Dissabte 20 de Juliol de 2019
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
INCINERADORA DE LA GRANJA D'ESCARP
Josep Ramon Mòdol

Actualitzat a 31/12/2006

El mes de gener es fa pública, a l’Ajuntament de la Granja d’Escarp (Segrià), la presentació per part de l’empresa Generación y suministro de energía S.A. (GENESA) d’un projecte per instal•lar una planta de tractament de residus orgànics animals en el paratge de la Vall Fera, pròxim a espais protegits pel Pla d’espais d’interès natural (PEIN) com l’aiguabarreig del Segre i el Cinca o el Montmeneu. Després de donar-hi conformitat, el consistori defensa la proposta però topa amb l’oposició frontal de bona part dels veïns, que s’organitzen en la plataforma Salvem el Baix Segre, sorgida ja el 2002 davant una iniciativa similar. El projecte està aturat pendent dels dictàmens del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) i de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, i també de les properes eleccions municipals.


La Granja d'Escarp és un municipi de 1.042 habitants el 2006, situat al sud-oest de la comarca del Segrià, al marge esquerre del riu Segre, prop de la desembocadura del riu Cinca i abans de l'aiguabarreig amb l'Ebre. Limita amb les províncies aragoneses d'Osca i Saragossa, i els termes municipals de Seròs, Massalcoreig, Mequinensa i Torrent de Cinca.

L’empresa GENESA i l’enginyeria Servicios de Gestión Tecnológica (SGT), filials del grup Abantia, abans conegut com Corporació Age, ja varen presentar un projecte de construcció d’una incineradora de residus d’origen animal el 2002, a la zona de secà situada a tocar del terme municipal de Seròs. Aquesta iniciativa va rebre en un principi el suport de l’Ajuntament de la Granja d’Escarp, però fou posteriorment retirada davant la pressió veïnal, constituïda en la plataforma Salvem el Baix Segre.

Es reprèn el projecte d’incineradora de residus carnis
Les mateixes empreses van presentar el 23 de gener de 2006 un projecte a l’Ajuntament de la Granja d’Escarp on plantejaven una inversió de 30 MEUR i la creació de cinquanta llocs de treball com a contrapartida per instal•lar una planta de tractament de residus orgànics animals, que a més generaria energia elèctrica extreta de la combustió dels residus. El projecte ocuparia 4 ha, ja adquirides per GENESA, de les quals 2,7 estarien ocupades per instal•lacions. L’empresa afirmava que la planta permetria solucionar dos problemes: la transformació de residus orgànics animals per eliminar bacteris que puguin generar pandèmies i la reducció de l’impacte ambiental durant el procés de destrucció d’aquests residus. Es va canviar la localització del projecte respecte a la proposta de 2002, i es va optar per situar-la al paratge de la Vall Fera, a tocar del PEIN de l’Aiguabarreig Segre-Cinca i a 6 km dels nuclis habitats de la Granja d’Escarp i Mequinensa. La planta es va preveure amb una capacitat per tractar residus de tot Catalunya a raó de cent tones anuals.

El consistori aprova el projecte i inicia la seva tramitació
El ple de l’Ajuntament de la Granja d’Escarp, en sessió ordinària celebrada el dia 13 de març, va aprovar, inicialment i per unanimitat, la modificació puntual de les Normes subsidiàries (NNSS) de 2004 del paratge de la Vall Fera. Es va aprovar el canvi de qualificació urbanística de 20,43 ha de sòl no urbanitzable forestal a sòl urbanitzable delimitat industrial, amb la finalitat d’adequar la qualificació dels terrenys adquirits per l’empresa a l’activitat proposada i de preveure’n futures ampliacions. Després de trametre la modificació de les NNSS a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Lleida, i seguint la normativa vigent, es va obrir un termini d’un mes d’exposició al públic per tal de rebre al•legacions dels interessats.

Paral•lelament, el consistori va trametre el projecte d’incineradora al DMAH. Ambdós tràmits han restat aturats des d’aleshores, bàsicament pel fet que l’espai en qüestió té protegit el seu caràcter forestal per l’article 50 de la Llei estatal 43/2003, de 21 de novembre, de monts, després d’haver patit últimament els efectes d’incendis forestals.

L’Ajuntament, compost per cinc regidors de Convergència i Unió (CIU) i dos del Partit Popular (PP) i encapçalat pel convergent Josep Mariné, va endegar un procés d’informació del projecte als ciutadans, que es va suspendre davant la forta oposició veïnal.

Plataforma Salvem el Baix Segre
El veïns contraris a la iniciativa, organitzats en la plataforma Salvem el Baix Segre, van organitzar actes de protesta que tingueren en un primer moment caràcter local, amb sorolloses cassolades davant l’Ajuntament i penjada de cartells contraris a la incineradora. Es va endegar una recollida de firmes en contra del projecte que va recollir més de cinc-centes adhesions. Els ecologistes Institució de Ponent per la Conservació i l'Estudi de l'Entorn Natural (IPCENA) i després la plataforma van presentar al•legacions centrades en l’esmentada Llei de monts, i van arribar a demanar com a últim recurs, en cas que s’aprovés la iniciativa, que s’habilités un nou accés específic a la incineradora que no passés per cap població. Els opositors consideraven injust situar una activitat d’aquesta mena en una zona amb poca ramaderia i on, a parer seu, les condicions orogràfiques i climàtiques afavorien la concentració de contaminants en l’atmosfera.

Salvem el Baix Segre va demanar també a l’Ajuntament la convocatòria d’un referèndum sobre la incineradora, i davant la negativa del consistori a organitzar-lo, el van dur a terme per iniciativa pròpia el 14 de maig, amb el resultat de 555 vots contraris a la incineradora i 7 vots a favor, sobre un cens electoral d’uns 830 ciutadans, al llarg d’una jornada festiva i plena d’activitats lúdiques.

Les mesures de pressió de la plataforma van continuar demanant públicament el boicot al referèndum de l’ESTATUT D’AUTONOMIA mitjançant una butlleta de rebuig a la incineradora, fet que va suposar que un 44% dels vots escrutats fossin declarats nuls. La presidenta de la plataforma, Marta Teixidó, va afirmar que l'acció era una crítica a l'actitud amb què els havia tractat l'Administració i l'Ajuntament.

Durant el mesos d’estiu les protestes van continuar amb el tall intermitent de carreteres, com la C-45, que serveix de drecera per als estiuejants aragonesos que van cap a la costa tarragonina, duts a terme en cap de setmana, i també es van organitzar manifestacions a la ciutat de Lleida. Igualment, cal destacar la preparació d’una festa major alternativa a l’organitzada pel consistori. Durant el mes de setembre es va sol•licitar conjuntament amb Ecologistes en Acció de Catalunya (EeAC) al DMAH la realització d’un estudi exhaustiu de la qualitat de l'aire a la zona de la Granja d'Escarp. Davant la clara oposició de la ciutadania, l’Ajuntament optà per una actitud passiva de no-confrontació, amb què es va deixar l’assumpte en mans dels diversos departaments implicats.

La plataforma ha centrat els seus darrers esforços a organitzar un candidatura alternativa per a les pròximes eleccions municipals de maig de 2007, amb la finalitat de tombar el projecte des de dins de l’Ajuntament, estratègia que pot topar amb les intencions de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) de deixar sense poder decisori els consistoris municipals en l'avantprojecte de llei de modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus.

Reacció adversa de gran abast
L’impacte de la preocupació per la instal•lació de la incineradora arribà fins a les Corts d’Aragó, que van promulgar el 30 de març una proposició no de llei on es demanava informació sobre els possibles efectes a la Generalitat de Catalunya.

La plataforma ha rebut suport de diversos sindicats com Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) i Unió de Pagesos (UP), i també dels grups IPCENA i EeAC.

L’aparició de diversos projectes d'activitats potencialment contaminants va generar una notable inquietud en l'àrea geogràfica que comprèn les riberes de l’Ebre, el Segre i el Cinca.

Els projectes, destinats principalment a la generació d’electricitat, eren la CENTRAL TÈRMICA DE CARBÓ DE MEQUINENSA i les CENTRALS TÈRMIQUES DE CICLE COMBINAT DE RIBA-ROJA D’EBRE, Faió i Ballobar, que comportaven diferents obres auxiliars per tal de dotar cadascuna de les centrals, de les línies d'evacuació elèctrica i dels nous accessos viaris de subministrament de combustible.

Més informació
ipcena.org/noticies
ecologistesenaccio-cat.pangea.org
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Segrià