Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
INTERNATIONAL THERMONUCLEAR EXPERIMENTAL REACTOR (ITER)
Sergi Saladié

Actualitzat a 31/12/2003

El Govern Central presenta la candidatura de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant per allotjar el reactor termonuclear ITER (International Thermonuclear Experimental Reactor). La Unió Europea (UE) decideix finalment instal·lar-lo a França, fet que provoca, per una banda, la decepció de la majoria de partits polítics que hi veien una oportunitat per a atraure inversions i, per l'altra, la satisfacció dels grups ecologistes que ho consideraven perillós i innecessari.


Antecedents
L’ITER és un projecte experimental de recerca d'àmbit internacional per construir un reactor termonuclear que pretén demostrar la viabilitat científica i tecnològica de la producció d’electricitat a partir de la fusió. Es tracta d’una tecnologia molt poc investigada que pretén produir grans quantitats d'electricitat a partir de la combustió de triti i deuteri, dos isòtops de l’hidrogen.

La història de l’ITER es remunta a l’any 1985, quan la Unió Soviètica i els Estats Units decideixen signar un acord per a impulsar aquest projecte i la consegüent construcció del reactor. Més endavant s’hi van sumar la Unió Europea (UE) i el Japó, tot i que els Estats Units van retirar-se del projecte. Des d’aleshores, a diversos països, entre els quals l’estat espanyol, es van iniciar processos d’investigació en fusió en reactors de dimensions reduïdes. Entre aquests hi havia el projecte JET (Joint European Torus), ubicat a Abigdon, Anglaterra, que l’any 1991 va aconseguir demostrar les possibilitats de la fusió en assolir una potència de 16 Mw.

L’any 2001 va finalitzar la fase de disseny del reactor experimental internacional ITER, amb un pressupost inicial previst de 4.570 milions d’euros. Un 80% d’aquest pressupost aniria a càrrec del conjunt de països integrants del consorci internacional impulsor del projecte, i un 20% a càrrec del país que fos triat com a seu per a la localització del reactor (en el cas de recaure el projecte en un país europeu, aquest percentatge es dividiria entre un 10% a càrrec del país receptor i 10% a càrrec de la UE). Es preveia un període de construcció de deu anys, un període de funcionament aproximat de vint i un i un de desmantellament de cinc anys. Es calculava que hi treballarien unes dues mil persones entre científics, operaris i serveis de manteniment. Segons aquest disseny serien necessàries unes 40 ha, més trenta d’addicionals per al període de construcció, en uns terrenys amb baixa activitat sísmica. Caldria disposar d'abastament continuat d’aigua de 0’2m3/min, amb puntes de 3 m3/min, i d'abastament energètic de 120 Mw de potència en continu, amb puntes de 500 Mw. Quant al context territorial, hauria de disposar de tots els permisos necessaris per a poder realitzar l’experiment i per a processar el triti, que és radioactiu. Paral·lelament seria necessària una infraestructura socioecònomica potent en un radi de 50 km.

El procés d’elecció de la seu
A fi de decidir la seu de l’ITER, l’any 2001 es va obrir un període de sol·licituds perquè els països interessats a acollir el futur reactor poguessin presentar la candidatura. El mateix any 2001, Canadà, Japó i França la van presentar. Les previsions inicials eren que a mitjan any 2003 s’escollís l’emplaçament definitiu i un any més tard s’iniciessin les obres de construcció de la seu.

Quan semblava que la decisió es prendria entre les tres candidatures presentades al principi del 2002, l’abril d’aquell mateix any el Govern central va anunciar que també presentava una candidatura. Aquest anunci va causar sorpresa entre la comunitat internacional, però sobretot entre l’europea, ja que hi havia una acord tàcit d'àmbit europeu per presentar una única candidatura i França ja havia formalitzat la seva. L’ Executiu central al·legava que des de la dècada dels vuitanta havia iniciat un procés d’investigació en fusió i que tenia ple dret i plena experiència per optar a acollir l’ITER.

La presentació de la candidatura espanyola va obligar la UE a replantejar-se l’estratègia, ja que fins aquell moment tenia molt clar que en la tria final es defensaria la candidatura francesa. Des d’un bon principi ja es va deixar entreveure que era preferible escollir entre una de les dues candidatures europees per tenir més possibilitats en la tria final.

La candidatura presentada pel Govern central
El Govern central va proposar el municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant com a possible seu del reactor experimental, concretament els terrenys adjacents a la clausurada Central Nuclear Vandellòs I. Segons el Govern central, es tractava d’un lloc idoni per la disponibilitat de terrenys, el baix risc sísmic, l’existència d’un centre productor d’electricitat (Central Nuclear Vandellòs II), la proximitat al mar que n'assegurava tant l’abastament d’aigua com el transport de grans components, la situació en un entorn econòmicament dinàmic i amb bones comunicacions i la classificació d’una part dels terrenys dins la categoria de nuclears.

El Govern central destacava els elevats beneficis que comportaria acollir l’ITER a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Entre els aspectes positius destacava la creació de llocs de treball durant els trenta anys de funcionament; la creació d’un focus científic i tecnològic de referència mundial; importants efectes directes i indirectes en l’economia local, regional i estatal; l’atracció d’inversions estrangeres i de noves indústries, i el reforçament de la posició de l’Executiu central en el context científic internacional.

Els posicionaments dels partits polítics catalans
En un any en què hi havia dues convocatòries electorals tant importants com les municipals i les autonòmiques, els principals partits polítics de Catalunya van assumir diferents graus de recolzament a la proposta del Govern central. En aquest sentit s’hi van mostrar plenament partidaris Convergència i Unió (CiU), el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i el Partit Popular (PP), destacant la importància que tindria per a l’economia el fet que l’ITER es pogués establir a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. CiU i el PSC, per boca dels seus respectius líders, Jordi Pujol i Pasqual Maragall, demanaven més dedicació i esforç al Govern central.

Per la seva banda, des d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) s’oposaven a la ubicació de l’ITER a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, argumentant que es tractava d’un projecte massa car i que les comarques de Tarragona ja havien assumit prou perills i riscos amb la presència de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs. Des d’aquest partit polític van demanar a l’Executiu central que substituís la candidatura espanyola a l’ITER per un centre de recerca d'energies renovables ubicat al mateix municipi i que hi destinés el pressupost previst.

Les veus critiques amb la proposta i l’inici de les gestions del Govern central per a cercar suport a la candidatura
Tot i els avantatges que prometia l’Executiu central, no van trigar a aparèixer les veus crítiques contràries al projecte. Així, el maig del 2002 es van fer sentir les primeres discrepàncies procedents dels sectors ecologistes, que s’oposaven al projecte per l'elevat cost, pels riscos mediambientals que podia tenir i pel model de concentració de la producció d’energia elèctrica que intentava reproduir.

Durant el 2003 es van reafirmar aquests posicionaments contraris i des d’Ecologistes en Acció, Greenpeace, el Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear (GCTFNN) i el World Information Service on Energy (WISE) s’afirmava que els resultats de l’experiment arribarien massa tard per fer front a la crisi energètica i que l’elevat pressupost de l’ITER comportaria una disminució dels recursos destinats a les energies renovables. Els Verds-Alternativa Verda també van fer seus aquests arguments.

En aquest sentit, des de l’Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA), denunciaven que el projecte de l'ITER absorbiria més inversió en recerca que les energies renovables.

Malgrat aquests posicionaments contraris, el Govern central va iniciar la recerca de suport per a la candidatura. En aquest sentit, el novembre del 2002 una delegació espanyola va presentar formalment la candidatura a la UE, just abans que una delegació de tècnics i científics europeus visitessin l’emplaçament al desembre.

En començar el 2003, els Estats Units i la Xina es van incorporar al projecte de l’ITER, coincidint amb la visita que un grup de parlamentaris europeus feia als terrenys proposats pel Govern central.

Al maig una delegació de representants dels socis internacionals de l’ITER van visitar l’emplaçament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. Els representants dels Estats Units es van mostrar molt receptius a instal·lar l’ITER a Espanya. Aquest tipus de visites es van anar repetint al llarg dels mesos següents.

A fi de donar recolzament institucional a la proposta espanyola, a la darreria de juny el Congrés dels Diputats va avalar, amb l’excepció d'Izquierda Unida (IU), la candidatura espanyola aprovant una proposició no de llei presentada pel Partit Popular (PP).

Paral·lelament des del Govern central s’intentava animar la societat oferint possibilitats a la candidatura espanyola i anunciaven que la candidatura francesa se situava en un indret amb elevat risc sísmic, fet pel qual es veuria reforçada la posició de la candidatura espanyola.

Seguint amb la línia de recolzament, al juliol la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) va anunciar el seu suport a la proposta del Govern central.

El mes de juliol s’inicià una intensa activitat diplomàtica dels representants del Govern central per donar a conèixer la pro-posta, ressaltant que la candidatura espanyola costaria menys diners a la UE.

La postura de la UE i les modificacions dels terminis i dels processos de selecció
El fet que s’hagués presentat la candidatura de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant més tard que les altres tres va provocar una modificació dels terminis per escollir la candidata. Inicialment, el Consorci Internacional del ITER preveia escollir la candidata abans de l’estiu del 2003, però a començament d’any ja es va anunciar que probablement la tria es faria a la darreria d’any. La proposta espanyola portava un cert retard i encara havia de realitzar, entre altres coses, l’estudi d’impacte ambiental.

Al principi d’any també es va plantejar la possibilitat de fer una selecció prèvia dins l'àmbit de la UE per triar una única candidata europea que competís amb Canadà i Japó, argumentant que d’aquesta manera la proposta europea tindria més força en la fase de selecció final. El Govern central no veia amb bons ulls aquesta possibilitat, ja que entenia que tindria més possibilitats de ser escollida anant a la fase final directament, sobretot després de la incorporació dels Estats Units al projecte.

Al maig, el Consell de Competitivitat de la Unió Europea va aconsellar la creació d’un grup d’experts, encapçalat pel professor de la Universitat de Cambridge, David King, per analitzar les dues candidatures europees i determinar quina seria la millor estratègia que calia seguir per acollir l’ITER en territori europeu. Aquell mateix mes, el Govern central va presentar formalment la candidatura a aquest grup d’experts.

Durant tres mesos el grup d’experts va redactar un informe no vinculant que va lliurar a la Comissió Europea, la qual havia d’informar els ministres de competitivitat perquè prenguessin una decisió dins l'àmbit europeu. L’ informe, lliurat al principi de setembre, no es decanta-va per cap de les dues opcions, tot i considerar que la candidatura de l’Executiu central seria més econòmica i la francesa, més bona tècnicament. Fonts comunitàries anunciaven que la decisió seria més política que tècnica i apostaven per una única candidatura europea.

Les diferents desavinences entre els candidats van provocar el retard de la reunió dels ministres de Competitivitat de la UE on s’havia de prendre una decisió referent a l’estratègia que calia seguir. D’aquesta manera es va traslladar fins a la darreria de novembre la reunió prevista per al final de setembre. Des d’altes instàncies europees, i concretament el comissari europeu d’Investigació, Philippe Busquin, es continuava insistint en la conveniència de presentar una sola candidatura per afavorir que l’ITER recaigués en territori europeu. Des del Govern central es continuava defensant la presentació de les dues candidatures.

L’assessor científic de la Comissió Europea i expresident del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) anunciava, en referència al gir atlantista del Govern central, que la política exterior de l’Executiu central perjudicava la seva candidatura en una possible preselecció europea, però que l’afavoriria si anava a una selecció final, ja que comptaria amb el suport dels Estats Units.

La tria final
Un cop decidit que Europa només presentaria una candidatura i que aquesta s’escolliria a la darreria de novembre, des de la Comissió Europea es va instar els dos països a negociar bilateralment per arribar a un acord sobre l’elecció d’una de les dues candidatures. Després de diverses reunions entre alts diplomàtics dels dos estats, no es va arribar a cap acord concret, deixant-ho obert a la tria que haurien de fer els ministres de Competitivitat.

Tot i que en l'àmbit europeu ja estava clar que només es presentaria una candidatura, des del Govern central no es va acceptar aquesta decisió fins pocs dies abans de la reunió dels ministres de Competitivitat. D’aquesta manera Espanya quedava pràcticament descartada com a candidat europeu, ja que entre els ministres només comptaria amb el suport d’Itàlia i Gran Bretanya, mentre que França tenia el suport de la majoria de la resta de països. Però el president José María Aznar, que poc temps abans havia visitat junt amb el president Jordi Pujol els terrenys de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, va sorprendre tothom quan va anunciar que el Govern central duplicaria l’oferta econòmica aportada, donat cas que s’aconseguís l’ITER. D’aquesta manera, el Govern central passaria d'aportar 460 milions d’euros (10% del cost total del projecte) a aportar-ne 920 milions (el 20% del total).

El 26 de novembre la UE va escollir la candidatura francesa per representar Europa en la tria final de l’ITER, prevista per al mes de desembre. De fet, no hi va haver votació en el si del Consell de Ministres de Competitivitat, ja que, poc abans de la reunió, els representants espanyols van decidir retirar la candidatura i votar d’aquesta manera per consens la candidata francesa. El Govern central, però, es va assegurar, abans de retirar la candidatura, la possibilitat d’acollir la seu jurídica del projecte donat el cas que finalment fos França la candidata escollida.

Les conseqüències de la renúncia espanyola
Des del Govern central es van mostrar satisfets per l’acord assolit, ja que igualment se'ls permetria participar en el projecte ITER, encara que fos des del vessant jurídic, i a l’hora van anunciar que els 900 milions d’euros d’inversió prevista es podrien destinar a altres línies d’investigació.

A partir d’aquell moment, després de la decepció que se sentia entre la majoria de sectors econòmics i polítics i de la satisfacció per part dels sectors ecologistes, tothom va aprofitar per treure el major rendiment de tot aquest procés. En aquest sentit, des del Fòrum de la Indústria Nuclear es va reclamar la necessitat d’obrir un debat social sobre la conveniència de desenvolupar l’energia nuclear a l’estat espanyol. D’altra banda, PSC i CiU, recollint la pro-posta d’ICV, van decidir fer diverses peticions al Govern central perquè destinés el pressupost previst per a l’ITER a un centre de recerca d’energies renovables. Des d’Ecologistes en Acció s’instava a l’Executiu central a destinar els recursos a desenvolupar i impulsar l’aplicació de les energies renovables.

També hi va haver una sèrie de retrets polítics al Govern de José María Aznar. Des del PSC i CiU es va criticar el trencament de relacions europees que havia provocat la decisió del Govern central de donar suport a la guerra de l’Iraq, entenent que aquest posicionament havia perjudicat la candidatura espanyola.

Les primeres setmanes de desembre, el Govern central va anunciar que com a mesura compensatòria el municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant rebria el suport del Govern central per a desenvolupar el Centre Tecnològic Mestral. Aquest centre havia estat creat pocs mesos abans per l'Empresa Nacional de Residus Espanyols (ENRESA) un cop es va haver acabat la segona fase del desmantellament de la Central Nuclear Vandellòs I i a partir d'aleshores i durant els vint anys següents s'havia de centrar en la investigació de la latència del reactor i en els procediments de desmantellament d’una nuclear a fi d'aportar coneixements per als futurs desmantellaments de nuclears europees. Mentrestant, des del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’Ajuntament reclamava ser la seu del Centre d’Investigacions Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques (CIEMAT), organisme des d’on es va coordinar la candidatura espanyola.

Més informació
www-fusion.ciemat.es/fusion/iter/ITER.html
www.ecologistesenaccio.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame