Dijous 22 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LÍNIA ELÈCTRICA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS
Linia electrica MAT-BB Mapa: Montse Ferrés
Moisès Jordi
Actualitzat a 31/12/2007

El projecte de línia de 400 kV entre Sentmenat i Baixàs continua avançant malgrat que es manté una forta oposició a les comarques gironines i a la Catalunya Nord. Al tram entre Sentmenat i Bescanó comencen les expropiacions després de l’aprovació del projecte executiu, mentre que entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema es continua redactant l’avantprojecte. Pel que fa al tram de la interconnexió, la Comissió Europea nomena Mario Monti mediador perquè solucioni el desacord existent entre les diverses parts del traçat. A final d’any Monti proposa soterrar una part d’aquest tram amb la voluntat de minimitzar l’impacte ambiental i superar el rebuig que genera.

Antecedents 2003, 2004, 2005, 2006

Articles posteriors 2008, 2009, 2010, 2012, 2013, 2015

La línia elèctrica transfrontera de 400 kV, coneguda també com a línia de molt alta tensió (MAT), és un projecte del Govern francès i del Govern espanyol que té com a objectiu augmentar el volum d’energia que l’Estat francès subministra a l’Estat espanyol. L’acord es va signar a començament dels vuitanta i consistia a augmentar en 1.000 MW (passant de 1.400 a 2.400 MW) l’energia que França proveeix, majoritàriament procedent dels excedents nuclears, a través de la creació d’una nova línia elèctrica d’alta tensió. Després de rebutjar la possibilitat de fer-la passar pels Pirineus occidentals o centrals, on la proposta va aixecar una forta oposició, els dos governs es van decantar en una cimera francoespanyola celebrada a Perpinyà el 2001 pels Pirineus orientals mitjançant la construcció d’una línia de doble circuit de 400.000 volts (V) entre els municipis de Sentmenat (Vallès Occidental), Bescanó (Gironès) i Baixàs (Rosselló). La MAT tindria una llargada de 90 km i comportaria la ubicació, aproximadament cada 300 m, de torres de prop de 50 m d’alçada, 35 m d’ample i una superfície de base d’uns 400 m2.

Els governs espanyol i francès, que eren els qui tenien les competències en les línies elèctriques d’interconnexió, defensaven el projecte per a reforçar el subministrament elèctric a les comarques gironines i per a alimentar el futur FERROCARRIL D’ALTA VELOCITAT (FAV) EN EL TRAM BARCELONA-PERPINYÀ. Per contra, la infraestructura tenia l’oposició de grups ecologistes del nord i del sud de la frontera, que van crear respectivament el Collectif Non à la THT i la Plataforma No a la MAT, i de nombrosos ajuntaments coordinats a través de l’associació Sydeco THT-66, a la Catalunya Nord, i l’Associació de Municipis contra la MAT (AMMAT), a les comarques gironines. Els detractors consideraven que l’objectiu principal de la línia era vendre l’excedent nuclear a Portugal i el Marroc i no pas proveir les comarques gironines, subratllaven el fort impacte ambiental i paisatgístic que comportaria i alertaven dels efectes negatius que els camps electromagnètics que generaria podrien tenir sobre la salut dels éssers vius. Com a alternativa defensaven el reforçament de les línies existents i un model energètic basat en la generació d’energia renovable en llocs propers al consum.

Dins el Govern català el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) defensava la interconnexió, mentre que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV) s’hi oposaven. El PLA D’ENERGIA DE CATALUNYA 2006-2015, aprovat pel Govern de la Generalitat el 2005, reconeixia la possibilitat de la interconnexió i deixava la decisió final en mans del Ministeri d’Indústria que, no obstant això, hauria de consultar-ho amb el Govern català. Els partits polítics de l’oposició, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP), es mostraven a favor de la línia.

A final de 2006 el primer tram de la MAT, entre Sentmenat i Bescanó, estava a l’espera de l’aprovació definitiva del Consell de Ministres per començar les obres. A partir de Bescanó la línia es dirigia a Santa Llogaia d’Àlguema (Alt Empordà) i disposava d’una ramificació que sortia prop de Santa Coloma de Farners i avançava cap al sud fins a Riudarenes (la Selva). En aquests dos punts la línia havia de permetre alimentar les subestacions del FAV. Després de diversos canvis en el traçat aquest tram estava pendent de la presentació de l’avantprojecte. Finalment, des de Santa Llogaia d’Àlguema fins a Baixàs la manca d’acord sobre el traçat entre els governs català, espanyol i francès (per la Jonquera, per la Vajol o per Maçanet de Cabrenys) van provocar que els presidents dels estats respectius, José Luis Rodríguez Zapatero i Jacques Chirac, acordessin demanar a la Comissió Europea que nomenés un mediador que proposés un traçat definitiu de la interconnexió.

Un estudi conclou que la MAT el 2011 serà obsoleta
El 18 de gener de 2007 el Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient (CILMA), organisme depenent de la Diputació de Girona, va presentar un estudi encarregat a l’enginyeria tècnica Ingenieros Emetres en el qual s’assegurava que ni tan sols amb la línia de 400 kV es podia garantir el subministrament elèctric més enllà del 2011. L’informe prenia com a base per al càlcul la potència en demanda punta assolida el 2005 a les comarques gironines ―840 MW― i un increment de demanda del 2,7% anual que preveu el Pla d’energia de Catalunya 2006-2015. A partir d’aquí analitzava dotze escenaris possibles per a solucionar la insuficiència energètica, dels quals l’opció de la interconnexió era la que oferia una vida més llarga, si bé només de quatre anys. L’informe assegurava també que el soterrament de la línia només era viable en zones planeres i que el seu cost seria set vegades més car que l’opció aèria.

Després de la presentació d’aquest estudi el president del CILMA i alcalde de Bàscara, Lluís Lloret (CiU), reconeixia que calia trobar una solució a la demanda energètica però minimitzant l’impacte sobre el territori. Mentrestant el responsable d’energia del mateix organisme, Enric Pardo, assegurava que el debat no se situava entre “MAT sí o MAT no”, sinó en “si la línia de molt alta tensió ajuda a accelerar la inversió en eficiència o, contràriament, dóna la falsa imatge que podem seguir creixent il•limitadament”.

Per la seva banda el president de l’AMMAT i alcalde de Vilafant, Paulí Fernández (CiU), sostenia que l’informe no demostrava la necessitat del projecte sinó que feia evident “que els nivells de consum actuals són insostenibles i cal buscar alternatives i sistemes d’eficiència energètica”. La Plataforma No a la MAT va anar més enllà i va qüestionar la imparcialitat de l’empresa que havia fet l’estudi.

Aprovat el projecte d’execució Sentmenat-Bescanó

El 9 de febrer el Consell de Ministres va declarar d’utilitat pública i va aprovar el projecte d’execució del tram Sentmenat-Bescanó. Un mes més tard es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). Després d’aquest tràmit només restaven les expropiacions dels terrenys afectats, que podien ser forçoses si no hi havia consens, per a iniciar les obres. La llargada de la infraestructura seria de 86 km i preveia la col•locació de 162 torres elèctriques d’entre 20 i 60 m d’altura.

El mes de maig la Plataforma No a la MAT va presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem en el qual es demanava que revoqués l’acord ministerial contra la declaració d’utilitat pública i l’aprovació del tram Sentmenat-Bescanó. Consideraven que la tramitació del projecte contenia diverses irregularitats com la fragmentació del projecte entre Sentmenat i Baixàs en diversos trams o la manca de transparència informativa. A més asseguraven que el projecte vulnerava la Llei d’integració ambiental del 2002, segons la qual aquest tipus d’infraestructures requereixen autoritzacions de totes les administracions amb competències al territori. Malgrat que la tramitació de la MAT es va iniciar abans que entrés en vigor la llei, la normativa establia que si no s’executava el projecte en un any, aquest quedava regulat per la llei. Com que el Suprem podria trigar aproximadament dos anys a resoldre el contenciós administratiu, els recurrents van demanar al Tribunal que decretés mesures cautelars. La quantitat necessària per presentar el recurs, elaborat pel Col•lectiu Ronda, era de 5.000 €, per la qual cosa la Plataforma va iniciar una campanya per a recaptar fons.

Red Eléctrica de España (REE) va respondre a la presentació del recurs alertant que podria endarrerir la posada en servei de la infraestructura. El seu president, Luis Atienza, assegurava que les actuals línies elèctriques de Girona només podrien atendre la demanda durant un màxim de dos anys.

Malgrat la presentació del recurs, el mes de juliol van començar les expropiacions dels terrenys afectats entre Sentmenat i Bescanó. En alguns municipis, especialment de les comarques gironines, el procés d’expropiació va ser molt complex per la negativa de bona part dels propietaris d’acceptar les indemnitzacions, per la presència de manifestants contraris a la MAT en els llocs on s’havien de signar les actes i pel fet que diversos ajuntaments es van negar a cedir locals per reunir-se amb els propietaris. Així, en alguns casos, com a Sant Hilari Sacalm o a Anglès, les expropiacions no es van poder fer efectives fins al mes de novembre i es van haver de realitzar en camionetes llogades per Red Eléctrica.

Mario Monti nomenat mediador
A començament de juliol es va saber que l’economista italià Mario Monti seria el mediador de la Unió Europea (UE) per la interconnexió a proposta del comissari d’Energia de la Comissió Europea, Andris Pieblags. El nomenament oficial, però, no es va fer efectiu fins al mes de setembre. El col•legi de comissaris va acordar que tindria de termini fins al setembre del 2008 per presentar un informe després d’haver escoltat totes les parts afectades. Monti havia estat comissari europeu de Mercat Interior del 1995 al 1999 i de Competència del 1999 al 2004.

Pocs dies després que es conegués el nomenament oficial, el nou president de l’AMMAT i alcalde de Crespià, Xavier Quer (CiU), va deixar clar que l’interlocutor que discutiria amb Mario Monti seria aquesta associació de municipis i no pas els alcaldes per separat. Així mateix va avançar que demanarien al mediador europeu les dades concretes que demostressin la necessitat de realitzar la MAT. Per la seva banda, el ministre de Medi Ambient i Infraestructures francès, Jean-Luis Borloo, va rebutjar que la interconnexió afectés espais d’interès natural com el Canigó o el mont Capell, rebutjant així l’opció de Maçanet de Cabrenys que havia estat defensada anteriorment pel Govern espanyol.

També durant el mes de setembre el CILMA va organitzar una conferència en la qual el físic francès Daniel Depris, expert en radiació electromagnètica i en xarxes elèctriques soterrades, va assegurar que el soterrament de la MAT era perfectament viable i es podria realitzar seguint el traçat del FAV. Assegurava que el soterrament era beneficiós socialment i econòmicament ja que reduïa les pèrdues al 50% (si bé l’amortització era a llarg termini), anul•lava l’impacte paisatgístic, minorava l’afectació sobre la salut i permetia transportar més energia. Per fer-ho Depris apostava per un nou sistema homologat a França que consistia en una canalització de tubs per la qual passa el cable que transporta l'energia i que està aïllat amb gas.

Pocs dies després el secretari general d’Energia del Ministeri d’Indústria, Ignasi Nieto, va contradir les tesis de Depris. Assegurava que el soterrament suposaria un cost deu vegades superior i que els riscos sobre la salut augmentarien, i recordava que el sistema de cable aïllat amb gas estava en fase d’experimentació. Nieto, a més va afegir que si algun ajuntament volia la MAT soterrada hauria de pagar-ne el sobrecost, una afirmació que va generar un fort rebuig per part dels alcaldes afectats.

Monti es reuneix amb els agents

El 20 de novembre Mario Monti es va reunir a la Subdelegació del Govern de Girona amb una vintena d’entitats i institucions dels territoris afectats per la MAT. Les associacions empresarials van defensar la necessitat de construir la línia mentre que els alcaldes afectats van criticar la manca de diàleg i de transparència. Després de la reunió Monti va reconèixer que hi havia una oposició important a la línia però va assegurar també que aquesta portaria “beneficis importants” a les comarques gironines. Un dia després Monti es va reunir amb les entitats i institucions de la Catalunya Nord a Perpinyà on va poder constatar que en aquest cas el rebuig a la línia era unànime.

A mitjan desembre Mario Monti va lliurar el seu primer informe sobre la interconnexió a la Comissió Europea, que no es va fer públic. No obstant això el diari econòmic Cinco días va publicar que proposava soterrar una vintena de quilòmetres de la línia per tal de minimitzar l’impacte ambiental i superar l’oposició del territori. Joan Puigcercós, actuant com a portaveu del Govern català, malgrat valorar l’informe amb “prudència extrema”, va considerar que podria ser una solució que satisfés a tothom. El portaveu de la Plataforma No a la MAT, Xavier Llorente, va recordar que l’informe només es referia al tram de la interconnexió i va reclamar que abans de parlar de soterraments es demostrés la necessitat de la línia. L’AMMAT va reconèixer que el soterrament era “un pas endavant” però va reclamar que es replantegés el traçat entre Sentmenat i Bescanó seguint el mateix criteri. Finalment la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG) va manifestar el seu acord amb la proposta si suposava desencallar la situació i accelerar l’execució de l’obra.

A final d’any continuaven les expropiacions entre Sentmenat i Bescanó i estaven a punt d’iniciar-se les obres d’aquest tram que, segons REE, podria entrar en funcionament el 2009. El traçat entre Bescanó i Santa Llogaia (i el ramal de Riudarenes) estava pendent de la presentació de l’avantprojecte i la seva exposició pública, que posteriorment hauria de rebre l’autorització per part del Ministeri d’Indústria. Pel que fa a la interconnexió es preveia que Mario Monti presentés el document definitiu el setembre de 2008, que hauria de servir de base perquè els governs espanyol i francès decidissin el traçat i les característiques tècniques del projecte.

Més informació
www.collectif-nonalatht.com
www.icaen.net
www.nomat.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Fotogaleria relacionada