Diumenge 18 de Febrer de 2018
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
HABITATGE, OKUPACIÓ
Josep Báguena i Maria Herrero

Actualitzat a 31/12/2003

Durant el 2003, acompanyant el debat públic sobre l’accés a l’habitatge, l’ús de l’espai públic i la possibilitat de crear nous models d’ús dels espais urbans a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, van tenir lloc diverses accions vinculades a l’okupació d’espais i habitatges.

El mes de gener del 2003 la Secretaria General de Joventut del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya va publicar un estudi realitzat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, coordinat pel professor Ricard Gomà, titulat Joventut, okupació i polítiques públiques a Catalunya. L’ objectiu de la recerca era conèixer la realitat i les pràctiques okupes més significatives a Catalunya per a analitzar els impactes que podien tenir sobre les polítiques de joventut.

Entre les conclusions aportades per aquest estudi es va destacar que els moviments per l'okupació no tenen la voluntat d’incidir directament en les polítiques públiques i declinen les possibles invitacions a participar-hi, encara que de manera consultiva o interlocutòria. Tanmateix, l’estudi destacava l’impacte, encara que limitat, que aquests moviments haurien tingut en les polítiques públiques de joventut i, en menor mesura, en les d’habitatge. Tot i la dificultat per a demostrar-ho empíricament, l’estudi apuntava la possibilitat que la presència de col·lectius i pràctiques okupes en determinades localitats hagués condicionat la posada en marxa i el disseny de polítiques públiques de participació juvenil. Un exemple en serien el Consell Nacional de Joventut de Catalunya o el Consell de la Joventut de Barcelona, on s’hauria passat d’un model de representació basat en l’associacionisme a observar els diferents moviments socials com a interlocutors en la proposta de polítiques públiques en matèria de joventut.

Pel que fa a les polítiques d’habitatge, l’estudi relaciona diferents iniciatives municipals de promoció d’habitatges de lloguer específicament destinades a la població jove amb la presència de moviments okupes organitzats i persistents als diferents municipis. Així, per exemple, a Barcelona, el programa de lloguer d’habitatge públic per a joves coincideix amb l’increment de l’activitat del moviment d'okupació i, a Mataró, la iniciativa municipal de fomentar la masoveria urbana recupera els valors del model d’okupació d’espais periurbans, tot creant pràctiques cooperativistes de gestió del territori i de producció agrícola.

Durant els mesos de febrer i de març del 2003, en el marc de les manifestacions contra la guerra d’Iraq, es van succeir una sèrie d’okupacions d’espais de titularitat municipal que van donar lloc als anomenats Espais Alliberats Contra la Guerra. Aquests espais, situats al carrer d’Avinyó, a la plaça del Pi, al carrer de l’Arc del Teatre i finalment al carrer de Capellans, van acollir diverses manifestacions artístiques i debats que tenien com a objectiu trobar noves formes d’expressió del rebuig a la guerra i oferir alhora espais per a qualsevol iniciativa ciutadana en favor dels valors de la pau i la llibertat.

El 2003 es va formar el col·lectiu Miles de Viviendas amb l’objectiu d'oferir, per mitjà de l’okupació d’edificis, la possibilitat d’utilitzar-los per a desenvolupar-hi activitats diverses, pràctica estesa entre la majoria de centres socials okupats. A la darreria de l’estiu, el col·lectiu Miles de Viviendas, va okupar tres edificis al Turó de la Peira. L’ illa de cases okupada formava part d’un PERI (Pla especial de reforma interior) que feia més de deu anys que s’estava duent a terme. El col·lectiu va declarar que no tenien voluntat d’interferir en el procés del PERI i que només volien okupar els habitatges que sabien que estarien buits els anys vinents en ser els darrers dins del procés d’execució. Els okupants, tot i saber que els habitatges podien estar afectats d’aluminosi, van declarar que no volien assumir el cost d’hipotecar-se per poder tenir un lloc on viure. Segons els comunicats de l’assemblea de Miles de Viviendas, l’okupació d’habitatges per a viure tenia dos objectius: per una banda, denunciar d'una manera directa els milers d’habitatges buits que hi ha a la ciutat de Barcelona i, per l’altra, criticar l’enriquiment immobiliari de grans empreses, tant de capital públic com privat.

Tres setmanes més tard, el 22 de setembre, la Policia Municipal va desallotjar aquells habitatges. Com a conseqüència, el col·lectiu Miles de Viviendas va presentar una demanda contra l’Ajuntament de Barcelona per violació del domicili habitual perquè considerava que no s’havia respectat la legalitat, atès que el desallotjament no l’havia ordenat un jutge, no hi havia hagut denúncia prèvia ni tampoc avís preceptiu.

El Jutjat número 11 Contenciós Administratiu de Barcelona va admetre a tràmit la demanda presentada per Miles de Viviendas. La vista es va fixar per al dia 24 de febrer de 2004. Aquest va ser el primer cas d’admissió a tràmit d’una demanda contra una administració municipal pel desallotjament d’un espai okupat.

Seguint en l’àmbit judicial, nou joves que havien de ser jutjats per l'okupació de la masia Can Masdeu de Barcelona van quedar exculpats després que l'acusació particular retirés el dia 4 de novembre els càrrecs que hi mantenia en contra. Els joves havien de comparèixer com a acusats en un judici penal, però la vista va quedar reduïda a una breu compareixença en què el jutge va comunicar als okupes que quedaven exculpats.

L' okupació de la masia de Can Masdeu, situada a la Vall de Sant Genís, al peu de la serra de Collserola, en la qual es desenvolupen activitats d’explotació agrícola i d'educació ambiental en un espai periurbà, va començar el 31 de desembre de 2001 i va arribar al moment de màxima tensió l'abril del 2002 quan la Policia Nacional va intentar el desallotjament de la finca. Els okupes van respondre penjant-se de la façana per resistir a l'actuació policial. D'aquesta manera, el 2 de maig de 2002 el jutge va deixar en suspens l'ordre de desallotjament i des d'aleshores va denegar les repetides peticions dels propietaris perquè se n'executés el desnonament.

El divendres 13 de desembre, el Jutjat de Primera Instància número 6 de Barcelona va decretar la suspensió temporal de l’ordre de desallotjament de la Kasa de la muntanya, un altre espai okupat al barri barceloní de Gràcia, en espera de la resolució del procediment civil ordinari presentat pels ocupants de la casa, que hauria de resoldre de qui era la propietat efectiva de l’immoble.

Tanmateix, a la darreria del 2003 es van dictar i executar ordres de desallotjament per a diversos centres socials okupats, entre els quals destacaven els de Les naus, al barri de Gràcia, l’Hamsa, de Sants, les CASERNES DE SANT ANDREU, o l’Ateneu de Korneyà, al municipi del Baix Llobregat. Tots els centres van realitzar durant els darrers anys diverses activitats culturals relacionades amb les arts escèniques, la creació artística o la comunicació.

Més informació
www.gencat.net/joventut
www.sindominio.net/miles
www.canmasdeu.net
www.sindominio.net/lesnaus
www.csoa-hamsa.tk
www.sindominio.net/acs
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéame