Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LLEI, CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA
Josep Báguena

Actualitzat a 31/12/2003

La Carta municipal de Barcelona, aprovada per unanimitat al plenari de l’Ajuntament de Barcelona el 1997 i al Parlament de Catalunya el 1998, continua a la darreria del 2003 pendent de tramitació i aprovació, atès que necessita modificacions en les lleis estatals d’hisenda local, justícia i seguretat, i és imperatiu que sigui ratificada pel Congrés dels Diputats. L’aprovació de la Llei de Grans Ciutats no ha implicat cap avenç en la situació.


La Carta de Barcelona. Orígens, objectius i continguts
La Carta municipal de Barcelona, també coneguda com Carta de Barcelona, és una proposta de legislació específica per a la ciutat que va ser aprovada al Plenari de l’Ajuntament de Barcelona el juliol del 1997 i al Parlament de Catalunya com a Llei 22/1998 el 29 de desembre de l'any següent. El text recollia les aspiracions d’autogovern de la ciutat i proposava un reforç de l’autonomia municipal, la consolidació de la subsidiarietat, un augment de competències i el reconeixement de la capitalitat i el fet metropolità.

Agafant els Usatges del segle XIII com a precedent, el document proposava assumir més competències i obligacions en matèries com la seguretat ciutadana, la justícia, les infraestructures i la fiscalitat.

En l’àmbit de la justícia, el text preveia la creació de la Junta Local de Seguretat, presidida per l’alcalde i no pel subdelegat del Govern central, i l’ampliació de les competències de la Guàrdia Urbana perquè actués com a policia judicial. L’ Ajuntament de Barcelona tindria la capacitat de triar els jutges per atendre problemes veïnals, de propietat horitzontal i de petita delinqüència. L’ alcalde també podria sancionar delinqüents reincidents, conductes incíviques, xenòfobes i delictes contra la circulació i el medi ambient.

En qüestió d’infraestructures, la Carta municipal de Barcelona proposava que l’Ajuntament de la ciutat participés, obligatòriament, en la gestió del port i L’AEROPORT DE BARCELONA, del litoral i de les conques hidrogràfiques.

Les competències fiscals permetrien introduir nous impostos i gravar impostos ja existents de titularitat estatal com ara els carburants o el cadastre.

Les institucions polítiques catalanes aproven la Carta per unanimitat
El text de la Carta municipal de Barcelona va ser aprovat per unanimitat tant al plenari de l’Ajuntament de Barcelona el 1997, com al Parlament de Catalunya el 1998. El Senat va aprovar el 19 de febrer de 2002 una moció en què en demanava el reconeixement.

Per a desenvolupar-se, la Carta municipal de Barcelona necessitava que s’introduïssin modificacions a les lleis estatals d’hisenda local, justícia i seguretat, i que posteriorment fossin ratificades pel Congrés dels Diputats. A fi de fer-la operativa, era necessari que els ministeris d’Interior, Justícia, Hisenda i Foment deleguessin part de les seves competències a la ciutat de Barcelona, i que el Ministeri d’Administracions Públiques tramités la Llei de desenvolupament i aplicació del conjunt de mesures incloses en el text.

L’Ajuntament de Barcelona i el Govern de la Generalitat van crear una comissió mixta amb l’objectiu de demanar al Ministeri d’Administracions Públiques una major diligència en el procés d’aprovació de la Carta.

La Carta de Barcelona i la Llei de Grans Ciutats
L’any 2003 es va tornar a parlar de la Carta de Barcelona quan, a proposta del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el Congrés dels Diputats va aprovar l’11 de març, amb els vots del PSOE, del Partit Popular, del Partit Nacionalista Basc i de Coalició Canària, la Proposició no de Llei de Grans Ciutats, les ciutats i les seves àrees d’influència urbana, per revisar el funcionament i la gestió dels municipis amb una població superior a 250.000 habitants. El text aprovat mencionava expressament que «en un termini el més curt possible» s’hauria de desenvolupar «un projecte de llei que atorgui a l’Ajuntament de Barcelona les capacitats i competències que es recullen a la Carta municipal de Barcelona».

Tot i fer referència expressa a la Carta, el text no va definir un calendari ni un termini per a la ratificació per llei i no va su-posar per tant cap avenç en la situació d’estancament en què es trobava. En aquest sentit, el ministre d’Administracions Públiques, Javier Arenas, va assenyalar, sense concretar dates, que el desenvolupament de la Carta municipal de Barcelona s’hauria d’afrontar al futur. El ministre Arenas va assegurar que portaria al Congrés dels Diputats abans del 25 de maig el Projecte de LLEI DE GRANS CIUTATS que prevaldria sobre la Carta municipal de Barcelona, que entretant va quedar sense data.

A mitjan mes de maig de 2003, es feia públic l’Avantprojecte de llei de mesures per a la modernització del govern local –nom definitiu de la Llei de Grans Ciutats– que preveia un règim especial per a totes les ciutats de més de 250.000 habitants a més de les capitals de província. El text no incloïa cap referència a l’especificitat de la Carta de Barcelona. Inicialment l’avantprojecte de llei havia de ser d’aplicació directa al municipi de Barcelona, sense perjudici del desenvolupament que se'n fes al Parlament de Catalunya, en l’exercici de les seves competències, mitjançant l’adaptació de la Carta municipal, de manera que Barcelona tindria bàsicament el mateix estatut que la resta de ciutats espanyoles afectades per la nova llei.

L’avantprojecte, que havia de ser aprovat per l’Executiu central el 30 de maig, un cop passades les eleccions municipals, va generar malestar entre la classe política catalana, ja que no considerava la Carta municipal de Barcelona i a més no permetia al Parlament de Catalunya definir criteris o incloure altres consideracions en l’aplicació de la llei als municipis catalans.

Barcelona renuncia a la Llei de Grans Ciutats mentre espera la ratificació de la Carta
La comissió mixta creada entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya va assolir a començament d’octubre un acord amb el Ministeri d’Administracions Publiques segons el qual Barcelona queda-va exclosa de l’aplicació de la imminent Llei de Grans Ciutats.

La ministra d’Administracions Públiques, Julia García-Valdecasas, el conseller de Governació, Josep Maria Pelegrí, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, van signar el 8 d’octubre a Madrid, i en presència dels presidents de tots els grups polítics municipals de Barcelona, l’acord per introduir una esmena a la Llei de mesures de modernització del Govern local, per la qual aquesta no seria d’aplicació al municipi de Barcelona fins que no s’elaborés una llei específica que recollís la majoria de competències i reformes legals que preveia la Carta municipal de Barcelona. Amb aquest objectiu es va establir un període de tres mesos perquè una comissió institucional elaborés un document de bases per definir les transferències pendents.

Aquest acord va ser celebrat per les forces polítiques catalanes amb representació a l’Ajuntament de Barcelona, malgrat no va suposar cap avenç real en la tramitació de la Carta municipal de Barcelona al Congrés de Diputats. Tanmateix la introducció de l’esmena va evitar el retrocés legal que significaria l’aplicació de la Llei de Grans Ciutats, ja que aquesta implicaria invalidar regles de funcionament intern de l’Ajuntament de Barcelona en relació amb el règim local d’acord amb les competències autonòmiques cedides des del Parlament de Catalunya.

Ja en plena campanya electoral autonòmica, a la tardor del 2003, l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, va declarar que la Carta municipal de Barcelona hauria de ser considerada i reconeguda en el procés de reforma de l’Estatut que la Generalitat de Catalunya hauria d’emprendre durant la legislatura següent.

Finalment, el 27 de novembre, el Congrés dels Diputats va aprovar el text definitiu de la Llei de mesures de modernització del govern local, Llei 57/2003, (coneguda com a Llei de Grans Ciutats) sense concretar cap termini per enllestir el procés d’aprovació de la Carta municipal de Barcelona.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame