Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI D'URBANISME. TEXT REFÒS
Jordi Bosch

Actualitzat a 31/12/2005

Desprès de la modificació del marc normatiu urbanístic català iniciada amb la Llei 2/2002, i que va continuar amb la Llei 10/2005, el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, unifica en un únic articulat la Llei d'urbanisme actualment vigent a Catalunya. La recent aprovació del Decret 305/2006, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme, completa la regulació catalana en matèria d'urbanisme.

Antecedents 2003, 2004

Durant els anys noranta, el Decret legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, de refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística va constituir el marc normatiu català de referència en matèria d’urbanisme conjuntament amb les determinacions de la legislació estatal.

La nova Llei d'urbanisme
El text refós de l’any noranta fou derogat per l’anomenada Llei d’urbanisme a principi de l’any 2002. El nou text legal, la Llei 2/2002, de 14 de març, partia de la voluntat de conjugar les necessitats de creixement amb els imperatius del desenvolupament sostenible a partir de diferents vies: amb la utilització racional del territori; mitjançant la política d’habitatge social; tractant d’assolir en tots els assentaments humans una certa qualitat de vida; per mitjà de la conscienciació de la societat pel que fa al medi ambient, i amb un ús i gestió adient dels recursos naturals, energètics, històrics, culturals i arqueològics.

D’entre les diferents innovacions introduïdes per la Llei d’urbanisme, destacava l’obligatorietat que els plans d’ordenació urbanística municipal reservessin com a mínim el 20% dels sostre residencial de nova implantació per a la construcció d’habitatges protegits, la nova regulació de les figures de planejament tant general com derivat (per exemple, amb la figura dels plans directors, els plans de millora urbana, el nou contingut dels programes d’actuació, o amb la supressió de la figura dels estudis de detall), la modificació de la gestió urbanística mitjançant el sistema d’actuació per expropiació o per reparcel·lació en qualsevol de les seves modalitats, o els nous instruments per a dur a terme polítiques de sòl i d’habitatge.

El Reglament parcial de la Llei
D’acord amb la Disposició final segona de la Llei, el Govern, en el termini de divuit mesos a comptar des de l’entrada en vigor de la Llei 2/2002, havia d’aprovar un reglament que la desenvolupés, i amb aquest objectiu, a final de 2003 va aprovar el Reglament parcial de la Llei d’urbanisme per mitjà del Decret 287/2003, de 4 de novembre.

D’entre les qüestions que el Reglament desenvolupava, per la seva rellevància destacaven les disposicions relatives a la participació pública en els procediments urbanístics, els consells assessors urbanístics, les auditories de gestió urbanística, les reserves de sòl per a la construcció d’habitatges protegits, la documentació mediambiental i la corresponent a obres d’urbanització, la concreció de l’ordenació de volums i altres aspectes relatius a la gestió urbanística.

La modificació de la Llei d'urbanisme
A final de 2004 la Llei d’urbanisme va ésser modificada mitjançant la Llei 10/2004. Aquesta modificació mantenia els fonaments bàsics i els principals objectius de la Llei 2/2002, però introduïa determinats canvis dirigits al perfeccionament dels instruments ja previstos, a fi de millorar l’accés de la població a l’habitatge, la sostenibilitat del territori i l’autonomia local. Entre tots els canvis, foren especialment importants el conjunt de modificacions dirigides a millorar els instruments de política d’habitatge com la introducció de la figura dels habitatges dotacionals en el planejament, el document de la memòria social com a figura d’anàlisi de necessitats, les mesures per assegurar la materialització efectiva de les reserves per a la construcció d’habitatges de protecció pública, la fórmula per a agilitar l’aplicació de les reserves de sòl per a habitatges protegits o la creació de noves mesures d’estímul de l’habitatge assequible amb l’establiment d’una reserva addicional del 10% del sostre residencial de nova implantació per a la construcció d’habitatges concertats en el cas de municipis de més de 10.000 habitants i capitals de comarca.

El Text refós
La Disposició final primera de la Llei 10/2004 autoritzava al Govern perquè, en el termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor de la Llei, refongués en un text únic tant la Llei 2/2002 com la seva modificació; i en virtut d’aquesta disposició, a mitjan 2005 es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 4.436, de 28 de juliol de 2005) el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprovava el Text refós de la Llei d’urbanisme. En aquest text refós s’havien regularitzat i harmonitzat els dos textos legals anteriors, una qüestió especialment important tant en la redacció definitiva de l’articulat com el regim transitori, addicional i final.

El desenvolupament del Text refós: el nou Reglament d'urbanisme
Atès que el Reglament d’urbanisme desenvolupava la Llei 2/2002, i per tant, no reflectia els canvis introduïts amb la Llei 10/2004, el Decret legislatiu 1/2005 establia en la seva Disposició final novena que el Govern, en un termini de divuit mesos a comptar des de l’entrada en vigor de la Llei 10/2004, hauria d’aprovar un reglament que desenvolupés íntegrament la Llei d’urbanisme, i en resposta a aquesta disposició, el juliol de 2006 es va aprovar el Decret 305/2006, pel qual s’aprovava el Reglament de la Llei d’urbanisme.

Més informació
www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/documentacio/normativa/ciutat/urbanisme/general.jsp
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame