Dissabte 26 de Maig de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI DE GRANS CIUTATS
Josep Báguena

Actualitzat a 31/12/2003

S’aprova la Llei 57/2003 de mesures per a la modernització del Govern local, coneguda com la Llei de grans ciutats, que incorpora competències i mecanismes de finançament específics per als municipis amb més de 75.000 habitants. Dotze municipis catalans es podran acollir a la nova llei, tret de Barcelona que està pendent d’aprovar la Carta Municipal de Barcelona.

Les primeres reclamacions d’una llei de grans ciutats
El 25 d’abril de 1994 els alcaldes de les set ciutats espanyoles més poblades (Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Sevilla, Saragossa i Màlaga) van subscriure el document titulat: Criteris per la llei de grans ciutats, que posava de manifest la necessitat d’elaborar una llei per donar resposta als reptes que plantejava el govern dels municipis més poblats.

Els alcaldes de les set ciutats constataven que el marc legal format per la Llei 2/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, els estatuts d’autonomia i les successives lleis sectorials que regulaven les competències municipals era limitat a l'hora de fer front a les necessitats de les ciutats més grans.

Per als responsables municipals, les grans concentracions urbanes constituïen realitats socioeconòmiques, territorials i urbanes singulars, amb unes problemàtiques també singulars que calia regular mitjançant una normativa específica.

El text subscrit el 1994 reivindicava la necessitat d’aprovar una llei per a les grans ciutats i recollia els acords a què van arribar els alcaldes. Justificava les necessitats de gestió pròpies de les grans aglomeracions urbanes, les competències necessàries per gestionar-les i també els mecanismes i les mesures financeres i fiscals que permetessin assegurar-ne l’efectivitat de les propostes.

Els municipis destinataris de la llei havien de ser les set grans ciutats espanyoles i també les mancomunitats que poguessin formar. Quant a les matèries que havien de ser objecte de regulació per la llei, el document precisava la necessitat d’introduir modificacions en les lleis ja existents per adequar-les als requeriments de les grans ciutats amb l’objectiu de potenciar la descentralització i la delegació de competències adquirides pel Govern central i les comunitats autònomes en activitats pròpies de l’administració local.

El document esmentava com a competències bàsiques que havien d'assumir les grans ciutats la seguretat ciutadana, el trànsit, la seguretat vial, els serveis socials, la cultura, els esports, la formació ocupacional, l’urbanisme, l’habitatge i la justícia municipal de pau. El text contenia també una referència a les mesures financeres i fiscals que havien d’acompanyar la llei de grans ciutats, reclamant un nou sistema de distribució del Fons de Participació Municipal en els pressupostos generals de l’Estat, la creació d’un fons específic per a transferències a aquests municipis, calculat sobre la base del cost real dels serveis que assumeixen, i la regulació dels procediments específics de recaptació i gestió tributària.

La Proposició no de llei
Conclosa la negociació del Pacte local amb la modificació de la Llei de bases de règim local, de 21 d'abril de 1990, es va tornar a reprendre la idea d’arbitrar solucions específiques per a les grans ciutats. Ara bé fins el 2003 no hi va haver una iniciativa parlamentària que abordés definitivament la Llei de grans ciutats. El PSOE, el 17 de gener del 2003, va presentar una Proposició no de llei sobre les grans ciutats, les ciutats i les seves àrees d’influència urbana, que es va aprovar gràcies al pacte entre el PSOE i el PP al Ple del Congrés dels Diputats l'11 de març del mateix any.

La Proposició no de llei sobre grans ciutats instava el Govern central a formular una llei que recollís d'una manera global les reivindicacions del text elaborat el 1994 en qüestions relacionades amb seguretat ciutadana, trànsit, seguretat vial, serveis socials, cultura i esports, formació ocupacional, urbanisme i habitatge i també en justícia en un marc general de descentralització i delegació competencial. La novetat respecte del text del 1994 era que la Proposició no de llei incloïa tots els municipis amb una població superior a 250.000 habitants. El text nou també recollia instàncies per afavorir la participació ciutadana en la gestió municipal introduint la possibilitat de convocar consultes populars. Es preveia l’opció d’integrar en els executius locals persones no electes per millorar l’eficàcia i la flexibilitat en la formació dels governs municipals, s’afavoria la descentralització als districtes de determinats serveis municipals per apropar-los als ciutadans i s’establia la creació del Consell Social de la Ciutat com a organisme consultiu i de participació. En l’àmbit institucional es preveia la creació de la Conferència Sectorial dins el Ministeri d’Administracions Públiques que havia de reunir membres de l’Administració central, autonòmica i municipal a fi d’enfortir els mecanismes de mútua cooperació i col·laboració.

Alhora, Barcelona aprova la Carta Municipal i n’espera l’aprovació del govern central
Paral·lelament al procés de redacció de la Llei de grans ciutats, tant l’Ajuntament de Barcelona com el Parlament de Catalunya havien impulsat, des de l’any 1997, la CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA. Aquest document parteix d’idees com les que inspiren la Llei de grans ciutats però impulsa una descentralització més profunda de les competències del Govern central i el Govern de la Generalitat i alhora permet participar a l’Ajuntament de Barcelona en assumptes de competència estatal, com la planificació i gestió de les infraestructures, ports, aeroports, franja litoral o conques hidrogràfiques. La Carta Municipal de Barcelona, aprovada unànimement per tots els partits polítics a l’Ajuntament de Barcelona i al Parlament de Catalunya, estava pendent del procés d’aprovació i tramitació al Congrés dels Diputats des de feia quatre anys.

L’aprovació de la llei. Barcelona queda pendent de l’aprovació de la Carta Municipal
Un cop elaborat l’examen preceptiu per la Comissió Nacional d’Administració Local (CNAL), òrgan per a la col·laboració entre les administracions estatal i local, l’Avantprojecte de llei elaborat pel Ministeri d’Administracions Públiques sota el títol de Mesures per a la modernització del Govern Local, va entrar com a Projecte de llei al Congrés dels Diputats el 6 de juny i, un cop tancada la tramitació parlamentària, en la qual es va introduir una esmena que excloïa la ciutat de Barcelona de l’aplicació de la Llei, va ser aprovada, amb els vots a favor del PP, el PSOE, Esquerra Unida, i en contra de Convergència i Unió (CiU), com Llei 57/2003, de 16 de desembre.

La Llei és d’aplicació als municipis amb una població superior a 250.000 habitants i a les capitals de província amb una població superior a 175.000 habitants. Així mateix, i sempre que ho sol·licitin els ajuntaments i ho decideixin les assemblees legislatives de les comunitats autònomes a què pertanyin, s’aplicarà la Llei als municipis que siguin capital de província o capital autonòmica, sigui quin sigui el seu nombre d’habitants, i als municipis de més de 75.000 habitants que presentin especials circumstàncies econòmiques, socials, històriques o culturals.

CiU va mostrar el seu desacord amb el text final pel malestar que aquesta llei causava entre moltes de les ciutats mitjanes catalanes, ja que la Llei inclou capitals de província amb un pes demogràfic i econòmic menor al de moltes de les ciutats mitjanes catalanes que no assoleixen el llindar dels 75.000 habitants i que queden excloses de les millores que en l’àmbit local introdueix la Llei. Un dels aspectes més reivindicats pels nacionalistes era la possibilitat que el Parlament de Catalunya, i la resta d’assemblees autonòmiques de l'estat, tinguessin competències per incloure municipis del seu territori en la categoria de grans ciutats, evitant així discriminacions entre diferents ciutats de l’estat.

Amb la nova llei, a Catalunya poden ser ciutats grans l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sabadell, Terrassa, Tarragona, Santa Coloma de Gramenet, Lleida, Mataró, Reus, Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i Girona. En quedarien excloses, Manresa (amb més de 64.000 habitants), Sant Cugat del Vallès (més de 60.000 habitants), Vilanova i la Geltrú (més de 54.000 habitants), Granollers (més de 53.000 habitants) i, de moment, Barcelona, pendent de l’aprovació de la Carta Municipal de Barcelona.

Més informació
www.boe.es/boe/dias/2003-12-17/pdfs/A44771-44791.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame