Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEIS DE RESIDUS
Maria Herrero i Manuela Tomàs

Actualitzat a 31/12/2003

Amb l’objectiu d’introduir millores en la gestió dels residus, el Parlament de Catalunya aprova la Llei de modificació de la llei de residus i la Llei de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus. Entitats ecologistes presenten en paral·lel un estudi crític en què fan notar l’augment de la producció de residus a Catalunya en els darrers deu anys.

El ple del Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei de residus que modificava l’anterior Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus de Catalunya. El Parlament també va aprovar a continuació la nova Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus.

Dos noves lleis relacionades amb la gestió dels residus
Les principals novetats que introduïa la primera llei aprovada, la Llei de modificació de la Llei de residus, eren establir la regulació d'un nou concepte de residu municipal, el residu comercial, i el règim de gestió que afectaria els residus generats pel comerç, l’hoteleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. La Llei responsabilitzava de manera directa els titulars de les activitats dels residus generats i de gestionar-ne els residus per separat o «suportar les despeses de gestió dels residus que generen». Els residus d’origen industrial, també residus municipals, que per les seves característiques fossin assimilables a la tipologia de residus comercials, s’haurien de gestionar pels mateixos circuits.

La nova Llei 16/2003, de 13 de juny, de finançament de les infraestructures de tractament de residus i del cànon sobre la deposició de residus establia que el finançament de les instal·lacions de recollida, tractament i disposició de residus municipals s’hauria d’ajustar als termes i les previsions del Programa de gestió de residus municipals de Catalunya. La Generalitat assumia el cost total de les inversions previstes sempre que hi hagués l’acord previ de les administracions interessades. La Llei, que preveia l’1 de gener de 2004 com a data d’entrada en vigor, creava un cànon sobre la disposició controlada de residus municipals de 10 euros per tona de residu que es destinés a un dipòsit controlat. La Junta de Govern del Fons de Gestió hauria de determinar la destinació dels fons econòmics procedents del cànon que, en qualsevol cas, com a mínim el 50% es destinaria a la valoració de la fracció orgànica dels residus.

La possibilitat de crear impostos sobre els residus va ser prevista per primera vegada a la legislació catalana el 1993, però no es va fer realitat fins el 2003, després de deu anys de negociacions. La Llei 16/2003 va introduir el primer cànon ecològic, que gravava l’abocament de deixalles municipals, promovia la recollida selectiva i penalitzava l’abocament en massa de residus municipals. Es preveia que els gairebé 23 milions d’euros que s'havien de recaptar cada any amb aquest nou cànon es destinarien a finançar les instal·lacions necessàries per a la gestió dels residus, en especial els nous equipaments de recollida selectiva i reciclatge de deixalles.

L’estudi sobre l’evolució dels residus a Catalunya
Paral·lelament, associacions ecologistes com l’Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC), el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i la Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus van presentar un estudi sobre l’evolució dels residus industrials i municipals a Catalunya durant els darrers deu anys en què afirmaven que, segons les da-des oficials, els residus industrials i municipals havien augmentat un 72%. Segons l’estudi, la generació de residus industrials va augmentar un 51% entre el 1995 i el 2001, tot i que el creixement dels residus d’aquest sector podria estar relacionat, segons els estudis, amb la obligatorietat de declararlos. El més important, segons les entitats ecologistes que van elaborar l’estudi, fou l’augment d’un 28,8% de les escombraries municipals entre el 1992 i el 2001. El 2003, cada ciutadà produïa 1,63 quilos d'escombraries al dia. L’ estudi també destacava que només es reciclaven el 3% dels residus de la construcció, en un moment de creixement del sector i de fortes polèmiques sorgides arran de l’autorització de noves pedreres. L’ estudi denunciava que aquest percentatge a països com Holanda o Bèlgica superava el 80%.

Les entitats ecologistes reconeixen que el nivell de recuperació global dels residus municipals havia incrementat d’un 0,7% inicial el 1992 a un 17%, tot i que no s’havia complert l’objectiu del Programa de gestió de residus municipals de Catalunya, que era arribar al 36% l’any 2000. Quant al reciclatge d’envasos s’havia arribat al 12% el 2002, tot i que l’objectiu marcat era del 15%, mentre que el reciclatge de paper i cartró arribava al 30% i el de vidre al 29%, quan les previsions de recuperació eren del 60%.

Més informació
www.mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/residus/inici.jsp
www.democraciaweb.org/tlleimodresidus.htm
www.parlament-cat.net/activitat/llei/16_2003.doc
aeec.pangea.org/modules.php?name=Residus
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame