Dijous 14 de Novembre de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
JORNADES EUROPEES D'AGRICULTURA PERIURBANA
Xavier Basora, Jordi Romero i Xavier Sabaté

Actualitzat a 31/12/2004

Durant el mes de maig, Viladecans acull les Jornades Europees d'Agricultura Periurbana coorganitzades per Unió de Pagesos i el consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. Durant quatre dies es debaten les estratègies i els instruments per a la protecció i la gestió sostenible dels espais agraris periurbans a la Unió Europea i es posa de manifest la el valor multifuncional d'aquests espais.


Entre els dies 12 i 15 de maig de 2004 va tenir lloc a l'Auditori Can Calderon del municipi de Viladecans les Jornades Europees d'Agricultura Periurbana sota el títol d'Estratègies i instruments per a la protecció i gestió sostenible dels espais agraris periurbans a la Unió Europea, coorganitzades per Unió de Pagesos i el consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat. També van comptar amb la col·laboració de l'Ajuntament de Viladecans, de la Diputació de Barcelona i del Comitè Econòmic Social Europeu (CESE).

Les Jornades es van realitzar dins del marc del programa LIFE Anella Verda. També en el marc d'aquest programa s'havien realitzat, entre l'any 2001 i el 2003, intervencions de millora d'alguns espais perifèrics a la trama urbana en els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Mollet del Vallès i accions de recerca i desenvolupament al Parc Agrari del Baix Llobregat.

La protecció i gestió sostenible dels espais agraris periurbans
L'objectiu de les Jornades va ser analitzar, d'una manera interdisciplinar, les problemàtiques, les perspectives de futur, els elements de gestió i les polítiques europees referents als espais agraris periurbans, tots plegats territoris de transició entre la ciutat i els espais lliures. Per això, van comptar amb la participació d'experts europeus i van estar dirigides a un públic interdisciplinar interessat tant en l'ordenació i la gestió com en els aspectes socials, econòmics i ambientals del territori.

Les intervencions es van estructurar en cinc temes que van ser tractats en sessions plenàries: (1) els espais agraris periurbans, com a fet territorial creixent a Europa; (2) l'estratègia territorial europea i la preservació dels espais agraris periurbans; (3) les estratègies de protecció i gestió d'aquests espais; (4) la vinculació de les institucions europees, i (5) els projectes desenvolupats en espais agraris periurbans en el marc del Programa LIFE.

Paral·lelament a aquestes jornades va tenir lloc una reunió de treball del Grup d'Estudi d'Agricultura Periurbana del Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) del qual la Unió de Pagesos de Catalunya forma part com a representant de la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos de l'Estat espanyol.

El Parc Agrari del Baix Llobregat
A la darrera jornada es va realitzar una visita al Parc Agrari del Baix Llobregat, que constitueix una zona agrícola i, alhora, un pulmó de primer ordre per a l'àrea metropolitana de Barcelona, una àrea que concentra un terç de la població catalana.

Les terres conreades dins el parc ocupaven, l'any 2004, una superfície de 3.500 hectàrees. Una superfície bastant reduïda si la comparem amb les 32.476 ha que es treballaven l'any 1962. Per a frenar aquest procés de pèrdua de sòl conreat i protegir els valors d'aquest espai, l'any 1998, el Consell Comarcal, la Diputació de Barcelona, els catorze ajuntaments del tram baix i el delta del Llobregat i Unió de Pagesos van gestar el naixement del parc, gestionat per un consorci format per les mateixes institucions. Tal com explicava Ramon Terricabres, gerent del Parc Agrari, l'objectiu general d'aquella iniciativa va ser «preservar l'espai agrari en una àrea molt pressionada i aconseguir empreses agrícoles viables, a partir de plantejaments sostenibles».

Per tal d'assolir els seus objectius, el Parc Agrari es plantejava desenvolupar: 1) un pla de desenvolupament que recollís un seguit de mesures estructurals per a la promoció econòmica i social del territori, a través d'estudis sectorials i propostes d'actuació sobre seguretat, comercialització de productes agraris, aplicació d'innovacions tecnològiques, serveis a l'agricultura, relació entre zones naturals i agrícoles, educació ambiental, aigua de rec, drenatge, camins, ramaderia, etc.; i 2) un pla especial com a figura urbanística que hauria de regular els usos del territori i possibilitar-hi l'aplicació de les propostes del pla de desenvolupament.

El Projecte de Pla de gestió i desenvolupament del Parc Agrari estableix cinc línies estratègiques d'actuació: 1) assolir l'eficiència de les infraestructures i els serveis generals del territori agrari; 2) promoure sistemes de producció i comercialització que afavoreixin l'increment de les rendes generades per les explotacions agràries; 3) fomentar la implantació de serveis i la modernització de les explotacions agràries per a millorar-ne la viabilitat; 4) aconseguir un espai de qualitat integrat en el territori i amb harmonia amb el medi natural, i 5) consolidar i donar a conèixer el patrimoni natural i cultural del Parc Agrari sense interferències amb l'activitat agrària.

D'altra banda, el 17 de desembre de 2003 es va aprovar definitivament el Pla especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat. El Pla especial definia com a objectius genèrics preservar i millorar el patrimoni agrari i natural de la vall Baixa i del delta del Llobregat en la línia del desenvolupament sostenible de l'agricultura periurbana, on, segons esmentava, convergien tres tipus d'interessos: els productius de l'activitat econòmica; l'ecològic i ambiental dels sistemes naturalsi i el social derivat del manteniment d'un paisatge agrari de qualitat i de les activitats educatives i recreatives que el Parc podria acollir.

Entre les mesures previstes al Pla especial, destacava l'establiment d'una protecció específica per al sòl inclòs en l'àmbit del Pla. Així, si fins llavors el sòl es qualificava simplement com a sòl no urbanitzable protegit de valor agrícola, el Pla preveia desenvolupar una normativa complementària que en reforçaria la protecció allà on el Pla general metropolità (PGM) no va arribar. Per això, el Pla especial introduïa un nou instrument: el Pla rector de desenvolupament (PRD), que fixaria l'ordenació completa quant a producció agrària, recursos hídrics, estructura viària, usos urbans i socials i qualitat paisatgística.

Conclusions de les Jornades
Com a clausura de les Jornades, es van assumir una sèrie de reptes que, Josep Montasell, enginyer tècnic agrícola de l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona va sintetitzar en els punts següents: (1) aconseguir el reconeixement específic social, polític i administratiu; (2) reconèixer que l'agricultura periurbana suporta indubtables problemes limitadors i específics; (3) impulsar principis i criteris bàsics comuns, d'àmbit europeu; (4) interioritzar que els veritables protagonistes de l'espai agrari són els pagesos i pageses; (5) assumir que l'espai agrari periurbà és el medi on es desenvolupa l'activitat agrícola a més d'un territori fonamental per a les connectivitats dels espais naturals; (6) reconèixer el paper multifuncional de l'activitat agrària; (7) utilitzar el paper multifuncional de l'activitat agrària com un recurs per a diversificar l'activitat econòmica de l'empresa agrària; (8) assumir que l'espai agrari periurbà és un territori on s'ha d'intervenir necessàriament, des de la planificació i la gestió; (9) incorporar la lògica dels ecosistemes agraris en la descripció dels espais agraris periurbans; (10) millorar les infraestructures productives, viàries i de serveis de l'espai agrari periurbà; (11) utilitzar tots aquells mecanismes jurídics, tècnics i de dissuasió que siguin necessaris per a plantejar estratègies de planificació, ordenació i gestió dels espais agraris periurbans; (12) cercar oportunitats de finançament; (13) impulsar una gestió agrària i territorial duradora en el temps a partir del planificació territorial i urbana, i de la planificació estratègica en un context participatiu i de gestió conjunta entre ens públics i privats; (14) incorporar «el coneixement» com un factor més de producció; (15) recuperar el paisatge agrari periurbà, entenent l'espai agrari com un agroecosistema; (16) enfortir el paper dels governs locals en la preservació i gestió dels espais agraris periurbans, i (17) crear un observatori europeu de l'agricultura periurbana.

Més informació
www.diba.es/parcsn/parcs/life
www.diba.es/parcsn/parcs/home.asp
www.elbaixllobregat.net
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame