Dimecres 17 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI DEL DRET A L'HABITATGE
Jordi Bosch

Actualitzat a 31/12/2006

El mes d’abril el Consell Executiu del Govern de la Generalitat aprova el Projecte de llei del dret a l’habitatge. El Registre de Sol•licitants, el concepte de solidaritat urbana, la garantia de qualitat dels habitatges i la incorporació de la funció social de la propietat com a principi per a intervenir en determinades problemàtiques són els aspectes més innovadors d’aquest nou marc normatiu, amb el qual el govern pretén desenvolupar la política d’habitatge dels propers anys.


Antecedents 2003, 2004, 2005

Articles posteriors 2007

La necessitat d’elaborar una nova llei d’habitatge era una de les mesures que, per a resoldre el problema de l’habitatge, es van recollir en el Pla de Govern 2004-2007 aprovat al 2004. Els primers treballs de redacció d’aquesta nova norma es van concretar en l’anomenat Avantprojecte de llei del dret a l’habitatge que es va presentar a Barcelona l’octubre de 2005. A partir d’aquest primer document, i després de mesos de negociacions amb tots els sectors implicats, el 25 d’abril de 2006 el Consell Executiu del Govern de la Generalitat va aprovar el Projecte de llei del dret a l’habitatge, projecte de llei que va ser batejat com la Llei Milà en honor al conseller Salvador Milà destituït del seu càrrec pocs dies abans de l’aprovació.

Segons feia públic el Govern, aquest Projecte de llei era la primera proposta legislativa en aquesta matèria que tractava d’una manera integral la problemàtica de l’habitatge, és a dir, regulava tots els aspectes relacionats amb la garantia d’accés a l’habitatge, com la construcció, promoció, gestió, habitabilitat, conservació, rehabilitació, a més de les garanties als consumidors.

El contingut del Projecte de llei
El contingut del Projecte de llei aprovat el mes d’abril s’estructurava en una exposició de motius, un títol preliminar de disposicions generals, set títols, quinze disposicions addicionals, nou de transitòries i quatre disposicions finals. El títol primer tractava les competències en matèria d’habitatge, el segon desenvolupava els aspectes relatius a la planificació territorial i la programació en matèria d’habitatge, el tercer feia referència a la qualitat del parc immobiliari d’habitatges, el quart preveia mesures per a la protecció dels consumidors i els usuaris d’habitatge en el mercat immobiliari, el cinquè recollia els àmbits i les formes d’actuació en matèria de política de protecció pública de l’habitatge, el sisè regulava el règim de control i sancionador i el setè establia el marc per a la col•laboració dels notaris i registradors en l’aplicació de la Llei.

Entre el conjunt de mesures que proposava el Projecte de llei, el Govern va destacar molt especialment el Registre de Sol•licitants, el concepte de solidaritat urbana, la garantia de qualitat dels habitatges i la incorporació de la funció social de la propietat com a principi per a intervenir en problemàtiques com l’assetjament immobiliari, la subocupació i la sobreocupació dels habitatges, o la degradació física dels habitatges.

Amb l’objectiu de solidaritat urbana, el Projecte de llei pretenia la creació d'un parc específic d'habitatges assequibles que permeti atendre les necessitats de la població que necessita un allotjament, i que aquests habitatges destinats a polítiques socials representin, en un termini de vint anys, el 15% dels habitatges principals existents en tots els municipis de Catalunya de més de tres mil habitants.

Per la seva banda, un dels aspectes innovadors d’aquesta llei era la creació del Registre de Sol•licitants de l’Habitatge Protegit a Catalunya. Entès com una agregació dels registres locals, amb aquest registre el govern pretenia dotar de transparència, control i eficàcia el procés d’adjudicació de l’habitatge protegit, a fi de promoure la diversitat i la barreja socials i de lluitar contra l’exclusió social. Aquest registre seria general per a tots els habitatges que es construeixin a Catalunya, establiria els criteris d’adjudicació i prioritzaria el criteri del sorteig sobre el sistema de barems. A més, proporcionaria informació a les administracions sobre les necessitats reals d’habitatge amb protecció i la distribució territorial per poder planificar les actuacions.

En matèria de garantia de la qualitat dels habitatges, el Projecte de llei incorporava els avenços en la protecció del consumidor que en els darrers anys havia anat incorporant la legislació, i establia els criteris de sostenibilitat ambiental i d’ecoeficiència en el procés d’edificació, amb una atenció especial en la conservació i rehabilitació del parc immobiliari.

Respecte de l’avantprojecte presentat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) l’octubre del 2005, un dels canvis del nou Projecte de llei més destacats pels mitjans de comunicació foren els relatius a la possibilitat que els habitatges buits poguessin ésser expropiats. Aquesta mesura havia aixecat nombroses crítiques, tant des del Partit del Socialistes de Catalunya (PSC), com des deles associacions de propietaris, les quals veien en aquesta mesura un excés d’intervencionisme. La redacció definitiva del Projecte de llei preveia que, un cop exhaurides les polítiques de foment dirigides a la incorporació en el mercat dels habitatges buits o permanentment desocupats, en aquelles àrees amb una forta demanda residencial, prèvia declaració d’incompliment social de la propietat, es podria accedir a l’expropiació de l’usdefruit de l’habitatge per a llogar-lo a tercers durant un període màxim de sis anys. Amb aquest mecanisme, s’havia suprimit del Projecte de llei un dels punts més polèmics com era l’adquisició via expropiació per part del govern d’habitatges buits.

Una altra de les modificacions introduïdes en el Projecte de llei fou la supressió de l’obligació dels ajuntaments de reservar un 20% de les promocions d’habitatge protegit a sol•licitants no empadronats al municipi.

Les reaccions a la Llei
No obstant això, les reacciones crítiques al Projecte no van trigar gaire a aparèixer, i tot just l’endemà de la seva aprovació, l’Associació de Promotors de Barcelona va expressar el seu desacord amb la futura Llei per l’alt grau d’intervencionisme que implicava. Bàsicament, els promotors assenyalaven tres punts de fricció amb l’articulat: les reserves a la construcció d’habitatges protegits en sòl urbà consolidat, els terminis de vigència per a la protecció d’un habitatge i la llista única i controlada per l’Administració per a accedir a un habitatge protegit.

Per la seva banda, Carles Puigdomènech, diputat de Convergència i Unió (CiU), tot i admetre que la iniciativa legislativa tenia aspectes positius, va posar en dubte la seva eficàcia, adduint la manca de recursos per posar-la en funcionament

La tramitació del Projecte de llei
En un intent d’aprovar la llei del dret a l’habitatge abans de la fi de la legislatura, a final d’abril, Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge, va fer una crida a CiU i al Partit Popular (PP) i també als seus antics socis de govern d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per a trobar un consens que permetés poder aprovar la llei abans d’acabar la legislatura. En el tràmit parlamentari, ERC va recolzar el text del Govern, mentre que CiU i el PP van presentar, respectivament, esmenes a la totalitat contra el projecte. Malgrat que el ple del Parlament les va rebutjar amb els vots del grup socialista, Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i ERC, el text no va poder ser aprovat abans de l’acabament de la legislatura perquè els dos grups que s’oposaven al seu contingut van voler que es tramités amb tots els passos habituals per aquests tipus de normes, fet que comportava un termini mínim de dos mesos. Per aquest motiu, a final d’estiu es va dissoldre el Parlament sense que s’hagués pogut aprovar la llei.

El 12 de desembre, ja amb el nou govern d’esquerres (PSC, ERC i ICV) que va sortir de les eleccions que es van celebrar a començament de novembre, l’executiu va aprovar el Projecte de llei del dret a l’habitatge a Catalunya. Amb aquesta aprovació, s’iniciaven els tràmits parlamentaris que haurien d’acabar, segons les previsions fetes públiques pel Govern, amb la l’entrada en vigor del projecte de llei a partir de l’estiu de 2007.

El desenvolupament de la llei
Per al desenvolupament de la llei, el projecte preveia diverses mesures, entre els quals cal destacar l’aprovació en el termini d’un any des de la data de publicació de la llei del Pla territorial sectorial d’habitatge; la creació de l’Observatori de l’Hàbitat i la Segregació Urbana; del Consell de la Qualitat, la Sostenibilitat i la Innovació; del Registre d’Agents Immobiliaris i de Constructors, i del Fons de Solidaritat Urbana, i també, en el marc normatiu, la revisió de la regulació del Llibre de l’edifici i del Decret de mínims d’habitabilitat.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame