Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI DE CREACIÓ DE L'AGÈNCIA DE LA NATURA DE CATALUNYA
Xavier Basora - X3 Estudis Ambientals

Actualitzat a 31/12/2006

Després d’un procés de reflexió interna en el si del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), el desembre de 2005 es presenta l’avantprojecte de llei per crear l’Agència de la Natura de Catalunya, un organisme autònom que aplegaria les competències de conservació i gestió de la biodiversitat i del patrimoni natural, fins llavors disperses en diferents unitats administratives. El Consorci Forestal de Catalunya (CFC) s’oposa a l’Avantprojecte de llei perquè el considerava precipitat atesa la convocatòria d’eleccions del novembre de 2006, la qual en posposava l’aprovació fins a la propera legislatura.


A Catalunya la gestió del medi natural presenta un cert grau de complexitat. Una de les raons és l’existència de diverses administracions implicades (Generalitat, diputacions, consorcis, etc.), departaments d’una mateixa administració (especialment de la Generalitat) i fins i tot unitats administratives diferents d’un mateix departament.

Per aquest motiu, feia temps que des de l’Administració i altres sectors relacionats amb la gestió del medi natural es plantejava la possibilitat d’unificar les competències de conservació i gestió de la biodiversitat i del patrimoni natural en un únic organisme autònom, en la línia del que s’havia fet amb altres ens com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) o l’Agència de Residus de Catalunya (ARC).

L’any 2000, el Govern català, llavors en mans de Convergència i Unió –CiU–, va proposar per primer cop una Agència Catalana de la Natura, el procés de creació de la qual aniria acompanyat de la nova definició de la direcció general responsable del medi natural. Tot i el canvi de govern de final de 2003, la proposta de crear el nou organisme es va mantenir, i el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) va iniciar un procés de reflexió interna per abordar aquesta reorganització.

En aquest procés es van detectar, en primer lloc, defectes d’estructura. Les tres grans competències que tenia la Direcció General de Medi Natural (DGMN), la planificació i gestió dels espais forestals, la planificació i gestió dels espais protegits i la realització de projectes de conservació i foment de la biodiversitat, així com la gestió de la caça i la pesca continental no es traslladaven al territori en forma d’actuacions coordinades, ja que les àrees relacionades amb la gestió forestal, els espais naturals protegits i les espècies i hàbitats d’interès depenien de comandaments diferents dins la mateixa DGMN. Tot plegat provocava una possible duplicitat d’esforços i una divergència de criteris. A més, el Cos dels Agents Rurals, integrat també dins la DGMN, actuava en coordinació i col•laboració amb el personal responsable de la gestió del medi natural, però no en depenia directament, fet que obligava a disposar de protocols d’actuació conjunts difícils d’implantar.

Juntament amb aquests defectes, les tasques de control, inspecció i gestió del medi natural no estaven lligades a problemàtiques concretes del medi o de la societat, amb excepció de certs espais o projectes.

Es presenta un avantprojecte per a crear l’Agència de la Natura de Catalunya
A final de desembre de 2005, el DMAH va presentar l’Avantprojecte de llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya. Segons el director general de Medi Natural, Ramon Luque, amb el nou organisme es crearia “una única finestreta” i s’evitaria, per exemple, que un propietari d’un terreny rural que volia un permís per a llaurar unes terres rebés dictàmens contradictoris de fins a tres unitats administratives diferents. Luque també va explicar que l’Agència serviria per a acostar el coneixement del medi natural a la societat i per a gestionar nous usos i serveis lligats al territori, com ara la comercialització de productes agrícoles vinculats a parcs naturals o l'explotació de les dues-centes cases forestals de la Generalitat. L’avantprojecte es va obrir a informació pública des de final de desembre fins a final de gener de 2006.

D’acord amb l’Avantprojecte de llei, l’objectiu estratègic de la nova agència havia de ser unificar esforços i equips per donar solució a les problemàtiques del medi natural i de la gent, associades a la realitat de cada unitat territorial, i elaborar alhora els plans i programes lligats a la protecció dels espais naturals i fer-ne la gestió integrada. Així mateix, es proposava informar d’una manera eficient i eficaç sobre els processos d’autorització d’activitats, planificació urbanística i ordenació territorial.

La nova Agència assumiria totes les competències de planificació operativa i gestió del medi natural, mentre que la DGMN, que no se suprimia, mantenia la planificació estratègica, és a dir, la definició de les línies estratègiques incloses al contracte programa, l’eina jurídica i econòmica que vincularia l’Agència amb el DMAH.

L’Agència es crearia com a entitat de dret públic però amb la seva activitat sotmesa al dret privat per tal de guanyar agilitat, flexibilitat i professionalitat en la gestió. Es desplegaria en set unitats territorials de gestió, corresponents a les set vegueries.

El nou organisme comportaria canvis en l’estructura del DMAH i de les empreses públiques associades. Així, se suprimiria el Centre de la Propietat Forestal (CPF), que passaria a ser una unitat específica de l’Agència, tot i que mantindria el nom. El personal de Forestal Catalana SA, que exercia funcions atribuïbles a l’Agència, s’adscriuria al nou organisme i, per tant, es dissoldria. D’altra banda, les tasques de col•laboració amb la gestió que ha d’efectuar el cos d’agents rurals anirien en funció dels objectius de cada unitat territorial de l’Agència.

Reaccions a l’avantprojecte
Una de les reaccions més contràries va arribar del Consorci Forestal de Catalunya (CFC), la principal associació catalana de propietaris forestals. Segons les al•legacions que va presentar el CFC durant el gener, l’Avantprojecte de l’Agència no tenia el consens social necessari que requeria una norma d’aquella transcendència i per tant el DMAH s’havia precipitat quan el va publicar També criticava la supressió del CPF i la falta de representativitat de la propietat forestal als òrgans de govern de l’Agència. Per tant, el CFC no va donar suport a l’avantprojecte, tot i que sempre s’havia mostrat partidari de crear una agència de la natura que millorés l’eficàcia de la gestió.

Per la seva part, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) va emetre un informe sobre l’Avantprojecte on demanava, entre altres aspectes, que es determinessin les competències residuals que quedarien a la DGMN i que es creés un consell assessor de l’Agència, amb unes funcions i composició similars –però en l’àmbit del medi natural– a les del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua de l’ACA.

La convocatòria d’eleccions posposa l’aprovació de la llei
La Comissió de Govern de Política Territorial va aprovar l’avantprojecte, però la dissolució del Parlament a mitjan 2006 i la convocatòria d’eleccions al novembre va posposar l’aprovació de la llei fins a la propera legislatura.

Més informació
www.gencat.cat/cads/pdf/2006/2006_02_Informe_Agencia_Natura_Catalunya.pdf
www.forestal.cat/arxiu2006/AlegacionsAvantpANC.doc
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati