Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI D'URBANISME. MODIFICACIÓ
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

El Parlament de Catalunya aprova, amb els vots a favor de tots els grups polítics menys el Partit Popular, la reforma de la Llei 2/2002, d'urbanisme amb els objectius de fomentar l'habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l'autonomia local.


Antecedents 2003

Articles posteriors 2005, 2006

La Llei d'urbanisme de Catalunya 2/2002, de 14 de març, tenia com a principal objectiu el desenvolupament urbanístic sostenible definit com «la utilització racional del territori i el medi ambient que permeti conjuminar les necessitats de creixement amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics, arqueològics, històrics i culturals».

El Govern de la Generalitat sorgit de les eleccions de 2003 i format pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) es va proposar com a objectiu promoure un « model d'urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el caràcter integrat dels assentaments». Per a complir aquest ACORD DE GOVERN es plantejà la necessitat de revisar alguns elements de la Llei 2/2002. Per això el maig de 2004 va sortir a exposició pública l'Avantprojecte de llei de modificació de la llei d'urbanisme de 2002 que es fixava com a objectius principals el foment de l'habitatge assequible, la sostenibilitat territorial i l'autonomia local.

Foment de l'habitatge assequible
L'avantprojecte incorporava diversos preceptes per a fomentar la disposició de sòl per a la construcció d'habitatge assequible. La Llei 2/2002 obligava a reservar un 20% del sòl per a la construcció d'habitatges de protecció pública únicament quan es tramites-sin plans d'ordenació urbanística municipal (POUM) o bé plans d'actuació urbanística municipal (PAUM). La modificació pretenia que en els municipis de més de 10.000 habitants, les capitals de comarca i tots els que ho desitgessin també s'establís aquesta quota a través dels plans de rang inferior, com els plans parcials. En aquest sentit, el Govern recordava que des de l'aprovació de la Llei 2/2002 només s'havien aprovat dos PAUM mentre que havien passat per les comissions territorials d'urbanisme més de quatre-centes figures de planejament derivat. A més per fer front a l'eventualitat que no es complissin els terminis establerts per a la construcció d'habitatge protegit per part del sector privat es preveia la possibilitat d'expropiació. D'aquesta manera la modificació pretenia augmentar el nombre d'habitatges protegits durant la legislatura fins a 42.000.

La nova Llei preveia també la possibilitat de reservar un 10% del sostre residencial en municipis de més de 10.000 habitants i capitals de comarca per a crear habitatge concertat, a mig camí entre l'habitatge protegit i el lliure. D'aquesta manera es pretenia assegurar que en aquests municipis s'arribés al 30% d'habitatge social entre protegit i concertat.

Altres aspectes relacionats amb la promoció d'habitatge assequible eren la impossibilitat de concentrar territorialment l'habitatge protegit, l'obligació en els plans directors urbanístics d'assegurar la solidaritat intermunicipal en les previsions d'habitatge assequible i la inclusió en els plans urbanístics d'una memòria social amb les previsions en política d'habitatge.

D'altra banda s'establia que, d'acord amb les previsions realitzades per la LLEI DE MOBILITAT, els nous sectors desenvolupats contribuïssin als costos d'implantació del transport públic.

Foment de la sostenibilitat territorial
La nova Llei preveia modificar diversos aspectes per a millorar la gestió del sòl no urbanitzable, protegir el paisatge i assegurar l'ús racional del territori. Així mateix, s'establien diversos preceptes destinats a la integració de les consideracions ambientals en el planejament urbanístic.

Així per exemple s'establia que els sòls amb particular interès natural, agrari, paisatgístic, forestal i com a connector natural haurien de ser classificats obligatòriament com a sòl no urbanitzable. També es fixava que totes les figures de planejament general i totes les modificacions o revisions que reclassifiquessin figures de sòl no urbanitzable i determinats plans derivats en sòl no urbanitzable havien de ser objecte d'avaluació ambiental. A més, les figures que reclassifiquessin més de 100 ha contínues de sòl classificat com a no urbanitzable o bé 10 ha de sòl no urbanitzable protegit haurien d'estar subjectes a declaració d'impacte ambiental.

D'altra banda, la reforma modificava els requisits per a les rehabilitacions en el sòl no urbanitzable. A la Llei 2/2002 s'establia que el requisit era l'existència d'un catàleg d'edificacions en sòl no urbanitzable, però el fet que molts ajuntaments no disposessin d'aquest document feia que no es poguessin concedir llicències de rehabilitació. La modificació establia un règim transitori que permetia les rehabilitacions de cases adduint, per exemple, raons socials o de recuperació de l'hàbitat humà.

Foment de l'autonomia local
La modificació preveia conferir més competències als municipis en matèria urbanística i per això s'establia que, en determinades condicions, els ajuntaments podrien aprovar de manera definitiva el planejament derivat, com els plans de millora urbana, els plans parcials urbanístics i determinats plans especials. D'aquesta manera la Comissió Territorial d'Urbanisme no hauria d'aprovar definitivament els projectes, si bé en tots els casos es requeria un informe previ d'aquest ens.

Segons el Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, aquesta major autonomia municipal s'havia de combinar amb uns paràmetres supramunicipals per a assegurar que es complissin els objectius generals de la Llei i evitar contradiccions amb els municipis contigus, a través de la redacció dels PLANS TERRITORIALS PARCIALS i dels plans directors urbanístics.

S'aprova la llei
El 9 de desembre el Parlament de Catalunya va aprovar la modificació de la Llei 2/2002 d'urbanisme de Catalunya amb els vots a favor de tots els grups menys el Partit Popular (PP), que es va abstenir. El PSC, ERC i ICV van defensar la necessitat de la seva modificació tot i que aquest últim partit lamentava que no s'hagués previst una reserva d'habitatges protegits superior al 20%. Per la seva banda, Convergència i Unió (CiU) havia presentat una esmena a la totalitat però la va retirar en considerar que s'havien acceptat algunes de les seves propostes, com el compromís que les polítiques d'habitatge anessin dirigides a aquelles persones i famílies amb rentes inferiors a la renta mitjana per càpita, per incloure també a les classes mitjanes. Finalment el PP reconeixia que el projecte tenia un bon enunciat, uns objectius que compartien i un contingut assumible però asseguraven que la lletra petita incloïa aspectes que no compartien.

També es van manifestar sobre la Llei altres agents com la federació Ecologistes de Catalunya, l'Associació de Promotors de Barcelona o el Col·legi de Geògrafs. La federació Ecologistes de Catalunya criticava que dins el sòl no urbanitzable es permetés la transformació dels usos tradicionals de cases rurals o masies en establiments hotelers i que la Comissió Territorial d'Urbanisme no hagués d'autoritzar usos i construccions si aquest sòl ja disposava d'un pla especial. L' Associació de Promotors de Barcelona valorava positivament la dinamització de l'habitatge assequible, tot i que assegurava que els resultats no es veurien en un termini de temps curt. Per la seva banda el Col·legi de Geògrafs demanava que el desplegament reglamentari de la Llei permetés concretar aspectes que amb la Llei no quedaven excessivament clars, com el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible o el contingut mínim dels estudis complementaris del POUM i de l'informe mediambiental.

Tots els canvis realitzats mitjançant la modificació de la Llei havien de quedar refosos en una versió harmonitzada de la Llei d'urbanisme que el Govern preveia confeccionar el 2005.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada