Dilluns 16 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI DE MILLORA D'URBANITZACIONS AMB DÈFICITS URBANÍSTICS
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2007

L’any 2007, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, anuncia a la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya que el seu departament està elaborant una llei per a millorar els dèficits urbanístics del que es coneixen com a urbanitzacions. Aquestes àrees residencials es van començar a imposar als anys seixanta i setanta del segle passat i algunes encara presenten deficiències d’urbanització i serveis que no els permeten assolir cap estatus urbanístic legal.


Articles posteriors 2009

L’Avantprojecte de Llei de la millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics es va redactar per tal d’intentar donar una solució a una situació particular: a Catalunya hi ha un conjunt d’àrees residencials que es coneixen com a urbanitzacions i que es defineixen a partir de dos trets: la major part són en sòl rústic i es van promoure i comercialitzar sense l’adequat procés de parcel•lació, planejament urbanístic, previsió de serveis, dotacions de sanejament i cabals energètics.

Aquestes promocions es van desenvolupar majoritàriament entre els anys seixanta i setanta del segle passat en un moment en què les actuacions de les administracions públiques i dels promotors privats es regien per paràmetres diferents dels actuals. Avui dia, algunes d’aquestes promocions no es podrien considerar legals urbanísticament parlant perquè s’assenten en terrenys que difícilment es classificarien com a urbanitzables, tant pels pendents com per l’allunyament dels principals nuclis de població. L’any 2007 s’havia fet un recompte de prop de 2.400 urbanitzacions a tot Catalunya. La major concentració era a la província de Barcelona (més de mil); Girona i Tarragona en tenien un nombre similar (prop de 600) mentre que Lleida era la demarcació que en tenia menys, unes cent. Tot i que el seu estat era difícil de quantificar amb exactitud, es calculava que gairebé el 50% presentava algun tipus de dèficit urbanístic.

Amb el temps, algunes d’aquestes urbanitzacions que, originàriament, eren llocs de segona residència s’han convertit en primeres residències. Aquesta conversió d’ús ha fet que en molts casos veïns i ajuntaments fossin capaços de millorar la situació i endeguessin les actuacions necessàries que els han permès aconseguir la legalitat total de la urbanització. Però, tanmateix, quedaren per resoldre aquells casos en què ni ajuntaments ni veïns havien pogut arribar a acords per a resoldre els dèficits urbanístics acumulats i, per tant, no assolien l’estatut de sòl urbà.

L’Avantprojecte de Llei: estructura i continguts bàsics

El text s’estructurava en 5 capítols i 22 articles, a més de l’exposició de motius. Al capítol preliminar es descrivia l’objecte de la futura llei, que era l’establiment de mesures i instruments per a facilitar la regularització de l’ordenació urbanística de les urbanitzacions que estiguessin implantades en el territori abans de la data de promulgació de la Llei 9/1981, de protecció de la legalitat urbanística, amb dues finalitats: es proposava l’extinció total o parcial de les urbanitzacions que no eren susceptibles de consolidació o, alternativament, posar fi a les obres i a la dotació de serveis en aquelles que es poguessin consolidar o que presentessin un nivell alt de construccions.

En cas que la urbanització no es pogués consolidar o que no hagués estat reconeguda pel planejament, el sòl no ocupat tindria la condició de sòl no urbanitzable. Si aquesta condició suposava un canvi en la classificació del sòl, la proposta de llei recordava que aquest canvi es podria fer a través dels plans directors urbanístics supramunicipals o del planejament urbanístic.

En cas que la urbanització es pogués consolidar, l’avantprojecte demanava l’aplicació de dos instruments diferents. D’una banda, s’haurien de redactar els instruments de planejament urbanístic necessaris per a la seva ordenació i de l’altra, i aquesta era l’aportació més rellevant, s’haurien de redactar els programes d’adequació. Amb aquests programes d’adequació es definirien les actuacions que s’haurien d’executar amb la previsió de les fases, l’estimació de costos i la repercussió en quotes d’urbanització, a més que serien el document necessari per a acollir-se a les mesures de finançament que es regulaven a la proposta de llei.

Per la seva banda, la Generalitat es comprometia a crear un fons anual en el seu pressupost que es destinaria a fomentar la formulació i execució d’aquests programes d’adequació i que quedava adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP). La convocatòria per a accedir als ajuts seria anual, i seria l’Institut Català del Sòl (INCASOL) qui, a través d’un conveni que signaria amb l’Ajuntament i el corresponent servei de recaptació, avançaria en tot o en part els fons necessaris per a l’execució urbanística prevista.

Tramitació de l’Avantprojecte

El febrer del 2007, Joaquim Nadal (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), conseller de Política Territorial, va informar la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya de la intenció del seu departament de tramitar aquesta llei que ja disposava d’un fons de 10 MEUR per a aquell any. La proposta de llei va ser ben rebuda per Convergència i Unió (CiU), el principal grup de l’oposició.

El mes de setembre es tancava el procés de consulta institucional que el DPTOP havia engegat entre col•legis professionals, administracions públiques i entitats susceptibles de veure’s afectades o implicades per l’Avantprojecte. Al novembre es va definir un projecte pilot amb vuit ajuntaments als termes municipals dels quals hi havia diferents urbanitzacions susceptibles d’acollir-se a les condicions de la Llei: Esparreguera, Lliçà d’Amunt, Mediona, Tordera, Vallirana-Corbera, Vacarisses, Maià de Montcalt, Vidreres, el Montmell, Castellvell del Camp i Masquefa. Aquests ajuntaments van signar un conveni amb l’INCASOL que els va avançar 300.000 € a cadascun per a iniciar el procés urbanístic previst a la Llei.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame