Dimarts 25 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS
Línia elèctrica de molt alta tensió Sentmenat-Bescanó-Baixàs 2005 Mapa: Montse Ferrés
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2005

El Govern espanyol i francès continuen promovent la construcció d'una línia elèctrica transfronterera de 400.000 V entre Sentmenat, Bescanó i Baixàs. El Pla de l'energia de Catalunya, redactat pel Govern de la Generalitat, reconeix aquesta possibilitat si bé no la defensa obertament. Davant la negativa del Govern francès a realitzar la interconnexió per la Jonquera i després que el Govern català descarti la possibilitat de reforçar el traçat existent Vic-Baixàs, pren força l'opció de Maçanet de Cabrenys. A les comarques gironines creix el rebuig a la línia per part de bona part dels alcaldes i de la Plataforma No a la MAT que asseguren que és innecessària i suposarà un gran impacte per al territori i la salut de les persones.

Antecedents 2004

Articles posteriors 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2012, 2013, 2015

A principis dels anys 80 el Govern francès, que disposava d’excedents d’energia elèctrica procedent de les centrals nuclears, va signar un acord amb el Govern espanyol pel qual es comprometia a augmentar en 1.000 megawatts (MW) l’energia que ja subministrava a través de quatre línies elèctriques d’interconnexió (uns 1.400 MW). L’increment es faria efectiu mitjançant la creació d’una nova línia elèctrica d’alta tensió. Després de rebutjar la possibilitat de fer-la passar pels Pirineus occidentals o centrals, on la proposta va aixecar una forta oposició, els dos governs es van decantar en una cimera franco-espanyola celebrada a Perpinyà el 2001 pels Pirineus orientals mitjançant la construcció d’una línia de doble circuit de 400.000 volts (V) entre els municipis de Baixàs (Rosselló), Bescanó (Gironès) i Sentmenat (Vallès Occidental). La línia, també coneguda com a MAT (Molt Alta Tensió), tindria una llargada de 90 quilòmetres i comportaria la ubicació, aproximadament cada 300 metres, de torres de prop de 60 m d’alçada, 35 m d’ample i superfície de base d’uns 400 m2. La companyia Red Eléctrica de España (REE) descartava la possibilitat de soterrar-la perquè assegurava que encariria el cost vint vegades.

El Govern espanyol i el Govern francès, que eren els qui tenien les competències en les línies elèctriques d’interconnexió, defensaven el projecte per reforçar el subministrament elèctric a les comarques gironines i per alimentar el futur FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT (FAV) EN EL TRAM BARCELONA-PERPINYÀ. També defensaven la construcció de la línia les associacions empresarials com la Cambra de Comerç o Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (Pimec).

En canvi aquesta infraestructura tenia l’oposició dels grups ecologistes del nord i sud de la frontera que van crear respectivament el Collectif Non à la THT i la Plataforma No a la MAT, i de nombroses administracions locals, especialment de la Catalunya Nord. Els detractors mantenien que la línia era innecessària, subratllaven el fort impacte ambiental i paisatgístic que suposaria i alertaven dels possibles efectes negatius que els camps electromagnètics que generaria podrien tenir sobre la salut humana. Asseguraven que l’objectiu últim de la interconnexió era vendre l’excedent d’energia nuclear a Portugal i el Marroc. També advertien que soterrar la línia continuaria tenint conseqüències mediambientals ja que implicaria la construcció d’una galeria acondicionada pel pas d’un vehicle de manteniment i no una simple rasa. Com a alternativa defensaven el reforçament de les línies existents i un model energètic alternatiu basat en la generació d’energia renovable en llocs propers al consum.

El Govern català, per la seva banda, estava dividit. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) defensava la interconnexió mentre Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya- Verds (ICV) s’hi oposaven. L’ACORD DE GOVERN signat pels tres partits especificava que la construcció de línies d’alta tensió havia d’estar supeditada a l’elaboració del futur PLA DE L’ENERGIA DE CATALUNYA, excepte les que fossin valorades com a imprescindibles per a la implantació de transport ferroviari. Els partits polítics de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), es mostraven a favor de la línia d’alta tensió.

Traçat previst
El primer tram, entre Sentmenat i Bescanó passant per Vic (Osona), disposava d’un avantprojecte redactat el 1997 per REE i que fou modificat el 2002 i presentat a informació pública amb la introducció de diverses millores com l’allunyament de la línia dels espais naturals i de nuclis urbans o el desmantellament de línies velles. Diversos ajuntaments van presentar al·legacions demanant que la línia no passés per Osona i les Guilleries sinó que anés paral·lela al FAV.

A partir de Bescanó en sortirien dues ramificacions per alimentar les subestacions del FAV. Una es dirigiria al sud passant molt a prop del nucli urbà d’Aiguaviva i a partir d’aquí transcorreria entre la N-II i la AP-7 fins a Riudarenes (la Selva). L’altre, en direcció nord, passaria pel nord-oest del Gironès fins a arribar a Palol de Revardit (Pla de l’Estany), a partir del qual aniria paral·lel al futur FAV fins a Santa Llogaia d’Àlguema, prop de Figueres (Alt Empordà).

Entre Figueres i Baixàs hi havia tres alternatives per travessar la frontera: per la Jonquera, per Maçanet de Cabrenys i per la Vajol. La primera opció era la preferida pel Govern espanyol i pels consellers del PSC del Govern de la Generalitat ja que seguia el corredor del FAV, però era fortament rebutjada pel Consell General dels Pirineus Orientals perquè hauria de travessar tota la plana del Rosselló, una àrea densament poblada. La segona i la tercera opció eren més ben vistes per la companyia elèctrica francesa Réseau de Transport d’Electricité (RTE) ja que reduiria molt els quilòmetres de traçat per la Catalunya Nord però continuava tenint l’oposició del Consell General dels Pirineus Orientals per l’impacte sobre la vall del Tec i no agradava al Govern de la Generalitat pel fort impacte ambiental sobre l’àrea de les Salines-Bassagoda, inclosa al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN)

Es fa públic l'esborrany del Pla d'energia
El mes de març de 2005 el Govern de la Generalitat va donar a conèixer el primer esborrany del Pla de l’energia de Catalunya 2005-2015 elaborat pel Departament de Treball i Indústria (DTI) en el qual es considerava que la línia de 400 kV Bescanó- Figueres-Baixàs era bàsica per garantir el subministrament elèctric de les comarques gironines, per reforçar la seguretat i estabilitat del sistema elèctric i per alimentar el FAV. El Pla subratllava que les comarques de Girona únicament generaven un 24% de l’equivalent a l’energia que consumien. El document descartava el soterrament per l’excessiu cost i per la menor distància entre les persones i la línia, amb el consegüent increment del camp electromagnètic. Posteriorment a la presentació de l’esborrany s’obria el període perquè les tres forces polítiques del Govern català revisessin i negociessin el document. Posteriorment aquest període de consulta es va obrir també a la ciutadania.

Després de la presentació de l’esborrany ICV va acusar el DTI d’actuar més a favor dels interessos de REE que dels de Catalunya i va reiterar la seva negativa a la línia de 400 kV. Com a alternativa va presentar una proposta tècnica basada en la reconversió a 220 kV de les línies Vic-Bescanó i la Roca-Santa Llogaia d’Àlguema i la construcció de dues centrals de cicle combinat a Riudellots de la Selva i Figueres. Per la seva banda el diputat d’ERC, Xavier Vendrell, va afirmar que, en aquests termes, el Pla no podria ser aprovat pel Govern ja que era contradictori amb l’acord del Tinell.

Malgrat els desacords existents en els tres partits integrants del Govern de la Generalitat, el 19 d’abril el consell executiu va arribar a un acord sobre el segon tram de la línia. Així, a part del tram Sentmenat-Bescanó, que ja disposava d’avantprojecte, s’acceptava la connexió amb alta tensió de Bescanó amb Riudarenes i Santa Llogaia d’Àlguema que és la que havia de permetre alimentar el FAV, si bé no es concretava si seria de 400 kV (com defensava el PSC i posteriorment també ERC) o de 220 kV (com volia ICV). Tampoc definia el tram de la interconnexió, que tenia el rebuig d’ERC i ICV i que estava pendent de l’aprovació del Pla de l’energia.

D’altra banda el mes d’abril el Ministeri de Medi Ambient (MMA) va remetre als ajuntaments els estudis d’impacte ambiental de les diverses opcions de traçats per unir Bescanó i Baixàs realitzades per REE. L’ estudi mantenia que el FAV necessitava una línia de 400 kV i no només de 220 kV i que la millor alternativa per creuar la frontera era la de Maçanet de Cabrenys, ja que evitaria creuar la plana del Rosselló. En el document s’assegurava que la línia no passaria en cap punt a menys de 120 metres d’habitatges ni a menys de 500 d’un nucli urbà i que dels 87 quilòmetres del traçat, 82 substituirien altres línies que serien desmuntades. A partir d’aquell moment els municipis disposaven de trenta dies per presentar al·legacions.

Creix l'oposició a les comarques gironines
L’esborrany del Pla de l’energia i l’enviament dels tres traçats del MMA va posar en alerta els col·lectius contraris a la MAT i els ajuntaments afectats.

La Plataforma No a la MAT va assegurar que si l’esborrany tirava endavant tal com estava suposaria que “el canvi d’orientació política al Govern de la Generalitat no s’ha traduït en un canvi en el model energètic”. També va lamentar l’acord del Govern en realitzar la línia d’alta tensió fins a Santa Llogaia d’Àlguema advertint que si la línia arribava a aquest punt ja no hi hauria marxa enrera per arribar a la frontera.

Aquesta mateixa plataforma va presentar el mes de març un estudi en el que s’apuntava que si es convertissin les actuals línies La Roca-Santa Llogaia d’Àlguema (132 kV) i Tordera-Girona (110 kV) en 220 kV a doble circuit seguint el mateix traçat actual s’asseguraria el subministrament a les empreses i al FAV en situacions de màxima demanda encara que es produís la fallada d’algun dels circuits existents. A més el portaveu de la Plataforma No a la MAT, Xavier Llorente, va assegurar que el problema energètic a Girona no radicava en les línies de transport sinó en les de distribució per la qual cosa la línia de 400 kV no solucionaria el problema.

Per la seva banda els alcaldes afectats van presentar al·legacions conjuntes contra l’estudi presentat pel MMA rebutjant els tres traçats proposats fins que no s’aprovés el Pla de l’energia. També demanaven que si finalment es realitzava la línia s’aprofitessin els corredors d’infraestructures existents i se soterrés en la seva totalitat. El president del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Jordi Cabezas, va advertir a més que la línia de 400 kV amenaçava la candidatura de la Vessant Mediterrània dels Pirineus, a l’Empordà i el Rosselló, com a Patrimoni de la Humanitat, un reconeixement que atorga la Unesco i que podria resoldre’s l’any 2007.

Els alcaldes contraris a la MAT de les comarques gironines es van coordinar amb l’associació Sydeco THT-66 que agrupava els alcaldes de la Catalunya Nord contraris al projecte a través d’una trobada al Pertús (Alt Empordà) realitzada el 30 d’abril. A més van constituir l’Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT) que estava presidida per Paulí Fernández, alcalde de Vilafant (Alt Empordà), i on s’hi van afegir prop de 40 municipis.

El 22 de maig es va realitzar una manifestació contra la línia d’alta tensió a la Jonquera (Alt Empordà), organitzada per la Plataforma No a la MAT, el Collectif Non à la THT i Salvem l’Empordà. Segons els organitzadors va aplegar 5.000 persones mentre els Mossos d’Esquadra van rebaixar aquesta xifra fins als 3.600. Entre els manifestants hi havia una cinquantena d’alcaldes del nord i el sud de la frontera, diversos representants d’ERC i ICV i el president del Consell General dels Pirineus Orientals, Christian Bourquin.

Paral·lelament diversos organismes van seguir defensant la interconnexió. El director de planificació i qualitat de xarxa de Fecsa- Endesa, Víctor Albet, va assegurar que en aquells moments no podien subministrar prou energia a unes 160 empreses de les comarques gironines. La Cambra de Comerç va afirmar que la “construcció immediata de la línia Bescanó-Baixàs a 400 kV” era imprescindible per subministrar electricitat al FAV i per satisfer “la demanda creixent d’energia elèctrica, a un ritme estimat del 4,5% anual a Catalunya”. Finalment l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA) també va defensar la interconnexió elèctrica per evacuar l’energia produïda per les futures CENTRALS EÒLIQUES DE L’ALT EMPORDÀ.

El govern discuteix l'alternativa Vic-Baixàs pel Coll d'Ares
A finals del mes de maig el portaveu del Govern de la Generalitat, Joaquim Nadal, va fer públic que s’estava estudiant la possibilitat de fer la interconnexió elèctrica a través del reforçament de la línia de 400 kV ja existent entre Vic i Baixàs que transcorre pel nord de la comarca d’Osona, fa una petita incursió a la Garrotxa, travessa el Ripollès fins arribar a la frontera pel coll d’Ares i entra al Vallespir per Prats de Molló. Aquesta línia fou construïda a mitjans dels 70 amb l’objectiu de facilitar el transport fins a França de l’electricitat produïda a la central nuclear de Vandellòs. Posteriorment fou utilitzada pel subministrament de l’àrea de Barcelona si bé la seva capacitat de transport era molt limitada ja que havia quedat obsoleta tècnicament. El reforçament de la línia consistiria en una renovació completa per tal que pogués transportar un segon circuit i, per tant, una major potència.

El Govern català justificava aquesta nova proposta davant la negativa del Govern francès a un traçat que travessés els Pirineus per la Jonquera, opció preferida pel DTI, fet que obligaria a desviar-lo cap a l’oest per Maçanet de Cabrenys (opció que no agradava a la Generalitat) o fer servir l’actual traçat Vic-Baixàs. En aquest sentit el conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, va destacar que la companyia elèctrica francesa havia previst desdoblar la línia de Baixàs fins a pocs quilòmetres de la frontera, fet que deixaria poques opcions al Govern català.

Encara que s’optés per aquesta alternativa es mantindrien els trams Vic-Bescanó, Bescanó-Santa Llogaia i Bescanó-Riudarenes, que es complementarien amb la construcció d’una central elèctrica de cicle combinat per garantir el subministrament d’energia al FAV i a les comarques de Girona. Tot plegat evitaria la construcció del tram entre Santa Llogaia d’Àlguema i Baixàs, que el Govern considerava el més conflictiu per l’oposició existent a la Catalunya Nord i per l’impacte sobre el sector nord de l’Alt Empordà.

L’empresa elèctrica REE va refusar aquesta solució argumentant que la línia de Bescanó no hauria de quedar sense continuïtat ja que, en aquest cas, es perdrien els beneficis que comporta una xarxa interconnectada per garantir un bon subministrament elèctric al FAV i a les comarques gironines. La Cambra de Comerç també s’hi va mostrar contrària al considerar que era una solució a curt termini però no a llarg termini ja que només permetria augmentar la interconnexió amb França de 1.100 a 1.600 MW mentre l’opció de Vic-Bescanó-Baixàs permetria passar de 1.100 MW a 2.200 MW, més a prop dels 4.000 MW que recomanava la Unió Europea per l’Estat espanyol, el 10% de la seva capacitat de producció.

Des de l’àmbit ecologista la Plataforma No a la MAT i Salvem l’Empordà també van rebutjar aquesta opció i es van solidaritzar amb les comarques afectades subratllant que la seva lluita no era “per un traçat” sinó contra “el model energètic que representa la MAT”.

A les comarques del Ripollès, Osona i la Garrotxa aquesta proposta va topar amb el rebuig frontal dels ajuntaments afectats i dels consells comarcals que argumentaven que ja feia més de trenta anys que pagaven la quota de solidaritat que suposa el pas d’una infraestructura d’aquest tipus. A més subratllaven que les necessitats energètiques eren a Girona i la Costa Brava i no al Ripollès i que l’esborrany del Pla de l’energia no exposava aquesta possibilitat. La presidenta del Consell Comarcal del Ripollès, Fina del Pozo, va recordar que l’actual línia passava per nuclis poblats i espais naturals i que el reforçament seria contraproduent de cara al turisme.

El 28 de juliol el conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, va anunciar que el Govern descartava definitivament l’alternativa Vic-Baixàs per motius tècnics, ambientals i per la manca d’un acord polític i social en el territori. Segons Rañé aquesta opció requeria un desdoblament de la línia, és a dir no tan sols la modernització de la línia actual sinó també la creació d’una altra línia paral·lela, i a més no garantia l’alimentació del FAV i de les comarques gironines per la manca de continuïtat de la línia de Bescanó.

Aquesta decisió fou aplaudida pels representants locals d’Osona, el Ripollès i la Garrotxa mentre membres de la Plataforma No a la MAT d’aquestes comarques van assegurar que s’oposarien a qualsevol traçat.

S'aprova el Pla de l'energia
El mes d’octubre el Govern de la Generalitat va aprovar, amb els vots favorables de tots els consellers, el Pla de l’energia de Catalunya 2005-2015. Mentre el primer borrador definia la interconnexió com a “necessària” el document definitiu substituïa aquest terme per l’expressió “una opció possible” per cobrir les necessitats energètiques entre l’Estat espanyol i França i la desvinculava del subministrament a les comarques de Girona i al FAV. Pel que fa als traçats únicament s’apuntava que no se’n descartava cap i preveia la possibilitat d’un soterrament parcial. D’aquesta manera la decisió final quedava en mans del Ministeri d’Indústria que, no obstant això, hauria de consultar-ho amb el Govern català.

La Plataforma No a la MAT va criticar el Pla de l’energia perquè, en la seva opinió, no apostava fermament per un model basat en l’estalvi i eficiència energètica, l’ús de fonts renovables i la generació distribuïda que permetés fer front a la dependència envers els combustibles fòssils i l’escalfament del planeta. Considerava la MAT “el símptoma més clar del model energètic obsolet” que contemplava com a única possibilitat “la utilització de grans infraestructures tant de generació com de transport” i assegurava que comportaria la dependència de Catalunya envers l’energia nuclear francesa i desincentivaria la implantació de les energies renovables. Per això va convocar –amb el suport de la federació Ecologistes de Catalunya, Greenpeace i Ecologistes en Acció- una manifestació a Barcelona contra la MAT i el Pla de l’energia el 15 d’octubre. Hi van participar 5.000 persones segons els organitzadors i 2.000 segons la guàrdia urbana, majoritàriament provinents de les comarques gironines i de la Catalunya Nord.

Surt a exposició pública el primer tram
D’altra banda el mes de novembre va sortir a exposició pública el projecte executiu del tram de la línia entre Sentmenat i Bescanó realitzat per REE. Anteriorment, el mes de maig, el Ministeri d’Indústria havia autoritzat la línia en aprovar l’avantprojecte presentat el 2002, desestimant així les al·legacions que havien efectuat els ajuntaments de Sant Hilari Sacalm, Osor, Santa Coloma de Farners i Bescanó en les que demanaven que la línia anés paral·lela al FAV. La línia, que tindria torres de prop de setanta metres, es compactaria amb la línia existent de 220 kV entre Vic i Juià i es desmantellaria la línia de 110 kV entre Vic i Girona. El cost seria de 42 milions d’euros i es preveien uns tres anys per a la seva construcció. Els alcaldes afectats van continuar qüestionant la seva necessitat i van presentar al·legacions reclamant el soterrament de diversos trams, especialment a Viladrau i Brunyola on passaria a menys de 500 metres d’urbanització i sis masos respectivament. El termini per presentar al·legacions era d’un mes. Un cop tancat el termini REE tindria quinze dies per respondre-les i, amb tota aquesta documentació, el Ministeri d’Indústria hauria de decidir si aprovava definitivament el projecte.

Es consolida l'opció de Maçanet de Cabrenys
El 7 de novembre el conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, es va reunir amb alcaldes de l’associació AMMAT i va assegurar que el Pla de l’energia deixava clara la necessitat de la interconnexió per subministrar energia a les comarques gironines i per reconduir l’energia generada per les centrals eòliques.

Pel que fa al traçat, davant la negativa francesa a acceptar el pas per la Jonquera i el rebuig ciutadà i polític a reforçar el pas pel coll d’Ares, Rañé va enunciar que els governs espanyol i francès havien optat per Maçanet de Cabrenys, ja que aquest presentava un menor impacte ambiental que l’alternativa de la Vajol. D’aquesta manera la línia seguiria paral·lela al traçat del FAV fins a Darnius i a partir d’aquí es desviaria cap a l’oest passant pel sud d’Agullana, la vall de Maçanet de Cabrenys, travessaria la frontera pel Mont Capell, transcorreria pel nord de Costoja i Sant Llorenç de Cerdans i enllaçaria amb la línia Vic-Baixàs entre Montferrer i Prats de Molló. Aquesta proposta era avalada també pel mateix Departament de Treball i Indústria de la Generalitat per tal de desencallar la situació, si bé reconeixia que tindria un major impacte ambiental que el tram de la Jonquera.

Malgrat l’anunci del conseller el Govern francès no va voler confirmar l’existència d’un acord definitiu. A més tant el diputat al Parlament francès Daniel Mach com el portaveu del Collectif Non à la THT, Jean Jacques Planas, van assegurar que el Govern francès defensava el reforç de la línia Vic-Baixàs pel coll d’Ares com a única opció. En un sentit similar es va manifestar la companyia elèctrica francesa RTE assegurant que encara no hi havia acord entre els governs espanyol i francès sobre el tram fronterer de la MAT. No obstant això confiava que entraria en funcionament l’any 2008.

A Maçanet de Cabrenys la possibilitat que la línia passés pel seu terme municipal va causar un fort rebuig. El 13 de novembre es va realitzar un acte públic contra la línia on hi van assistir unes 300 persones i en el qual l’alcalde, Lluís Carbó (CiU), va acusar la Generalitat de deixar desemparat al poble perquè ningú els havia consultat ni informat sobre el traçat. Per la seva banda l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Empordà es va mostrar contrària a aquest traçat advertint que perjudicaria una seixantena d’establiments d’hotelers i restauradors i va defensar que la línia passés per la Jonquera aprofitant el corredor existent.

L’AMMAT i Sydeco-THT 66 van reiterar, en una trobada al Portús el 17 de novembre la seva negativa a la interconnexió “fins que no es demostrés la seva necessitat”, van reclamar un “pla director de les interconnexions elèctriques que passen pels Pirineus” i es van comprometre a negociar en bloc i no individualment. Així mateix van convocar, juntament amb el Collectif Non à la THT i la Plataforma No a la MAT, una manifestació a Girona per l’11 de desembre. En la trobada també hi van participar representant d’ERC i ICV, que van reiterar la seva negativa a la interconnexió.

La manifestació celebrada a Girona, sota el lema “No a la MAT. Ni aquí ni enlloc”, va ser la més multitudinària de totes les que s’havien realitzat, aplegant unes 20.000 persones segons l’organització i entre 8.000 i 12.000 segons la Policia Local. Hi van participar 79 representants d’ajuntaments (45 de les comarques gironines i 34 de la Catalunya Nord), membres d’ERC i ICV i nombrosos veïns de municipis afectats com Aiguaviva, Vilademuls, Vilafant o Maçanet de Cabrenys.

Pocs dies després de la manifestació representants de l’AMMAT es van reunir amb el conseller en cap del Govern de la Generalitat, Josep Bargalló, i li van anunciar que presentarien millores al traçat acordat per la línia entre Bescanó, Riudarenes i Santa Llogaia d’Àlguema i mantindrien l’oposició a la interconnexió. El president de l’AMMAT, Paulí Fernández, va avançar que la proposta reclamaria que la línia no fos de 400 kV sinó de 220 kV i que se soterressin diversos trams aprofitant el pas del FAV.

Pel 2006 es preveia que el Ministeri d’Indústria decidís si aprovava el projecte executiu del tram Sentmenat-Bescanó i que el Govern de la Generalitat estudiés la proposta alternativa presentada per l’AMMAT al tram Bescanó-Riudarenes-Santa Llogaia. Pel que fa a la interconnexió caldrà veure si el Govern espanyol i francès arriben a un acord definitiu sobre el traçat.

Més informació
www.cambra.gi
www.collectif-nonalatht.com
www.gencat.net/treballiindustria/industria_energia/pla_energia
www.icaen.net
www.nomat.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati