Divendres 19 d ' Octubre de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI D'URBANISME, REGLAMENT PARCIAL
Josep Báguena i Maria Herrero

Actualitzat a 31/12/2003

L’aprovació del Reglament parcial de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, a través del Decret 287/2003, de 4 de novembre de 2003, té l'objectiu de desenvolupar la Llei d’urbanisme, especialment els aspectes on s'havia previst un termini màxim per al desplegament reglamentari, com ara les entitats urbanístiques col·laboradores, el seu règim d'organització específic, les seves funcions i atribucions i els drets i deures dels seus membres. El reglament també incorpora mesures en favor de la seguretat jurídica i de l’agilitat en la tramitació.

Articles posteriors 2004, 2005, 2006

Després de l’aprovació per part del Parlament de Catalunya de la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, i el posterior Decret 166/2002, d’11 de juny, pel qual s’aprovava la taula de vigències de les disposicions afectades per la Llei, es va posar de manifest la necessitat d’elaborar un únic text reglamentari de la Llei d’urbanisme. La complexitat i l’amplitud de la tasca encomanada al Departament de Política Territorial i Obres Públiques va fer, però, que el Parlament de Catalunya posés termini a la redacció de només alguns aspectes del desenvolupament reglamentari.

De les matèries regulades pel Reglament parcial aprovat el 2003 van destacar dos grans blocs de l’articulat: els articles que feien referència a la simplificació de la tramitació i els articles que regulaven en favor de la seguretat jurídica.

Per estalviar futures dificultats d'interpretació, el Reglament va introduir definicions, precisions de vocabulari i fórmules de conceptes bàsics com ara «l’aprofitament mitjà», «la densitat neta sobre l’illa», «els estàndards de cessió de sòl pels sistemes d’espais lliures» o «els sistemes locals en sòls urbans». Amb el mateix objectiu de contribuir a la seguretat jurídica, el Reglament va establir data de caducitat per a l’execució dels plans parcials a fi de limitar les expectatives sobre el sòl amb plans aprovats i els possibles drets que aquest fet podia generar. L’ articulat també incidia en les fórmules i instruments per garantir l’equitat de costos entre els propietaris afectats pels plans parcials.

En la mateixa línia, l’articulat va introduir indicadors per definir la viabilitat del sòl urbanitzable a partir de paràmetres com la posició –en dispers o no–, la disponibilitat del sòl respecte els valors ambientals i les justificacions respecte de les necessitats del nucli urbà que havien d'incloure –entre línies, segons els experts–, la solvència en el subministrament dels serveis bàsics.

El Reglament també contenia especificacions respecte de les novetats més significatives de la Llei, com ara la documentació necessària per a les obres d'urbanització bàsiques i el contingut mínim de la documentació mediambiental. El reglament especificava que l’informe mediambiental havia d’incloure una descripció de l’àmbit, una anàlisi de les zones de risc, de les àrees i dels valors susceptibles de protecció, una justificació de l’ordenació i les mesures de proposta d’acord amb la definició de l’estratègia de caràcter ambiental establerta al POUM (Pla d’ordenació urbanística municipal). En cas de tractar-se de revisions de planejament en municipis que no haguessin adaptat el seu planejament a la nova Llei, la documentació també havia d’incloure criteris de sostenibilitat i era necessari presentar l’informe del Departament de Medi Ambient.

Una de les principals mesures introduïdes per a agilitar la tramitació dels documents urbanístics va ser el canvi en els documents que en el futur havien de passar per les comissions territorials d’urbanisme: un cop els municipis haguessin adaptat el propi planejament a la nova Llei d’urbanisme, a les comissions d’urbanisme només es tractarien els grans temes de transcendència supramunicipal, com els POUM (Pla d’orde-nació urbanística municipal) i els PAUM (Pla d’actuació urbanística municipal). També es va suprimir la obligatorietat de dur a terme els documents d’estudi de detall.

Tanmateix, el reglament que va desenvolupar parcialment la Llei d’urbanisme, va implicar més complexitat en els articles que feien referència al tractament del sòl no urbanitzable, essent molt més estrictes amb els usos i activitats permesos, que van excloure l’habitatge. D’aquesta manera es va recollir la voluntat del legislador de considerar el sòl no urbanitzable com el principal element que qualifica el territori.

En la presentació del reglament, Joan LLort, director general d’Urbanisme de la Generalitat, va posar de manifest les noves dificultats que aquest reglament creia que implicaria per resoldre les demandes d’ampliació d’activitats de lleure o industrials emplaçades en sòl no urbanitzable.

Entre les matèries regulades pel nou reglament parcial destacaven els articles que feien referència a la participació pública en els procediments urbanístics que s’havia d'articular a través d’un programa de participació ciutadana de caràcter obligatori en tots els processos de planejament i de revisió. El programa de participació havia de formar part del contingut i dels documents necessaris per a l’exposició pública dels documents de planejament municipal i dels plans directors comarcals. El reglament preveia també la possibilitat de crear consells assessors urbanístics formats lliurement pels membres que designessin els ajuntaments, com, per exemple, representants d'altres administracions públiques, corporacions, associacions i altres institucions de la societat civil i experts en urbanisme, habitatge i medi ambient.

En l’àmbit de la gestió urbanística destacava la novetat introduïda per la figura de les auditories de gestió urbanística amb l’objectiu de millorar la capacitat de gestió urbanística de les administracions. L’ auditoria de gestió urbanística aportava l'anàlisi acurada dels mètodes emprats habitualment per l'ens auditat, dels seus mitjans personals i materials, posats en relació amb totes les determinacions del planejament general, tenint en compte l'estratègia urbanística definida en matèria de gestió al planejament general municipal i comarcal, si s'escau.

El decret va regular també la reserva de, com a mínim, el 20% del sòl urbanitzable residencial per a la construcció d'habitatges de protecció pública, incloent-hi les modificacions de planejament previ que comportessin un increment d’espai edificable, i va regular també les reserves per a equipaments i espais lliures derivats d’aquestes modificacions.

El desenvolupament i la regulació de figures com les entitats urbanístiques col·laboradores i de processos basats en la concertació entre els agents públics i privats va ser un altre dels aspectes remarcables de l’articulat. Aquests processos podien desplaçar, potser parcialment, la responsabilitat que fins ara assumien les administracions cap als agents privats i els promotors. Tanmateix, el reglament també dóna molt pes a la transparència d’aquests processos i a la distribució equilibrada de càrregues i beneficis per afavorir l’equilibri i la igualtat en els aprofitaments.

Un ampli ventall d’articles que es van aprovar feien referència a les sancions en cas d’incompliment de la normativa. Alguns especialistes van fer notar que més enllà de les sancions, en matèria urbanística tindrien més efectivitat les regulacions, que posaven l’accent en l’obligació de les administracions de restablir i protegir la legalitat urbanística.

Amb la finalitat d'evitar la repetició dels preceptes legals, el Reglament precisava els articles concrets de la Llei objecte de desenvolupament. D'aquesta manera, el lector es podia situar ràpidament i copsar, sense dubtes, l'abast de la norma.

El nou reglament va ser publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) i va entrar en vigor el 2 de desembre de 2003.

Més informació
www.apigirona.com/lleis/d2872003.pdf
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati