Dissabte 21 de Setembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI D'AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS I PROGRAMES
Montserrat Vilalta

Actualitzat a 31/12/2005

Durant el 2005 el Govern català presenta i sotmet a informació pública l'Avantprojecte de llei d'avaluació ambiental de plans i programes (AAPP), que transposa la Directiva europea 2001/42/CE, que té per objectiu integrar els aspectes ambientals en l'elaboració dels plans i programes per tal de promoure el desenvolupament sostenible. La Comissió Europea ja havia iniciat un procediment sancionador per l'endarreriment en la incorporació d'aquesta normativa en l'ordenament jurídic intern espanyol.


La Directiva 2001/42/CE, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient, aprovada el 27 de juny de 2001 pel Parlament i el Consell Europeu, també coneguda com la Directiva de l’avaluació ambiental estratègica, introduïa l’obligació d’ampliar l’avaluació d’impacte ambiental als plans i programes (d’ara endavant PP) que tinguin efectes significatius sobre el medi ambient: en principi, tots aquells que s’elaborin en relació amb l’ús dels recursos, els usos del sòl i l’ordenació del territori, els que estableixin el marc d’autorització de projectes pels quals ja és obligatòria l’avaluació d’impacte ambiental i els que puguin afectar els espais de la Xarxa Natura 2000.

Els estats membres han de determinar si els projectes que atenyen les matèries esmentades, però que afecten zones petites a nivell local, o que introdueixen modificacions petites, o que afecten altres matèries però que són el marc per a l’autorització de futurs projectes, han de ser sotmesos a l’avaluació ambiental. Aquest destriament (screening) es pot fer, segons la Directiva, estudiant-los cas per cas, fent una llista dels plans o programes que han de fer l’avaluació ambiental o bé combinant ambdós mètodes.

Limitacions de les actuals avaluacions ambientals
Fins aleshores, les obligacions d’avaluar els impactes sobre el medi ambient es limitaven als projectes d’obres o instal·lacions d’una determinada envergadura, d’acord amb la Directiva 85/337/CEE (modificada per la Directiva 97/11/CE), i la seva transposició a l’ordenament espanyol i català, en aquest darrer mitjançant el Decret 114/1988, de 7 d’abril, d’avaluació d’impacte ambiental, i pendent d’adequar-se a les darreres disposicions.

Amb la nova Directiva d’avaluació ambiental estratègica es volia donar un pas més en la prevenció dels impactes sobre el medi ambient, conscients de les limitacions que presentava l’avaluació en l’escala dels projectes individuals. En aquests, l’avaluació d’impacte ambiental difícilment permetia proposar alternatives reals i tot just es podia vetllar per minimitzar els efectes negatius del projecte proposat mitjançant les corresponents mesures correctores o fins i tot, compensatòries, sense poder qüestionar la idoneïtat del projecte en si mateix.

D’altra banda, l’anàlisi dels projectes individuals no permetia valorar els impactes acumulatius i indirectes, que diversos projectes poden provocar en un determinat territori, i més quan coincideix en el temps la generació associada d’impactes. Per això, calia una escala d’anàlisi superior que permetés valorar els impactes sobre el medi ambient de manera integrada.

Transposició de la Directiva a l'ordenament jurídic estatal i català
El termini màxim que establia la Directiva per ser transposada a l’ordenament jurídic intern dels diversos Estats membre era el 21 de juliol de 2004, moment en què entrava en vigor la Directiva. El 18 d’abril de 2005 el Govern espanyol tot just trametia al Consell d’Estat l’Avantprojecte de llei, amb gairebé nou mesos de retard, alhora que el Govern català presentava públicament el seu Avantprojecte de llei. En tot cas, la normativa catalana s’ha d’adequar a l’estatal, atès que l’Estat té la competència exclusiva en relació amb la legislació bàsica de protecció del medi ambient.

Paral·lelament sorgia la polèmica que el Govern espanyol no sotmetria al tràmit formal d’avaluació ambiental dos plans importants: el PLA ESTRATÈGIC D’INFRAESTRUCTURES I TRANSPORT i el PROGRAMA AGUA I PLA HIDROLÒGIC NACIONAL, que van ser presentats poc abans de l’entrada en vigor de la Directiva. Tal com estableix aquesta, l’avaluació ambiental s’ha d’aplicar a aquells PP, el primer acte preparatori formal dels quals sigui posterior al 21 de juliol de 2004. En ambdós casos el Govern espanyol considerava que el primer acte preparatori formal era anterior a la data esmentada, i que, per tant, no havien de ser sotmesos a l’avaluació ambiental.

Malgrat això, el director general de Qualitat i Avaluació Ambiental, Jaime Alejandre, afirmava que tot i no estar legalment obligats a fer l’avaluació ambiental, aquesta es faria de la manera més precisa possible. El 7 d’abril s’havia publicat la síntesi de l’Informe de sostenibilitat ambiental del Programa Agua, el primer tràmit que estableix la Llei. Santiago Martín Barajas, responsable d’aigua d’Ecologistas en Acción, hi mostrava el seu desacord, ja que considerava que es desenvolupava el programa abans d’avaluar-lo. Alejandre reconegué que l’avaluació no anava més enllà de l’estudi inicial.

Aquesta controvèrsia sobre el contingut de l’avaluació ambiental sorgia en part del fet que la Directiva europea mateixa no concreta diversos aspectes metodològics i procedimentals, atesa la diversitat de procediments administratius, òrgans implicats i distribució de competències en l’organització territorial interna dels diversos Estats membre. Així, pel que fa al moment en què s’ha d’efectuar l’avaluació ambiental, tan sols estableix que s’ha de fer durant la preparació del PP i abans de l’adopció o tramitació del pla en el procediment legislatiu.

Flexibilitat en continguts i metodologia
D’altra banda, i en relació amb el contingut de l’avaluació, la Directiva defineix en el seu Annex I el contingut genèric que ha de tenir tota avaluació, sense arribar a una concreció metodològica de quins paràmetres s’han d’avaluar necessàriament, atenent la diversa tipologia de PP, o quins són els indicadors de referència europeus que s’han de considerar com a mínim, o el nivell de detall i informació mínima que han de tenir els estudis per tal d’assolir els objectius pretesos per la Directiva. En lloc d’això, es dóna flexibilitat als Estats membre a l’hora d’elaborar els informes ambientals, i es preveu que el 2006 la Comissió elabori un informe sobre l’aplicació i eficàcia de la Directiva i proposi, si escau, les modificacions de la Directiva que estimi oportunes. Cal tenir en compte que no hi ha prou experiència acumulada en aquest tipus d’avaluacions ni tampoc per a més concrecions, i que, d’altra banda, la informació ambiental disponible per part dels diversos Estats membre en forma de bases de dades, cartografia, etc., encara és força dispar.

D’acord amb la Llei espanyola, l’amplitud i el nivell de detall que ha de tenir l’avaluació ambiental, el defineix l’òrgan promotor, amb la participació de l’òrgan ambiental, el qual ha de consultar també les autoritats afectades per les seves responsabilitats sobre el medi ambient. S’hi inclou la possibilitat d’ampliar aquesta consulta a altres persones jurídiques, públiques o privades, vinculades a la protecció del medi ambient.

Endarreriments en la transposició de la Directiva
El juliol de 2005 la Comissió europea enviava un dictamen a dotze Estats membre que s’havien endarrerit en la transposició de l’esmentada Directiva, entre ells Espanya. Poc després, a mitjan agost, es publicava l’anunci d’informació pública de l’Avantprojecte de llei d’avaluació ambiental de PP, elaborat per la Generalitat, i es donava un termini d’un mes a partir de l’1 de setembre per fer-hi al·legacions.

L'informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya
El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) publicava el mateix setembre un informe sobre l'Avantprojecte de llei en què es destacava que en el text estatal no es donava cap poder decisori a l'òrgan ambiental. En aquest sentit, es valorava positivament que l'Avantprojecte català estableixi l'adopció expressa de la Declaració ambiental del pla o programa (DAPP), que ha d'elaborar l'òrgan ambiental competent, i que, en cas de discrepàncies entre l'òrgan ambiental i l'òrgan competent, sigui el Govern de la Generalitat el responsable de solucionar-les. En el supòsit que per raons d'interès públic el Govern opti per no atendre la DAPP, el CADS considera que la Llei hauria de precisar els criteris objectius i la informació tècnica necessària per justificar-ne l'interès públic.

El CADS també alertava que l'eficàcia real de l'avaluació ambiental rau en el seguiment dels efectes ambientals que comporta l'execució dels PP, i que, per tant, cal garantir la capacitat efectiva de l'òrgan ambiental d'incidir en el procés d'aplicació d'un PP; per això, es valorava positivament la creació de la figura del director ambiental del PP.

Com a corol·lari, el CADS reptava a donar un pas més enllà que la Directiva, per incorporar els criteris ambientals en les fases inicials dels processos de presa de decisions, mitjançant l'avaluació de les possibles repercussions ambientals de les polítiques públiques i la normativa, des de lleis, fins a ordres i ordenances. L'informe destacava, també, que el principal repte per a la plena integració de les consideracions ambientals, al mateix nivell que els aspectes socials i econòmics, és que l'AAPP no es consideri un tràmit en el procés de planificació, sinó que comporti un canvi real en la manera com les administracions públiques planifiquen, a nivell conceptual, i en la integració inter i intra administrativa.

En acabar l'any
La posada en marxa de la Llei ha comportat la creació de l'Oficina d'Avaluació Ambiental en cadascuna de les demarcacions, com a òrgan que exerceix les competències corresponents a l'òrgan ambiental i que elabora el Banc de Dades per facilitar l'accés públic a la informació relativa a les AAPP. D'altra banda, diversos plans promoguts per l'Administració ja s'estaven elaborant d'acord amb aquesta normativa, com, per exemple, el Pla general de política forestal 2005-2014. Pel que fa a la tramitació de la Llei, durant el 2006 el DMAH haurà de resoldre les al·legacions rebudes en el període d'informació pública i acabar de tramitar el Projecte de llei d'avaluació ambiental de plans i programes.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/el_departament/actuacions_i_serveis/legislacio/lleis
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame