Dijous 20 de Juny de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI DE CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT I DEL PATRIMONI NATURAL
Montserrat Vilalta

Actualitzat a 31/12/2005

El febrer de 2005 el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, anuncia que la política de recuperació d'espais naturals i de zones humides aviat aniria acompanyada per la Llei de conservació de la biodiversitat i pel Pla sectorial de connectors biològics. El juny el Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), la Universitat de Girona (UdG) i la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN) van organitzar unes jornades de reflexió sobre el contingut de la futura Llei de biodiversitat de Catalunya; per primera vegada es debat el contingut d'una llei abans d'haver-se'n elaborat el primer esborrany, amb una nodrida participació d'experts i de l'administració competent.


El febrer de 2005 el conseller Milà va anunciar, durant la celebració dels actes del Dia Mundial de les Zones Humides, que la política de recuperació d’espais naturals i zones humides aviat es veuria acompanyada per la Llei de biodiversitat i el Pla sectorial de connectors biològics.

El mes de març de 2005 el DMAH va iniciar les tasques d’elaboració d’aquesta Llei, prevista a l’Acord de Govern d’aquesta legislatura, amb l’aprovació d’un document de bases que en concretava els objectius generals, juntament amb l’abast i els blocs de continguts, en el Consell de Direcció del DMAH. Aquest document va ser el fonament de les jornades que havien de tenir lloc dos mesos més tard a Girona.

A mitjan juny, els dies 14 i 15, es van celebrar a Girona unes jornades de reflexió, participació i debat sobre la redacció de la futura Llei de biodiversitat de Catalunya. L’acte, que fou organitzat per la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la Universitat de Girona (UdG), va permetre discutir sobre el contingut de la Llei, abans de fer-se’n una proposta definida. El director general de Medi Natural, Ramon Luque, va manifestar la seva voluntat que a la tardor de 2005 hi hagués un primer esborrany i una primera versió, a la primavera de 2006.

El DMAH va presentar les bases generals de la futura Llei. Les jornades s’organitzaven entorn de cinc blocs temàtics: principis bàsics; espais naturals, biodiversitat i custòdia del territori; coordinació sectorial; marc legal i financer, i coneixement, monitoratge i avaluació. Els diversos blocs es treballaven a partir d’una ponència inicial, en la qual un expert exposava els principals aspectes a tenir en compte en la futura Llei, i a continuació s’obria el torn de paraula en una fila zero, constituïda pels principals agents socials interessats, i després a la resta de participants.

Les bases generals de la Llei
D’acord amb les bases del DMAH, la Llei té com a objectius garantir la conservació i l’- ús sostenible del patrimoni natural de Catalunya i contribuir a l’esforç global de conservació. Per això, es defineixen tres eixos importants del contingut de la Llei: el coneixement, la conservació i els aspectes transversals.

El marc de referència, o antecedents, són, d’una banda, l’Estratègia catalana per a la conservació i ús sostenible de la diversitat biològica, que el DMAH encarregà el 1999 a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i tot el marc legal vigent, centrat en la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals i les diverses normatives sectorials (Llei forestal, Llei d’accés motoritzat al medi natural, LLEI DE PROTECCIÓ, GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL PAISATGE i la normativa de caça, pesca, etc.); i, de l’altra, tots els convenis internacionals relacionats per contribuir a l’esforç global de conservació, com per exemple el Conveni sobre diversitat biològica, de 1992; l’Estratègia de la Comunitat Europea per a la conservació i ús sostenible de la diversitat biològica (1998); el VIè Programa d’acció de la Comunitat Europea per al medi ambient; els Acords de Johannesburg, etc.

Segons les bases presentades pel DMAH, el primer àmbit clau és el coneixement de la biodiversitat. És imprescindible disposar d’un sistema d’informació sobre el patrimoni natural, d’accés públic i actualització automàtica, que permeti l’avaluació continuada del patrimoni mitjançant processos d’avaluació periòdics, per poder definir les prioritats i orientar les accions. D’aquí que es considera el seguiment i monitoratge dels elements de biodiversitat com la base per a la presa de decisions. Per això, s’impulsarà la recerca i la transferència de coneixements.

El bloc central el constitueix la regulació de la conservació i l’ús sostenible dels recursos naturals, que té un doble objectiu: estendre els instruments al conjunt del territori i integrar els objectius de conservació i l’ús sostenible dels recursos naturals en les polítiques sectorials (urbanística, d’infraestructures, agroramadera, turística, etc.). En aquest àmbit es preveu introduir mesures per garantir la connectivitat ecològica, prevenir el canvi global, sistematitzar l’aplicació de mesures compensatòries, reforçar la capacitat de gestió dels espais protegits, protegir la diversitat genètica, catalogar les espècies d’acord amb la prioritat de conservació, protegir legalment determinats hàbitats, etc.

Finalment, els aspectes transversals són aquells que materialitzen l’operativitat de les mesures establertes, atès que defineixen els instruments econòmics i financers, la participació social de les administracions locals i dels agents privats, l’organització administrativa i la coordinació internacional. Entre les mesures previstes, cal destacar la creació d’un fons públic per a la conservació de la biodiversitat; la voluntat d’eliminar els incentius en polítiques sectorials que minven la biodiversitat;la creació d’un sistema d’incentius, gravàmens i fiances per les activitats que generen impactes en el medi natural; l’increment de les competències i els recursos a càrrec dels ens locals; l’incentiu de la participació privada en la conservació; la descentralització i millor adscripció de competències de l’Administració autonòmica, i el treball conjunt entre els diversos àmbits bioregionals.

Les conclusions de les Jornades sobre la futura Llei de biodiversitat
Les Jornades van gaudir d’una nodrida participació de públic i d’un intens debat, amb la participació de diversos especialistes de les universitats catalanes i representants de l’ICHN. D’aquestes, se’n derivà un informe de conclusions en el qual es destacaven molts conceptes, instruments i elements a considerar per garantir l’aplicació efectiva de la Llei.

Alguns aspectes nous als comentats, que introdueixen les conclusions de les jornades, van des de l’àmbit més teòric i conceptual, al més pragmàtic i operatiu. Així, per exemple, s’inclou en el concepte de patrimoni natural no només la diversitat biològica (que afecta els aspectes estructurals i funcionals), sinó també tot el patrimoni immaterial que s’hi vincula. Es considera que el contingut de la Llei hauria de tenir un plantejament comprensiu: amb objectius concrets, principis generals clars, principis ètics inspiradors (equitat intergeneracional, principi de prudència..), directrius generals, normes d’aplicació directes i indirectes, calendari d’aplicació i, sobretot, tantes disposicions derogatòries com calgui per simplificar i ordenar el marc legal vigent. Es proposa que s’introdueixi la pràctica de retre comptes dels resultats. Es subratlla la importància de consensuar l’abast de la Llei amb altres departaments de la Generalitat (el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca, etc.) i d’assolir una veritable coordinació inter i intra administrativa. Es recomana introduir instruments de compensació i solidaritat territorial. Es proposa crear un instrument equivalent al Conservatori Francès per a la Protecció del Litoral, per garantir la salvaguarda de tots els espais que resten al litoral. S’apunta la necessitat d’establir un cànon sobre les activitats que consumeixen territori. I per últim, es manifesta la necessitat d’un règim sancionador adequat i eficient que permeti l’acció pública per vetllar pel compliment de la Llei.

Després de les Jornades, el DMAH va iniciar el procés d’elaboració de la Llei pròpiament dit, mitjançant tres accions: La constitució d’un grup de treball, amb tècnics del propi departament i altres especialistes externs; L’encàrrec a reconeguts especialistes de tres treballs relacionats: un sobre dret comparat a escala espanyola, europea i mundial; un altre sobre els aspectes clau de conservació de la biodiversitat a Catalunya, i un darrer sobre els instruments econòmics i financers que la Llei podria incloure, L’encàrrec professional al Sr. José Manuel Gómez, Doctor en Dret, per coordinar la redacció de l’Avantprojecte de llei.

Al final de l’any s’estaven ultimant aquests estudis, per procedir posteriorment al primer tràmit de consulta interna a totes les unitats del DMAH que treballen en aspectes relacionats amb la conservació del patrimoni natural.

Pla sectorial de connectors biològics
El 1999 el DMAH va elaborar les Directrius estratègiques per al manteniment de les connexions ecològiques i paisatgístiques entre els espais protegits, a petició del Parlament de Catalunya (Resolució 552/V, de 16 d’abril de 1998). El maig de 2002 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) presentava una Proposició no de llei per al desplegament de les esmentades directrius estratègiques. Finalment, el nou Govern, en l’Acord del Tinell (ACORD PER UN GOVERN CATALANISTA I D’ESQUERRES A LA GENERALITAT DE CATALUNYA), consensuat i subscrit pel tripartit (ICV, PSC i ERC) el 13 de desembre de 2003, establia que en el termini de dos anys s’havia de formular i aprovar inicialment el Pla territorial sectorial dels sistemes de connexió biològica entre espais lliures.

Aquest Pla ha de determinar els espais de connexió entre els espais naturals protegits, a fi de permetre la dispersió de les poblacions d’animals i plantes que hi viuen, de promoure l’intercanvi genètic imprescindible per a la seva supervivència i adaptació, i de garantir la circulació dels fluxos de materials i energia, ja que un espai natural aïllat està abocat a degradar-se progressivament.

Durant el 2005, en diverses ocasions el DMAH havia manifestat que estava treballant en el Pla sectorial de connectors biològics, si bé a final d’any no s’havia produït encara l’aprovació inicial del Pla, tal com s’havia acordat al Pacte del Tinell.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame