells municipis que volguessin optar a ser candidats per a l’emplaçament de l’MTC.

Més informació
www.emplazamientoatc.es
platformcemno06.iespana.es/
eprints.upc.es/pfc/handle/2099.1/2951

*S’estimava que les centrals catalanes emmagatzemaven a les instal•lacions provisionals més de mil tones d’urani irradiat de les 3.196 que hi havia a tot l’Estat. D’aquestes, 417 a Ascó I, 378 a Ascó II i 329 a Vandellòs II. Les piscines d’aquestes centrals es trobaven al 71,5%, 69,9% i 54,3% de la seva capacitat, respectivament.

** Els municipis que es van declarar contraris al projecte durant el 2006 van ser Vandellòs-l'Hospitalet, Reus, Cambrils, Flix, Tarragona, Móra d'Ebre, Rasquera, Amposta, Roquetes, l'Ametlla de Mar, Marçà, Sant Carles de la Ràpita, Mont-roig del Camp, Horta de Sant Joan, Ulldecona, Tortosa i La Galera. També els consells comarcals de la Ribera d’Ebre, el Priorat i el Baix Ebre, l’Associació de Cases de Pagès del Priorat i Unió de Pagesos (UP) van manifestar el seu rebuig a l’MTC.

***Els grups integrants de la coordinadora eren els següents: EA, Gepec–Ecologistes de Catalunya, L'Escurçó, Greenpeace, Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear(GCTFNN) , Plataforma per la Defensa del Territori de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat, Plataforma en Defensa de l'Ebre, Plataforma de la Terra Alta, Plataforma Salvem la Mar de l'Ebre(PDE), Coordinadora de Plataformes en Defensa del Territori contra la massificació eòlica i la Plataforma del Priorat.

****“Avantprojecte d'un magatzem temporal centralitzat de residus radioactius d'alta activitat i de combustible irradiat a Espanya”. Projecte de final de carrera de la titulació d’enginyeria industrial. Autor: Benjamin Bouchout. Tutor: Carlos Tapia Fernández.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame