Dimarts 17 d ' Octubre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE I OBSERVATORI DEL PAISATGE
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2005

El Parlament aprova la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya. Aquest nou marc legal preveu els principis que han de guiar l'actuació dels poders públics en matèria de paisatge, els instruments concrets d'intervenció, i també mesures de sensibilització, educació i suport. Es crea també un fons financer per al desenvolupament d'aquestes polítiques.


Antecedents 2004, 2004

Després de la publicació de l’Avantprojecte de la llei del paisatge de Catalunya al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el 25 de novembre de 2004, restava només, per a l’aprovació definitiva, la submissió de la llei al Parlament.

Segons la redacció de l’Avantprojecte de llei, els processos de degradació i de banalització que s’estaven produint al paisatge català en les darreres dècades, l’extensió desmesurada i poc ordenada de la urbanització, l’impacte de determinades infraestructures, l’abandonament de l’agricultura, la silvicultura i la ramaderia, la degradació d’algunes àrees urbanes i la freqüentació cada vegada més repetida d’alguns paratges van contribuir a posar en perill els valors ambientals, culturals i històrics de certs paisatges. Per aquest motiu, i partint de la consideració de la riquesa paisatgística com a patrimoni ambiental, cultural i històric que influeix en la qualitat de vida dels ciutadans i que pot esdevenir un recurs de desenvolupament econòmic, el Departament de Política Territorial i Obres Publiques (DPTOP) va presentar l’aprovació d’aquesta llei com una de les seves accions prioritàries en la seva primera legislatura de govern.

Es tancava, així, el procés iniciat l’any 2000 amb l’adhesió de Catalunya a la Carta europea del paisatge per Resolució unànime del Parlament, que continuà amb la constitució de l’OBSERVATORI DEL PAISATGE DE CATALUNYA l’octubre de 2004 i amb l’aprovació del Projecte de llei per part del Govern el dia 1 de març.

El Parlament aprova la llei del paisatge de Catalunya
El 2 de juny el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 8/2005, de protecció, gestió i ordenació del paisatge a Catalunya, amb els vots de tots els grups excepte Convergència i Unió (CiU), que es va abstenir. La Llei, amb data de publicació de 8 de juny, té per objecte el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació del paisatge, a fi d’harmonitzar-ne la preservació dels valors patrimonials, culturals i econòmics amb un model de desenvolupament sostenible. Aquest nou marc legal, pioner a Espanya, preveu els principis que han de guiar l’actuació dels poders públics en matèria de paisatge, els instruments concrets d’intervenció, i també les mesures de sensibilització, educació i suport. El nou marc legal preveu el dret dels ciutadans a viure en un entorn culturalment significatiu. La garantia d’aquest dret s’instrumenta mitjançant diversos tipus de mesures i eines d’intervenció.

Àmbit d'aplicació de la Llei
Les disposicions de la llei són d’aplicació en el conjunt del territori de Catalunya, tant a les àrees naturals, rurals, urbanes i periurbanes, com als paisatges singulars i als paisatges quotidians o degradats, i aquestes responen a una concepció transversal del paisatge. Tanmateix, la Llei implica la integració del paisatge en les polítiques d’ordenació territorial i urbanística, i en la resta de polítiques sectorials que hi incideixin, vinculant per primera vegada la gestió del territori a la dimensió paisatgística de l’entorn. En aquest sentit, la Llei regula la cooperació i coordinació entre les diferents administracions públiques a l’hora d’elaborar les polítiques de paisatge i la concertació entre agents públics i privats pel que fa a l’adopció d’instruments i decisions sobre el paisatge.

D’altra banda, mitjançant els instruments d’intervenció i diagnosi, la cooperació administrativa i un fons específic, es preveu el desenvolupament d’actuacions concretes a tot Catalunya per tal de millorar espais degradats o conservar els valors paisatgístics d’altres.

La Llei també preveu que la Generalitat fomenti la sensibilització de la societat sobre els valors del paisatge amb programes formatius i que potenciï i doni suport a les organitzacions públiques i privades que realitzin actuacions per promoure’l i protegir-lo.

Instruments d'intervenció: catàlegs, directrius i cartes del paisatge
La Llei preveu dos instruments bàsics d’intervenció: els catàlegs i les directrius del paisatge. Els primers són de caràcter descriptiu, mentre que les directrius són de caràcter normatiu.

Els catàlegs del paisatge són els documents de caràcter tècnic que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat que han de complir i les propostes per assolir-los. L’abast territorial dels catàlegs es correspon amb el de cadascun dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials. Aquests han de contenir un inventari dels valors paisatgístics presents a l’àrea específica, l’enumeració de les activitats i processos que incideixen de manera més notòria en el paisatge, la delimitació de les unitats de paisatge –les zones de paisatge sobre les quals pot recaure un règim diferenciat de protecció, gestió o ordenació– i la definició dels objectius de qualitat paisatgística per a cadascuna d’elles. Aquests objectius han de ser l’expressió de les aspiracions de la col·lectivitat pel que fa a les característiques paisatgístiques del seu entorn. Així mateix, han d’incloure una proposta de mesures i accions necessàries per assolir els objectius de qualitat paisatgística.

La Llei va assignar, l’elaboració dels catàlegs a l’Observatori del Paisatge de Catalunya per encàrrec del DPTOP. Al seu torn, aquests documents s’hauran d’incorporar a la documentació que integra els plans territorials parcials i, quan escaigui, als plans directors territorials.

Pel que fa a les directrius del paisatge, aquestes es van definir com les determinacions que demanen i incorporen normativament els objectius de qualitat paisatgística en els plans territorials parcials i/ o en els plans directors territorials. El DPTOP les haurà d’incorporar en les normes d’ordenació dels plans territorials parcials i/o en les dels plans directors territorials i aquests determinaran en quins supòsits les directrius són d’aplicació directa, d’incorporació obligatòria en el planejament urbanístic o bé constitueixen recomanacions per al planejament urbanístic i per a altres plans o programes derivats de polítiques sectorials que afectin el paisatge.

Les CARTES DEL PAISATGE DE L'ALT PENEDÈS i DEL PRIORAT són iniciatives de caràcter local enteses com a instruments de concertació d’estratègies entre els agents públics i els privats que han de servir per acordar actuacions que s’adrecin al manteniment dels valors del paisatge en el seu àmbit territorial. La Generalitat col·laborarà amb els impulsors de les cartes del paisatge i les tindrà en compte a l’hora d’elaborar els catàlegs del paisatge.

Actuacions i fons per a la conservació i gestió del paisatge
La Llei crea un fons que, com a instrument financer de la Generalitat i dotat de les aportacions que hi farà el Govern a càrrec dels seus pressupostos, fomentarà la realització d’actuacions paisatgístiques. Es preveu que altres administracions, entitats i empreses puguin contribuir a aquest fons financer.

Les actuacions que podran ser objecte de finançament són, entre altres: la preservació dels paisatges que pel caràcter natural o cultural que tenen requereixen intervencions específiques i integrades; la millora paisatgística de les perifèries i zones d’entrada a les ciutats i les viles, i també les destinades a eliminar, reduir i traslladar els elements, usos i activitats que les degraden; el manteniment, millora i restauració dels elements de l’agricultura periurbana; la vertebració i creació d’espais estructurants entre les zones urbanes i periurbanes; l’elaboració de projectes d’integració paisatgística de zones d’activitats industrials, comercials i de les infraestructures; les actuacions de les entitats privades de promoció i protecció del paisatge; l’adquisició de sòl per incrementar-ne el patrimoni públic en aquelles àrees que es considerin d’interès per la gestió paisatgística, o qualsevol altra finalitat que tingui com a objectiu protegir, gestionar i millorar el paisatge.

Observatori del Paisatge: primers passos
El catedràtic en geografia humana de la Universitat de Girona (UdG), Joan Nogué, va ser nomenat director de l’Observatori del Paisatge el 13 de gener, en la primera reunió del Consell Rector d’aquest consorci creat pel Govern de la Generalitat i constituït per vint-i-cinc entitats* amb representants de l’Administració, les universitats i diferents sectors del món local i de la societat civil vinculats a la gestió del paisatge. La trobada també va servir per definir la Comissió Executiva de l’Observatori, presidida pel director general d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat, Joan Ganyet, i formada també per l’Ajuntament d’Olot, la Diputació de Barcelona, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya.

El 30 d’abril va ser inaugurada oficialment a la primera planta de l’edifici de l’Hospici d’Olot, capital de la Garrotxa, la seu tècnica de l’Observatori –la seu social és a Barcelona– pel conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, l’alcalde d’Olot, Lluís Sacrest, i el mateix Joan Ganyet. Segons va declarar Nogué, l’organisme “neix amb la voluntat d’esdevenir un ens d’informació i conscienciació de la societat catalana en matèria de paisatge, per tal d’aconseguir una gestió i una ordenació millor de tots els paisatges catalans. [...] Té l’encàrrec d’elaborar enguany els catàlegs corresponents al Camp de Tarragona i a les Terres de Ponent i els propers dos anys haurà d’enllestir els que pertoquen a les altres cinc regions en què s’organitzarà l’estructura política i administrativa de Catalunya”.

D’ençà de la inauguració, les actuacions i tasques realitzades per l’Observatori van ser: la posada en funcionament la pàgina web de l’organisme, on es recolliren temes de paisatge referits a Catalunya i al món el 20 de juliol; la constitució del Consell Assessor** com a òrgan consultiu i de proposta amb trentacinc representants d’institucions i personalitats del món científic, acadèmic, social i empresarial; l’inici dels catàlegs del Camp de Tarragona i de la Plana de Lleida que havien d’estar enllestits per a la primavera de 2006. Tanmateix, va començar a preparar els continguts de dues exposicions sobre els catàlegs, que s’havien d’exposar al Palau Robert de Barcelona. Altres iniciatives de difusió i conscienciació d’aspectes relatius al paisatge van ser l’inici del disseny dels continguts de l’assignatura Ciutat, territori i paisatge conjuntament amb els departament de PTOP i el Departament d’Educació, destinada a l’alumnat d’educació secundària obligatòria i que s’impartirà de manera experimental a partir del curs 2006-2007. Finalment, va definir l’estructura bàsica i els principals continguts del futur Centre de Documentació, adjunt a l’actual oficina tècnica de l’Observatori, a Olot.

Més informació
www.catpaisatge.net

*Consell Rector: Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament d’Economia i Finances, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Departament de Comerç, Turisme i Consum, Departament de Cultura, Departament de Governació i Administracions Públiques, Departament de Treball i Indústria, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Girona, Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili, Universitat Oberta de Catalunya, Ajuntament d’Olot, Diputació de Barcelona, Diputació de Girona, Diputació de Lleida, Diputació de Tarragona, Federació de Municipis de Catalunya, Associació Catalana de Municipis, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Col·legi de Biòlegs de Catalunya, Col·legi de Geògrafs de Catalunya, Col·legi d’Enginyers de Monts/Forests de Catalunya, Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports. Taller d’Enginyeria, Col·legi d’Enginyers Agrònoms de Catalunya, Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya, Col·legi de Geòlegs de Catalunya, Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya, Fundació Territori i Paisatge.

**Consell Assessor: Director general d’Arquitectura i Paisatge. Institucions i associacions científiques i d’investigació: Societat Catalana d’Ordenació del Territori (filial de l’Institut d’Estudis Catalans), Societat Catalana de Geografia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans), Institució Catalana d’Història Natural (filial de l’Institut d’Estudis Catalans), Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA). Fundacions i associacions ecologistes, ambientals i agràries: DEPANA, Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), Xarxa de Custòdia del Territori, Fundació Natura. Persones físiques: Dr. Georges Bertrand, professor emèrit de geografia de la Université de Toulouse Le Mirail; Sr. Eduardo Martínez de Pisón, catedràtic de geografia física de la Universitat Autònoma de Madrid; Sr. Florencio Zoido Naranjo, catedràtic de geografia de la Universitat de Sevilla; Sr. Paolo Castellnovi, professor de la Facultat d‘Arquitectura Politécnico di Torino; Sr. Riccardo Priore, Consell d’Europa; Sra. Maguelonne Déjeant-Pons, responsable del Conveni Europeu del Paisatge, Consell d’Europa; Sra. Margarita Ortega, del Ministeri de Medi Ambient. Entitats econòmiques i empresarials: Associació Empresarial Catalana de Publicitat, Consell General de Cambres de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya, Foment de Treball Nacional, Associació de Promotors i Constructors de Catalunya, Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, Federació Catalana de Caça, Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC). Ens públics, consorcis públics i privats: Consorci Forestal de Catalunya, Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida. Sindicats: CCOO, UGT, Unió de Pagesos, Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC). Entitats excursionistes: Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, Centre Excursionista de Catalunya, Unió Excursionista de Catalunya. Entitats educatives i culturals: Consell Escolar de Catalunya, Unescocat.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame