Dimecres 11 de Desembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE
Maria Xalabarder

Actualitzat a 31/12/2004

El 25 de novembre de 2004 es fa públic al Diari Oficial de la Generalitat l'avantprojecte de la Llei del paisatge de Catalunya, per iniciativa del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Aquest instrument legislatiu dotarà d'un marc normatiu general la consideració, tractament i gestió del paisatge. Es preveu que a primers de 2005 s'aprovi al Parlament.

Articles posteriors 2005

El Parlament de Catalunya, mitjançant la Resolució 364/VI de 14 de desembre de 2000, acordà unànimement adherir-se al Conveni europeu del paisatge, també anomenat Conveni de Florència aprovat pel Consell d'Europa el 20 d'octubre de 2000. El Conveni compromet tots els països membres a posar en pràctica polítiques de paisatge, que es defineix com «un element essencial per al benestar individual i social, la protecció, gestió i planejament del qual comporten drets i deures per a tothom».

L'adhesió, però, no es va traduir en cap mesura operativa a Catalunya fins el canvi de govern de la Generalitat. A final de gener de 2004, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) Joaquim Nadal, va declarar que la preservació del paisatge com a valor ambiental, econòmic i identitari seria una de les prioritats del seu Departament.

En les darreres dècades, l'extensió, la diversitat i la intensitat dels processos d'urbanització, l'impacte de determinades infraestructures, l'abandonament d'activitats agrícoles, l'aparició d'usos periurbans, la degradació d'algunes àrees urbanes i la sobre freqüentació d'alguns paratges han contribuït a processos de transformació i degradació del paisatge. En els darrers trenta anys de governs democràtics, s'ha avançat en l'aplicació d'eines legals i de planificació que han consolidat la cultura d'ordenació i gestió de ciutats, així com de preservació i gestió dels espais naturals protegits. Tanmateix, les transformacions territorials més importants han estat, però, fora d'aquest àmbits, i molt sovint amb efectes d'abast supralocals.

El 4 d'octubre el DPTOP va presentar l'AGENDA PTOP: 50 AMB LES ACCIONS PRIORITÀRIES per a la present legislatura. En el text s'explicitava la voluntat de preservar el litoral, la muntanya i el paisatge, aprovant el PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DEL SISTEMA COSTANER, redactant plans directors de les comarques de muntanya (PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DERA VAL D'ARAN) i presentant l'Avantprojecte de llei del paisatge, per a discutir-lo al Parlament, previst per a final del 2004. Tal com s'expressa en el document «l'interès d'aquesta iniciativa no és normalitzar el paisatge, sinó establir instruments perquè les administracions i les entitats interessades hi puguin intervenir eficaçment quant a la gestió».

Finalment, el 25 de novembre es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat l'Avantprojecte de llei de protecció i gestió del paisatge de Catalunya, sotmetent-lo a informació pública durant un període de quinze dies hàbils, per tal de garantir la màxima participació, transparència i proximitat en l'actuació de la Generalitat, així com permetre la presentació d'al·legacions.

Contingut de l'Avantprojecte de llei del paisatge
S'estructura en cinc capítols. El primer, Disposicions generals, estableix l'objecte de la Llei, els seus principis inspiradors, la definició de paisatge, l'àmbit d'aplicació, les polítiques de paisatge i la tipologia d'actuacions. Com la Carta europea del paisatge, l'Avantprojecte defineix el paisatge com «una àrea, tal com la percep la col·lectivitat, el caràcter de la qual és resultat de la interacció de factors naturals i/o humans», i la seva qualitat com «la formulació per part de les autoritats públiques de les aspiracions de la col·lectivitat pel que fa a les característiques paisatgístiques del seu entorn». Tanmateix, estableix que les seves disposicions seran d'aplicació a la totalitat del territori de Catalunya, mostrant una especial sensibilitat per les possibles actuacions de millora del paisatge fora de les àrees d'excel·lència i en àmbits altament transformats.

Al capítol II sobre el paisatge en el planejament territorial, s'estableixen els instruments per a protegir-lo, gestionar-lo i ordenar-lo. Es fa esment dels catàlegs del paisatge, com a documents tècnics d'identificació tipològica, de diagnosi, i de les directrius, com a normatives que cal incorporar als plans territorials parcials i/o directors. El capítol III, dedicat a l'organització, es refereix a L'OBSERVATORI DEL PAISATGE, com a entitat de suport i col·laboració de la Generalitat en les qüestions relacionades amb l'elaboració, aplicació i gestió de les polítiques de paisatge. El capítol IV impulsa la creació i utilització de nous instruments de concertació d'estratègies sobre el paisatge, com les cartes de paisatge, i d'altres de necessàries per a fomentar la sensibilització de la societat, l'ensenyament i la formació sobre aquesta matèria.

Finalment, en el capítol V, es crea el Fons per a la Conservació i Gestió del Paisatge, com a instrument financer que farà possible l'assoliment dels objectius de la Llei. El Fons s'utilitzarà per a finançar actuacions específiques de protecció, gestió i ordenació del paisatge. S'alimentarà de les aportacions anuals realitzades per la Generalitat a través dels seus pressupostos i de les que hi puguin fer altres administracions, entitats i empreses.

A la darreria d'any, la Llei estava pendent de ser presentada al Parlament per tramitar-la i aprovar-la posteriorment.

Més informació
obrasocial.caixacatalunya.es
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati