Divendres 20 d ' Octubre de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
INCENDIS FORESTALS AL BAGES
Ramon Boter

Actualitzat a 31/12/2005

El Bages és la comarca més castigada pels incendis durant el 2005. Els mesos de juny i juliol es produeixen diversos incendis forestals, dels quals tres són importants per la superfície devastada per les flames. El primer foc destacat, declarat el 19 de juny, afecta, sobretot, Talamanca i crema 839 ha. El segon, a Cardona el 8 de juliol arrasa gairebé 1.500 ha. I el tercer, el 18 de juliol, afecta especialment el municipi de Balsareny amb 868 ha cremades. Les causes d'aquests tres incendis són negligències i errades humanes.


La comarca del Bages, situada a la Catalunya Central, va ser la més castigada pels incendis durant l’any 2005. Segons dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH), s’hi calcinaren 2.420,5 ha. Aquesta superfície representava el 44% de la superfície cremada a Catalunya el 2005. Dels quatre focs més importants de 2005 un va ser a RIBA-ROJA D’EBRE (RIBERA D’EBRE) i els tres restants es van originar a Talamanca, Cardona i Balsareny (Bages). Bona part d’aquests municipis bagencs ja havien patit els efectes del foc en diversos episodis durant les dècades dels vuitanta i noranta.

Els antecedents són les més de 113.000 ha cremades durant el període comprès entre l’any 1980 i el 2005 en diferents poblacions de la Catalunya central, moltes de les quals corresponen a municipis bagencs. Els dos focs més greus van ser, d’una banda, el 4 de juliol de 1994 al Bages, al Solsonès i al Berguedà, el qual afectà 45.000 ha i provocà cinc morts; i, de l’altra, l’incendi del 18 de juliol de 1998 que cremà 27.000 ha entre el Bages i el Solsonès.

Mesures preventives d'incendis en un any de sequera extrema
Els focs del Bages de l’estiu de 2005 es van produir després de molts mesos de SEQUERA. Les causes d’aquesta situació eren, segons declaracions del febrer de la consellera d’Interior, Montserrat Tura, fruit d’unes condicions climatològiques extremes en què se sumava la sequera acumulada amb la forta presència de massa forestal seca als boscos. Aquesta situació forçà el DMAH a avançar, a començament de febrer, les mesures de prevenció d’incendis forestals a les comarques del Pirineu i de la Catalunya central, quan són mesures que s’apliquen del 15 de març al 15 d’octubre.

Al juny Salvador Milà, conseller de Medi Ambient i Habitatge, compareixia al Parlament per informar de la campanya de l’estiu de 2005. Anuncià que el DMAH, a través de la Direcció General del Medi Natural, destinava 900.000 € a la prevenció d’incendis forestals a les urbanitzacions.

Aquests ajuts, adreçats als municipis, permetrien confeccionar els plànols de delimitació de les urbanitzacions, crear tallafocs de 25 m d’amplada resseguint el perímetre de les urbanitzacions i, finalment, netejar les vies d’accés. L’estiu de 2005 més de la meitat de les urbanitzacions de Catalunya encara no havien presentat els seus plans de prevenció d’incendis als respectius municipis. Per aquest motiu Ramon Luque, director general de Medi Natural, anuncià que a partir de la tardor se sancionarien les urbanitzacions que no fessin tallafocs, tal com estableix la llei antiincendis.

Altres mesures preses pel DMAH durant la campanya de l’estiu de 2005 van ser millorar la coordinació entre tots els efectius d’emergències i les institucions amb competències en matèria d’incendis i, finalment, ampliar el nombre d’agents rurals destinats a tasques de vigilància del bosc. D’altra banda, la companyia FECSA-ENDESA durant el 2005 invertí 19.451.508 € per minimitzar al màxim el risc d’incendis forestals. Entre les actuacions de la companyia elèctrica destacaven, d’una banda, les esporgades de vegetació sota les línies elèctriques i, de l’altra, el control des de l’aire, amb helicòpters dotats de càmeres de raigs infraroigs, per detectar el possible risc d’incendis per l’escalfament dels cables de les línies elèctriques.

L'incendi del 19 de juny a Talamanca
L’incendi del 19 de juliol afectà els municipis de Talamanca, Navarcles i Calders, a l’angle sud-est del Bages. En total es van cremar 760,89 ha. Part de la superfície cremada a Talamanca s’estava regenerant d’un incendi succeït l’any 1982. No es van produir danys personals però sí que es van cremar trentaquatre caravanes al càmping La Tatgera. Talamanca quedà incomunicada, ja que l’incendi cremà la línia de telèfon, i l’antena de telefonia mòbil, reivindicada des de l’any 2001, encara no era operativa. En l’extinció els bombers es van mobilitzar cinquanta-dos vehicles terrestres i tretze d’aeris. La causa de l’incendi, segons les investigacions del Cos d’Agents Rurals, va ser la imprudència d’un apicultor que es deixà el fumador, l’aparell per espantar les abelles i obtenir la mel, mal apagat.

L'incendi del 8 de juliol a Cardona i a Navàs
Aquest incendi, el més important de Catalunya de l’any 2005 per la superfície calcinada, afectà els municipis bagencs de Navàs i Cardona, al nord de la comarca, i també els termes de Viver i Serrateix, Montmajor (ambdós del Berguedà) i Pinós (Solsonès). Cremà 1.230,52 ha. Part de l’àrea calcinada ja havia estat afectada pel gran incendi de 1994. Els municipis més afectats pel foc van ser Navàs, amb 652,10 ha cremades, i Viver i Serrateix, amb 395,27 ha. El foc començà a la vora de la carretera C-55, que enllaça les poblacions de Súria i Cardona. La causa del foc, segons les recerques del Cos d’Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra, podria haver estat una negligència en una àrea de descans de la carretera C-55. En l’extinció, hi van participar un centenar de vehicles terrestres i una trentena de mitjans aeris.

L'incendi del 18 de juliol a Balsareny
El foc es declarà el 18 de juliol a Balsareny i afectà 849,79 ha de terreny. Aquest municipi, situat al nord de Manresa, fou el més perjudicat, amb 806,24 ha calcinades. La superfície restant corresponia als municipis de Sallent i Castellnou de Bages, on s’originà el foc. Els danys més importants els va patir part de les instal·lacions de la indústria minera Iberpotash, a Balsareny. També es van veure afectades diferents granges i es van cremar dos vehicles de bombers. Cinc bombers van patir ferides lleus durant les tasques d’extinció del foc. A conseqüència de l’incendi, el Servei Català de Trànsit (SCT) tallà, entre altres, la CARRETERA C-16 EIX DEL LLOBREGAT durant unes hores. En les tasques d’extinció, hi van participar noranta-set vehicles terrestres i vint-i-dos d’aeris. Part de la zona ja s’havia cremat el 1994. Segons el Cos d’Agents Rurals era un foc provocat per l’home, però de causes encara no aclarides.

Les reaccions dels ajuntaments i de la Generalitat
Impotència, ràbia i estupefacció eren les diferents reaccions dels alcaldes bagencs afectats pels incendis. Però gairebé tots tenien en comú l’exclamació “una altra vegada!” a flor de pell, en referència al llarg historial d’incendis dels seus municipis. L’alcalde de Talamanca, Josep Tarín (Convergència i Unió), es lamentava que els mitjans aeris havien arribat tard, fet que no va permetre controlar el foc des de bon principi en l’incendi del 19 de juny. El paisatge de la zona, segons el mateix alcalde, quedà molt afectat, i preveia que implicaria una davallada de visitants, tal com ja va passar després de l’incendi de 2003 a Sant Llorenç del Munt. Josep Maria Sala (CiU), alcalde de Cardona, argumentava que el problema d’origen de la magnitud i la velocitat del foc era la gran quantitat de combustible que s’acumulava als boscos.

Setmanes després de l’incendi de Talamanca i del de Cardona, el conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, reunit amb els alcaldes bagencs afectats pels focs declarà la voluntat de decretar ajudes i la possibilitat de donar crèdits tous i concedir un pla de foment, si les administracions locals i comarcals es coordinaven, per dinamitzar el turisme de la zona. En relació amb les causes dels focs, a final de juliol, el conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, proposava “criminalitzar” més les conductes negligents que causen els incendis. Pocs dies després de les declaracions del conseller, els Mossos d’Esquadra detenien un veí de Navarcles acusat de provocar quatre incendis al Bages, un dels quals arrasà gairebé 30 ha al Pont de Cabrianes.

La resposta del Govern de l'Estat
Les competències en prevenció i extinció d’incendis a Catalunya són exclusives de la Generalitat; no obstant això, segons el DMAH, la prohibició de cremar rostolls, fumar, usar material pirotècnic en el bosc, etc. aprovat en un decret llei pel Consell de Ministres, a final de juliol, no topava amb les competències de la Generalitat. Aquestes i altres mesures d’urgència les aprovà el Consell de Ministres després del polèmic incendi del juliol a Guadalajara, en el qual es calcinaren 12.000 ha i moriren onze persones que participaven en els treballs d’extinció. Com a conseqüència de l’incendi de Guadalajara, María Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta primera del Govern de l’Estat, anuncià la creació d’una fiscalia mediambiental i la reforma de la Llei de muntanyes, que de cara al futur prohibiria durant trenta anys tornar a classificar els terrenys devastats pel foc. Aquesta mesura, segons opinava Fernández de la Vega, posaria fre a l’especulació.

Balanç dels focs i la resposta de les administracions
Segons les estadístiques de l’informe del DMAH de la campanya de l’estiu de 2005 (període entre el 15 de juny i el 15 de setembre), el 29,6 % dels incendis es van produir per causes naturals (llamps). Aquest percentatge era força elevat en relació amb els estius precedents, a causa de la forta sequera de l’any 2005. Els focs causats per negligències humanes representaven el 20,87 %, els accidents l’11,84 % i els intencionats el 15,26 %. Tot plegat feia que gairebé la meitat de les causes dels incendis fossin motivades per l’home. El mes de novembre de 2005, les causes del 21,5% dels focs restants encara s’investigaven. Durant la campanya de l’estiu de 2005, segons el mateix informe, es produïren 322 incendis i es calcinaren 4208,79 ha a Catalunya.

Per al període 2006-2010 s’esperava, tal com anuncià al juliol Cristina Narbona, ministra de Medi Ambient, incrementar en 20 MEUR anuals la dotació destinada a millorar els mitjans aeris per combatre els grans focs. També s’esperava que l’increment de 5 MEUR, per part del DMAH, per al bienni 2005-2006 en concepte d’ajuts per a la prevenció d’incendis fessin efecte. D’aquesta partida del DMAH, que sumava 33,4 MEUR, s’havien de destinar 2,5 MEUR a les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), 0,9 MEUR als ajuts de la prevenció d'incendis en urbanitzacions i, finalment, 30 MEUR als ajuts a la silvicultura.

Més informació
mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis/inici.jsp
www.iecat.net/institucio/societats/ICHistoriaNatural/Bages/foc/foc.htm
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages
Fotogaleria relacionada