Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI D’ORGANITZACIÓ COMARCAL, MODIFICACIÓ
Josep Bágueda

Actualitzat a 31/12/2003

El 29 d’abril de 2003 el Parlament de Catalunya aprova la Llei 8/2003, de 5 de maig, de tercera modificació de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organització comarcal de Catalunya. Aquesta llei introdueix un nou sistema d’elecció dels representants municipals als consells comarcals: un 66% s’escolliran en funció dels vots obtinguts a la comarca per les forces polítiques en les eleccions municipals i un 33% en funció dels regidors aconseguits. La reforma també institucionalitza el Consell d’Alcaldes.

Segons la Llei 6/1987, de 4 d’abril, sobre l’organització territorial de Catalunya, «les comarques es constitueixen com a entitats locals de caràcter territorial formades per l’agrupació de municipis contigus (…) amb competències en ordenació del territori i urbanisme, sanitat, serveis socials, cultura, esport, ensenyament, salubritat pública i medi ambient».

Aquest ampli ventall de competències, però, no s’ha acabat mai d’implementar d'una manera generalitzada en les funcions pròpies dels consells comarcals. Aquestes entitats de suport i col·laboració entre els ajuntaments haurien d’assegurar la prestació de tots aquells serveis que no poden ser coberts des de l’àmbit municipal. Ara bé, aquesta funció de cooperació local recau, des de molt abans, en les diputacions, que disposen de recursos i mecanismes ja establerts per atendre aquestes prestacions. Així, una sentència del Tribunal Constitucional de maig del 1998, que reconeixia la competència en matèria de cooperació local de les diputacions, va deixar els consells comarcals sense un àmbit clar d’actuació.

A principis de la darrera legislatura (1999-2003) es va crear una comissió d’experts, presidida per Miquel Roca i Junyent i consensuada per tots els grups parlamentaris, la funció de la qual era estudiar la reforma de l’organització territorial de Catalunya i la revisió de les lleis d’ordenació del territori (LOT) del 1987. Aquesta comissió va presentar el gener del 2001 al Parlament de Catalunya l’Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com «Informe Roca». L’informe proposava, en referència a les comarques, engegar una reforma en profunditat amb la qual assolir una «composició equilibrada dels consells comarcals, a fi d’incloure-hi tots els alcaldes» junt amb un nombre de consellers «assignats segons els vots obtinguts per les diverses forces polítiques en el conjunt de la comarca».

Seguidament a la presentació de l’anomenat «Informe Roca» es va formar una ponència parlamentària per continuar els treballs de reforma de l’organització territorial catalana. Després que el Parlament aprovés, el juny del 2002, una reforma de la llei municipal, la ponència parlamentària es va dedicar a treballar en la reforma de la llei d’organització comarcal i va proposar, en el seu dictamen de desembre del 2002, la votació al llarg del 2003 d’una nova llei d’organització comarcal.

Les propostes dels partits
Tots els grups parlamentaris, excepte Convergència i Unió (CiU), van formular propostes per a la reforma dels consells comarcals en què el nombre total de vots obtinguts a la comarca, i no el de regidors, fos el factor clau per a la formació dels consells comarcals.

En el sistema aplicat fins al moment, els consellers comarcals s’escollien en un 66% en funció del nombre de regidors de cada partit i en un 33% en funció del nombre de vots a la comarca, sempre respecte a les eleccions municipals.

El grup del Partit dels Socialistes de Catalunya-Ciutadans pel Canvi (PSC-CpC), Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) i Partit Popular (PP) defensaven en les seves propostes de reforma la proporcionalitat directa dels vots en la formació dels consells comarcals. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) proposava un sistema en què s’invertien els percentatges: 66% pel nombre de vots a la comarca i 33% pels regidors de cada partit. CiU, en canvi, no va presentar cap proposta de reforma al sistema que s'aplicava aleshores.

L’oposició de CiU a la reforma
Els canvis proposats en el sistema electoral comportaven importants canvis en la composició dels consells. El sistema vigent menystenia el pes electoral de les capitals de comarca a canvi de garantir el paper de les petites localitats com un element de reequilibri territorial. El model proposat pels partits d’esquerres i pel PP tendia, per contra, cap a la proporcionalitat i, per tant, a la pràctica, afavoria especialment el paper de les capitals comarcals. A causa de la diferent implantació geogràfica de cada partit a Catalunya, l'opció de seguir reforçant el paper dels municipis petits tendia a afavorir CiU, mentre que l’opció de respectar el pes demogràfic de cada localitat beneficiava fonamentalment les forces d’esquerra.

El nou sistema d’elecció dels consells s'havia d’aplicar, segons totes les propostes presentades, als resultats de les eleccions municipals que van tenir lloc el 25 de maig de 2003.

Convergència i Unió, en desacord amb aquesta disposició, va presentar una esmena a la Comissió d’Organització Territorial a fi d’ajornar un any l’entrada en vigor de la nova llei comarcal. Es pretenia així, després de les municipals del maig del 2003, formar els nous consells a partir del sistema de la llei del 1987, fet que permetria a CiU conservar bona part dels consellers que podria perdre amb el nou sistema. L’ esmena, però, va ser rebutjada per la resta de forces polítiques el 5 de març.

En un altre intent per aturar el procés de reforma dels consells comarcals, el grup parlamentari de CiU va demanar al Consell Consultiu que informés sobre la constitucionalitat de les propostes de l’oposició pel que fa al dret de participació dels petits municipis. La resposta del Consell, organisme dependent de la Generalitat de Catalunya, va ratificar l’adequació de les propostes al marc constitucional i estatutari i a la Llei reguladora de les bases de règim local i, en conseqüència, es va poder continuar amb el procés parlamentari de reforma de la llei comarcal.

El 23 d’abril els grups d’esquerres i el Partit Popular van pactar una esmena transaccional per presentar una proposta conjunta de reforma i sotmetre-la a vot al ple parlamentari del dia 29 del mateix mes.

La proposta conjunta consistia en formar els consells comarcals a partir del 75% dels vots aconseguits per les diferents forces polítiques i del 25% dels regidors obtinguts, apropant així les posicions entre ERC i PSC-CpC, ICV i PP.

El procediment d’esmena transaccional necessitava el vist-i-plau de tots els grups per poder ser tramitat, fet que va deixar en mans de CiU la possibilitat de bloquejar el procediment mitjançant el veto a la proposta abans de la votació del ple.

Malgrat el desacord de CiU, el diputat del grup dels socialistes Ciutadans pel Canvi, Oriol Nel·lo va oferir a CiU la possibilitat de sumar-se a la proposta pactada per la resta de forces polítiques, cercant, així, la unanimitat en un tema que consideraven de gran importància. D'aquesta manera també volien millorar el marc establert el 1987 en el qual no es va aconseguir consens en l’aprovació de la llei comarcal.

L’endemà de l’anunci de la proposta conjunta de reforma, Joan Maria Roig, alcalde d’Amposta i president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), formada majoritàriament per municipis governats per CiU, va impulsar la redacció d’un manifest, signat per més de quatre-cents alcaldes i consellers comarcals, en el qual es reclamava respecte per als petits municipis que, segons l’ACM i CiU, quedarien discriminats dels òrgans de representació de les comarques. Aquest manifest va ser presentat al Parlament de Catalunya un dia abans de la votació en ple de la reforma.

El mateix 29 d’abril, dia de la votació, CiU va proposar a ERC un pacte segons el qual els consells comarcals s’escollirien basant-se en el 50% dels vots i el 50% dels regidors aconseguits per cadascuna de les forces polítiques de la comarca. ERC va rebutjar l’oferiment de la federació nacionalista i va optar per respectar el pacte a què havien arribat una setmana abans amb la resta dels grups parlamentaris. CiU, però, va fer ús dels seu dret de veto a l’esmena transaccional i per tant no va poder ser tramitada, fet que va significar sotmetre a votació les propostes de cadascun dels partits polítics separadament.

Després d’un debat parlamentari carregat d’acusacions entre CiU i la resta de forces, finalment es va aprovar la Llei 8/2003, de 5 de maig, de tercera modificació de la Llei 6/1987, de 4 d'abril, de l'organització comarcal de Catalunya, que recollia la proposta d’ERC, segons la qual els consells comarcals serien designats, a partir de les eleccions municipals del 25 de maig, en un 66% en funció dels vots i en un 33% en funció dels regidors i segons la qual s’institucionalitzava el Consell d’Alcaldes per garantir la representativitat de tots els municipis.

Un cop celebrades les eleccions municipals del 25 de maig, el Govern de la Generalitat va ordenar que els consells comarcals s’havien de formar seguint el model anterior a la reforma, és a dir, amb el sistema de la llei del 1987, tot basant-se en el criteri de la Junta Electoral Central (JEC), que va dictaminar la impossibilitat d’aplicació de la reforma, ja que aquesta havia estat aprovada tretze dies després d'haver estat convocats els comicis. El pronunciament de la JEC era motivat per una consulta que havien tramès el conseller de Governació i Relacions Institucionals, Josep Maria Pelegrí, i el Consell Comarcal de la Terra Alta, al·legant una possible vulneració del dret constitucional.

La resta de forces polítiques va censurar, sense conseqüències pràctiques, l’actitud del Govern de la Generalitat al·legant que, si bé la reforma dels consells va ser aprovada un cop iniciat el procés electoral municipal, aquest fet era causa del continu endarreriment de la creació de la comissió d’experts, dels treballs, excessivament lents, de la ponència parlamentària d’organització territorial, del recurs de la federació nacionalista al Consell Consultiu i de la negativa del Govern a acceptar el dictamen favorable a la reforma.

Les juntes electorals provincials, tret de la de Girona, van seguir el criteri de la JEC, proclamant consellers sense tenir en compte la reforma. Aquest fet va motivar que el PSC, ERC i el PP presentessin recursos al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El 10 de juliol, l'alt tribunal va posar fi a la disputa i a les interpretacions legals, atenent els recursos presentats i declarant la «nul·litat» de l'elecció de consellers comarcals feta per les juntes provincials. «La proclamació s'ha de fer aplicant l'article 16 de la Llei 8/2003», afirmava la sentència del TSJC.

Així es va entrar en una segona fase de composició dels consells comarcals caracteritzada per la diversitat de pactes realitzats entre les diferents forces polítiques, que no van aplicar un mateix patró i van deixar a les delegacions locals un ampli marge de maniobra per assolir la major representativitat possible en tots els consells comarcals.

El nou mapa polític comarcal va quedar tancat el 8 d’agost amb una menor presència de CiU als consells comarcals, per bé que, malgrat tot, continuava conservant una àmplia majoria de representació política als consells.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame