Divendres 7 d ' Agost de 2020
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI D'EQUIPAMENTS COMERCIALS DE CATALUNYA
Elisabet Sau

Actualitzat a 31/12/2005

La nova Llei d'equipaments comercials s'aprova el desembre de l'any 2005 i regula l'activitat i els establiments comercials a Catalunya. La seva aprovació suposa un nou model per a l'urbanisme comercial basat especialment en la determinació que les grans superfícies comercials s'ubiquin a les trames urbanes consolidades dels municipis de més de 25.000 habitants o a capitals comarcals i l'elaboració d'un nou pla sectorial d'equipaments comercials per als anys 2006-2009, on es determinaran els dèficits d'oferta comercial municipal i comarcal i els formats necessaris per a la seva cobertura. Amb l'aprovació d'ambdós instruments, el Departament de Comerç de la Generalitat haurà d'aixecar la moratòria sobre l'obertura de noves grans superfícies comercials vigent a Catalunya des de l'any 2004.


Articles posteriors 2006

L’any 2000, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 17, de 29 de desembre, d’equipaments comercials, on es regulava, entre altres, la tipologia dels establiments comercials, l’atorgament de llicències per a l’obertura de nous comerços, el grau de concentració empresarial i els principis d’actuació del Pla territorial sectorial d’equipaments comercials (PTSEC). Aquest Pla havia d’ordenar la localització d’aquests equipaments a Catalunya en el període 2001-2004, de regular les implantacions comercials subjectes a llicència i establia que, per cobrir els dèficits d’oferta municipal, l’establiment comercial prioritari seria el de dimensions mitjanes (entre 400 i 1.300 m2 segons la grandària de la població) per a les activitats alimentàries, alhora que aconsellava que el 30% del dèficit estimat del comerç no alimentari es canalitzés en format de gran establiment comercial (entre 800 i 2.500 m2 segons la població).

L’any 2004, la Generalitat governada pel Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va acordar substituir aquesta Llei, aprovada per l’anterior executiu de Convergència i Unió (CiU), per una de nova que ajustés els instruments per a l’ordenació de l’activitat comercial als nous requeriments territorials i sectorials. El legislatiu català va aprovar la nova Llei d’equipaments comercials el 18 de desembre del 2005.

Una llei que orienta l'activitat comercial cap als centres urbans
La nova Llei d’equipaments comercials voldria aconseguir un model d’urbanisme comercial que fos sostenible per al territori i que s’inspirés en els principis de compacitat, complexitat i cohesió social. Per tal d’aconseguir-ho, la Llei va proposar que les grans superfícies comercials s’ubiquessin a les “trames urbanes consolidades”, amb l’objectiu de reduir al màxim els desplaçaments que calia fer per comprar. Per facilitar els futurs emplaçaments comercials, el Departament de Comerç havia de fer una proposta de delimitació d’aquestes trames als municipis de més de 25.000 habitants i també a les capitals comarcals. Això ho va fer a partir de tres criteris: el planejament urbanístic, la residència majoritària de la població i la continuïtat de les edificacions plurifamiliars. La Llei també establia que els grans establiments comercials ja existents però ubicats fora de les trames urbanes consolidades no podrien ser objecte de noves ampliacions.

Les possibilitats de creixement pel que fa a la superfície de venda dels establiments comercials grans i mitjans s’havien de fixar en el nou PTSEC 2006-2009. Per al comerç d’ús quotidià dels municipis de més de 2.000 habitants i de les capitals comarcals, el dèficit comercial s’hauria de cobrir amb comerços de tipus supermercat (entre 400 i 2.500 m2, segons la grandària de la població), mentre que a les poblacions on no es detectessin dèficits entre l’oferta i la demanda no s’hi autoritzaria la implantació ni de grans ni de mitjans establiments comercials de tipus supermercat. Els grans establiments comercials o hipermercats (superfícies superiors a 2.500 m2, en funció dels diferents formats i àmbits territorials), que inclouen una oferta de productes d’ús quotidià i no quotidià i que disposen d’una gran àrea d’aparcament, es van dimensionar a partir de l’oferta i la demanda del conjunt de la comarca. Segons el nou PTSEC, les poblacions que tenien menys de 25.000 habitants o les poblacions assimilables per raó dels fluxos turístics o les que no fossin capitals comarcals no podrien autoritzar l’obertura de cap gran establiment comercial dins del terme municipal.

Els establiments dedicats a la venda d’aparells electrodomèstics i d’electrònica i de consum, d’articles de complements esportius, d’equipaments de la persona i els dedicats a la venda d’articles de lleure i cultura, amb una superfície de venda igual o superior a 1.000 m2, seguien els mateixos criteris d’emplaçament que els grans establiments comercials, tot i que la Llei d’equipaments comercials deixava oberta la possibilitat d’ubicació fora de la trama en casos excepcionals. En el nou PTSEC s’havien de dimensionar els dèficits d’aquestes superfícies especialitzades i els metres quadrats que, en cada cas i àmbit, es podrien obrir. Cal remarcar que la regulació d’aquestes activitats comercials no alimentàries és una de les aportacions de la nova llei.

Les excepcions al principi d’ubicació dins la trama urbana consolidada van afectar les activitats relacionades amb la venda d’automòbils, de maquinària, de material de la construcció, d’articles de sanejament, de ferreteria i de bricolatge, i també els centres de jardineria amb una superfície superior als 2.500 m2. Van quedar igualment exclosos d’aquest principi els comerços de les instal·lacions portuàries, aeroportuàries, estacions ferroviàries o les que estiguessin a menys de 15 km de la frontera.

La Llei d’equipaments comercials va rebre el suport polític de les forces parlamentàries i el suport social dels comerciants. Políticament va ser aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya gràcies al conseller de Comerç, Josep Huguet (ERC), que va negociar intensament amb CiU i el Partit Popular (PP) per resoldre definitivament les diferències de criteri entre el Govern i l’oposició. Socialment, va obtenir el suport majoritari de diferents associacions de comerciants. Tanmateix, l’Associació Nacional de Grans Empreses de Distribució (ANGED) va criticar la manca de concreció del concepte de “trama urbana consolidada” i va expressar com a voluntat que la seva delimitació no signifiqués noves restriccions en les implantacions de nous equipaments comercials. El sector Comerç de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) també va expressar públicament la seva satisfacció pel text de la Llei, ja que, a parer seu, donava una bona resposta al nou model comercial català.

L'obertura de grans superfícies amb la nova Llei d'equipaments comercials
Amb la previsible aprovació del nou PTSEC, el mes de juliol de 2006 s’hauria d’acabar la moratòria per a l’obertura de grans superfícies comercials vigent a Catalunya des del desembre de 2004. Aquest canvi de política no hauria de suposar indiscriminadament noves obertures : els grans establiments comercials només s’autoritzarien a les ciutats que haguessin registrat un gran creixement demogràfic i que encara fossin deficitàries d’aquest tipus d’espai comercial, sempre en sectors urbans consolidats i amb unes dimensions que cobrissin el dèficit de sostre calculat al PTSEC. L’acabament de la moratòria hauria de permetre continuar amb la tramitació de vint expedients aturats des que el Govern va signar la suspensió de llicències per a noves obertures de centres comercials de grans dimensions i, probablement, permetria l’obertura de quatre o cinc nous grans centres a diferents punts del territori.

L’anunci de noves autoritzacions va aixecar l’alarma de la Confederació del Comerç de Catalunya, que agrupa els petits comerciants, ja que, segons opinen, a Catalunya ja no hi caben més grans superfícies comercials.

Per portar a terme l’ordenació dels establiments comercials, la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials, havia d’anar acompanyada del nou PTSEC per al període 2006-2009. El juny de 2006, s’havia d’haver tancat el període d’informació pública d’aquest pla on, a més d’establir les dotacions de sostre comercial disponible per als diferents formats i àmbits territorials, quedarien fixades les trames urbanes consolidades amb caràcter normatiu i identificades les concentracions comercials exemptes de creixement. També quedava pendent d’aprovació el decret pel qual s’havia de desplegar la Llei 18/2005 i que refonia en un text únic totes les disposicions que existien en relació amb aquest tema.

Aquests instruments d’ordenació es completarien amb els programes d’orientació per als equipaments comercials (POEC), instruments per definir els models comercials a nivell local, ja sigui municipal o supramunicipal, que haurien de ser promoguts per l’ajuntament o per qualsevol altra entitat o persona interessada.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati