Dilluns 16 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI DEL SÒL
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2006

L’any 2006 el Govern socialista va començar a tramitar el nou text de la Llei del sòl. Aquest text havia de substituir la Llei del règim del sòl i valoracions que va aprovar el govern del Partit Popular l’any 1998. La nova llei tenia quatre objectius bàsics: garantir sòl per a l’habitatge protegit; garantir un desenvolupament territorial i urbà sostenible; combatre l’especulació, i augmentar la transparència i participació ciutadana. La seva tramitació es va iniciar amb el vist-i-plau al text de l’avantprojecte per part del Consell de Ministres el juliol de 2006. Al novembre, el Congrés dels Diputats va acceptar començar la tramitació legislativa de la proposta aprovada pel Govern i va començar la negociació parlamentària per ajustar-ne el contingut a les diferents posicions del grups polítics.


Articles posteriors 2007

L’any 2006 el Govern socialista (Partit Socialista Obrer Español, PSOE) de l’Estat espanyol va presentar l’avantprojecte d’una nova llei del sòl. Aquesta llei havia de substituir la Llei del règim del sòl i valoracions de l’any 1998 que s’havia aprovat durant el govern del Partit Popular (PP) l’objectiu de la qual era aconseguir liberalitzar el sòl per tal d’abaratir el preu de l’habitatge. Al cap de vuit anys de ser aprovada, el Govern socialista en va fer una balanç negatiu de l’aplicació, ja que malgrat que la Llei de 1998 preveia que tot aquell sòl que no estava protegit per raó del seu valor natural es podia considerar apte per a la urbanització, l’únic que s’havia aconseguit era iniciar una etapa de creixement immobiliari en la qual la massiva construcció d’habitatges no havia incidit en el descens del preu, i així, si l’any 1997 la mitjana per metre quadrat se situava al voltant dels 702 €/m2, al cap de nou anys el preu havia augmentat fins a 2.024 €/m2, amb el consegüent consum de sòl que això implicava.

L’Avantprojecte de llei del sòl va ser presentat per la ministra d’Habitatge, María Antonia Trujillo Rincón (PSOE), el maig del 2006 al Consell de Ministres. A partir de llavors la ministra va iniciar una ronda de negociacions amb diferents forces polítiques, col•lectius professionals, entitats ecologistes i promotors immobiliaris, entre altres, per tal d’ajustar-ne els continguts. Després d’aquesta ronda de converses, el Consell de Ministres del juliol de 2006 va donar per bona la Proposta de llei del sòl i va acordar iniciar-ne la tramitació parlamentària que immediatament va tenir el suport del PSOE, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya-Verds (IU-ICV).

Els objectius bàsics del Projecte de llei del sòl
El Projecte de llei del sòl estava compost per un títol preliminar on es definia l’objecte i els principis que el vertebraven; el títol primer, dedicat a l’estatut de drets i deures dels ciutadans; el títol segon, que parlava dels deures bàsics de les administracions; el títol tercer, que abordava els criteris de valoració del sòl i les construccions i edificacions a efectes de reparcel•lació, d’expropiació i de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques; el títol quart, que s’ocupava de les institucions de garantia de la integritat patrimonial de la propietat: l’expropiació forçosa i la responsabilitat patrimonial, i el títol cinquè, de mesures de garantia de compliment de la funció social de la propietat immobiliària.

Segons la ministra d’Habitatge, la llei tenia quatre objectius bàsics: garantir sòl per a l’habitatge protegit; garantir un desenvolupament territorial i urbà sostenible; combatre l’especulació, i augmentar la transparència i participació ciutadana.

En relació amb el sòl per habitatge protegit, el projecte de llei preveia que en els nous sòls residencials es fes una reserva mínima del 25% per a habitatge protegit per tal que els ajuntaments disposessin del sòl necessari per a construir un parc de protecció oficial que contribuís a moderar els preus de l’habitatge lliure i facilités l’accés a les classes amb menys poder adquisitiu. També preveia l’obligació de constituir un patrimoni públic de sòl integrat pels sòls lliures de càrregues d’urbanització i destinats a la construcció d’habitatge protegit, així com la prohibició de subhastar o vendre aquests sòls per damunt del valor màxim de repercussió dels sòls destinats a aquest ús.

Per tal de garantir el desenvolupament territorial i urbà sostenible, el sòl urbanitzable ja no seria el sòl residual, com preveia la llei del PP, sinó que només es podria urbanitzar en aquell sòl idoni i classificat com a tal. A més, els nous desenvolupaments urbanístics haurien de portar una avaluació ambiental pròpia.

La proposta del Govern establia un nou règim de valoracions per a combatre l’especulació. Aquestes s’haurien de fer per la situació real del sòl que, segons el nou text, només pot ser sòl rural o sòl urbanitzat, i no per les expectatives assignades per la pràctica urbanística, que havien propiciat retencions especulatives per a incrementar-ne el valor.

Quant a la transparència i participació ciutadana, cal dir que la Llei preveia que plans i convenis se sotmetessin a extensos processos d’informació pública; que els regidors i directors municipals fessin declaracions públiques dels seus béns i activitats privades i que en cas de tenir responsabilitats executives després de la seva dedicació pública haurien d’estar dos anys sense poder exercir-les. També es preveia que les requalificacions que comportessin plusvàlues haurien d’identificar qui ha estat propietari de les finques beneficiades en els darrers cinc anys.

S’inicia la tramitació legislativa de la nova Llei del sòl
El novembre de 2006 es va començar a discutir la proposta de text legislatiu al Congrés dels Diputats. El PSOE va orientar les seves esmenes a demanar, entre altres, un augment dels controls o que el govern de l’Estat participés en les decisions sobre ordenació territorial i urbanística. ERC i IU-ICV van coincidir a demanar augmentar la reserva de sòl per habitatge protegit del 25% proposat pel Govern al 30%, ja que, segons els primers, aquest 5% més es podria destinar a habitatge de lloguer, especialment per a joves. La coalició IU-ICV també va demanar que es reconegués el dret de les persones discapacitades a un habitatge accessible.

En canvi, l’Avantprojecte de llei va rebre esmenes a la totalitat del PP, Convergència i Unió (CiU) i el Bloc Nacionalista Gallec (BNG). Les esmenes d’aquests partits es basaven fonamentalment en el fet que a parer seu la nova llei envairia competències autonòmiques. CiU demanava, entre altres, que fossin les comunitats autònomes les que fixessin el percentatge de reserva de sòl per a habitatge protegit i que es permetés a les administracions signar convenis urbanístics que superessin el 20% establert. El PP propugnava suprimir una gran part de l’articulat a més d’afegir que no seria capaç de frenar l’especulació.

Si bé els dos primers partits van mantenir la seva posició, el BNG va retirar l’esmena a la totalitat, ja que la Ministra va oferir de continuar treballant amb tots els grups parlamentaris per a millorar el text. A més, a parer de Trujillo, el text era molt respectuós amb la distribució de les matèries i estava inspirat en la jurisprudència constitucional.

Aquest Avantprojecte de llei va ser contestat per l’Associació de Promotors i Constructors d’Espanya (APCE) en el sentit que si la normativa obligava els empresaris de la construcció a reservar habitatge de protecció oficial en els nous desenvolupaments urbanístics i a cedir als ajuntaments part del terreny en cada operació, la reducció de guanys estimats encariria el preu de l’habitatge no protegit.

L’aprovació de la llei es preveia per a l’any 2007.

Més informació
www.mviv.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame