Dissabte 18 d ' Agost de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
INCENDI FORESTAL A SANT LLORENÇ SAVALL
Localització i extensió de l’incendi iniciat el 10 d’agost de 203 a Sant Llorenç Savall. Mapa: Montse Ferrés
Maria Hererro i Manuela Tomàs
Actualitzat a 31/12/2003

L’incendi forestal de Sant Llorenç Savall, el més important del 2003, ha cremat 4.600 ha i ha provocat la mort de cinc persones. Les flames han afectat les comarques del Vallès Occidental, Vallès Oriental i el Bages. Un cop més els incendis reobren el debat sobre l’adequació de les polítiques de prevenció i extinció dels incendis així com de la gestió dels boscos.

L’incendi forestal més important de l’any 2003 es va produir el 10 d’agost a Sant Llorenç Savall i va ser especialment greu perquè es va cobrar la vida de cinc persones d’una mateixa família. L’ àrea cremada va incloure la zona de la riera de Vall d’Horta, al municipi de Sant Llorenç Savall, i el 10% de les 13.600 ha que formen el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, afectant alhora la comarca del Vallès Occidental i també les comarques veïnes del Vallès Oriental i del Bages.

L’incendi va cremar quatre milions d’arbres, aproximadament la meitat del bosc de Sant Llorenç Savall. Al cap de dos dies en va augmentar la intensitat en unir-se amb un altre incendi forestal que havia començat la matinada del dia 12 al municipi de Gallifa. Uns nou-cents veïns van ha-ver de ser evacuats a causa del foc.

Els portaveus del Departament de Justícia i Interior van declarar que estaven convençuts que tots dos focs, i en particular el de Gallifa, havien estat provocats. L’ alcalde de Sant Llorenç Savall, Magí Rovira, va admetre que la quantitat de bosc cremada «és molt important i té un gran impacte paisatgístic», i que suposava la «pèrdua d’espais d'interès natural especial, com ara la Vall d’Horta», que va quedar arrasada del tot.

Segons dades dels agents rurals, un cop extingits els diferents focus, el municipi amb més hectàrees cremades va ser Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) amb prop de 2.000 ha. El va seguir Granera (Vallès Oriental), amb gairebé 1.300 ha. A més, es van cremar 500 ha a Monistrol de Calders (Bages), més de 300 a Mura (Bages), més de 375 a Gallifa (Vallès Occidental) i més de 100 a Castellterçol (Vallès Oriental). Del total de les prop de 4.600 ha cremades, 3.790 corresponen a superfície arbrada i 723 a espais protegits inclosos al Pla d’espais d’interès natural (PEIN), segons dades del Departament de Medi Ambient.

Simultàniament també es van registrar incendis forestals a l’Albiol, al Baix Camp, a Tortosa, al Baix Ebre, i a Sant Feliu de Guíxols, al Baix Empordà, que van obligar a diversificar els recursos contra el foc i, per tant, a minvar l’efectivitat en la lluita contra el gran sinistre de Sant Llorenç Savall i Gallifa. Per aquest motiu, la Delegació del Govern central a Catalunya va haver de recórrer a l’ajut de les Forces Armades, que van proporcionar homes, vehicles i maquinària. Davant la magnitud dels incendis, es van mobilitzar uns sis-cents voluntaris que van treballar desinteressadament al costat dels bombers. Els voluntaris no van ser destinats a primera línia, sinó que van fer tasques de suport en zones ja cremades per vigilar que no hi haguessin revifades.

Un dia després, la Direcció General d’Emergències va haver de fer front a sis focs més que cremaven en altres punts del país, entre els quals destacava el que es va declarar entre Maials i la Granja d’Escarp (Segrià). També va ser important el de la població de Jorba, a l’Anoia, i menys rellevants els de Llafranc i Vilopriu, al Baix Empordà, la Floresta, a les Garrigues, i Llívia, a la Cerdanya.

Un cop controlat l’incendi de Sant Llorenç, el vicepresident de l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) del Bages Oriental, Sebastià Garcia, es queixava que el foc havia estat «inaccessible» i que no s’havien pogut fer línies amb mànegues ni fer-hi arribar cisternes d’aigua «perquè no hi havia camins». Segons Sebastià Garcia, «la segmentació del territori és necessària», tot i que no agradi a responsables polítics ni al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, i va insistir en la necessitat de fer camins per actuar en casos com aquest.

Davant d'aquesta situació, Pasqual Maragall va plantejar canviar l’estratègia en matèria de protecció de boscos per evitar incendis forestals de la magnitud dels que havien afectat el Vallès Occidental.

Per altra banda, el president de la Diputació de Barcelona i primer secretari del PSC, José Montilla, va demanar un debat públic per analitzar si s’havien pres totes les mesures correctes durant els treballs d’extinció i va afegir que calia valorar si el país comptava amb els mitjans adequats o no per fer front a aquest tipus d’emergències.

Per contra, el diputat d’ERC al Congrés dels Diputats, Joan Puigcercós també va visitar les zones afectades i va assegurar que «aquesta vegada, el Govern de la Generalitat ha estat a l’altura de les circumstàncies» pel que fa a l’extinció del foc, però que possiblement havien faltat mitjans per lluitar contra l’avanç dels focs.

Inici dels treballs per a la posterior reforestació i preparació de la propera campanya contra el foc
Dos mesos després dels incendis forestals, diferents empreses especialitzades en treballs de silvicultura van començar les tasques de tala i retirada dels troncs aprofitables dels pins cremats al Parc Natural de Sant Llorenç, tasques que es preveia que s'havien d'allargar fins a la darreria de gener del 2004. Es va calcular que se'n podria aprofitar el 30% com a fusta.

Durant el mes d’octubre, amb l’objectiu de coordinar les actuacions de prevenció d’incendis forestals per a la pròxima campanya 2004, es van reunir els representats dels Ajuntaments de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), Bombers i representants de la Diputació de Barcelona.

Durant les dates posteriors als incendis, es va iniciar a la premsa i en altres fòrums un debat sobre les estratègies i els instruments de prevenció d’incendis forestals en els quals es van repassar els diferents plans, organismes i instruments implicats: l’Infocat, el Pla d’emergències de la Generalitat per a incendis forestals elaborat el 2001 en el marc de tots els plans per a emergències mediambientals de Catalunya. Aquest pla incorporava per primera vegada un equip de bombers especialitzats en la denominada Gestió del foc, format als Estats Units. El govern de la Generalitat també havia impulsat d'una manera paral·lela el Servei Meteorològic de Catalunya com una de les eines del país per prevenir i intervenir en cas d’emergències ambientals (com ara els incendis forestals) amb operatius d’última generació tecnològica en connexió amb els ser-veis d’emergència.

Un altre mitjà de prevenció d’incendis és el que estaven desenvolupant els investigadors de l’Escola Tècnica Superior d’enginyeria (ETSE) i del Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb l’objectiu de predir el comportament del foc en un incendi forestal mitjançant la combinació d’eines informàtiques i paràmetres coneguts com la temperatura, la humitat, la direcció i la força del vent, la composició del sòl i del bosc i la tipologia del terreny. L’ aplicació d’aquests sistemes podria ajudar en el futur a extingir ràpidament els incendis. Aquest projecte es va iniciar el gener del 2002 i es preveia acabar-lo el desembre de l'any 2003.

Els ajuts de les administracions
A la tardor, la Diputació de Barcelona responsable de la gestió del Parc, va anunciar que tindria enllestit cap a la darreria del 2003 un pla de treball marc «per definir un model de gestió dels boscos» de Sant Llorenç i Gallifa durant els cinc anys vinents, segons va explicar el coordinador de l’Àrea d’Infrastructures, Urbanisme i Habitatge, Carles Anglada. La Diputació de Barcelona va anunciar al setembre que destinaria 5,2 milions d’euros a recuperar la zona afectada per l’incendi forestal de Sant Llorenç i Gallifa. Al novembre es va iniciar la sembra amb llavors de pi blanc a la comarca del Bages.

El Govern de la Generalitat també va aprovar una sub-venció de 6 milions d’euros d’ajuts extraordinaris per a les zones afectades pels incendis, dels quals 4,3 s'havien de destinar a subvencions per regenerar els boscos del Parc Natural de Sant Llorenç i de Gallifa. Tot i això, el desembre del 2003 la Comissió Europea va denegar els ajuts que el govern de la Generalitat havia demanat per pal·liar els danys provocats pels incendis de l’estiu a Catalunya. El Govern de la Generalitat preveia cobrir amb els fons europeus una bona part de la despesa extraordinària dels 6 milions d’euros destinats al cas. Segons la Unió Europea, però, els ajuts del Fons de Solidaritat havien estat denegats per deficiències en la sol·licitud presentada pel Govern central.

Una dotzena de propietaris de terrenys que van resultar devastats pels diferents incendis forestals a les comarques del Bages i del Vallès van constituir, a la darreria del 2003, una associació amb l’objectiu de canalitzar les ajudes públiques que rebessin per regenerar els boscos. Amb el nom d’Associació de Propietaris del Bages i el Vallès, van anunciar un pla marc de treball per determinar quines havien de ser les actuacions més urgents per regenerar els terrenys forestals afectats, i també van preveure impulsar projectes de recuperació a llarg termini com ara un programa d’actuacions que s’aplicarà durant els vint-i-cinc anys vinents en l’àrea forestal afectada i que comptarà amb l’impuls de la Diputació de Barcelona.

Al mes de desembre, els propietaris afectats per l’incendi forestal de Sant Llorenç Savall encara es trobaven pendents de rebre les ajudes del Departament de Medi Ambient i per aquest motiu van haver d’assumir les des-peses de les feines. Cada tona de pi aprofitable fou venuda aproximadament a uns 2 euros, i, tot i que els afectats consideraven que era un preu baix, també pensaven que el més indicat era netejar el bosc per afavorir-ne la reforestació natural al més aviat possible.

Els incendis que van afectar el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt van fer que els alcaldes veïns del Parc acceleressin la demanda de redefinició dels objectius del Pla especial elaborat per la Diputació de Barcelona dotze anys enrere, en què es delimitaven els usos, les necessitats de gestió i els límits del Parc. Un dels objectius més importants era definir de nou el grau d’obertura a les activitats turístiques.

Comparant l’incendi del 2003 de Sant Llorenç Savall, que va cremar un total de 4.600 ha aproximadament, amb els incendis forestals produïts els anys 1998 i 1994, en què van cremar 20.992 i 76.625 ha, respectivament, podem dir que l’incendi més important de l’any 2003 no va ser comparable als grans incendis dels pitjors anys a Catalunya. La suma d’hectàrees cremades en els diversos incendis produïts al llarg de l’any 2003 va arribar a la quantitat de 10.031 ha, la majoria de les quals van cremar durant els mesos d’estiu.

Més informació
www.mediambient.gencat.net/cat/el_medi/incendis
www.diba.es/incendis_nova/presentacio.asp
Nel·lo, Oriol (Ed.), Aquí no! Els conflictes territorials a Catalunya, Barcelona, Editorial Empúries.
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiIndependènciaCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati
Bages, Vallès Occidental, Vallès Oriental