Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
INSTITUT D’ARQUITECTURA AVANÇADA DE CATALUNYA (IAAC)
Àlex Tarroja

Actualitzat a 31/12/2003

Es crea a Catalunya l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), un centre orientat a la recerca i el desenvolupament, a la docència i a la difusió d’una «arquitectura avançada». El projecte també inclou la creació d’un màster (Metàpolis) i d’una linia de publicacions pròpies.

L’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC) va ser creat l’octubre del 2003 com una fundació privada formada per l’associació Metàpolis –creada pels arquitectes Manuel Gausa i Vicente Guallart el 1996 i que el 2003 havia dirigit l’EXPOSICIÓ HIPERCATALUNYA –TERRITORIS DE RECERCA – i la Generalitat de Catalunya.

La fundació IAAC estava presidida per Felip Puig, Conseller de Política Territorial i Obres Públiques. L’ equip directiu el formaven Vicente Guallart, director; Manuel Gausa, president del Consell Científic; Willy Müller, director de Desenvolupament; Luis Falcón, director de Recerca; José Luis Echeverría, director educatiu, i Ramon Prat, director de Comunicació. L’ Institut disposava d’una seu de 3.000 m2 al carrer Pujades, al barri del Poblenou de Barcelona, i comptava amb un centre docent, una sala d’exposicions, un estudi i una nau per construir maquetes a escala real.

L’ideari del projecte estava recollit en el document From bits to geography, on s’autodefinia com un centre versàtil i polivalent per generar enfocaments que responguessin als canvis de la societat i a les noves situacions urbanes i arquitectòniques associades i per formular propostes que poguessin ser transmeses a polítics, tècnics, actors socials i emprenedors implicats en el desenvolupament del territori i en la transformació urbana actual.

Entre els objectius s’incloïen la promoció de la recerca en arquitectura avançada, la formació de personal tècnic i científic, la consultoria a administracions i empreses, la col·laboració amb universitats i centres d’informació en arquitectura, tecnologies de la informació i desenvolupament sostenible, el contacte entre la recerca bàsica i aplicada o l’organització d’exposicions i trobades.

L’IAAC es proposava esdevenir un centre de referència internacional a través de la interactuació amb institucions, organitzacions i empreses dels àmbits local, nacional i internacional.

El projecte s’estructurava en cinc línies de recerca i desenvolupament:

-HyperTerritories, orientada a l’estudi de la nova territorialitat geourbana de la ciutat, caracteritzada per la complexitat. Segons l’IAAC, la metàpolis contemporània es defineix com un sistema dinàmic i mutable fet de col·lisions, trobades i interseccions que formen diverses combinacions i escenaris, un hiperlloc o lloc de llocs.

-New Habitats, orientada a la millora dels estàndards de vida a través de la hibridació del paisatge i el reciclatge dels entorns; a treballar amb energies renovables i sistemes de tractament ambiental intel·ligents.

-Ecoconstrucció i materials, orientada al desenvolupament d’un programa d'R + D per assolir una construcció avançada, sostenible i ecològica que prevegi elements com nous materials, aplicació de noves tecnologies o autogeneració i eficiència energètica.

- Simuladors per a dissenys evolutius, centrada en la producció de models per a l’avaluació i predicció, l’anàlisi de les geometries naturals i culturals dels processos de transformació de l’espai i l’aplicació de la intel·ligència artificial al disseny d’estratègies que permetin que els sistemes artificials adquireixin intel·ligència en interactuar amb l’entorn.

-Media Architecture, orientada a la integració de les noves tecnologies de comunicació en els espais de l’entorn domèstic.

Així mateix, l’IAAC incorporava el màster Metàpolis (juntament amb la Fundació Politècnica de Catalunya) i una línia de publicacions pròpies, iniciada amb el catàleg de l’exposició Hipercatalunya: territoris de recerca.

Vicente Guallart, director de l’IAAC, afirmava en l’acte de presentació que «no som la generació d’arquitectes que va fer els Jocs Olímpics, som els que vénen després, i fins i tot altres de més joves que ja s’han format en altres països i treballen en un món global. Ara ens toca a nosaltres passar de generar teoria a generar lleis, plans urbanístics, edificis i tècniques constructives». Com a exemple de les idees del col·lectiu, Guallart manifestava també que calia «acabar amb l’obsoleta divisió entre sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable. Avui és possible que un mateix espai sigui diferents coses alhora».

Més informació
www.iaacat.com
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame