Dissabte 26 de Maig de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI DE MUNTANYA
Anna Jiménez

Actualitzat a 31/12/2003

El Govern de la Generalitat aprova el Projecte de llei d’alta muntanya i àrees afins, que actualitza i posa al dia els objectius i els instruments de l’anterior llei del 1983 per contribuir al desenvolupament de les àrees de muntanya.

L’any 1983 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’alta muntanya, l'objectiu de la qual era aconseguir un desenvolupament equilibrat i harmònic de les àrees de muntanya respecte a la resta de Catalunya.

Vint anys després, el Govern de la Generalitat de Catalunya va considerar que les zones de muntanya havien experimentat importants canvis quant a les activitats econòmiques, les infraestructures, els accessos i els equipaments, i que aquests canvis havien comportat, en conjunt, una millora de la qualitat de vida de les regions de muntanya.

Tot i admetre que la realitat de les zones d’alta muntanya havia canviat, en molts casos per a millor, el Govern reconeixia la necessitat d’implementar mesures ad hoc que permetessin actualitzar i posar al dia els objectius i els instruments de la llei del 1983. Per això, l’any 2003, el Govern de la Generalitat va aprovar el Projecte de llei d’alta muntanya i àrees afins.

Àmbit d’aplicació de la Llei
La Llei seria d’aplicació a les comarques i zones de muntanya següents: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Berguedà, Cerdanya, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ripollès, Solsonès i Val d’Aran. A més, la Llei considerava municipis de zona de muntanya els termes situats fora de les comarques de muntanya però amb característiques similars als municipis de les comarques de muntanya, tal com es recollia a la Llei 2/1983. La nova llei també recollia un tracte especial per a la Val d’Aran a l’empara de la llei de l’any 1990 sobre el règim especial atribuït a la zona.

Objectius generals
La nova llei establia un règim jurídic específic per a les àrees de muntanya que responia a les idees següents: reforçar, aprofitar i desenvolupar el recursos econòmics de les àrees de muntanya; crear les infraestructures i els equipaments necessaris i millorar-ne els existents per garantir els serveis tal com els tenen els habitants de la resta de Catalunya; descobrir, protegir i potenciar el patrimoni natural, arquitectònic i cultural; assegurar un repartiment equilibrat de les activitats en el territori per consolidar i reforçar la recuperació demogràfica, i atendre, en especial, les necessitats dels nuclis de població més petits que no disposaven dels serveis mínims indispensables.

Instruments bàsics
Els instruments bàsics d’aplicació que definia la llei eren el Pla comarcal de muntanya, que fixava les directrius específiques per al desenvolupament de les comarques de muntanya, i el Programa comarcal de muntanya, que contenia la localització, els terminis, el cost i el finançament de les actuacions. Aquests documents s’elaboraven entre els diversos departaments de la Generalitat que actuaven a la zona, com ara l’Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran o els consells comarcals, i també en col·laboració amb els habitants de la zona. D’altra banda, també es van crear els programes zonals de reequilibri de les zones de muntanya, amb l’objectiu de definir l’impuls i l'orientació de les accions de desenvolupament de les zones de muntanya.

A més, es va crear el Programa de política de muntanya i el Grup Interdepartamental de Muntanya, ambdós dependents del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que permetien unir i dirigir totes aquelles accions amb incidència en el desenvolupament de les comarques de muntanya mitjançant diversos organismes com ara el Consell General de Muntanya i els consells comarcals de muntanya. Aquests interlocutors servirien per fer el seguiment i la coordinació de tota l’acció de Govern que es desenvolupés en aquestes zones, conjuntament amb els seus habitants.

Una iniciativa paral·lela relacionada amb aquest nou marc legal d’ordenació i de gestió dels espais de muntanya va ser la celebració, els dies 16 i 17 de juliol, de les jornades Cap a una convenció dels Pirineus. L’ objectiu d’aquestes jornades era posar les bases per aconseguir el reconeixement dels Pirineus com a entitat jurídica i política pròpia i diferenciada davant de la Unió Europea (UE) i de les institucions internacionals. La iniciativa prenia com a model la convenció alpina dels diversos estats que integren el Alps. Les jornades van servir per debatre durant dos dies aspectes com la política i la gestió de les comarques i municipis pirinencs, amb la col·laboració dels estats espanyol, francès i andorrà, la UE, les administracions i els habitants de les zones de muntanya.

Més informació
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/arees/urbanisme_territori.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame