Diumenge 22 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI D'EQUIPAMENTS COMERCIALS DE CATALUNYA
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2006

Després de l’aprovació de la Llei d’equipaments comercials el desembre de 2005, el Departament de Comerç, Consum i Turisme comença la tramitació del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (PTSEC) per al 2006-2009. Aquest instrument sectorial regularà l’obertura de nous establiments comercials amb una superfície superior als 1.000 m2 i finalment s’aprova l’octubre de 2006. A més de fixar els increments de superfície per als formats subjectes a la seva regulació en diferents àmbits territorials també inclou la delimitació de les trames urbanes consolidades a l’interior de les quals s’hauran d’ubicar les futures grans superfícies comercials. Mentre es tramita el PTSEC, la Comissió Europea qüestiona, per excessiva, la regulació de la Llei d’equipaments comercials.


Antecedents 2005

El desembre de l’any 2005, el Parlament de Catalunya va aprovar la llei que havia de regular la implantació dels equipaments comercials a Catalunya. La nova Llei d’equipaments comercials substituïa la de l’any 2000 i tenia com a objectiu bàsic donar noves pautes per a l’ordenació de l’activitat comercial d’acord amb els requeriments territorials i sectorials vigents.

Per una banda, es va definir un model d’urbanisme comercial inspirat en els principis de compacitat, complexitat i cohesió social i que es va traduir en la proposta que les grans superfícies comercials s’ubiquessin dins de les trames urbanes consolidades de les capitals de comarca, dels municipis amb una població superior als 25.000 habitants o assimilables per raó de fluxos turístics, amb l’objectiu de reduir al màxim els desplaçaments que calia fer per comprar. Les excepcions al principi d’ubicació dins de la trama urbana consolidada van afectar les activitats relacionades amb la venda d’automòbils, de maquinària, de material de la construcció, d’articles de sanejament, de ferreteria i de bricolatge i també els centres de jardineria amb una superfície superior als 2.500 m2. Van quedar igualment exclosos d’aquest principi els comerços de les instal•lacions portuàries, aeroportuàries, estacions ferroviàries o les que estiguessin a menys de 15 km de la frontera. La llei també va establir que els grans establiments comercials ubicats fora de les trames urbanes consolidades no podrien ser objecte de noves ampliacions.

Per altra banda, la llei va definir els principis bàsics del nou Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (PTSEC) que s’hauria de concebre amb l’objectiu d’ordenar les implantacions comercials per tal d’assolir l’equilibri entre els diferents formats de venda en el període 2006-2009. El futur increment de superfície regulat pel PTSEC afectarà l’obertura de nous grans establiments comercials, dels establiments comercials mitjans alimentaris i, per primer cop, dels establiments de més de 1.000 m2 que pertanyin a determinats sectors d’activitat detallista especialitzada. El PTSEC fixarà els creixements de cada format a partir dels dèficits que es detectin entre l’oferta existent i la demanda estimada de cada àmbit territorial i per cada format d’establiment. El Pla també establirà que la ubicació preferent dels nous establiments comercials haurà de fer-se en centres i subcentres comarcals o en determinades polaritats que generin atractivitat específica.

La nova Llei d’equipaments comercials és qüestionada per la Unió Europea
La Llei d’equipaments comercials va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya gràcies a les negociacions que el conseller de Comerç, Josep Huguet i Biosca (Esquerra Republicana de Catalunya, ERC), va efectuar amb els grups polítics de Convergència i Unió (CiU) i Partit Popular (PP) i amb les diferents associacions de comerciants.

El juliol de 2006 es va fer públic que la Comissió Europea havia emplaçat al Govern espanyol a causa d’aquesta llei. Segons els comissari europeu de Mercat Interior i Serveis, Charlie Mc Creevy, la llei catalana era massa restrictiva en relació amb la llibertat d’ubicació dels establiments comercials, ja que mantenia la prohibició d’obrir-ne de nous quan se sobrepassessin certes quotes de mercat. També mostrava la seva disconformitat en relació amb els criteris d’ubicació relacionats amb la trama urbana consolidada i la grandària de la població. Per Mc Creevy, aquests criteris eren contraris a l’article 43 del Tractat de la Unió Europea, que defensa el lliure establiment de les empreses. La Comissió va donar dos mesos al Govern espanyol perquè aquest justifiqués la coherència de la llei catalana amb els principis bàsics del Tractat, ja que la Generalitat, com a govern regional, no podia ser interlocutora amb l’òrgan europeu.

Aquestes consideracions van arribar a Catalunya just quan el conseller d’Economia i Finances acabava d’assumir les competències del Departament de Comerç. Cal recordar que el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall i Mira (Partit dels Socialistes de Catalunya, PSC), va cessar tots els consellers d’ERC del govern de la Generalitat ja que aquest partit polític no va secundar l’aprovació DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA de l’any 2006. Entre els cessats hi havia el fins aleshores conseller Huguet. És per això que el titular d’Economia i Comerç, Antoni Castells i Oliveres (PSC), va ser qui va defensar que Catalunya tenia un model comercial propi, respectuós amb la lliure competència i compatible amb la normativa comunitària i que per aquests motius el Govern desestimava les observacions europees.

El nou Pla territorial sectorial d’equipaments comercials, 2006-2009
El mes d’abril de 2006 es va obrir el període d’informació pública per al projecte de PTSEC que es va allargar fins al 23 de maig. La valoració de les al•legacions, els canvis que se’n derivaven de les dues-centes que es van acceptar i la tramitació posterior van allargar l’aprovació del document fins a l’octubre del mateix any.

El nou PTSEC va establir un creixement global de prop de 400.000 m2 de nova superfície comercial i va distribuir els formats i les superfícies que es podran obrir a Catalunya fins al 2009 per comarques i municipis. El format supermercat (local comercial d’alimentació d‘un màxim de 2.500 m2) encara podrà créixer uns 132.000 m2 a vint-i-cinc comarques, en especial el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. El format hipermercat (superior a 2.500 m2 en funció de la grandària dels diferents àmbits territorials) només podrà créixer 24.000 m2, que es repartiran entre l’àmbit metropolità, les comarques gironines i les comarques centrals. Quant a centres comercials, o establiments que es troben en un mateix edifici o en més d’un però que estan comunicats, el Pla estableix un creixement global de 86.000 m2 i no destina metres quadrats d’aquesta superfície ni a les Terres de l’Ebre ni a l’Alt Pirineu i Aran. En relació amb els establiments de format grans magatzems, el Pla només autoritzarà l’obertura de prop de 20.000 m2 al Camp de Tarragona.

Al conjunt de la superfície prevista en el PTSEC, s’hi havien de sumar els 120.000 m2 comercials que s’havien autoritzat en el marc del PTSEC 2001-2004 i que encara no s’havien executat.

El nou PTSEC també va limitar a 15.000 m2 l’obertura dels coneguts outlets o centres comercials de botiga de fàbrica i, per primer cop, va regular els creixements per als establiments amb superfície de venda igual o superior a 1.000 m2 que es dediquen als aparells electrodomèstics i electrònica de consum (26.000 m2), d’articles i complements esportius (9.000 m2), d’equipament de la persona i de lleure i cultura (8.000 m2).

La documentació del PTSEC també va incloure amb caràcter normatiu la delimitació de les trames urbanes consolidades dels setanta-tres municipis on es podran ubicar els futurs establiments comercials els formats dels quals són objecte de regulació del Pla i de la Llei d’equipaments comercials. L’aprovació del PTSEC implicarà que, fora d’aquestes trames, la Generalitat no hauria d’autoritzar la instal•lació d’aquells comerços que requereixin la seva llicència amb l’objectiu de frenar la proliferació d’instal•lacions als entorns periurbans i de reduir la mobilitat per motius de compra.

Un pla aprovat amb força consens polític i social
L’octubre de 2006,el Govern va aprovar el nou PTSEC amb el rebuig de Convergència i Unió (CiU). Castells va defensar aquest Pla per l’ampli consens assolit amb les diferents agrupacions de comerç i perquè, a parer seu, el seu desplegament garantirà als consumidors una oferta diversificada i equilibrada d’equipaments comercials en els diversos formats de distribució. Juntament amb el PTSEC, el Govern va aprovar un pla de dinamització comercial que fomentarà el comerç de proximitat amb diversos programes de millora i que es va dotar amb 93 MEUR.

CiU, a través del diputat Oriol Pujol Ferrusola, va dir que desmuntaria la nova regulació si recuperava el Govern en les eleccions de l’1 de novembre de 2006 i va considerar el PTSEC de poc rigorós en les estimacions d’augment de població i en els càlculs de demanda comercial, amb pocs criteris per a rectificar els desequilibris territorials comercials i amb una valoració insuficient de les al•legacions presentades. El Partit Popular (PP) tampoc no va estar conforme amb la data d’aprovació, ja que, segons creia, el Govern estava en una situació de provisionalitat per la proximitat de les eleccions.

La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) va qualificar el pla de bon instrument perquè buscava l’equilibri comercial entre formats i, juntament amb la branca de comerç de la patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC), van valorar positivament la dotació econòmica associada al pla de dinamització comercial. La patronal Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED) va valorar l’esforç pera equilibrar formats, tot i que va considerar que el Pla discriminava el de l’hipermercat, al qual només destinava un 8% de la nova superfície a crear i, a diferència del conseller Castells, també va dir que considerava excessiva la regulació de les ubicacions de nous establiments comercials del PTSEC en relació amb les directrius comunitàries.

El desplegament del PTSEC fins al 2009 suposarà un increment global del 4% de la superfície comercial actual. La seva entrada en vigor va posar fi a la moratòria aprovada pel Govern a final de 2005 que li permetia suspendre l’atorgament de noves llicències per a l’obertura de grans establiments comercials fins al juliol, mentre no s’acabava la redacció i tramitació del Pla.

Cal afegir que després de les eleccions de l’1 de novembre de 2006, el Govern de Catalunya es va formar de nou amb els tres partits polítics de l’anterior legislatura, això és, PSC, ERC i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i que Huguet va ser nomenat conseller del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, al qual es van assignar les competències en temes de comerç. Per tant, el desplegament de les noves lleis i instruments en matèria d’equipaments comercials tornaven a dependre de qui havia iniciat el seu procés de renovació i actualització.

Més informació
www.gencat.net/diue/serveis/normativa/comerc
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame