Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI DE L'OBRA PÚBLICA
Núria Terradas

Actualitzat a 31/12/2006

Com a conseqüència de l’esfondrament del túnel de les obres de la línia 5 del metro, al seu pas pel barri del Carmel de Barcelona, el Parlament de Catalunya encomana al Govern de la Generalitat l’elaboració de la Llei de l’obra pública que posi les bases per a una actuació amb més transparència, control i seguretat per part de l’Administració i del sector empresarial contractat. La Llei es presenta força més tard dels sis mesos, com s’havia demanat, i l’entrada al Parlament s’ajorna per la dissolució de la cambra catalana, a causa de la celebració d’unes eleccions anticipades.


L’obra pública, definida per l’Avantprojecte de llei com “el resultat d’un conjunt de treballs d’enginyeria civil destinat a complir per si mateix una funció econòmica o tècnica i que tingui per objecte un bé immoble, ja es tracti d’obres de nova planta, transformació, restauració o reforma”, significa el 25% del total d’obra que s’executa a Catalunya.

L’enfonsament del túnel de les obres de la línia 5 del metro al BARRI DEL CARMEL DE BARCELONA el gener de l’any 2005 va generar un intens debat de conseqüències polítiques i socials rellevants. El Parlament de Catalunya, a través de les resolucions 195/VII i 257/VII, que aproven les conclusions de la comissió d’investigació sobre el projecte, adjudicació, execució i control de les obres de la línia 5 del metro, va instar el Govern de la Generalitat a elaborar una llei reguladora de l’obra pública que preveiés més transparència i control en tots els processos. La comissió esmentada també va recomanar la creació de l’Institut Geològic de Catalunya (IGC), la creació del qual va ser aprovada el desembre de 2005 pel Parlament de Catalunya. L’IGC va ser fundat amb la intenció de facilitar tota la informació d’àmbit geològic necessari en les actuacions previstes que afectin el sòl i el subsòl.

El Projecte de llei, que disposava d’un termini de sis mesos per a ser presentat al Parlament d’acord amb la resolució del 25 de febrer de 2005, va trigar més d’un any, cosa que va ser àmpliament criticada per l’oposició. A més a més, la tramitació parlamentària va patir certa demora per la dissolució de la Cambra a causa de la celebració d’eleccions anticipades i l’inici, un altre cop, de totes les diligències. A començament de l’any 2006, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) va establir com una de les seves prioritats en l’agenda la Llei de l’obra pública. El 4 de juliol, el Consell Executiu de la Generalitat en va aprovar el Projecte de llei i el 27 de desembre del mateix any, el Govern aprovà la llei.

Principis i objectius de la Llei de l’obra pública
La Llei de l’obra pública és d’aplicació en totes les obres públiques que siguin competència de la Generalitat, d’algun dels seus organismes, entitats o empreses que en depenguin, consorcis en els quals pugui participar majoritàriament i de les entitats locals. En aquest darrer cas, pel que fa a la planificació i programació, es remet a la legislació sobre règim local.

Aquesta llei reconeix que la qualitat de l’obra pública és un element inestimable per a la competitivitat econòmica, la sostenibilitat ambiental i l’eficiència funcional, per la qual cosa es preveu la necessitat d’establir una normativa que faci compatible més transparència per part de l’Administració, un nombre més elevat de requisits que assegurin una gestió correcta i la rapidesa necessària que demana cada projecte.

Es regeix per uns principis generals que són: idoneïtat de l’obra als fins públics que ha de servir; adequació de les opcions escollides a les característiques de l’indret; idoneïtat dels mètodes constructius; qualitat dels projectes, materials i obra; seguretat per a les persones, eficiència dels recursos i mitjans en relació amb els resultats; compliment de la legislació social; participació de les persones, entitats i administracions afectades; publicitat dels plans, programes i projectes d’obres; transparència i publicitat en el procés de contractació i informació de les adjudicacions dels contractes; sostenibilitat i protecció del medi ambient; celeritat en la tramitació dels procediments; eficàcia en l’execució.

La Llei de l’obra pública identifica i defineix els principals agents implicats en l’obra pública i fa una clara distinció entre el promotor i el gestor.

També estableix la diferenciació entre els estudis i projectes que es redactin i declara l’excepcionalitat de les modificacions que es puguin dur a terme respecte als informes originals. Els projectes de túnels rebran una atenció especial, ja que seran sotmesos a auditories tècniques a causa de la seva complexitat.

Pel que fa al règim de contractació, subcontractació i unions temporals d’empreses, s’han tingut en compte alguns aspectes de la Recomanació 4/2005 de la Comissió Permanent de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa, que recull aspectes de la Directiva 2004/18/CE en termes d’informació, publicitat i transparència, garantia de qualificació tècnica dels membres de la Mesa de Contractació, mínims de solvència econòmica, tècnica i professional de les empreses, així com un Registre de Bones Pràctiques, inspirat en el model francès. No s’han acceptat, però, les recomanacions del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), en el seu dictamen 8/2006, en el qual alertava que l’aprovació d’aquesta llei podia alentir els projectes i endarrerir les obres existents, cosa que va negar el conseller d’obres públiques, Joaquim Nadal i Farreras.

En relació amb les normes sobre execució de les obres, es fixa l’obligatorietat d’informar i senyalitzar les obres. Una de les novetats que introdueix la nova llei és el deure d’elaborar una memòria final en la qual el gestor ha de donar fe del desenvolupament i de l’execució d’aquelles obres que superin els 10 MEUR o en aquelles en què el promotor ho sol•liciti.

A més a més, la llei faculta la creació d’un consell assessor de túnels, que ha de cooperar en la projecció i execució d’obres d’aquesta índole.

D’altra banda, es requereix la utilització de les dades facilitades per l’ICC (Institut Cartogràfic de Catalunya) i de l’IGC en tot el que faci referència a informació cartogràfica i del sòl i subsòl.

A partir de 2007, es preveu que el projecte sigui objecte de debat per part de tots els grups parlamentaris i també s’espera la compareixença dels col•legis professionals competents en el tema.

Més informació
www.gencat.cat/ptop
www.parlament.cat
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame