Divendres 28 d ' Abril de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS
Línia elèctrica de molt alta tensió Sentmenat-Bescanó-Baixàs Mapa: Montse Ferrés
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2006

A començament d’any el projecte de la línia elèctrica de 400 kV entre Sentmenat i Baixàs es troba en una certa situació de paràlisi a causa del desacord entre els governs francès, espanyol i català en el tram fronterer. Per desencallar aquesta situació José Luis Rodríguez Zapatero i Jacques Chirac acorden que sigui la Comissió Europea qui en decideixi el traçat. Mentrestant, el Departament de Treball i Indústria enuncia canvis en el tram Bescanó-Santa Llogaia i en el ramal de Riudarenes amb l’objectiu de reduir l’impacte sobre el medi ambient i els nuclis habitats i enuncia que hi haurà compensacions econòmiques als municipis per on passi la línia. No obstant això, la majoria dels ajuntaments i la Plataforma No a la MAT reiteren la seva negativa al projecte.


Antecedents 2004, 2005

Articles posteriors 2007, 2008, 2009, 2010, 2012, 2013, 2015

La línia elèctrica transfrontera de 400 kV, coneguda també com a línia de molt alta tensió (MAT), és un projecte del Govern francès i del Govern espanyol que té com a objectiu augmentar l’energia que l’Estat francès subministra a l’Estat espanyol. L’acord es va signar a començament dels vuitanta i consistia a augmentar en 1.000 MW (passant de 1.400 a 2.400 MW) l’energia que França proveeix, majoritàriament procedent dels excedents nuclears, a través de la creació d’una nova línia elèctrica d’alta tensió. Després de rebutjar la possibilitat de fer-la passar pels Pirineus occidentals o centrals, on la proposta va aixecar una forta oposició, els dos governs es van decantar en una cimera francoespanyola celebrada a Perpinyà el 2001 pels Pirineus orientals mitjançant la construcció d’una línia de doble circuit de 400.000 volts (V) entre els municipis de Sentmenat (Vallès Occidental), Bescanó (Gironès) i Baixàs (Rosselló). La MAT tindria una llargada de 90 km i comportaria la ubicació, aproximadament cada 300 m, de torres de prop de 60 m d’alçada, 35 m d’ample i una superfície de base d’uns 400 m2.

El Govern espanyol i el Govern francès, que eren els qui tenien les competències en les línies elèctriques d’interconnexió, defensaven el projecte per a reforçar el subministrament elèctric a les comarques gironines i per a alimentar el futur FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) EN EL TRAM BARCELONA-PERPINYÀ. Per contra, la infraestructura tenia l’oposició de grups ecologistes del nord i del sud de la frontera, que van crear respectivament el Collectif Non à la THT i la Plataforma No a la MAT, i de nombrosos ajuntaments coordinats a través de l’associació Sydeco THT-66, a la Catalunya Nord, i l’Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT), a les comarques gironines. Els detractors consideraven que la línia era innecessària, subratllaven el fort impacte ambiental i paisatgístic que comportaria i alertaven dels efectes negatius que els camps electromagnètics que generaria podrien tenir sobre la salut. Com a alternativa defensaven el reforçament de les línies existents i un model energètic basat en la generació d’energia renovable en llocs propers al consum. Durant el 2005 els contraris a la línia van organitzar diverses manifestacions que van aplegar milers de persones.

Dins el Govern català el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) defensava la interconnexió mentre que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) s’hi oposaven. El PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015 aprovat pel Govern de la Generalitat el 2005, reconeixia la possibilitat de la interconnexió i deixava la decisió final en mans del Ministeri d’Indústria que, no obstant això, hauria de consultar-ho amb el Govern català. Els partits polítics de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), es mostraven a favor de la línia.

A final de 2005 el primer tram de la MAT, entre Sentmenat i Bescanó, ja havia estat autoritzat pel Ministeri d’Indústria, el projecte executiu estava en exposició pública i només faltava l’aprovació definitiva del Consell de Ministres per començar les obres. A partir de Bescanó n’havien de sortir dues ramificacions per a alimentar les subestacions del FAV cap al sud, fins a Riudarenes (la Selva), i cap al nord fins a Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà). Finalment, des de Santa Llogaia d’Àlguema fins a Baixàs hi havia tres alternatives per a travessar la frontera: per la Jonquera, per la Vajol i per Maçanet de Cabrenys. Aquests darrers trams, des de Bescanó fins a Baixàs, disposaven d’un estudi d’impacte ambiental elaborat per Red Eléctrica Española (REE) però encara no disposaven de l’avantprojecte.

La interconnexió bloquejada
A començament de 2006 el projecte d’interconnexió elèctrica estava en una situació de bloqueig tal com reconeixien diversos agents implicats com la companyia elèctrica francesa Réseau de Transport d’Electricité (RTE) o el conseller de Medi Ambient de la Generalitat, Salvador Milà. Aquesta situació estava provocada per la manca d’acord en el tram fronterer de la MAT. En efecte, el Govern de l’Estat i el Departament de Treball i Indústria (DTI) de la Generalitat apostaven per l’opció de la Jonquera per aprofitar el corredor del FAV mentre que el Govern francès continuava defensant reforçar el traçat existent entre Vic i Baixàs per tal d’evitar el pas per la plana del Rosselló, una opció que el Govern de la Generalitat havia descartat el 2005 pel fort rebuig que havia provocat. Davant d’aquesta situació el Govern espanyol acceptava com a tercera via el pas per Maçanet de Cabrenys si bé aquesta opció no agradava ni al Govern de la Generalitat, ja que no aprofitava cap traçat existent i transcorria per l’àrea de les Salines-Bassagoda inclosa al Pla d’espais d’interès natural, ni al Govern francès, per l’impacte sobre la vall del Tec.

El 30 de gener un fort temporal de pluja va provocar la crescuda del riu Fluvià, que va descalçar una torre de 132 kV a Vilaür (Alt Empordà). Això va provocar que prop de 50.000 clients de Fecsa-Endesa d’aquesta comarca es quedessin sis hores sense llum. Davant d’aquest fet REE va assegurar que amb la interconnexió no s’hauria produït aquesta situació ja que s’hauria pogut injectar energia a la línia afectada des de qualsevol punt. El conseller de Treball i Indústria va donar la raó a REE pel que fa a la necessitat de la interconnexió, però va obrir un expedient a la companyia en considerar que la torre que va caure estava situada en una zona inundable.

L’AMMAT cerca alternatives
El mes de gener l’AMMAT, formada per cinquanta-dos ajuntaments gironins, va encarregar un informe tècnic a l’enginyeria Soluziona per demostrar que la línia de 400 kV no era necessària ni per al FAV ni per a les necessitats energètiques de les comarques gironines. Segons l’Associació n’hi havia prou a substituir o compactar la línia de Juià a Santa Llogaia, de 132 kV, fent que tingués una potència suplementària que arribés als 220 kV. Paulí Fernández, portaveu de l’AMMAT i alcalde de Vilafant (CiU), assegurava, a més, que si es fes una línia de 220 kV hi hauria més possibilitat de soterrar trams, una possibilitat que REE descartava per a la línia de 400 kV per l’excessiu cost econòmic.

Un mes més tard Soluziona va renunciar a acabar l’estudi, que ja havia començat, al•legant excés de feina. Paulí Fernández va qualificar aquesta renúncia de sospitosa tenint en compte que ja havien recollit bona part de la informació i va considerar que l’enginyeria podria haver rebut “pressions per part d’algú que no vol que es demostri (...) que la línia de 400 kV no és necessària”. Poc després l’AMMAT va recórrer a una empresa italiana, el Centro Elettrotecnico Sperimentale Italiano (CESI), per realitzar l’estudi.

El mes de maig l’AMMAT va denunciar que el DTI, REE i el Ministeri d’Indústria els negava les dades sobre consum energètic a la demarcació de Girona i les previsions per als anys 2009 i 2015 que necessitaven per a fer l’estudi encarregat. El mes de setembre el conseller de Treball i Indústria, Jordi Valls, es va comprometre a demanar aquestes dades al Ministeri d’Indústria.

Canvis en el traçat
Els mesos de juny i juliol el DTI va enunciar dos canvis en el traçat de la MAT. El primer canvi, enunciat el juny, consistia en el fet que la ramificació sud que té com a objectiu alimentar el FAV a Riudarenes no sortiria de Bescanó sinó de Santa Coloma de Farners. Dels 17 km del nou traçat, 12 transcorrerien per Santa Coloma de Farners i 5 per Riudarenes i s’evitava el pas per Vilablareix, Aiguaviva, Riudellots de la Selva, Vilobí d’Onyar, Caldes de Malavella i Brunyola. Segons el Departament, d’aquesta manera s’evitava passar molt a prop del nucli d’Aiguaviva (Gironès) i interferir en un possible creixement del l’AEROPORT DE GIRONA-COSTA BRAVA , a més de reduir la llargada en uns 10 km.

El segon canvi, enunciat a final de juliol, preveia la utilització del corredor de la línia existent de 132 kV entre Juià i Figueres de tal manera que la MAT no aniria paral•lela al FAV des de Palol de Revardit fins a Santa Llogaia d’Àlguema com s’havia definit inicialment. El nou traçat tindria 40,5 km, passaria per quatre municipis que abans no quedaven inclosos (Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Saus i Viladasens), evitaria el pas per Saus i reduiria en gran mesura l’afectació sobre Vilademuls. Segons el DTI els principals avantatges d’aquesta opció serien l’aprofitament d’un corredor ja existent (tot i que s’havia de determinar si les dues línies estarien en un mateix suport o en dos), la reducció del traçat en 3,5 km, l’allunyament de zones habitades i una connexió millor amb la subestació de Juià, de la qual depèn bona part del subministrament energètic de les comarques gironines.

El nou traçat va generar un fort malestar als municipis afectats, especialment a Santa Coloma de Farners i a Cervià de Ter, on es van organitzar manifestacions, xerrades i talls de carretera amb el suport dels ajuntaments respectius i de la Plataforma No a la MAT. L’alcalde de Santa Coloma de Farners, Antoni Solà (CiU) alertava de l’impacte de la línia sobre diversos espais naturals i patrimonials del municipi com la ruta de les deu ermites, la vall de la riera de Santa Coloma, l’entorn del castell de Farners o la zona d’Argimon. Per la seva banda, l’AMMAT va assegurar que els canvis demostraven que el Govern “no té les idees clares” i va insistir a rebutjar qualsevol traçat mentre no es demostrés la necessitat de la línia.

Cimera i manifestació a Girona
A mitjan novembre es va celebrar a Girona una cimera entre el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el president de la República francesa, Jacques Chirac. Davant d’aquest fet la Plataforma No a la MAT i l’AMMAT van organitzar el 12 de novembre una manifestació en aquesta ciutat amb l’objectiu de pressionar els dos governs. S’hi van congregar unes dues mil persones segons la policia local i unes quatre mil segons els organitzadors. Després de la manifestació Xavier Llorente, portaveu de la Plataforma No a la MAT, va advertir a ERC i ICV que s’equivocaven si només s’oposaven a la interconnexió i no als trams Sentmenat-Bescanó i Bescanó-Santa Llogaia. Per la seva banda, Paulí Fernández, president de l’AMMAT, es va mostrar escèptic sobre el paper que tindria el nou president de la Generalitat José Montilla, sorgit de les eleccions de l’1 de novembre, pel que feia a la línia: “Fa dos mesos, quan era ministre d’Indústria, era el principal avalador del projecte”.

En la cimera francoespanyola, celebrada el 16 de novembre, Zapatero i Chirac van acordar demanar a la Comissió Europea que nomenés un coordinador perquè proposés abans de l’estiu de 2007 el traçat definitiu de la interconnexió. Els dos mandataris es van comprometre a assumir el traçat escollit i es van reafirmar en la necessitat de la línia. La Plataforma No a la MAT va considerar que aquesta decisió cercava guanyar temps perquè la línia no interferís negativament en les eleccions presidencials franceses d’abril de 2007, i l’AMMAT va anunciar que els ajuntaments afectats anirien a la Comissió Europea, a Brussel•les, a explicar la seva posició.

Ajudes econòmiques als municipis afectats
Durant el mes de novembre el DTI va trametre una carta als ajuntaments afectats pel traçat entre Sentmenat i Bescanó en què informaven que rebrien, per part de REE, una compensació de 40 €/m de línia que travessés els seus termes municipals. En total es donarien 3,5 MEUR als vint-i-dos municipis afectats en aquest tram. Els ajuntaments havien d’acreditar que dedicarien aquestes compensacions a projectes d’interès general i tenien fins al 30 de novembre per presentar-los. El DTI assegurava que la resta de municipis afectats per la línia rebrien les mateixes compensacions.

La major part dels alcaldes afectats, tant d’aquest traçat com de la resta de la línia, van rebutjar aquests ajuts i van decidir no presentar cap projecte. El president de l’AMMAT, Paulí Fernández, va qualificar la carta de “xantatge” amb la intenció de dividir els alcaldes, “ja que tots sabem que amb aquests diners en un poble petit es poden fer moltes coses”. En canvi, l’alcalde de Bescanó, Xavier Soy (CiU), va acceptar la compensació si bé va demanar una pròrroga en el termini de presentació.

La MAT a final d’any
A final d’any REE assegurava que el subministrament al FAV, previst a les comarques gironines per al 2009, perillava si no es construïa la línia d’alta tensió. Segons Lluís Pinós, delegat de REE a Catalunya, el FAV requeria un punt d’alimentació cada 50 o 65 km que només la línia de 400 kV podia fer possible. Pinós confiava que el 2009 es posessin en servei els trams Sentmenat-Bescanó, Bescanó-Santa Llogaia i el ramal de Riudarenes i el 2010 el tram de la interconnexió, entre Santa Llogaia i Baixàs.

Amb tot, per al 2007 es preveia que el Consell de Ministres decidís si aprovava el tram Sentmenat-Bescanó, de tal manera que les obres podrien començar el mateix any. Pel que fa al tram Bescanó i Santa Llogaia i el ramal de Riudarenes, el Ministeri d’Indústria confiava a autoritzar-los en tràmit d’urgència, fet que permetria realitzar el projecte executiu i la seva exposició pública sense passar pel tràmit de l’avantprojecte. Finalment, abans de l’estiu, la Comissió Europea, a través d’un coordinador, haurà de decidir el traçat de la interconnexió.

Més informació
www.collectif-nonalatht.com
www.icaen.net/
www.nomat.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati