Divendres 22 de Setembre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
LÍNIA DE MOLT ALTA TENSIÓ SENTMENAT-BESCANÓ-BAIXÀS
Moisès Jordi

Actualitzat a 31/12/2004

Continua el debat sobre la possible construcció d'una línia elèctrica de 400.000 V, transfronterera entre Baixàs, Bescanó i Sentmenat, proposada pels governs espanyol i francès. Segons els seus partidaris, la línia permetrà millorar la interconnexió amb la xarxa europea d'alta tensió i subministrar energia al ferrocarril d'alta velocitat. Per als seus detractors, la línia és innecessària i suposarà un gran impacte per al territori i la salut de les persones.

Antecedents 2003

Articles posteriors 2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010, 2012, 2013, 2015

L'origen d'aquest projecte se situa a principi dels anys vuitanta, quan el govern francès, que disposa d'excedents d'energia elèctrica procedents de les seves centrals nuclears, va signar un acord amb el Govern espanyol en què es comprometia, a partir de 1994, a augmentar l'energia que ja subministrava (uns 1.400 megawatts, MW) en 1.000 MW mitjançant la creació d'una nova línia elèctrica d'alta tensió. Posteriorment, la Unió Europea va proposar que s'incrementés la interconnexió de les xarxes dels països de la Unió amb l'objectiu de consolidar la cohesió entre les regions transfronteres i augmentar l'eficiència de les xarxes. No obstant això, l'existència d'informes desfavorables va fer que el Govern francès no pogués complir el termini, fet que el va obligar a indemnitzar l'Estat espanyol amb 1.800 milions d'euros l'any 2000. Amb tot, els dos governs van signar un nou acord on es comprometien a enllestir la línia l'any 2007.

D'aquesta manera, fins al 2004, hi havia quatre línies elèctriques d'interconnexió, entre les quals la que connecta Baixàs (a la Catalunya Nord) i Vic, a la comarca d'Osona, passant pel coll d'Ares (el Ripollès), que permetien una transferència de 1.400 MW.

Segons la companyia Red Eléctrica España (REE) la moratòria existent a l'Estat espanyol quant a la construcció de noves centrals nuclears i el fort creixement de la demanda (entorn del 5% anual) del consum energètic feien necessària la construcció d'una nova línia.

Des del primer moment, les diverses propostes de traçat d'aquesta nova línia transpirinenca van ser polèmiques. Després de rebutjar la possibilitat de passar pels Pirineus occidentals o centrals, on va aixecar una forta oposició, els dos governs es van decantar pels Pirineus orientals. D'aquesta manera, la interconnexió elèctrica entre els dos estats es realitzaria mitjançant la construcció d'una nova línia elèctrica de 400.000 V entre els municipis de Baixàs (Rosselló), Bescanó (Gironès) i Sentmenat (Vallès Occidental). La línia tindria una llargada de 90 km i comportaria la ubicació, aproximadament cada 300 m, de torres de prop de 60 m d'alçada, 35 m d'ample i superfície de base d'uns 400 m2. La inversió prevista era de 40 milions d'euros i REE descartava la possibilitat de soterrar la línia perquè assegurava que encariria el cost vint vegades.

Arguments a favor i en contra
El Govern espanyol i el Govern francès, així com també el català, eren els principals avaladors del projecte. Asseguraven que permetria millorar la interconnexió amb la xarxa europea d'alta tensió, que ajudaria a reforçar el subministrament elèctric a les comarques gironines i que contribuiria a alimentar el futur FERROCARRIL D'ALTA VELOCITAT (FAV) EN EL TRAM BARCELONA-PERPINYÀ . Les associacions empresarials, com Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) o la Cambra de Comerç de Girona, també donaven suport a la línia d'alta tensió, ja que asseguraven que el subministrament actual no tenia prou qualitat ni quantitat i dificultava el desenvolupament de l'activitat industrial i turística de la zona.

La possible construcció d'aquesta infraestructura va aixecar fortes crítiques entre les entitats ecologistes de la Catalunya Nord, on es va crear el moviment Non a la THT, Non à la très haute tension, i entre les de les comarques gironines i barcelonines.

En el cas de l'Estat francès les protestes també tenien el recolzament de les institucions locals i regionals. Els detractors al sud de la frontera comptaven amb el recolzament d'entitats cíviques, ecologistes i algunes administracions locals: asseguraven que la línia no era necessària per al funcionament del FAV i subratllaven el fort impacte ambiental i paisatgístic que tindria en el territori, especialment en espais naturals com la serra de les Guilleries, la serra de l'Albera o el massís del Montseny. També alertaven dels possibles efectes negatius dels camps magnètics sobre la salut humana, ja que determinats estudis científics relacionaven l'exposició a l'alta tensió amb l'aparició de leucèmia infantil i de tumors cerebrals.

Com a alternativa demanaven que s'optés per reforçar les línies existents, com per exemple la de Baixàs a Vic, en lloc de crear-ne de noves, i que s'apostés per un model energètic alternatiu basat en la generació d'energia renovable en llocs propers al consum.

El traçat entre Sentmenat i Baixàs
El 1997 REE va redactar l'avantprojecte del primer tram, entre Sentmenat i Bescanó, que posteriorment va ser modificat a petició dels ajuntaments i veïns afectats. Així, el maig de 2002 es va presentar un nou projecte on s'introduïen diverses millores com l'allunyament de la línia dels espais naturals i de nuclis urbans (com el de Santa Eugènia de Berga, a l'Osona) o el desmantellament de línies velles. El projecte va continuar tenint l'oposició d'ajuntaments, com els de Sant Hilari Sacalm o Santa Coloma de Farners, que demanaven que es busquessin altres alternatives amb menys impacte territorial, com per exemple seguir el corredor del FAV.

Pel que fa al tram entre Baixàs i Bescanó, la companyia francesa Réseau de Transport d'Electricité (RTE) havia realitzat un projecte de traçat paral·lel al FAV i l'autopista entre Baixàs i la frontera, de tal manera que passaria pel coll del Portús, i la Jonquera, entre el Roselló i l'Alt Empordà, abans d'arribar a Figueres. Aquesta opció fou rebutjada per ajuntaments i entitats ecologistes de la Catalunya Nord el 2003, fet que va obligar a la companyia a reconsiderar el projecte i a estudiar altres alternatives. Fos com fos, en el tram següent entre Figueres i Bescanó, el traçat havia de passar paral·lel al FAV fins a Palol de Revardit (al Pla de l'Estany) i a partir de llavors seguir fins a Bescanó travessant el nord-oest de la comarca del Gironès.

Entitats i partits polítics defineixen posicions
El 31 de gener de 2004 es va realitzar una manifestació a Perpinyà en contra de la línia que fou convocada pel Consell General del departament francès dels Pirineus Orientals i que va reunir unes deu mil persones. El president del Consell General, Christian Bourquet, qualificava el projecte de "degradant per al nostre patrimoni i la nostra identitat", tot i que es mostrava favorable a subministrar energia a l'Estat espanyol. També van participar a la protesta diversos col·lectius de les comarques gironines, com Salvem l'Empordà i representants d'Iniciativa per Catalunya-els Verds (ICV).

A final de març, el conseller d'Indústria de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Rañé, va defensar la línia elèctrica, ja que, a parer seu, permetria donar energia al FAV i evitar problemes de subministrament, que es podrien traduir en talls energètics. No obstant això, es mostrava obert a discutir-ne el traçat. Aquestes declaracions van aixecar malestar dins d'ICV, que va recordar que L'ACORD DE GOVERN, signat per lCV, el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), especificava que la possible construcció de no-ves infraestructures havia d'estar supeditada a l'elaboració del futur Pla energètic de Catalunya 2005-2015.

Es comença a concretar el traçat definitiu
El mes d'agost, la companyia francesa RTE va presentar un nou traçat de la línia d'alta tensió entre Baixàs i la frontera. En lloc de passar pel coll del Portús, seguint el corredor de l'autopista, proposaven ara connectar-lo per Montferrer (el Vallespir) i el Mont Capell. El Consell General del Pirineus Orientals i el moviment Non à la THT van rebutjar de nou el projecte assegurant que tindria un fort impacte sobre la vall del Tec. Demanaven que es realitzés un estudi d'alternatives en el conjunt dels Pirineus i no només a la Catalunya Nord. Per això van convocar una nova manifestació a Ceret, la capital del Vallespir, on van aplegar unes cinc mil persones.

Aquest possible traçat tindria clares repercussions a l'altre costat de la frontera, ja que obligaria a la línia elèctrica a allunyarse del FAV a partir de Figueres. Alguns mitjans de comunicació especulaven amb la possibilitat que, un cop creués la frontera al Vallespir, la nova línia afectaria els municipis d'Albanyà, Maçanet de Cabrenys, Sant Llorenç de la Muga, Terrades, Cistella, Vilafant i Figueres.

D'altra banda, el mes de setembre, Red Eléctrica de España (REE) va enunciar que ja havia enllestit el projecte de construcció de la línia entre Sentmenat i Bescanó. El traçat era molt semblant al previst a l'avantprojecte, tot i que s'hi havien inclòs algunes modificacions que continuaven sense agradar als municipis afectats. D'aquesta manera el projecte només estava pendent de l'autorització per part del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç.

El Govern ajorna la decisió sobre la línia
A principi de desembre, el Govern de la Generalitat va decidir ajornar qualsevol decisió sobre la línia d'alta tensió fins que s'aprovés el nou Pla energètic de Catalunya, previst per a la primera meitat de 2005, que n'hauria de determinar la necessitat. Aquest acord el va adoptar la comissió interdepartamental entre els departaments de Treball i Indústria, Política Territorial i Obres Públiques i Medi Ambient i Habitatge, formada pel conseller en cap, Josep Bargalló i Valls, i el conseller de Treball i Indústria, Josep Maria Rañé, el de PTOP, Joaquim Nadal, i el de MAiH, Salvador Milà. D'altra banda, la Generalitat no descarta-va la possibilitat que se soterrés una part de la línia.

Dins el Govern, el PSC es mostrava favorable a la línia, ICV la refusava obertament, mentre que ERC reconeixia la necessitat de millorar i modernitzar les línies, si bé es mostrava partidària d'esperar el Pla energètic per a conèixer les necessitats reals. Per la seva banda, Convergència i Unió (CiU) i el Partit Popular (PP) eren favorables a la construcció de la línia i criticaven el Govern perquè frenava projectes d'infraestructures que ells considera-ven fonamentals per a Catalunya.

La decisió de la Generalitat va obligar els governs espanyol i francès a retardar la decisió final sobre la línia, prevista inicialment en la cimera francoespanyola celebrada a Saragossa el 7 de desembre.

D'altra banda, a mitjan desembre, la Generalitat va enunciar que havia encarregat un estudi a l'Institut d'Economia de Barcelona perquè establís les compensacions que haurien de rebre els ajuntaments que poguessin resultar afectats pel pas de la línia. En aquest cas no s'hi incloïa els particulars afectats perquè ja serien indemnitzats per les expropiacions. L' estudi va concloure que la quantitat a rebre era de 36.000 euros per cada quilòmetre de línia.

Ecologistes i empresaris es mobilitzen
A principi de desembre, les entitats ecologistes Salvem l'Empordà, Salvem les Guilleries i la Plataforma en Defensa de l'Alta Garrotxa van enunciar, en una trobada a Besalú, la creació de la Plataforma No a la Molt Alta Tensió. Les entitats denunciaven la manca d'implicació dels alcaldes gironins afectats pel traçat i hi contraposaven les reaccions que es vivien a la Catalunya Nord on la pràctica totalitat dels alcaldes feia un front comú contra la línia.

Per la seva banda, l'associació d'empresaris Pimec i la Cambra de Comerç de Girona van reiterar el seu suport a la línia per posar fi als talls d'electricitat que perjudicaven les indústries i per aconseguir l'ampliació de potència de diverses empreses que ho havien sol·licitat. Per això van instar a les institucions a apostar per aquesta infraestructura per tal que no prevalguessin els interessos locals.

A final d'any van sortir a la llum pública dos estudis contradictoris sobre la necessitat de la línia per al funcionament del FAV. Segons la companyia francesa RTE, per al funcionament del FAV n'hi hauria prou amb 225 kV, mentre que REE es reafirma-va en la necessitat de la línia de 400 kV.

A la darreria de 2004 el Ministeri d'Indústria encara no havia donat l'autorització definitiva al projecte entre Sentmenat i Bescanó. Així mateix, encara estaven en estudi les diverses alternatives per a la connexió amb França i s'especulava amb la possibilitat que hi hagués tres traçats possibles: per Maçanet de Cabrenys (seguint l'opció proposada per la companyia francesa), per la Vajol o per la Jonquera. La resolució final s'esperava en un termini de mig any, coincidint amb l'elaboració del Pla energètic de Catalunya, que havia de dictaminar definitivament si la línia era necessària o no.

Més informació
www.cambra.gi
www.collectif-nonalatht.com
www.salvem-emporda.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati